Crònica de la presentació de la Guia de la València del primer franquisme (1939-1948). 14-2-2022

Dimecres dia 9 de febrer ACICOM feia públic que el dilluns següent (14 de febrer) se celebraria una conferència sobre la recent publicació del llibre Guia per la València del primer franquisme (1939-1948), precedida per una ruta pel centre de València. El divendres, dia 11, ja es tenia l’aforament complet i vam haver de tancar les inscripcions. Cal dir que hem obert una llista d’espera per tornar a organitzar una altra presentació més endavant (si vols que t’avisem d’aquesta nova sessió   escriu-nos a acicom@acicom.org)

Quan ens va explicar el projecte d’aquest llibre vam implicar-nos, sense dubtar-ho,  per afavorir la seua producció amb una aportació econòmica per aconseguir els drets d’algunes de les imatges que tan bé il·lustren aquesta publicació. Col·laboració que junt amb la realitzada per UGT-PV i CCOO-PV fent pinya junt a l’enorme treball que han realitzat les tres persones que han coordinat el llibre i tantes altres amb articles i aportacions, ha aconseguit aplegar a fer-ho realitat. 

La sessió va constar de dues parts:

18.30h Eixida de la Ruta des del Hall de l’Edifici OCTUBRE, Centre de Cultura Contemporània C/ Sant Ferran 12, 46001 València

19.30h Presentació del llibre a l’Aula 1 de l’OCTUBRE

D’aquesta manera, es va convocar tothom a les 18.30 h al hall de l’Octubre CCC, acreditant a les persones que havien fet la seua inscripció prèvia i a la vegada  es preparava a l’Aula 1 la presentació que començaria una hora més tard. La gent anà arribant i José Ignacio Pastor -President d’ACICOM– va fer una breu presentació de com seria l’acte. Tot seguit, les més de cinquanta persones inscrites, guiades per José M. Azkárraga, es dirigiren a la plaça de l’Ajuntament.

La llibreria Fan Set va posar a disposició de les persones interessades l’adquisió de la Guia.

https://valenciafranquista.dival.es/

Azkárraga amb l’ajuda de fotografies en tamany A3, ens mostrà com era la València del primer franquisme, mostrant els trencaments i les continuïtats. Aquí no farem un resum de la seua explicació, per això haureu de visitar el seu web https://valenciafranquista.dival.es/ que té una quantitat espectacular d’informació i consultar el meravellós llibre que han publicat a PUV i a l’editorial de la UPV. Aquí parlarem de les sensacions, de com va ser veure i conéixer de la mà d’un dels majors experts -i sense sortir de la plaça- els vestigis del franquisme al cor de la nostra ciutat, o per contra, com aquests han desaparegut en alguns casos.

 

Concentració falangista 20/4/1940 Semanario Gráfico Fotos

Autoritats civils i militars reben a Franco el 3 de maig de 1939

 

 

 

El ritme frenètic de la ciutat un dilluns de vesprada feia passar desapercebut l’escut franquista que encapçala el rètol d’un dels carrers principals que entren a la plaça, subtil però impassable en el temps. Tots coneixem les plaques del “Ministerio de la Vivienda”, però t’has parat mai a examinar la part superior dels noms dels carrers? A partir d’ara, mentre camines pel centre de la ciutat alça la vista i de segur que més d’un en trobaràs.

Després d’una hora de passejar i aprendre coses que molts desconeixíem vam refer el camí cap a l’Octubre.  Vam realitzar una breu introducció-presentació a càrrec de Jose Ignacio Pastor, president d’ACICOM,  i la nova coordinadora del Grup de Memòria ARA d’ACICOM: Margalida Roig Sureda. Donant pas a Juan Salazar Bonet, Andreu Ginés i Sánchez que juntament amb Azkárraga van parlar del projecte de la guia.  Salazar n’és coordinador amb Azkárraga i Lucila Aragó, Ginés i Sánchez escriu el segon capítol amb Josep Sorribes.

Jose M. Azkárraga Téstor, Andreu Ginés i Sánchez i Juan Salazar Bonet

 

 

 

Imatge

Exemplars en valencià i castellà.

Andreu Ginés i Sánchez -autor del llibre La instauració del franquisme al País Valencià, editat per PUV– va parlar de com s’havia instal·lat políticament i econòmicament el franquisme fent menció especial a alguns dels personatges més decisius del moment. A la vegada, i seguint el discurs de l’historiador, s’anaven projectant les imatges que de tot el que es parlava a partir del web del projecte. Un web que complementa el llibre, on podreu trobar imatges específiques de cada capítol, compta amb un ‘Qui és qui?’ amb els noms dels protagonistes i una breu biografia, entre moltes altres coses. És una eina divulgativa essencial que apropa al públic una part de la nostra història que ha estat poc contada.
La conferència no va deixar indiferent a ningú i es va obrir un torn de paraules que derivà en un debat. Va quedar establit que l’interés pel qual van ser els inicis del franquisme a València i el paper de les persones que ho feren possible és quelcom present a la societat. Es van tractar temes des de quina és la mateixa naturalesa del franquisme -si és feixisme o no- fins als projectes urbanístics que es van formular i portar a terme a la ciutat.

 

Agraïm i destaquem la col·laboració de totes les persones que han fet possible aquesta sessió, a banda dels autors de la Guia, a:

  • Alícia i Emília com a fotògrafes
  • Luci i Inés com logís
    tica, organització, acreditació, etc.
  • Margalida i Ximo com a membres del Grup de Memòria ARA d’ACICOM
  • Jose Ignacio com organitzador

    Margalida Roig Sureda, Coordinadora del Grup de Memòria ARA d’ACICOM

 

Imatge

 

Vols sumar-te a l’equip de MEMÒRIA ARA d’ACICOM?

Escriu-nos a memoria.ara@acicom.org    També pots donar-te d’alta per rebre la informació en:   https://bit.ly/MEMÒRIA-ARA-ACICOM

El twitter del grup: https://twitter.com/ACICOM_memoria

 

 

La ‘Guia de la València del primer franquisme (1939-1948)’, ha estat coordinada per José María Azkárraga, Lucila Aragó i Juan Salazar. L’obra és fruit de la col·laboració de Publicacions de la Universitat de València i l’editorial de la Universitat Politècnica de València.

La fi de la Guerra Civil Espanyola va suposar l’inici d’una etapa de postguerra marcada per la repressió, la carència i la pobresa en moltes famílies espanyoles. En el cas de la ciutat de València la situació no va ser distinta a la d’altres punts d’Espanya mentre va durar l’ocupació del bàndol franquista. Ara, més de 80 anys després, un total de dinou especialistes tracten d’estripar amb la recuperació de documents, arxius i testimonis desconeguts com era la València franquista entre 1939 i 1948.

La publicació fa un recorregut per la ciutat de València des de diferents perspectives: des de què va suposar la victòria franquista a la Guerra Civil i quin paper va jugar la societat valenciana en actes i desfilades de les tropes franquistes, fins a l’ocupació de la ciutat des de distints àmbits com l’arquitectura, el món laboral, l’educació, la sanitat o la cultura i la pròpia vida quotidiana.

Entre les pàgines de la Guia de la València del primer franquisme (1939-1948) es poden trobar mapes i cartografies de la urbs d’aquells anys, imatges de llocs icònics de la ciutat que durant l’època franquista es van convertir en espais de reunions amb jerarques nazis alemanys i feixistes italians, així com testimonis d’aquells que van viure la repressió a les presons valencianes o com va ser la resistència contra la dictadura durant aquells primers anys.

El franquisme va ser conseqüència d’una victòria militar absoluta contra la República, aconseguida gràcies al suport Hitler i Mussolini.

Des dels últims dies de març del 39, nous actors com la Falange i velles elits del poder econòmic articularan una  vida urbana sotmesa a un ferri control en tots els àmbits de la vida pública i privada.

Amb l’oposició expulsada, silenciada, empresonada o afusellada, l’educació, la sanitat, el món laboral, la vida quotidiana, la cultura, l’art o la ciència passaran a funcionar sota els nous paràmetres i valors de l’Espanya nacional-catòlica.

La plasmació física a València del nou poder  és l’objecte d’aquesta ruta guiada. Es tracta de donar a conéixer alguns elements que subjauen i sustenten l’ocupació i transformació de la ciutat i que tenen localització espacial.

Casernes, parròquies, seus de falange, comissaries, presons, col·legis religiosos, llista de carrers, monuments, asils…, juntament amb un cicle festiu basat en la glorificació del Cabdill i en el record constant dels caiguts, constituiran un entramat material i mental del qual resultarà difícil escapar.

Una part d’aquest entramat subsisteix encara. A tall d’exemple, l’església és propietària d’un enorme patrimoni immobiliari exempt de tributs municipals, continua exercint un paper destacat en totes les etapes educatives i manté una decidida monopolització del cicle festiu.

Amb l’objectiu de valorar la realitat sociopolítica de la València del franquisme, passejarem per llocs emblemàtics de la capital valenciana i coneixerem les transformacions que van tindre lloc en el primer franquisme.

EL WEB INTERACTIU QUE AMPLIA EL CONEIXEMENT QUE ENS APORTA LA GUIA

https://valenciafranquista.dival.es/

Un reportatge fotogràfic de la sessió sobre La Guia de la València del primer franquismes en: https://flic.kr/s/aHBqjzCreF  (punxa damunt)

20220214 Guia de la València del Primer Franquisme. Mini-ruta i presentació del llibre

Per a saber-ne més:

Post a Comment