IP30. Memòria de la desaparició. Habitar l’oblit. Exposició de Rafael Tormo Museu d’Història de València Inauguració 4/3 al 12/6 de 2022

El pròxim 4 de març s’inaugurarà en el Museu d’Història de València (https://mhv.valencia.es/) l’exposició de Rafael Tormo “IP30. Memòria de la desaparició. Habitar l’oblit”, que mostra disciplines i formats diversos per a desconstruir lectures de diferents escriptures sobre la manera en la qual conciliem la memòria.


 L’exposició
IP30 consta de tres peces que pretén reflexionar a través del memorial, del monument, d’escriure i generar una narrativa que enterre als morts per a generar un lloc on habitar per als vius.

La primera peça es tracta de l’obra central, que es configura com un memorial suspés, sense verticalitat, a partir de més de 700 peces ceràmiques que fan referència als centenars de presos morts en les presons franquistes de la ciutat de València i que reposen en les fosses comunes del Cementeri General.

La segona peça oculta en la seua transformació, a partir de la manipulació d’una moneda de 100 pessetes encunyada pel franquisme en els anys 60, que la història no té cap sentit essencial.

La tercera i última peça consta de dues parts: la primera és una visual en el Museu i la segona, una performativa en el Cementeri General de València. Ací s’exploren les fites que ja no solament assenyalen l’espai de les fosses comunes com un gest preciós que marca el lloc on estan els cossos, sinó que són senyals d’obertura per a estar atent a l’escolta.

El 4 de març s’obrirà en el Museu d’Història de València l’exposició de Rafael Tormo » IP30. Memòria de la desaparició. Habitar l’oblit.»

La peça central de l’exposició serà una gran instal·lació -creada per Rafael Tormo- en l’hall del MhV . L’obra està formada per centenars de rajoles; sobre cadascuna de les peces hi ha el nom d’un represaliat en les presons de la ciutat de València entre 1939 i 1959. Al voltant d’aquesta instal·lació se situen unes estructures actives en forma de rellotge que indiquen diferents localitzacions de les fosses dels represaliats en el Cementeri General de València.

Les fosses comunes franquistes no només estan repletes de cossos assassinats. Tampoc no són simplement un «lloc de memòria». Són un espai en el qual creix l’herba, amb el que s’especula i es compra —es lloga, es ven—, i on els gats dormen sota el sol a l’hivern. La memòria de les fosses ens persegueix. Construir monuments s’ha convertit en una manera de sepultar el passat, però també de comunicar-lo en el present. Habitem l’oblit a través de la creació artística i la recordem els que no estan, creant artefactes que sobreviuran la nostra pròpia desaparició.

Existeixen més de 20.000 soterrats en aquestes fosses comunes, encara que no tots amb vinculacions polítiques. Altres, per no tindre recursos o algú que els allotjara al panteó familiar, acabaren allí. Però els cossos, al contrari del que s’ha popularitzat en els mitjans, no es trobaven completament desapareguts. A València podien localitzar-se a través d’un sistema de lletres i números. Localitzar la fossa amb eixes coordenades va permetre un primer gest monumental: deixar-los flors. Un gest simple, però que va alterar el significat d’un ermàs abans que es tornara popular com un relat de la desmemòria. No obstant això, la majoria d’aquestes fosses comunes varen ser destruïdes durant els anys 90. Un intent d’especular amb el terreny va portar a l’excavació de les foses, mesclant cossos i terra. Així es va perdre un lloc on la certesa de la ubicació dels cossos podia encara rastrejar-se en l’àmbit privat i familiar. Els cossos es feren de tots, i la pràctica monumental va transcendir de l’esfera privada a la col·lectiva. Sobre ells, la societat valenciana, va continuar organitzant homenatges, amb la necessitat de seguir subvertint el significat de la fossa comuna. Si la primera resignificació partia de l’ofrena domèstica de flors, la segona va continuar amb la politització de l’espai cada 14 d’abril cantant cançons, portant banderes i entonant discursos.

En 2021 les fosses comunes es convertiren en un memorial que emula la ubicació dels soterraments perduts. També s’instal·laren plaques, oferint una lectura del passat des de la institució. El monument, com a gest escriptural, demostra una acció per la qual la societat dels vius presenta una lectura de la dels morts, que tornen com a fantasmes. Nogensmenys, ens preguntem: És el monument l’única manera d’habitar l’oblit? El monument porta el passat al present, sota l’influx del nostre deute històric, o el sepulta i aparta? És possible una poètica sobre les fosses que transcendisca el relat privat i la narrativa de la derrota?

Amb el projecte d’IP30 MEMÒRIA DE LA DESAPARICIÓ. HABITAR L’OBLIT, es proposa una lectura sobre les diverses escriptures de la història als cementiris; des dels relats i les diferents manifestacions populars sobre allò que hi ha va quedar i ens queda del que va passar. Suggerim insistir en la indagació de les necessitats de generar noves experiències que ens òbriguen la possibilitat, a través de les marques permanents en l’espai, per a ressituar-nos i habitar la desaparició d’eixa memòria. Aquest projecte presta especial atenció a la necessitat social de generar formes físiques per a treballar sobre l’espai, especialment quan des de la ciència no es poden donar respostes tècniques a qüestions com l’exhumació i quan les persones soterrades en aquestes fosses estan lluny de qualsevol vinculació familiar amb la societat valenciana actual. Reflexionem sobre la possibilitat a través del memorial, del monument, d’escriure i generar una narrativa que enterre als morts per a generar un lloc on habitar per als vius.

Daniel Palacios/Rafael Tormo

Aquesta mostra no és només una exposició, vol ser també un espai que servisca per desconstruir, des de distintes disciplines i formats, els relats que busquen conciliar la memòria personal (la mort) i la memòria social (l’oblit) mitjançant representacions de tota mena (monumentals, institucionals, populars) del nostre llegat social i civilitzatori.

Aquest projecte es formula en un primer moment de la impugnació del relat instituit per a explorar nous espais que ens obriguen a la possibilitat de ressituar-nos respecte a la nostra manera d’habitar l’oblit.

PROGRAMA
Divendres 4 de març a les 19 h Inauguració de l’Exposició. IP30 Memòria de la desaparició. Habitar l’oblit
Dissabte 5 de març a les 11 h. Presentació de les converses.

11,30/12h. Contextualització per Daniel Palacios González. Historiador de l’Art

12/13h Primer diàleg: Habitar l’oblit. Administrar la veritat i gestionar els relats. Qui té el monopoli sobre la memòria? De qui i com són els llocs per a la commemoració? La memòria com un signe en disputa. Diferenciar monument de memòria per a no assumir respostes eternes ni significats constants.
Moderació: Rafael Tormo Cuenca i Daniel Palacios González
Participants:
1. Jesús Carrillo Castillo (Per què la memòria de les fosses ha quedat fora dels institucions? Es pot, des de la crítica institucional, parlar de la memòria?)
2. José María Durán Medraño (Per què la memòria de les fosses ha quedat fora de la història de l’art? Pot la història de l’art atendre aquesta mena de pràctiques monumentals?)

13/ 14h Apertures:
1. Vicent Gavarda. Historiador
2. María Gomar, Artista visual
3. Amparo Belmonte. Plataforma de Asociaciones de Familiares de Víctimas del Franquismo de las Fosas Comunes de Paterna
4 Demetrio Gomez. Activista gitano i fundador del Fòrum Of European Rroma Young People

17/18h Segon diàleg: Memòria de la desaparició. Acceptar la desaparició no com a final del relat sinó com al començament des d‘on reseguir les empremtes i els signes de l’absència.
Moderació: Rafael Tormo Cuenca i Daniel Palacios González

Participants (en ordre de primera intervenció):
1. Antonio Méndez Rubio. (Com els pràctiques monumentals estan curtcircuitant el relat establert sobre el passat? Pot la pràctica poètica produir un nou relat sobre els fosses comuns?)
2. Queralt Solé (Com s’insereixen els pràctiques monumentals sobre les fosses comunes en relació a les polítiques de la memòria? Serien possibles espais de col·laboració artística?)

19/20h Apertures:
1. Àngel González. Coordinador d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià,
2. Consuelo Morató. Regidoria de Memòria Democràtica. Ajuntament de Llíria
3. Paula Finat, Historiadora d’art i membre del col.lectiu FOKO.
4. Ajuntament de València.

Diumenge 6 de març a les 11h.
Visita en bus als cementeris de València i Paterna. Proposem una visita a les fosses comunes dels cementeris de València i de Paterna. Un passeig que lluny de buscar un coneixement lineal i històric dels successos repressius que allí van esdevenir ens convida a habitar l’espai. Acció/itinerària. Es realitzarà un viatge en BUS fins el cementiri de Paterna i després a València.

1ª Visita. Cementiri de Paterna
Una visita als fosses comunes dels cementeri de Paterna. Un passeig que lluny de buscar un coneixement lineal i històric dels successos repressius que allí van esdevenir ens convida a habitar l’espai. La visita al cementeri de Paterna implica entrar en contacte amb una juxtaposició d’accions monumentals, de la iconoclàstia dels exhumacions i finalment dels anhels a la construcció d’un nou memorial.

2ª Visita. Cementiri de València

Performance: IP30. Memòria de la desaparició. Habitar l’oblit
Activar i assenyalar l’espai dels fosses no sols com un gest precís que marca el lloc on estan els cossos serà part de l’acció. Atendre l’escolta d’una manera honesta, no fent-la d’amagades o a l’aguait com qui està a l’espera, sigil·lós, i desitja fer-se amb una informació que després pot ser usada i abandonada. Aquesta acció vol exposar el cos a una escolta sonora sense atendre als significats, sinó als sentiments.
Exposar-nos també a la lògica del lloc i a la seua distribució ací ho podem entendre tal i com ho explica De Certeau: com una configuració instantània de posicions, que implica una indicació d’estabilitat. Aquesta acció vol impugnar el lloc per a convertir-lo en espai des d’on la temporalitat de la seua lectura ens puga fer expandir la nostra percepció.

Per a inscripcions al viatge als cementeris cal reservar: 963 70 11 05

 

Imatge

 

Vols sumar-te a l’equip de MEMÒRIA ARA d’ACICOM?

Escriu-nos a memoria.ara@acicom.org    També pots donar-te d’alta per rebre la informació en:   https://bit.ly/MEMÒRIA-ARA-ACICOM

El twitter del grup: https://twitter.com/ACICOM_memoria

 

X