Ciutadania Esdeveniments Per a Saber Més Política i Institucional Russafa Ràdio Valencià

PRESENTEM INFORME DRETS LINGÜÍSTICS #4D 2025 AL SÍNDIC DE GREUGES

by

ACICOM, com cada any, junt amb les diverses entitats i sindicats en defensa de la llengua s’hem reunit per tal de commemorar el dia dels Drets Lingüístics al País Valencià i després s’hem reunit amb l’adjunta primera del Síndic de Greuges per tal de desenvolupar els punts més preocupants d’aquest informe.

Les vulneracions lingüístiques augmenten amb l’educació com a principal focus per l’aplicació de la Llei Rovira.

L’informe 2025 alerta que un 30,5% de les vulneracions tenen origen en l’àmbit educatiu, seguit de l’administració pública (25,3%)

04/12/25

Un nou informe de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià realitzat per 11 entitats durant l’any 2025:

  • Escola Valenciana
  • Acció Cultural del País Valencià
  • ACICOM  (Associació Ciutadania i Comunicació)
  • ACV Tirant lo Blanc
  • Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
  • BEA
  • CCOO PV
  • FE CCOO PV
  • Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals
  • Intersindical Valenciana
  • -NOS
  • Plataforma pel Dret a Decidir
  • Plataforma per la Llengua
  • SEPC
  • Societat Coral el Micalet
  • STEPV
  • Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV)

Hem recollit, en aquesta edició, fins als 153 casos, amb especial incidència de les vulneracions relacionades amb l’aplicació de la llei educativa 1/2024. La mal anomenada llei de ‘llibertat educativa’ ha esdevingut la protagonista de les vulneracions arran de la seua aplicació, constatant una afectació directa a la llengua en l’àmbit educatiu.

Així es desprén de l’informe que  hem presentat a la seu del Síndic de Greuges, a Alacant, assenyalant la importància que hui, Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, s’atenguen les vulneracions i reivindique la normalització del valencià per avançar en la seua desaparició. Francesc Ferrer i Escrivà, vocal del Consell de Gestió d’ACICOM, ha sigut una de les persones que ha participat en la reunió, així com Tomàs Mazón d’UNIR Alacant, convidat per ACICOM pel treball conjunt que venim fent.

Enguany, la principal novetat és el canvi radical en la tipologia de vulneracions: l’àmbit educatiu esdevé el primer àmbit de conflicte, representant més d’un 30% del total de vulneracions rebudes, un increment estretament vinculat a la Llei Rovira, que ha generat problemes greus de garantia de drets lingüístics en aquest àmbit.

Canvis en les tendències

A més d’aquest augment significatiu de queixes rebudes en l’àmbit educatiu, cal destacar alguns canvis en les tendències respecte a informes d’anys anteriors, com que les comarques centrals, estan ara en el punt de mira.

Fins ara, les comarques del sud eren les que presentaven més vulneracions. No obstant això, enguany, hem observat un canvi en aquesta tendència, amb un increment de les vulneracions a les comarques centrals. Això posa de manifest que, encara que els problemes siguen arrelats a tot el territori, l’abast de la problemàtica s’ha estés i cal posar-hi més atenció.

Sorprenentment, també hem detectat un augment de les vulneracions en el sector privat. Aquest fet pot ser indicatiu que les persones són cada cop més conscients de les seues possibilitats de denúncia i de la necessitat de defensar els seus drets lingüístics en tots els àmbits.

Malgrat alguns canvis en les tendències, també trobem alguns indicadors que es mantenen, les institucions públiques continuen sent un dels principals focus de vulneracions. El canvi de govern amb el suport de PP i VOX sembla haver contribuït a aquesta situació, amb més incidències documentades en els darrers mesos. La presència de llengua castellana en els serveis públics i la dificultat d’accés a la informació en valencià són algunes de les problemàtiques més destacades.

Un treball conjunt

Les entitats recordem que l’informe és fruit d’un treball conjunt i ampliat, que enguany incorpora major varietat d’agents socials i culturals que aporten casos i informació contrastada. El resultat és un diagnòstic detallat, que permet identificar patrons de vulneració, zones especialment afectades i administracions que no garanteixen els drets lingüístics.

A més, hem aprofitat la presentació per a reivindicar que la Generalitat recupere l’Oficina de Drets Lingüístics, però ara amb capacitat sancionadora, una demanda que ja figurava a l’informe de 2024 i que continua pendent.

En qualsevol cas, les entitats continuarem treballant i acompanyant la ciutadania que ho precise per a fer valdre els seus drets lingüístics:

“Reiterem el nostre compromís a continuar treballant per un model social i institucional que respecte i promoga la llengua i la cultura valenciana, i esperem que la Generalitat Valenciana prenga les mesures necessàries per a protegir aquests drets amb la mateixa fermesa amb què ho fa en altres àmbits”, 

Descarrega’t l’Informe Drets Linguistics 2025

 

Crònica de Francesc Ferrer Escrivà de la presentaió de l’Informe al Síndic de Greuges

Reunits a les 11’00 hores a les portes de la seu del Síndic de Greuges a Alacant, les entitats allí reunides, van desplegar la pancarta davant la porta mateix i la persona representant de la Federació d’Escoles en Valencià, va detallar el contingut del manifest pels drets lingüístics en la presència dels mitjans concentrats: europa press, efe, à punt, entre altres.

Seguidament les 11 persones acreditades de les entitats representades allí mateix, fóren convidades a pujar al despatx on ens esperaba, la vicesíndica primera senyora donya Conxa Bru.

Després d’un torn de presentació per part dels presents i de la incorporació de dos persones tècniques de la mateixa institució; inicia la reunió i pren la paraula la representant de la Sindicatura de Greuges.

Obert el torn d’intervencions, el sr. Esteve Juan explica detalladament el document presentat i que així mateix s’havia distribuit prèviament als presents. Requerint així mateix la restitució i obertura de l’Oficina de Drets Lingüístics que ha estat clausurada, sense una justificació raonada.

Pren la paraula la lletrada representant de la Plataforma per la Llengua. donya Marina Peris, que fa una breu  descripció de les controversies que es plantegen en la tramitació de les denúncies de vulneració lingüística i també algún dels impediment principals que tenim, que no és altre que la no signatura en ratificació en la última instancia, qual cal judicialitzar els expedients. També ens trobem habitualment en que no hi ha suficient accés a la información i que no totes les gestionen

També s’explica la resposta tardana de l’administració, en les queixes que se li presenten, en una mitjana de quasi un any. La técnica present explica que el termini que s’autoimposen les administracions, ha de ser d’un mes i en cas d’imcompliment, demana que reiterem les denúncies i que així es  faran constar en les memòries de la institució i en el seu cas la Sindicatura de Greuges, s’encarrega de fer un seguiment, per tal de millorar aquestes pràctiques del tot rebutjables.

En el torn corresponent la Sra. Donya Conxa Bru, explica que no els arriben queixes a l’entitat, respecte a les al·legacions del Dret Lingüístic. Destaca que ells són un canal de comunicació oficials i que un 70% de les queixes les solucionen. Insta a que s’envie queixes, doncs encara que reben una mitjana de 60 al dia, tenen capacitat per resoldre el treball que els arribe, no està justificat les demores, que es plantegen tampoc d’altres organismes.

La senyora donya Marinel·la García, fa una sucinta explicació de com afecta l’absència d’una oficina de reclamació específica. Així com també explica que es generalitza en els centre educatius, una pràctica en la qual s’aprofita aquesta pràctica, no és altre que el qui reclama espera que el centre educatiu li resolga. I que sembla no s’usen altres instàncies.

En nom d’ACICOM, Francesc Ferrer explica, que s’agreugen les causes històriques, per les quals  els números, poden eixir desvirtuats. Tot i que sembla que des de 2013 d’alguna forma la casa ha rebut suport i treball.

Si estem en cooficialitat del castellà i el català, no es objecte que la realitat institucional estiga molt lluny dels estandards justificats. En aquest moment la Sindica de Greuges, sols atén i gestiona les queixes respecte l’administració, no a les que siguen d’entre persones amb una empresa o entre ells siga una familia o un empresa privada.

Seguidament entre altres opinions es demana la incorporació de queixes pel dret a la información. Que s’han de facilitar els tràmits. Que hem de pensar entre els afectats noves metodologies de interacció i funcionalitat.

Cal també que hi haja una especialització en els tràmits.

Que estiguem atents a les noves tecnologies i possibles problemes amb la bretxa digital.

A continuación el Sr. Martin Artur, apunta que actualment tenim alguna problemática, en la agressió tan forta de les noves tecnologies, que cal anar informar y prendre mesures fiables.

Es demana també als col.lectius, estar atents als nous nomenaments i a les noves tecnologies. La bretxa digital, genera unes dificultats externes

Per acabar la sra. Donya Conxa Bru, ens explica que ells actúen davant les informacions que els arriben, bé siga personal o informática. Que busquen els habituals de Sanitat, Educació i de la barrancada. En especial atenció als menors, de dones maltractades i de qualsevol vulneració.

En qualsevol cas podem enviar un canvi d’impressions per via wsap, o el que es propose.

Cordialment

4.05.25 Francesc Ferrer i Escrivà

PER A SABER-NE MÉS

 

Repercusió en mitjans

4/12/2025 Dia dels Drets Lingüístics. Entrevista en VEUS ACICOM e Russafa Ràdio a Esteve Juan de la Junta directiva d’Escola Valenciana i a Francesc Ferrer Escrivà vocal del Consell de Gestió d’ACICOM; sobre la presentació informe vulneració drets lingüístics 2025 a la Sindicatura de Greuges. Informe en: https://acicom.org/wp-content/uploads/2025/12/Informe-Drets-Linguistics-2025.pdf

 

0
Tags: