Crònica de la sessió sobre “PESET, UN HOME BO. Metge, rector i republicà” 80 anys del seu assassinat Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL +

CRÒNICA “PESET, UN HOME BO. Metge, rector i republicà” 26 de maig de 2021

Realitzada per Joan Lloret i Empar Alemany socis d’ACICOM i membres de l’equip d’ACCIÓ DOCUMENTAL +

 

El cicle d’Acció Documental + va projectar els dimecres  26 d emaig del 2021  i  també el dia 2 de juny (donat les sol·licituds d’entrades i l’aforament restringit) el documental sobre la trajectòria de Joan Baptista Peset Aleixandre coincidint amb el 80 anys del seu assassinat, fet ocorregut un 24 de maig de 1941. Previ a la projecció del documental sobre Peset es va passar un curtmetratge sobre Josep Almudéver, l’últim brigadista internacional i l’últim supervivent del camp de concentració d’Albatera, que va morir a 102 anys i vivia entre França i València.

El Dr. Joan Peset Aleixandre, científic prestigiós, metge, cap visible d’Izquierda Republicana a València, rector de la Universitat entre 1932 i 1934, diputat, home pacífic, culte, brillant, com diu el títol del documental PESET, UN HOME BO. Metge, rector i republicà.

Aquest magnífic documental, de 46’ i produït i realitzat en 2016, va guanyar el Premi del públic dins el Festival Cinema Ciutadà Compromés de 2017 organitzat per ACICOM. Per tal de retre homenatge al Dr. Peset Aleixandre, ACICOM junt amb un ample ventall de persones i entitats hem organitzat aquesta sessió del Cine Club.

48 hores abans de la projecció i coincidint amb el 80 aniversari de l’afusellament de l’eminent doctor, professor i polític es va celebrar al Cementeri General de València un acte per homenatjar-lo. ACICOM, es va adherir a la bona idea plantejada pel periodista Francesc Bayarri a les xarxes socials per reunir-nos davant de la seua tomba, davant de la qual es va interpretar al violoncel el “Cant dels ocells” deixant tot seguit una corona de llorer.

El present documental ha estat codirigit per Matilde Alcaraz i Santiago Hernández guionistes i directors d’aquest. El documental, que es va estrenar el 2016 coincidint amb el 130 aniversari del seu naixement i el 75 aniversari del seu afusellament, és una producció de DocumentArt en col·laboració amb la Universitat de València i el Col·legi Major Rector Peset, i la participació de familiars directes del Dr. Peset Aleixandre.

És el primer documental que aborda la figura del metge, rector i polític republicà Joan Peset Aleixandre, un projecte que compta amb la participació i la col·laboració de la família Peset. El documental reconstrueix tot el procés contra Peset a través dels documents que es conserven a l’Arxiu Militar del Ministeri de Defensa a Madrid. Al llarg del documental podem sentir el testimoni del seu fill Juan Peset Llorca, el qual ens apropa tot el que envoltava a la figura de Peset i el procés des que el van sentenciar a mort fins que el van afusellar. També apareix material inèdit, com l’última entrevista que la besneta de Peset, Natalia Castellanos, va fer al fill de Peset. Al tràiler també es pot veure a la neta de Vicent Andrés Estellés, Isabel Anyó Andrés, recitant davant del mur del cementeri el poema que el seu avi li va dedicar a Peset.

L’acte va ser presentat pel coordinador d’Acció Cultural del País Valencià Emili Payá, pels components d’ACICOM: José Ignacio Pastor com a president i per Joan Lloret com a coordinador d’Acció Documental +. Amb els anteriors van participar:

Santiago Hernández Vayà, periodista, guionista i codirector del documental. Membre de Documentart S.L. Actualment Cap de Política. Periodista-Redactor en À Punt Mèdia. Matilde Alcaraz Santonja, Codirectora del documental, Membre de Documentart S.L Periodista-redactora en À Punt Mèdia.

Angel González, President Federació Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica.

Josep Lluís Barona Vilar, Catedràtic d’Història de la ciència a la Universitat de València i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero.

Posteriorment a la projecció del documental del Dr. Peset es va iniciar un col·loqui entre les persones convidades i el públic assistent que omplia totalment la sala de projecció (de fet davant el volum de sol·licituds per visualitzar el documental el dimecres 2 de juny es farà una segona sessió del mateix documental). En el col·loqui del documental va fer de moderador Joan Lloret, coordinador d’Acció Documental + d’ ACICOM.

El moderador va iniciar una reflexió en la qual va dir, en uns dies tan significatius pels descendents i familiars del Dr. Peset Aleixandre era molt necessari reivindicar la seua persona per molts motius: dignitat, bona persona, científic rigorós, compromés, lluitador pels seus ideals. Per això pensarem des d’ACICOM, tot coincidint amb el 80 aniversari del seu afusellament per la dictadura franquista, passar el documental per tal de difondre la seua llavor i la seua trajectòria. També es va comentar que una de les projeccions es va fer dins la Presó Model quan s’estava fent una visita històrica i cultural organitzada per ACICOM. Entre les seues parets i visitant una de les cel·les de la presó entrarem alguns dels visitants durant uns pocs segons. La sensació al passar el forrellat i tancar va semblar tètrica i horrible. Si això foren uns segons que sentiria el Dr. Peset després d’estar entre 1939 i 1941 per camps de concentracions i presons fins al seu afusellament.

Les primeres qüestions van anar dirigides als Codirectors Matilde Alcaraz i Santiago Alvarez. Com va sorgir el projecte? “Peset, un home bo….”; Quines dificultats tinguéreu?

A la primera pregunta Matilde va explicar que observant una placa a la Facultat de Medicina va originar l’inici del projecte. Que amb la col·laboració de la Universitat i la família de Madrid va ajudar a continuar el projecte, però el fet que canviar profundament el projecte va ser la gravació que tenia la besneta, Natalia Castellanos, de la conversa que va tindre amb el fill de Peset, Juan Peset Llorca. Per això va agrair als professors de la Universitat i especialment a Alejandra  Soler (que  en el moment de l’entrevista tenia 103 anys) per l’ajuda rebuda. El treball realitzat els ha donat moltes alegries, un any, el 2016, que feia 75 anys de la mort per afusellament del Dr. Peset. Santiago, va afegir que sobre les dificultats les típiques: els pocs recursos econòmics i sobretot si es tracta d’un científic i republicà. Intentar salvar la República en aquest país i veure la trajectòria de Peset, el qual era un home burgés que no tenia necessitat, ell representava tots els valors de la República …… mil valors que acabaren. Al final Matilde va afegir que Peset ens serveix per a recordar els altres Peset que encara estan a les cunetes.

Al següent ponent, Angel González, van plantejar que sent molt dolorós tant el procés com l’afusellament del Dr. Peset a hores d’ara encara hi han moltes foses per obrir (l’última de les quals va ser el 3 de maig de 2021, la fosa 114 o “Fosa de la cultura”. La pregunta en qüestió anava en el sentit de saber si la Federació Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica tenia tota l’ajuda econòmica, de professionals i jurídica per part de les Institucions valencianes? Va dir aquest ponent que la lluita per reivindicar la memòria durant molts anys s´ha sostingut per les famílies. Que durant la transició es va construir un mur de silenci. Darrerament la Generalitat diu que abans que s’acabe la Legislatura no quede cap fosa. Va continuar dient Angel: Potser factible la identificació, a Paterna assassinaren molta gent que no eren d’ací.

Queda un altre problema, va continuar dient Àngel, la justícia, doncs interpreten malament. Si fem un repàs entre els morts, exiliats, robament de xiquets acabats de nàixer, al final hi ha molts centenars de milers de persones afectades. La figura de Peset, burgesia il·lustrada, el feixisme espanyol sentia un gran odi, i Peset fou una víctima. En l’homenatge a Peset al Cementeri Enric Morera va dir que el Dr. Peset fou víctima de l’odi i hui en dia està creixent. Per això al final del seu parlament el diputat valencià va dir que li agradaria que es prengueren les mesures per evitar que el feixisme cresquera i evitar també les demostracions d’odi i violència.

El darrer ponent és el Professor Josep Lluís Barona gran coneixedor de la trajectòria del Dr. Peset i d’un nombrós volums de metges i científics represaliats i exiliats. Se li va preguntar, Que destacaries de la trajectòria tan rica i fructífera de les aportacions del Dr. Peset al llarg de més de 30 anys de vida professional i científica?. Abans d’entrar a contestar aquesta qüestió, va assenyalar que el documental no sols és meritori per ell mateix sinó que tècnicament donen claus noves, com tallen les imatges, és molt equilibrat. Va continuar dient el professor Barona, la recuperació de la memòria és imprescindible, per justícia. Des de la guerra i postguerra cala poc en la societat espanyola general. Ací l’odi era una estratègia política. Juan Negrin era conscient que ell sabia que hi havia un extermini, Peset és una icona, el seu càstig té un punt de partida. La societat no sap res, segons Alejandra Soler és feu una neteja ideològica. En els anys 70 en Mèxic va descobrir, continuà dient Barona, que aconseguiren el silenci. Sens dubte, als primers anys de la transició democrática es va perdre una gran oportunitat de trencar el silenci, donant veu als exiliats, però el pacte de la transició no ho va permetre. Mèxic fou el lloc dels exiliats. La definició de Peset com a “home bo” és magnífica, també és podria dir un home de principis.

Sobre la qüestió preguntada de les aportacions del Dr. Peset, Barona va recalcar que aquest últim feia investigacions concretes sobre una matèria que ara és coneguda com a policia científica. De fet el professor Peset era el cap de laboratori de Sevilla, va Contribuir a la ciència amb investigacions sobre la vacuna de la meningitis (que va provar amb el seu fill menut malalt). Cal dir que el perfil dels anys trenta és diferent del d’ara, en aquell moment el professor valencià es dedicava a curar des del punt de vista social. Va tindre diverses responsabilitats, va dirigir l’Institut Provincial d’Higiene, va lluitar contra malalties que aleshores tenien una presència significativa en la societat d’aquell moment: febre tifoidal, tuberculosi, sífilis i altres malalties. Sembla que son pare el va dirigir cap a estudis complementaris de la que seria la seua dedicació mèdica més intensa, la medicina legal i toxicològica.

Tot seguit intervenen assistents del públic plantejant qüestions i fent algunes reflexions:

El documental es pot veure?, al que contesten els codirectors dient que està a disposició de tots.

Altres projectes? Matilde i Santiago contesten que han realitzat “La presó de les dones”, un projecte que els ha impactat molt. Contat a través de 3 fills que visqueren en la presó, elles no ho havien contat mai, Julia Gómez Martinez i altres dues. Ha col·laborat també la Universitat de València, dura mitja hora i està passant-se molt pels Instituts. El VI Festival Cinema Ciutadà Compromés, organitzat per ACICOM,  va projectar el citat documental en la Sala d’Actes del Jardí Botànic

Altres reflexions: “El olvido que seremos” reflecteix una societat com l’espanyola, paral·lelisme dels metges de les esquerres. Caldria veure en València, la dreta civilitzada?, Se l’han carregat. Els metges han sigut, en molts casos, dissortadament molt fascistes. Front açò últim altre assistent del públic comenta que son pare també era metge i en el soterrar posaren els tres colors de la bandera.

Una altra reflexió, Que està passant amb el sistema educatiu? I els concertats?, la gent està mirant cap altre costat. Contesta Barona dient que enfront de la religió una assignatura com l’educació per la ciutadania va ser bombardejada. Va afegir que en la seua experiència en el Vicerectorat l’entusiasme era molt fervorós. Tot i això la Universitat ha canviat, ara és més una Universitat tècnica. En secundaria els programes estan molt controlats. Hui estan tornant els discursos franquistes, a més de tindre en compte que les xarxes socials estan originant desinformació i tenen una gran capacitat de manipulació.

 

Tot seguit va intervindre Angel González que va dir que la formació de l’estudi de la memòria democràtica és molt important, ja que els alumnes acaben sense saber el que va passar. Per això és tan adient les missions de la memòria, les quals mitjançant conferències van explicant les presons i els presos i les preses, aspectes de la dictadura franquista. De fet el STE I CCOO estan planificant pel curs que ve a fer treballs didàctics per als/les alumnes. A Bunyol han fet un treball molt interessant, que ha estat premiat.

 

Un altre assistent del públic, va comentar que el seu avi va morir sent fidel al Dr. Peset. El seu avi el van empresonar a Gandia i un falangista el va ajudar a eixir de la presó, li expropiaren béns, va estar 6 mesos en depressió (tenia 6 fills). En definitiva el que no va morir afusellat va morir de depressió.

Respecte d’algunes reflexions anteriors, José Ignacio va dir que la finalitat del feixisme és desapoderar al poble, el Poder no vol una ciutadania crítica. Per això els audiovisuals actualment tenen més potencia que els llibres. ACICOM ha plantejat una jornada per buscar noves formes de micromecenatges.

A continuació pren la paraula Carmen Peset, una de les netes, comentant que a la família es va dir inicialment que el Dr. Peset havia mort per accident, fins que son pare, un dels fills de Juan Peset, (ano ??)  va començar a contar als seus fills. Hi ha molt de secret, quan el tragueren de Paterna cap a València, però res més. No pot dir més, molt de silenci, ella a un col·legi fatxa, tampoc podia dir. Al final o ix un o calla per sempre. Han patit molt, sobretot les dones.

En la part final del col·loqui altre assistent del públic comenta que han eixit emocions, ell suposa que es podrien racionalitzar. Les institucions no han dubtat en un moment determinat suprimir la filosofia. El silenci és una història comuna a totes les famílies. En el final de la seua intervenció va comunicar que l’últim brigadista, Josep Almudever, i el Dr Joan Bta Peset es conegueren empresonats.

En definitiva una projecció i un col·loqui realment interessant, tant pel que fa al mateix documental com a les diferents e interessants aportacions dels ponents i també la intervenció d’una de les netes del Dr. i Professor Peset. Reflexions dels anteriors que han generat, amb tot el públic assistent, un ric i profitós debat al voltant de fets i experiències doloroses d’un passat on la dictadura franquista va marcar el seu ritme, i que entre totes i tots devem evitar que torne a passar.

 

 

Et deixem un reportatge fotogràfic complet creat en flickr: Punxa per veure les fotos
20210526 PESET UN HOME BO, Cine Club Acció Documental +
Teniu tota la informació de la convocatòria i per a saber-me més en:

https://acicom.org/peset-un-home-bo-metge-rector-i-republica-80-anys-del-seu-assassinat-cine-club-accio-documental/

 

Post a Comment