Crònica de la CONVERSA OBERTA sobre PARTICIPACIÓ CIUTADANA I FOMENT DE L’ASSOCIACIONISME, dia 23 de febrer de 2022.

CRÒNICA CONVERSA OBERTA. 

Projecte de Llei Participació Ciutadana i Foment de l’Associacionisme.  Celebrada el dia 23-2-2022 a l’Aula 2 del Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE

A propòsit de la nova Llei de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana

Invitació realitzada:

La Conversa – Oberta, és una marca de la casa d’ACICOM. Es tracta d’una trobada o reunió de persones interessades en un tema, per a debatre i informar-se, o compartir i contrastar iniciatives, notícies, coneixements i opinions.

Tractem temes o d’idees que intenten millorar el nostre entorn i especialment relacionades amb la ciutadania i la comunicació, és a dir temes relacionats amb la vida associativa d’ACICOM.

L‘inici de la tramitació del Projecte de Llei de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana, és una bona oportunitat per practicar el Bon Govern, des del punt de vista de la Governança relacional i la creació d’espais de col·laboració i cooperació.

Hem organitzat un dinar-conversa oberta, el dimecres, dia 23 de febrer de 14.30 a 17.30h aproximadament.

Tindrà lloc en una sala reservada, amb disposició de taula quadrada amb un menú de 12 euros.

Anem a compartir i contrastar si cap, visions i inquietuds entre:

  • Responsables del Govern de la GVA:

o   Maria Jesús Pérez Galant , Directora General de Participació Ciutadana

o   Antoni Llorente Ferreres, Secretari Autonòmic de Transparència i Participació Ciutadana

  • Referents d’entitats associatives
  • Referents del món acadèmic i persones expertes

Ens agradaria compartir amb tu aquesta conversa oberta, t’invitem a realitzar aportacions sobre la situació de la participació ciutadana al País Valencià i com la nova Llei podria fomentar el seu desenvolupament i consolidació. El nombre de persones participants és restringit per tal de fer possible les interaccions; però si penses en alguna altra persona o organització fes-nos-ho saber.

Per motius logístics necessitem tancar la llista de participants el més aviat possible.

Et preguem contestar el següent formulari: https://bit.ly/Conversa-oberta-participació  abans del dilluns dia 21 de febrer.

Desitjant trobar-nos i compartir idees i anhels, rep una cordial salutació

P.D.: Et deixem enllaços a alguns exemple de converses obertes mantingudes

 

CRÒNICA DE LA CONVERSA OBERTA CELEBRADA

20220222 Crònica Conversa Oberta sobre Participació Ciutadana i Foment Associacionisme

Comença la reunió donant la benvinguda i agraint la gran resposta de les persones convocades, amb unes paraules de Jose Ignacio Pastor, president d’ACICOM,  organitzadora de la Conversa Oberta i amfitriona.

Pastor explica la urgent necessitat de establir una col·laboració i coordinació participativa entre las entitats ciutadanes i el govern del Botànic II. Eixe és l’objectiu d’aquesta convocatòria i per això s’han invitat a participar a persones referents de les organitzacions socials, de l’acadèmia i als responsables polítics de la Generalitat.

Comenta també que algunes persones que havien reservat no han pogut assistir finalment, com Juan Antonio Caballero, president de CAVE-COVA ingressat avui per un problema de salut, Pep Trasancos de Ca Revolt per un tema mèdic i Adri Caballero d’ACICOM i membre de CEAR, per un tema laboral. Moltes altres persones no han pogut acudir per problemes d’agenda; però calia també aconseguir no superar un nombre màxim de persones que ens permetera la interacció, en 20 persones fixat. Comenta que no estava previst convocar a responsables polítics però Mentxu Balaguer Diputada Provincial va sol·licitar sumar-se, vam invitar també a Elisa Valía, Regidora de València, però amb poc temps i no podia menejar l’agenda. Hem parlat de fer una Conversa Oberta sobre el Nou Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de València que estarà en breu.

Finalment explica les línies d’actuació més rellevants que porta endavant ACICOM relacionades amb la participació; entre les quals figura esta Conversa Oberta, el cineclub ACCIÓ DOCUMENTAL +, el Festival Cinema Ciutadaà Compromés i en concret el projecte presentat a la Conselleria de Participació que suposa un diagnòstic de la situació del moviment associatiu al País Valencià, la posada en marxa d’una oficina d’assessorament associatiu i la realització d’un Congrés de Ciutadania a l’Octubre.

Es passa a invitar a tothom a realitzar una breu i ràpida presentació que tots i totes, dient el nom i la organització a la qual representen. En total vam assistir 19 persones, que són les següents.

Nom Cognoms De quina entitat, associació, col·lectiu, universitat, formes part? Quina responsabilitat tens?
Mentxu Balaguer Pastor Diputació de València Diputada d’Informàtica i Tecnologia, Cooperació Internacional, Govern Obert i Participació i GIRSA.
Pau Bares Moreno Amnistía Internacional Portaveu i membre del comité executiu federal
Candida Barroso Chuliá Escola de Pensament Feminista Amelia Valcarcel, de àmbit del PV. Vocal
Emília Bolinches ACICOM Vicepresidenta
M.Josepa (Pepa) Garcia Gil Fundació Hugo Zàrate per al desenvolupament del moviment ciutadà Gestió cultural
Josep Gavaldà Esteve Per l’Horta Membre actiu
Toni Gisbert Sempere Acció Cultural del País Valencià (ACPV) Secretari de la Junta Directiva
Gonçal Grau Muedra ACV Tirant lo Blanc President
Julio Huerta Balastegui Fundació Horta Sud Direcció
DANIEL JAÉN BAYARRI COORDINADORA VALENCIANA DE ONGD Secretaria Técnica
Antoni Llorente GVA-Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica Secretari Autonòmic
Llúcia Marco Copovi ACICOM Administració
Joaquín Martín Cubas Universitat de València Profesor
Marcos Pastor Centre Cívic i Cultural Tres Forques i FAMPA València
Jose Ignacio Pastor Pérez ACICOM President
Mª Jesús Pérez Galant GVA-Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica Directora general de Participació Ciutadana
Malena Ramirez olmos. Diputacio de València Cap del Servei de Transparència, Govern Obert i Participació
CRISTINA RAMÓN LUPIÁÑEZ COORDINADORA VALENCIANA DE ONGD PRESIDENTA
Pepe Ribera Facundo Plataforma per la Justícia i contra la corrupció de Castelló Relació amb entitats

 

 

Després de la presentació ràpida de totes les persones assistents Jose Ignacio inicia la Conversa, agraint especialment a Mariaje i a Antoni la seua disposició a participar en un debat obert com el que espera que pugam tindre avui, recalcant que no és la primera vegada que ells dos participen en alguna d’aquestes iniciatives.

L’escaleta de l’acte, que inicialment proposa és la següent:

  • La ràpida ronda de presentacions de les persones comensals que ja hem fet.
  • Una primera intervenció des d’ACICOM i per banda de Mariaje (Directora General de Participació) i Antoni Secretari Autonòmic de Transparència i Participació
  • Intervencions lliures de cada assistent, tenint en compte que cal intentar ser concís per facilitar al màxim les interaccions. Vull destacar que som una vintena de persones i moltes han quedat fora per diversos problemes de la seua agenda o per haver posat el màxim en una vintena
  • Llúcia, Emília i jo mateix, com a membres d’ACICOM ens encarregarem dels aspectes organitzatius per si voleu plantejar alguna cosa. Farem algunes fotos de l’esdeveniment (si no teniu problema), amb la idea de fer una crònica del que avui tractarem. El dinar té el preu del menú de la Cafeteria de l’Octubre i cadascú ha d’abonar-ho a Llúcia. La resta de les despeses (convocatòria, lloguer de sala, personal, etc. ho assumeix ACICOM)
  • Teniu tothom una sèrie de documents facilitats tant des de la Conselleria i el portal gva participa com les aportacions realitzades per ACICOM junt amb Fundació Horta Sud i altres i les de Per l’Horta.
  • Podem anar xarrant mentres dinem. La idea és finalitzar al voltant de les 17.30 però també hi ha persones que potser tinguen que marxar abans i potser que algunes vulgam quedar-nos una miqueta més de temps. La flexibilitat ha de ser el que impere.

Dona la paraula als representants de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica:

Antoni Llorente Ferreres, Secretari Autonòmic de Transparència i Participació, dona les gràcies per la convocatòria  i explica el tarannà i trajectòria de la Conselleria, en tindre en compte les aportacions , incloent també la xarxa creada amb els ajuntaments, la FVMP, les diputacions, etc.  Reivindiquem des de la Conselleria una visió transversal i una voluntat de teixir aliances. S’han creat també una sèrie de Càtedres que han d’estar a disposició per aprofitar el seu treball. La legislatura ha estat molt marcada per la pandèmia, ens trobem en el terç final de la mateixa. Fa referència al treball fet en el avant- projecte de llei,  la repercussió de la Pandèmia en el conjunt de la societat i de la gent preocupada i compromesa amb la participació i el associacionisme. Ens ha afectat inclús al reconeixement de les cares Quina és la situació del associacionisme actual? , se pregunta i pregunta. I afegeix que hem d’impulsar i fomentar la formació de la participació, incloure-la en el currículum educatiu, aplegar a implicar a la joventut. Desenvolupar també accions complementàries.  En la llei també s’ha d’abordar la qüestió competencial, contractació pública, justícia, etc.

Hem posat en marxa el Pressupostos participatius, el Portal de participació gva participa, formats pilot.

També cal com millorar dia a dia sense necessitat de llei: convocatòria de subvencions l’hem avançat i establert el pagament abans de la justificació per exemple.

 

Mª Jesús Pérez Galant, Directora General de Participació, dona les seues coordenades personals: “Vengo del sur pero comparto los espacios del movimiento ciudadano y de la calle“. I fa un recompte de la situació en 2019 quan va entrar en el govern amb un avant-projecte de llei que havia passat ja tots els tràmits i estava preparat per a entrar en les Corts per a la seua aprovació. Vam decidir separar transparència i participació per donar-li més importància a les dos. Ens trobem un projecte de llei quasi fet,  molt avançat; però la part de  transparència estava clara;  però respecte a la participació necessitàvem aprofundir i concretar més. Calia estudiar la situació existent, buscar aliances, retornar a la ciutadania i estudiar si continuàvem amb eixe avant -projecte de llei o treballàvem en un de nou. Volíem una llei molt operativa i amb força per a que la ciutadania i el moviment formara part important en les polítiques.

Hem posat en marxa els pressupostos participatius i ara ens trobem amb un gran repte: com fer ara la devolució, el retorno i rendició de comptes a la ciutadania

El portal de participació molt recent, ara ha fet un any. Permet la interactivitat https://gvaparticipa.gva.es/

Ara estem preparats per al procés de la Llei. Una llei lleugera però que siga molt operativa. Hem d’aconseguir que siga cabdal i de gran pes en les polítiques de la GVA

Vam obrir un procés participatiu de novembre a desembre. Un debat al voltant de 10 preguntes. També un procés obert de consulta prèvia que ha arreplegat propostes per escrit. Un procés de participació dinàmic, comptant amb la contractació d’una associació, que s’ha desenvolupat en València, Castelló i Alacant. Organitzant grups de treball en 5 blocs temàtics

Hem establert la primera guia de participació ciutadana en la qual se concreten els criteris per a que siga una autèntica participació

Els òrgans de participació, la Llei pretén ordenar i fer-los de qualitat i real. Quina és la representació de la ciutadania en els mateixos?. Un estudi fet per la Càtedra PAGODA parla del 5 al 10%. Hem posat un mínim del 60% de ciutadania en tots els òrgans

Cal ara consensuar amb la resta del Govern, teixir aliances, etc.

Ja tenim el primer esborrany del Projecte de Llei.  “Este es el primer borrador”, el mostra a tots, “que será publicado mañana” (anuncia també que aquest esborrany el deixarà i el farà aplegar a ACICOM per al seu estudi) i afirma que es tracta de una llei transgressora que està previst que puga entrar a Les Corts aviat per al seu tràmit parlamentari.

També hem inclòs els aspectes de conciliació.

L’administració local està en tots els apartats de manera transversal. Qualitat de les polítiques de participació de les administracions locals.

L’educació és un element molt important. Els consells d’Infància i adolescència. També la incorporació d’una mirada amb perspectiva de gènere. Cal tindre en compte la realitat de l’interior, del despoblament.

Tenim el compromís de publicar totes les aportacions que ens heu fet aplegar

Toni Gisbert , secretari general d’Acció Cultural del País Valencià, després de assegurar que tots els assistents donen suport al Botànic II amb esperit crític, parla que té dos aspectes a dir: un pràctic i altre polític. El pràctic fa referencia al equivocat sistema de les convocatòries del Consell de Participació per part de la Administració: convocatòries mal fetes, a hores de treball sense adonar-se que la majoria de membres no pot compatibilitzar amb les seues obligacions laborals i unes reunions de 3 o 4 hores sense agilitat i impossibles de mantenir fins al final.

El polític anuncia el perill existent de que el moviment associatiu camine cap al individualisme i denuncia que una de les mancances que detecta en la societat valenciana és la escassa concepció del bé comú i de la participació associativa…

Gisbert també fa menció de l’atomització dels sector associatiu la qual cosa impedeix la participació. Cal tindre en compte la participació de la dreta o del feixisme.

 

Mentxu Balaguer Pastor, Diputada Provincial de València d’Informàtica i Tecnologia, Cooperació Internacional, Govern Obert i Participació i GIRSA.

Fa menció al punt de vista dels espais no urbans. Cal tindre en compte la realitat de molts pobles. Cal analitzar els municipis menuts, especialment aquells de menys de 5000 habitants.

Cal concertar polítiques per fomentar mancomunar serveis

Una imperiosa necessitat de posar personal, personal i personal.

Cal desenvolupar una cultura d’acompanyament amb les associacions menudes

 

Càndida Barroso Chulià, vocal de la Escola de Pensament Feminista Amelia Valcarcel, segueix el discurs crític de Gisbert i afegeix les dificultats dels horaris per a les dones que deuen mantindre les obligacions familiars de cures amb els treballs i la impossible assistència a les convocatòries del Consell de Participació…

 

Jose Ignacio Pastor Pérez, intervé nomenant models existents en altres llocs com per exemple els Nuclis d’Intervenció Participativa, estudiats pel sociòleg Hans Harms, i desenvolupats en el Páis Basc i Catalunya, incloent la participació en Plans Urbanístics que tenen en compte les necessitats de les persones autònomes, la conciliació, etc.

 

Julio Huerta, director de l’Horta Sud, anuncia que va a oferir una breu mirada a la història del món associatiu: la Transició i els primers anys després de la mort del dictador, l’activitat del món associatiu era intensa i la seua llavor va donar pas a les EPAS (Educació Permanent d’Adults) , les primeres escoles infantils i les guarderies municipals, els tallers,etc. Apareixent una crisi del moviment associatiu al ser despullat de moltes d eles seues iniciatives ara assumides des de les administracions i també el buidament de quadres associatius que van passar a les administracions.

El 15M amb “volem més participació, no ens representen”, canvia el govern però segueixen les errades amb un Consell de Participació en el qual la participació se regula des de la política, des del poder. Està incomoda l’Administració i està incomoda la gent. S’han importat els processos de Brasil però s’han copiat mal. Hem de saber on volem arribar: fomentar la societat civil organitzada de forma que ha de funcionar de baix a d’alt. En Catalunya s’han contractat 500 persones per a treballar en la participació i en França han adjudicat milions d’euros en la participació ciutadana. Ací, a Espanya zero, No hem vist cap capítol econòmic de participació en l’Estratègia Valenciana de Recuperació, no existeix. Hauríem de parlar amb la Conselleria d’Economia i d’Ocupació, amb els consellers d’Hisenda, d’Educació , per a aconseguir dotar de recursos al moviment associatiu perquè està molt fotut i necessitem un canvi total…

Tenim una preocupant percepció per banda de la ciutadania, el 51% diu que el problema són els polítics

Les administracions públiques estan “destrozando” vots, estan enemistant-se amb la ciutadania. No hi ha connexió amb la ciutadania. Es viu la relació com un maltractament

Cal una major complicitat amb el moviment associatiu

El moviment associatiu està fatal, morint-se necessitem ajuda, complicitat, estem morint-nos

 

Cristina Ramón Lupiañez: Presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGs, defensa la Participació com un dret (la participació, la transparència i les desigualtats del poder). Però “la clase polìtica se ha apropiado del derecho a la Participación” i se pregunta què fer per a que la ciutadania participe.

Existeixen grans desigualtats de poder. La participació s’ha concentrat en la classe política. Cal implementar mesures d’accions positiva que igualen el poder.

S’adhereix a tot el que ha dit Julio.

La CVONG no ha pogut participar als tallers. La CVONGDs está ara integrada per 101 entitats. També constatem problemes d’individualisme i associacions que ja tenen prou amb la seua feina .

Ramón assegura les ajudes per a fer activitats no és el que cal. Cal enfortir el teixit, només per participar. Ens donen ajudes per a fer activitats, que van en contra de les pròpies. Cal recursos per fer participació simplement. Per exemple tindre recursos per poder anar a reunions.

Com comprovar que el que es diu que es farà si s’està fent. Avaluació

Cal implementar mesures d’acció positiva que fomenten la participació. Perquè, afegeix, estem pendents de la part legislativa;  però després no ens parem a veure com funciona. Es parla molt de la Educació en la Participació però no es diu res de com comunicar. Hem de gestionar, hem de saber vendre i saber comunicar.

Ben comú no és tan fàcil d’aconseguir

Cal desenvolupar la comunicació per a la participació. La dreta ven i l’esquerra s’oblida

Pepe Ribera Facundo, representant de la Plataforma Castelló per la Justícia i contra la Corrupció, afirma que no pot estar més d’acord en tot el que s’ha dit abans i aporta 3 discriminacions més: Primera, la política; Segona, la del territori, i es queixa: “Estic fart de vindre a València!” denuncia; i la Tercera, la dels Majors que són el 20 per cent dels que voten; és gent, afirma, que “tenim molt de temps, tenim diners, tenim il·lusió i ganes de fer coses” i demana que els utilitzen o no faran res.

Reivindica el dret dels majors, relacionat amb els deures humans i inhumans.

La gent major de Castelló estan abandonats. La gent major volem activitat i poder aportar.

Anuncia que el dia 4 presenten a Castelló una iniciativa innovadora alternativa a les residències.

 

Josep Gavaldà Esteve, membre de Per l’Horta, inicia la seua intervenció amb una pregunta recurrent: volem la Participació però …Per a què?, i contesta “Per a transformar la societat”.

Hem de canviar la realitat amb una legislació que tinga prevista l’operativitat.

Denuncia “Estem en 5 Consells de Participació i al final ens preguntem… serveix per a alguna cosa?”

Necessitem finançament. No volem subvencions sinó crèdits ràpids i efectius… I explica per a què volen eixos crèdits. Som “agregadores” de propostes. Per poder tindre persones expertes i contractar-les. Necessitem contractar en moltes ocasions a una enginyeria, un advocat, etc. Metodologia de persones implicades. Els crèdits per llei

Ens criden a participar i no després no ens fan cas per tant… ja no vull anar més. Demana referèndums per a qüestions importants. I proposa “el dret de veto” per a plans i projectes quan no estan clars els objectius o no se corresponen amb el objectiu que se proposa.

Assistir a un òrgan de participació és causa de permís laboral

Necessitem dades obertes per poder participar. Decisions informades. Desequilibris de poder

Les contrapropostes han de tindre viabilitat. Drets informació. Referèndums vinculants per a temes que són cabdals.

Cal que les al·legacions siguen contestades i raonades

Cal anar cap a processos de codecisió . Necessitat de comptar amb avaluacions ex-post i ex-ante.

Generalment es confonen els objectius amb les polítiques a realitzar. Cal remarcar els objectius a aconseguir. Posa l’exemple de l’AVE Castelló València quan va en contra de l’objectiu d ela mobilitat que seria més una inversió en els de rodalies.

La decisió del Port per exemple és de gran importància i cal una major interacció.

El PAI Benimaclet ja ha tingut uns processos participatius i no potser perquè a una responsable política no li agrade que es torne a obrir el procés. Cal fixar la legitimitat. Qui estableix la legitimitat?

Adjuntem escrit que detalla les propostes presentades des de Per l’Horta a l’Avantprojecte de Llei.

 

Jose Ignacio Pastor defensa que en definitiva la participació ha de plantejar-se amb l’objectiu d’empoderar a la ciutadania. En un estudi realitzat pel Grup Calam,  amb el qual vam col·laborar establia com tres eixos el concepte d’empoderament:
a) Crear consciència

  1. b) Capacitats per a l’empoderament
  2. c) Crear les condicions per a l’empoderament.

La participació és una eina per a eixe empoderament i per a una democràcia avançada.

No estem parlant i és fonamental d ela participació de les persones vulnerables. Forma part de la lluita per la igualtat. Vulnerables per qualsevol raó: sexe, edat, procedència, nivell d’estudis, escletxa digital, situació econòmica, etc…

La participació també forma part inseparable d’una democràcia deliberativa que ha de posar a les persones en peu d’igualtat respecte al debat i deliberació en favor de totes i tots.

Cobra una gran importància el Dret d’Accés als Mitjans de Comunicació Públics, un dret constitucional. Que a més a més suposa una garantia per al Dret a la Informació. Volem conèixer quina opinió i que fan aquelles persone si entitats dedicades al ben comú. Quins són els seus punt de vista, no només els del poderosos que compten en gabinets de comunicació: administracions, empreses, partits polítics, etc. Des del Consell de la Ciutadania de la CVMC estem treballant en un projecte per aportar el punt de vista del teixit associatiu a tota la graella i vos convocarem per treballar el tema. Una de les idees simples, però potents, és la creació d’una aplicació QUI ÉS QUI, per facilitar el contacte dels professionals de la comunicació amb les entitats no lucratives segons el tema, territori, etc. que tracten.

Cal practicar l’escolta activa de la ciutadania

 

Toni Gisbert torna a intervindre i proposa dues estratègies per aconseguir l’objectiu polític de transformar la realitat: el foment de la participació i el foment de l’associacionisme.

Cal tindre en compte les diverses legitimitats. La del polítics elegits democràticament i que ens representen. No potser que denigrem la política que és l’instrument més vàlid que podem tindre en favor del ben comú. La política és la principal arma

Les dues legitimitats s’han de saber combinar

La llei no potser un bumerang contra nosaltres. Cal anar en compte amb la llei. Cal preveure que no es puga utilitzar de forma desviada.

Foment de l’associacionisme. Per a fomentar l’associacionisme, cal mirar què es fa a Europa. La cogestió és una de les línies. L’acompanyament també é suna bona estratègia. Per exemple a Holanda es fa un acompanyament a les entitats. Pla estratègic d’acompanyament a una entitat i l’administració va poc a poc retirant-se

Existeixen moltes formules

 

Marcos Pastor de l’AVC Tres Forques i en nom de FAMPA València, agraeix la presència de tots i totes perquè “esta vesprada he aprés més que en totes les reunions del Consell” i diu sincerament que “l’Administració hauria de contractar-vos a tots”. . No entenc per què l’administració no agafa aquestes idees. Li aniria millor per guanyar la confiança

Una llei ha de donar capacitat de transformació i decisió

No és només recursos econòmics, cal també donar oportunitats

Més enllà de eixes afirmacions repassa el paper dels Consells de Participació i demana que no siguen consultius perquè així no serveixen per a res.

 

Pau Barés Moreno, portaveu d’Amnistia Internacional, destaca com important l’existència d’un debat. Potser molt perillosa una participació sense treball previ

Cal reforçar les associacions. L’educació ila  formació en espais formals és essencial. Cal facilitar espais de comunicació

Incideix en que més important que les subvencions són els espais participatius…

 

Mariaje Pérez Galant, com a Directora General  agraeix molt la invitació i les aportacions intervé en resposta al que se ha dit, les crítiques, les peticions i les denuncies. Ella diu que està en el paper d’escoltar i que després de tot el que ha escoltat ha d’estudiar-ho i pot ser “requiera otra comida o cena con un debate largo”. Parla de la governanza, de les noves formes de govern que han vingut per a quedar-se

Cal avançar en la capacitat d’autonomia de les persones. La capacitat de la persona per decidir com vol viure. Venim d’un clientelisme bestial

Hem aconseguit tindre ja l’esborrany del Projecte de Llei, encara que amb un dèficit brutal de personal qualificat per a fer front a les demandes que s’han fet i dels temes que s’han exposat. S’ha de canviar el paradigma, ha afirmat, dels majors, la llei s’ha de vertebrar en tot el territori, que siga el propi teixit associatiu que es forme, que s’ha de reordenar determinades competències en la Administració  en funció de uns objectius concrets. I ha assegurat que fins ara la Participació no tenia força en la Administració i això ha de canviar també.

Hem de fomentar Laboratoris de polítiques públiques, territoris concrets com Fòrums, la

Conveniència o no de la remuneració per a la participació.

Sobre la comunicació ens confessa que À Punt no va voler difondre els pressupostos participatius.

Cal difondre per totes les vies

Importància de la Cogestió en els espais públics,

El tema del registre d’associacions és molt més important del que sembla

 

Jose Ignacio Pastor sent les 17.30h, tanca la conversa oberta, agraint a tothom la seua participació, comprometent-se a fer una crònica entre les persones d’ACICOM, del que hem parlat i invita als presentes a fer aplegar qualsevol document o ampliació d ela seua intervenció.

Recorda que hem de continuar vegen-nos i que cal intentar veure maneres de crear sinergies entre nosaltres, que hem tingut un debat d’altura i que a més a més no tenim massa ocasions per reunir-nos i fer colla, aquesta formula de la Conversa Oberta a migdia s’ha demostrat com molt vàlida. Continuem amb el projecte de realitzar un Congrés de Ciutadania al mes d’octubre

Invita també a les organitzacions assistents a preparar-se per sol·licitar intervindre en el tràmit parlamentari sol·licitant compareixença en la comissió que tracte la Llei per dir la nostra i que siga tinguda en compte. També es compromet a remetre un reportatge fotogràfic i l’esborrany de la Llei que li farà aplegar la Directora General.

Moltes gràcies a totes i a tots per acudir a la nostra crida

 

Adjuntem l’àlbum fotogràfic de la sessió  https://flic.kr/s/aHBqjzDu2W

20220223 Conversa Oberta Participació Ciutadana i Foment de l'Associacionisme

PER A SABER-NE MÉS

20220224  ESBORRANY AVANTPROJECTE DE LLEI DE PARTICIPACIÓ I FOMENT DE L’ASSOCIACIONISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA
07 INFORME SOBRE INCORPORACIÓ AL TEXT CONSULTA PRÈVIA I PROCÉS PARTICIPACIÓ_firmado
Crònica per descarregar en PDF 20220222 Crònica Conversa Oberta sobre Participació Ciutadana i Foment Associacionisme