Guia de la València del primer franquisme (1939-1948). Presentació 31/01/2022 a La Nau. 19h.

Jose María Azkárraga, un dels tres coordinadors de la publicació, ha vingut col·laborant amb ACICOM i especialment en les activitats paral·leles del Festival Cinema Ciutadà Compromés,  dins de la secció Memòria ARA. Realitzant diverses rutes i visites de llocs que ens ajuden a comprendre la nostra història.
Azkárraga també és coautor de la Guia València Capital de la República.

Quan ens va explicar el projecte d’aquest llibre vam implicar-nos, sense dubtar-ho,  amb una xicoteta ajuda per aconseguir els drets d’algunes de les imatges que tan bé il·lustren aquesta publicació. Col·laboració que junt amb la realitzada per UGT-PV i CCOO-PV ha fet pinya junt a l’enorme treball que han realitzat les tres persones que han coordinat el llibre i tants altres amb articles i aportacions. 

Tenim pendent una presentació organitzada per ACICOM, a la qual ja vos convocarem; però aquesta és la primera.

La ‘Guia de la València del primer franquisme (1939-1948)’, coordinada per José María Azkárraga, Lucila Aragó i Juan Salazar, es presenta el dilluns 31 de gener, a les 19 hores, a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau. L’obra és fruit de la col·laboració de Publicacions de la Universitat de València i l’editorial de la Universitat Politècnica de València.

L’acte del dilluns comptarà amb la presència d’Ester Alba, vicerectora de Cultura i Esports de la Universitat de València; Salomé Cuesta, vicerectora d’Art, Ciència, Tecnologia i Societat de la Universitat Politècnica de València; Dolores Sánchez Durá, historiadora i prologuista de la guia; i Jose María Azkárraga, un dels tres coordinadors de la publicació.

La fi de la Guerra Civil Espanyola va suposar l’inici d’una etapa de postguerra marcada per la repressió, la carència i la pobresa en moltes famílies espanyoles. En el cas de la ciutat de València la situació no va ser distinta a la d’altres punts d’Espanya mentre va durar l’ocupació del bàndol franquista. Ara, més de 80 anys després, un total de dinou especialistes tracten d’estripar amb la recuperació de documents, arxius i testimonis desconeguts com era la València franquista entre 1939 i 1948.

La publicació fa un recorregut per la ciutat de València des de diferents perspectives: des de què va suposar la victòria franquista a la Guerra Civil i quin paper va jugar la societat valenciana en actes i desfilades de les tropes franquistes, fins a l’ocupació de la ciutat des de distints àmbits com l’arquitectura, el món laboral, l’educació, la sanitat o la cultura i la pròpia vida quotidiana.

Entre les pàgines de la Guia de la València del primer franquisme (1939-1948) es poden trobar mapes i cartografies de la urbs d’aquells anys, imatges de llocs icònics de la ciutat que durant l’època franquista es van convertir en espais de reunions amb jerarques nazis alemanys i feixistes italians, així com testimonis d’aquells que van viure la repressió a les presons valencianes o com va ser la resistència contra la dictadura durant aquells primers anys.

En novembre, en el si del VII Festival Cinema Ciutadà Compromés vam poder gaudir de la Visita guiada: la València del primer franquisme.

La ruta per la València del primer franquisme ens va dur a a algun dels llocs significatius de la ciutat de València durant el període de la primera postguerra, mostrant com la dictadura es va ensenyorir de la ciutat i va aniquilar tot vestigi de la IIª República.

Nombrosos espais van ser dedicats a fins repressius i totes les seus d’organitzacions polítiques o culturals van passar a dependre de Falange i altres organitzacions del nou règim.

També l’Església va aconseguir un poder desmesurat que es  manifestà en la construcció de temples, un luxós palau arquebisbal, un gegantesc seminari i nombrosos centres educatius.

D’aquesta ocupació i transformació romanen nombroses petjades en el paisatge urbà que tractarem de descobrir en la ruta.

   

El franquisme va ser conseqüència d’una victòria militar absoluta contra la República, aconseguida gràcies al suport Hitler i Mussolini.

Des dels últims dies de març del 39, nous actors com la Falange i velles elits del poder econòmic articularan una  vida urbana sotmesa a un ferri control en tots els àmbits de la vida pública i privada.

Amb l’oposició expulsada, silenciada, empresonada o afusellada, l’educació, la sanitat, el món laboral, la vida quotidiana, la cultura, l’art o la ciència passaran a funcionar sota els nous paràmetres i valors de l’Espanya nacional-catòlica.

La plasmació física a València del nou poder  és l’objecte d’aquesta ruta guiada. Es tracta de donar a conéixer alguns elements que subjauen i sustenten l’ocupació i transformació de la ciutat i que tenen localització espacial.

Casernes, parròquies, seus de falange, comissaries, presons, col·legis religiosos, llista de carrers, monuments, asils…, juntament amb un cicle festiu basat en la glorificació del Cabdill i en el record constant dels caiguts, constituiran un entramat material i mental del qual resultarà difícil escapar.

Una part d’aquest entramat subsisteix encara. A tall d’exemple, l’església és propietària d’un enorme patrimoni immobiliari exempt de tributs municipals, continua exercint un paper destacat en totes les etapes educatives i manté una decidida monopolització del cicle festiu.

Amb l’objectiu de valorar la realitat sociopolítica de la València del franquisme, passejarem per llocs emblemàtics de la capital valenciana i coneixerem les transformacions que van tindre lloc en el primer franquisme.

Exemplars en valencià i castellà.

.

Per a saber-ne més:

Post a Comment