Audiovisual Cinema Ciutadania Esdeveniments Gènere Valencià Vida associativa

Crònica de la sessió sobre EL LLINDAR, un documental sobre la transició de gènere en el Cineclub: ACCIÓ DOCUMENTAL +

by

Inés Noverjes i Joan Lloret

Dins el cineclub Acció Documental+ amb col·laboració de DOCS Barcelona, es va projectar el 16 de febrer de 2022 el documental “EN EL LLINDAR” al voltant de la transició de gènere on la directora brasilera, Coraci Ruiz, segueix la transició de gènere del seu fill adolescent Noah. El documental posa sobre la taula qüestions socials rellevants al voltant del gènere, el matrimoni, la política i el consentiment dels pares. Cal ressaltar que el documental traspua pors, valentia, sensibilitat, incerteses i el suport familiar a l’adolescent.

 

L’acte, que va comptar amb la presència de nombrosíssim públic, va estar presentat per Emili Payà d’ACPV, per José Ignacio Pastor, president d’ACICOM, i per Joan Lloret, coordinador del cineclub Acció Documental+. Com a moderador, comptàrem amb Ximo Cadiz.

 

Després de la projecció va tindre lloc un animat col·loqui amb:

– Ana Cristina Peiró Benavent, mare d’un menor trans i delegada de Chrysallis al PV des de fa 4 anys. https://chrysallis.org/.
– Elías Roig Dalmau, Integrador Social. Tècnic en programes educatius de LAMBDA. https://lambdavalencia.org/
– José de Lamo Pastor, Director general d’Igualtat en la Diversitat. Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives Generalitat Valenciana.

El moderador, Ximo Càdiz, va prendre la paraula oferint el torn als respectius ponents. En una primera intervenció, Elias va afirmar que vore la pel·lícula era com veure’s reflectit a un espill. Així, s’identifica amb la confusió del protagonista destacant la pressió que senten les persones trans a l’hora de seguir un estereotip com, per exemple, llevar-se els pits per demostrar que ets un home. A continuació, enunciava: “no sé dir-te perquè soc un xic, però segurament si jo et pregunte perquè ets dona (cis) tampoc sabries contestar”. Tot seguit, va parlar Ana comentant que la base és començar a veure els cossos diversos que existeixen i mirar en una perspectiva més enllà del binarisme. D’aquesta forma, va realitzar una critica a prop de la falta d’informació respecte a la qüestió reivindicant la importància de la felicitat dels fills i el respecte per les seues decisions. Després, vam comptar amb la intervenció de José, el qual va parlar sobre una realitat que no és categòrica, sinó que està plena de dubtes. Per eixa raó, ‘‘hem de fer que eixa vivència siga el més natural possible’’. D’eixa manera, va mostrar la seua satisfacció per que al documental s’hagen plantejat preguntes tant intimes que la gent cis no es planteja.

En una segona ronda d’intervencions, el Moderador va expressar que detectava un problema: intentar que la realitat es corresponga en la teoria. Això va servir de base per enllaçar-ho en la necessitat de lleis per a protegir a les persones i el dret a la imatge tractant d’aconseguir que ningú puga sentir-se incòmode, recalcant que ens trobem davant una realitat i no una moda. Elias, en eixe punt, va expressar el seu disgust pel fet que la Llei trans només accepta que et defineixes com a home o dona, però les persones no binaries no es troben reconegudes a eixa llei. Per la seua part, Ana va afegir que falta molta formació sobre el no binarisme i que cal començar a reconèixer eixes persones, sent fonamental incloure-les. Per exemple, plantejava ometre el sexe en el DNI per tal de no classificar a aquelles persones que no s’identifiquen en el dualisme de gènere. José, enllaçant el debat en el documental, va comentar que aquest és el relat de les tres generacions, es visualitza com s’obrin diverses vivències que són acumulatives i, al tractar-se d’una qüestió generacional, és ara quan s’obri la qüestió de la diversitat de gènere.

A continuació, el moderador va plantejar el debat entre el feminisme tradicional -gènere com element de control que cal abolir- i el col.lectiu trans, que també pretén condemnar el gènere. Trobant que no hi ha diferencia entre els dos moviments, considerava que la qüestió de gènere no és un element de disputa, sinó compartida: abolir-ho. Elias, en la seua intervenció, va afirmar que les persones trans no reforcen els estereotips de gènere -cosa del que moltes vegades se’ls acusa-, sinó al contrari: estan farts d’ells. Les persones LGTB només reivindiquen la seua identitat, per tant, aquelles persones que no recolzen a les persones trans,  difícilment poden considerar-se feministes. Tot seguit, Ana comentava que allò ideal seria abolir el gènere, però es tracta, fins ara, d’una qüestió utòpica perquè existeix una discriminació evident cap a les dones. Per aquesta raó, per a valorar i fer-se visible, és necessari fer-ho notar i classificar. De la mateixa forma, comentava, s’ha de fer notar a les persones trans dins del col·lectiu LGTBI+ perquè són les més discriminades. Així, també va remarcar que és important saber que els genitals no et determinen. La meta, per tant, seria l’autodeterminació.

 

Tot seguit, es plantejaren una sèrie de preguntes respecte a:

• La perspectiva que tenen les institucions, famílies… sobre com es veu a la ultradreta i que alguns grups d’esquerres recolzen idees trànsfobes.
• L’atac per part del feminisme radical cap a les persones trans, derivant en què sempre són les dones trans les més atacades.
• La classificació que sempre s’ha imposat cap al col·lectiu trans (per exemple, en temes legals on s’ha d’indicar el sexe -home o dona-)

A aquestes qüestions els ponents van oferir la seua opinió:

José va opinar que l’avanç de l’extrema dreta és preocupant, però podem intentar frenar-ho. Ana va incidir en què el procés d’hormonació no és una condició necessària, això ho decideix la persona. Els cossos són vàlids i l’hormonació no és una condició lligada a la transexualitat. També va mostrar la seua preocupació per l’avanç de l’extrema dreta. Elias va posar l’accent en l’obligació i pressió que pateixen les persones trans per a hormonar-se, ja que per exemple, per a rebre el DNI és necessari fer-ho. Així mateix, va expressar la seua por per la ultradreta. En últim lloc, José va tancar la ronda afirmant que una part del feminisme ha comprat el marc de l’extrema dreta, que exclou a les persones trans.
A continuació, es va realitzar una intervenció per part del públic: l’estadística és important per a les dones perquè permet evidenciar les diferències i desigualtats de gènere, per tant, és important quantificar. Així, també es va parlar sobre el procés de des-transició, pel qual una persona trans que s’ha sotmés a l’hormonació o cirurgia, desfà aquest procés.

Ja en la part final del col·loqui va intervindre Ana, qui opina que cal preocupar-se per l’ara, no per demà o el penediment. ‘‘El meu fill evolucionarà i jo estaré al seu costat’’. Elias, per la seua banda, va afirmar que es qüestionarà les vegades que faça falta. ‘‘Les estadístiques no s’haurien de fer d’acord amb el sexe, sinó al gènere’’. José el que va demanar és que a les dones trans se les considere dones i incloure a la gent no-binaria, i no que desapareguen les estadístiques.

En definitiva, una molt bona interessant tertúlia al voltant d’un tema complex i on el públic va esgotar el temps de debat davant unes qüestions en què els ponents van saber estar a l’altura.

 

Reportatge fotogràfic de la sessió

20220216 EN EL LLINDAR cineclub ACCIÓ DOCUMENTAL + CCCOCTUBRE

El Cineclub també es desenvolupa en altres 7 indrets del País Valencià. Us deixem un parell de fotos d’Alacant, al saló d’actes de CCOO, amb la participació en el col·loqui de membres del col·lectiu Alicante entiende i del Consell de la Joventut d’Alacant

 

PER A SABER-NE MÉS

 

  • Des de Fundació per la Justícia  https://www.fundacionporlajusticia.org/posen a la nostra disposició l’Informe «Una ventana a la realidad de las mujeres transgénero en El Salvador»   ❌ Les principals víctimes dels crims més violents a El Salvador són les dones trans, l’esperança de vida de les quals és de 33 anys. Des de 1994, més de 600 persones d’aquesta comunitat han sigut assassinades violentament.❌ Dels més de 100 casos d’assassinats reportats contra la comunitat LGTBIQ+ des d’aquest any, únicament l’11% ha sigut portat a judici. La publicació del present informe ha sigut realitzada amb el suport financer de la Generalitat Valenciana en el marc del projecte “Visibilització i defensa d’activistes de drets humans en el marc de protecció dels drets del col·lectiu LGTBIQ+ a El Salvador” .http://www.fundacionporlajusticia.org/sites/default/files/2022-01/Mujeres_transgenero_El_Salvador_FxJ_2022_0.pdf
0
Tags:

Post a Comment