27/10/2021 DIA MUNDIAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL. Passeig virtual pel pati d’entrada a la Cartoixa de Valldecrist i El Maestrat filmat. La memòria rescatada FCCC2021

El VII FESTIVAL CINEMA CIUTADÀ COMPROMÉS, FCCC2021 comença celebrant el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual , amb dos produccions molt interessants, relacionades amb el nostre territori i el patrimoni.

Presentem i projectem:

.

Passeig virtual pel pati d’entrada a la Cartoixa de Valldecrist (21′ 00»)
El maestrat filmat. La memòria rescatada (45′ 00») 

ACICOM participa un any més a nivell mundial, amb la celebració a la Comunitat Valenciana d’un esdeveniment de celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Des de l’any 2010, aprofitem l’avinentesa del Dia Mundial per posar en valor temes relacionats amb el nostre patrimoni audiovisual.

Imatge

18 h. dimecres,  dia 27 d’octubre 2021
Sala d’Actes OCTUBRE, Centre de Cultura Contemporània
C/ Sant Ferran 12, 46001 València

 

Presentació i col·loqui posterior amb la participació de:

  • Jose Ignacio Pastor, Director del VII Festival Cinema Ciutadà Compromés i president d’ACICOM
  • Josep-Marí Gómez Lozano, Director i expert de «Passeig virtual pel pati d’entrada a la Cartoixa de Valldecrist»
  • Fermín Sales Segarra, Director de «El maestrat filmat. La memòria rescatada»

 

Activitat complementària: VISITA GUIADA A LA CARTOIXA DE VALL DE CRIST dissabte dia 6/11/2021 i dinar optatiu

Aforament limitat

Inscripció visita guiada Cartoixa de Vall de Crist FCCC2021 6/11/2021

https://bit.ly/Visita-Cartoixa-Vall-de-Crist

.

Les ruïnes de la cartoixa de Valldecrist es troben situades en la partida de Cànava, dins del terme municipal d’Altura i prop de Sogorb, en la comarca de l’Alt Palància.

La Reial Cartoixa de Valldecrist va ser fundada en 1385 per Martí l’Humà quan era infant durant el regnat de son pare Pere el Cerimoniós en la Corona d’Aragó.

La llegenda que envolta la creació d’aquest cenobi explica com a motiu de la seua fundació la visió que sobre el Judici Final va tindre Martí l’Humà en un somni de tal intensitat que el va despertar sobresaltat. Tanmateix, les raons que el mogueren realment a fundar Valldecrist varen ser l’extrema religiositat de l’infant, la seua estreta amistat amb Bernat Çafàbrega, monjo cartoixà d’Escaladei, i l’ambient de misticisme que s’estengué per les cases reials europees entre els segles XIV i XV, quan l’Orde cartoixà gaudia de gran prestigi.

L’elecció del lloc i la denominació del monestir també han sigut justificats per la llegenda que narra com un pelegrí arribat de Terra Santa va elegir entre els dominis de l’infant Martí la vall de Cànava, com el lloc més semblant a la vall de Josafat on tindrà lloc el Judici Final.

Martí va construir una modesta cartoixa fundacional, que en ser elegit rei per la sobtada mort del seu germà primogènit Joan II el Caçador, transformà en un gran conjunt monàstic totalment desenrotllat.

Durant el segle XVII, i especialment en el seu segon terç, la cartoixa va sofrir profundes transformacions que canviaren considerablement la seua aparença, donant-li pràcticament la configuració final, aspecte que prengué amb les últimes i modestes reformes del segle XVIII i primers anys del XIX.

Valldecrist va ser el monestir cartoixà més important del Regne de València i un dels més rellevants d’Espanya, no sols per la gran quantitat d’obres d’art que posseïa sinó per la destacada intervenció d’alguns dels seus il·lustres monjos en els assumptes político-religiosos de l’època. La seua esplendorosa vida es desenvolupà per espai de quatre segles i mig fins a 1835, en què es va extingir a causa de la Desamortització de Mendizàbal.

Dissolta definitivament la comunitat cartoixana d’Altura, els seus bens foren confiscats per a després ser venuts en pública subhasta. Des d’esta funesta data, la cartoixa de Valldecrist ha anat degradant-se lentament fins a transformar el seu exuberant patrimoni arquitectònic i artístic en el desolat paisatge actual. Per fer-nos una idea de la rapidesa i contundència amb la que fou assolada, és prou saber que en 1844 fou venuda per 1.263.397 rals de billó i 12 anys després era adquirida només per 50.000.

Ja a finals del segle XIX en paraules de Teodor Llorente, la cartoixa “sembla, no un convent, sinó un poble, tancat per combativa muralla i víctima d’espantós bombardeig”.

En 1985 se celebrà el 600 aniversari de  la seua fundació i des d’aleshores s’han anat succeint irregularment i amb interrupcions diverses campanyes d’excavacions i consolidacions en el seu recinte amb la idea de dignificar i transformar les restes del complex monàstic en una ruïna visitable i atractiva. En 1990 la Generalitat Valenciana va comprar la major part del cenobi als seus últims propietaris i en 2009 la Diputació de Castelló adquirí la part privada que en faltava, passant tot el conjunt monàstic a ser de domini públic. La creació en 2003 de l’Associació Cultural Cartoixa de Valldecrist, amb l’objectiu de sensibilitzar a la societat i als poders públics sobre la conservació i recuperació del patrimoni vinculat a esta cartoixa, ha servit de revulsiu en la presa de consciència de una part de la ciutadania d’Altura i de la comarca de l’Alt Palància de cara a la seua rehabilitació.

Un esplendorós cenobi de murs arruïnats que, no obstant, encara conserven la dignitat d’aquell antic desert instituït de vida contemplativa, que ha pogut resistir l’ultratge del temps i l’abandó de la gent. Eixa dissortada cartoixa de Valldecrist, referent no sols d’un municipi sinó d’una comarca, ansiosa afirmació de la continuïtat de la vida i del valor de la memòria històrica davant de la desraó victoriosa de la indiferència i del menyspreu.

L’audiovisual (de 21:35 minuts de durada) consta de 3 blocs perfectament diferenciats: el primer conta molt succintament i breument la història de Valldecrist (naixement, fundador, desenvolupament, esplendor, desaparició, lenta recuperació i zones o àmbits que integren una cartoixa). El segon bloc explica detalladament què és el que es veurà en el passeig virtual i quins elements arquitectònics es reconstrueixen des de l’estat actual, passant pel dibuix bidimensional i acabant en la reconstrucció virtual tridimensional. La tercera i última part és un passeig virtual pel pati d’entrada a la cartoixa tal com el podia fer una persona si la poguérem traslladar (en el túnel del temps) als últims anys del segle XVIII o primers del XIX (des de 1785 fins a 1805) és a dir, a l’últim període d’existència abans de l’exclaustració definitiva de 1835 que va extingir la vida cartoixana.

Per tal de reconstruir aquest espai imaginari, el pati d’entrada, ha calgut assessorar-se a consciència amb arqueòlegs, historiadors de l’arquitectura i arquitectes, historiadors de l’art i de la cartoixa, fins a poder materialitzar i concretar una volumetria i unes textures que correspongueren realment (hipotèticament) al que degué ser aquest espai imaginat. Tots els edificis i elements representats tenen una alta o molt alta dosi de versemblança (és a dir de realitat per no oferir cap caràcter de falsedat) encara que evidentment hi ha diferències: l’església major (amb el seu pòrtic i cúpula) i els seus edificis adjacents a esquerra i dreta, juntament amb l’edifici de l’hostatgeria (situat a l’esquerra del pati), i el porxe d’entrada amb la muralla i vestíbul, tenen una certesa pràcticament total, entre un 80 i un 100% de versemblança. Només l’edifici de la dreta, la Conreria, té un percentatge menor, ja que ací estaríem parlant d’un 60 a 70 % de versemblança en una escala que aniria del 0 al 100%.

 

PER A SABER-NE MÉS

Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

ACICOM CELEBRA DES DE L’ANY 2010 EL DIA MUNDIAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL

Post a Comment

X