L’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana es va modificar de manera significativa en l’any 2019. El text original (recollit en Llei 1/2011, de 22 de març de la Generalitat Valenciana) datava de l’any 2011. Entrà en vigor el nou text LLEI 6/2019, de 15 de març de la Generalitat, de modificació de la Llei anterior, per la qual s’aprova l”Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, garanteix el dret d’informació de les persones consumidores en matèria de titulització hipotecària i altres crèdits i davant certes pràctiques comercials.
Aprovada per unanimitat en Les Corts Valencianes, la llei té entre els seus objectius garantir el dret d’informació de les persones consumidores quan contracten préstecs hipotecaris i altres crèdits. Així per exemple, els ciutadans tenen dret ara a saber per escrit si les entitats financeres ho han cedit a tercers, a quin preu i en quines condicions. La modificació és rellevant, i reforça al seu torn la capacitat sancionadora de l’Administració.
La millora de la dieta mediàtica i cultural d ela ciutadania i en aquest cas, la comunicació inclusiva és una d eles raons de ser d’ACICOM. La lectura fàcil garanteix l’accessibilitat cognitiva. Així qualsevol persona pot comprendre, sense excepcions i independentment de la seva preparació, formació acadèmica o capacitat comprensiu-lectora, els continguts d’aquesta llei.
Hem procedit a adaptar el text al concepte de LECTURA FÀCIL. Les administracions públiques tenen el deure i l’obligació de posar a la disposició de tota la ciutadania -sense cap mena de discriminació- tota aquella informació pública que puga ser del seu interès i pugui ajudar-los a desenvolupar-se com a persones lliures i ben informades, sota la premissa que una ciutadania ben informada és una ciutadania més lliure, participativa i compromesa.
________________________________________________________________________________________________________________________________________________
L’accessibilitat és un terme bàsic per facilitar la inclusió de totes les persones de la nostra societat. El concepte d’accessibilitat física ja està molt implantat i és indiscutible actualment; però l’accessibilitat cognitiva no és tan coneguda. La Lectura Fàcil és un mètode de redacció de textos i continguts adaptats a les necessitats de totes les persones, especialment a les quals presenten dificultats de comprensió lectora o cognitiva. Aquestes dificultats estan relacionades amb la memòria, el llenguatge emprat, la capacitat d’abstracció, la fluïdesa en l’ús de l’idioma, l’orientació, el raonament o l’aprenentatge.
Està comprovat que la ‘Lectura Fàcil’ afavoreix la igualtat d’oportunitats. En comprendre millor la informació que rebem, facilita que puguem participar i influir en la societat, ens dóna seguretat per a desembolicar-nos en la vida, ajuda a prendre decisions i ser més autònoms i no dependre d’altres persones. La Lectura Fàcil és també un suport per a comprendre drets i obligacions. En general, la Lectura Fàcil garanteix l’accés a la informació a totes aquelles persones amb dificultats de comprensió lectora, diversitat funcional, persones majors que han perdut part de les seves facultats, estrangers amb un baix domini de l’idioma, analfabets funcionals i persones que presenten algun tipus de discapacitat intel·lectual. A tots ells va dirigida aquesta proposta. En últim terme, la idea és traslladar a TOTA la ciutadania informació útil que siguin capaces de processar i entendre, així com garantir l’accés a aquesta informació en igualtat de condicions.
El procés de Lectura Fàcil requereix de la participació de diferents actores: adaptadores, validadores, editores i maquetadores. Per a aconseguir una bona adaptació del contingut és necessari complir unes pautes i requisits formals de redacció, lingüístics i de conceptualització, així com emprar un disseny apropiat que ajude a comprendre el contingut de la informació, seguint uns estàndards que existeixen per a això (en la part gràfica existeixen també normes i recomanacions). A diferència d’altres tipus de formats, es tenen en compte una sèrie de criteris de llegibilitat i comprensibilitat. Una vegada tenim el contingut ja adaptat, cada material o publicació editada sota el paràmetre de LECTURA FÀCIL és contrastat a més amb alguna associació o col·lectiu de persones amb alguna mena de discapacitat intel·lectual, dificultat lectora o de comprensió. Aquesta entitat és en últim terme l’encarregada de validar el treball abans de la seva impressió o posada a disposició en els canals que per a això s’estableixin. És la manera d’assegurar-nos que el missatge i l’enfocament d’aquest material són els adequats. Per a aquest treball, optem per adaptar tots els articles de la llei, tenint en compte tant el text original (Estatut de 2011) com tot el que ha canviat més recentment.
Hem adaptat la llei sencera, amb les seves 80 articles.
Hem realitzat una edició digital en dos documents diferenciats, en els dos idiomes oficials de la Comunitat: castellà i valenciàen castellà. Es posarà a disposició de totes les persones que desitgen descarregar-les, així com la possibilitat de trobar-la en l’apartat de publicacions de la Conselleria. També hem procedit a fer una edició en paper, una coedició d’ACICOM i El Petiti Editor, per posar-la a disposició de totes les biblioteques, OMICs, Associacions de Persones Consumidores, Centres Educatius, etc. que ho desitgen.
Cada any, el moviment consumerista commemorem el 15 de març com el Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores, com a manera de sensibilitzar sobre els drets i necessitats de les persones consumidores a nivell mundial. La celebració d’aquest dia és una oportunitat per a exigir que es respecten i protegisquen els drets dela ciutadania i per a protestar contra els abusos del mercat i les injustícies socials que menyscaben aquests drets.
En 1983 l’ONU va instituir el Dia Mundial dels Drets del Consumidor la celebració del qual commemora el discurs que el president estatunidenc John F. Kennedy va pronunciar el 15 de març de 1962 davant el Congrés del seu país on, entre altres, va fer les següents consideracions: “Ser consumidor, per definició, ens inclou a tots. Som el grup econòmic més gran en el mercat, que afecta i és afectat per quasi totes les decisions econòmiques públiques… Però és l’únic grup important els punts de vista del qual sovint no són escoltats”. Per primera vegada el consumidor va ser considerat un element fonamental dins del procés productiu, es va reconéixer la seua rellevància política i es va instar les institucions a arbitrar mesures per a la protecció dels seus drets.
El 9 d’abril de 1985, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar les Directrius de l’ONU per a la Protecció dels Consumidors, declaració de drets que hui gaudeix de reconeixement internacional:
1) dret a l’accés a béns i serveis bàsics essencials, com a aliments, roba, habitatge, salut, educació i salubritat. 2) dret a la protecció contra productes i processos perillosos. 3) dret a rebre informació per a una elecció correcta i protecció contra publicitat deshonesta o confusa. 4) dret a triar productes i serveis a preus competitius amb la seguretat d’una qualitat satisfactòria. 5) dret a ser escoltat i estar representat en l’elaboració i execució d’una política governativa i en el desenvolupament de productes i serveis. 6) dret a rebre una reparació adequada per queixes justes, incloent compensació per informació enganyosa, béns defectuosos o serveis insatisfactoris. 7) dret a l’educació dels consumidors per a efectuar eleccions segures de béns i serveis, i ser conscients dels drets bàsics dels consumidors i com fer-los efectius. 8) dret a un ambient saludable per a viure i treballar. La legislació espanyola en aquesta matèria està al nivell de la dels països més avançats del món. Ja amb anterioritat a les Directrius de l’ONU, la Constitució de 1978 en el seu article 51 es referia a la defensa dels drets dels consumidors: 1) Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics d’aquests. 2) Els poders públics promouran la informació i l’educació dels consumidors i usuaris, fomentaran les seues organitzacions i sentiran a aquestes en les qüestions que puguen afectar a aquells, en els termes que la llei establisca. 3) En el marc del que es disposa pels apartats anteriors, la llei regularà el comerç interior i el règim d’autorització de productes comercials”. Desenvolupament d’aquest article va ser la Llei 26/1984 de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, la qual va ser reformada per la Llei 44/2006 de 29 de desembre, de Millora de la Protecció dels Consumidors i Usuaris. El Reial decret legislatiu 1/2007 de 16 de novembre va aprovar el Text Refós de la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris, reformat al seu torn per la Llei 3/2014 que modifica aspectes substancials d’aquest. La nova llei, que va entrar en vigor el 29 de març de 2014, transposa al dret intern espanyol, amb la major fidelitat i el menor canvi normatiu possible, la Directiva 2011/83/UE, que preconitza una harmonització molt més profunda dels ordenaments interns dels Estats, fins i tot permetent unes certes excepcions puntuals. En la Comunitat Valenciana l’Estatut de les persones consumidores i usuàries garanteix els drets de la ciutadania. També l‘Estatut d’Autonomia, en el seu article nové, fa referència a les persones consumidores i usuàries.Art. nové, apartat 5. La Generalitat garantirà polítiques de protecció i defensa de consumidors i usuaris, així com els seus drets a l’associacionisme, d’acord amb la legislació de l’Estat. El Dia Mundial dels Drets del Consumidor ha de servir per a recordar-nos la importància dels nostres drets i els mecanismes per a la seua defensa. El Dia Mundial dels Drets del Consumidor és la nostra oportunitat de generar un impacte real per a les persones consumidores, enguany especialment per garantir la inclusió, i recordar al món la importància d’observar i fer complir els drets dels consumidors.
Vídeo Dia Mundial dels Drets de les persones consumidores