Ciutadania Cultura Política i Institucional Vida associativa

Vine al teatre amb ACICOM, LA VIDA INVENTADA DE GODOFREDO VILLA, Teatre Talia del 4 al 7 d’abril 2019

by

Cartell La Vida inventada de Godofredo Villa redVens amb ACICOM al Teatre TALIA? gaudirem de La vida inventada de Godofredo Villa ,qualsevol dels dies 4, 5, 6 i 7 d’abril del 2019. Una obra de teatre que té com a base  una història relacionada amb “Los niños de la guerra”

Hem establert una col·laboració amb el Tetare Talia i pots gaudir d’un especial descompte de grup, del 25% , sobre el preu de taquilla.

Cal utilitzar el següent enllaç:

 http://bit.ly/2F9jwpA 

simplement punxa damunt i tria la funció que vulgues. Us eixirà ja aplicada la tarifa promocional del dia mundial del teatre amb entrades a 13,25 €. Si no vens al teatre és per què no vols.

Cal dir, que el dia 5, divendres, al finalitzar la sessió hi haurà un col·loqui sobre l’obra i sobre los niños de la guerra

Qui és Godofredo Villa?
Godofredo és un dels quasi quatre mil xiquets evacuats amb vaixell des del País Basc rumb a França durant la primavera i estiu de 1937. Uns altres van partir cap a Anglaterra, Bèlgica, Suïssa o Rússia.
Als 17 anys es va unir a la Resistència contra els alemanys i als 19 va aconseguir reunir-se de nou amb la seua família a Orà. Allí va conéixer i es va casar amb Marita, una refugiada andalusa. Quan, a principis dels 60, van començar els primers disturbis per la independència d’Algèria, Godofredo va decidir instal·lar-se a França, i no al país que estimava, perquè en ell governava un dictador.

L’única guerra que es guanya és la que no es deslliura
A l’agost de 2014, Godofredo té 89 anys, ha sobreviscut a tres guerres i, no obstant això, s’enfronta al moment més difícil de la seua vida: rebre un gran homenatge amb honors d’estat. Des de l’espera per a rebre aqueix homenatge, Godofredo Villa recorre diversos moments de la seua memòria, que ha circulat pels esdeveniments de l’Europa del segle XX.

La vida inventada de Godofredo Villa és una creació de la Medusa produïda per Visitants Escènica.

La vida inventada de Godofredo Villa

Què diu la crítica
«La vida inventada de Godofredo Villa aposta per un to més íntim, mínim i, quasi apurant, familiar. Pausat, en el que permet als actors compartir unes paraules que, més que a la idea, apel·len al cor». Óscar Brox – Revista Détour

«Estupends els trucs del text, sobretot els humorístics, i el joc entre realitat i ficció, amb efectes de distanciament entre la representació i el present real davant el públic». José Vicente Peiró – Las Províncias

«Hi ha sabates per a quedar-se quiet i sabates per a córrer. Sabates noves per al difunt i sabates usades per a la núvia. Botes que formen l’escamot d’afusellament. Sabates plenes arròs i sabates plenes de calç viva. Hi ha peücs robats de les entranyes de la mare. Hi ha sabates per a córrer i sabates per a quedar-se quiet». Godofredo

Sonia Alejo i Godofredo Villa

Notes.
“Vaig conéixer a l’autèntic Godofredo en 2013 en Chalon sud Saône (Lió) per casualitat, xarrant en un banc enfront del riu. Va ser aqueixa mateixa vesprada quan es va posar en marxa el motor per a escriure aquesta obra que va partir del títol però no trobava la forma adequada. Aqueixa trobada va coincidir amb un encàrrec, aqueix mateix any, de gestió i creació relacionat amb la Memòria Històrica. Tot apuntava al fet que havia de continuar espentant aquest projecte. Durant quatre anys vaig seguir en contacte amb Godofredo per correu postal i amb les meues visites a Chalon, bussejant en la seua memòria i en les seues emocions. El treball ja està fet però l’amistat continua fins que un dels dos decidisca partir.”

Sonia Alejo (Almassora, Castelló, 1972)

Biografia.
Als setze anys em vaig apuntar a una escola municipal de teatre i aquest tsunami es va portar per davant el meu objectiu d’estudiar filologia o periodisme. Als divuit anys em vaig escapar de casa per a enrolar-me en una companyia de teatre de carrer professional i durant els següents quinze anys vaig compaginar el meu treball d’actriu amb la formació constant en totes aquelles disciplines que m’ajudaren a millorar i entendre el que estava fent. Fou així com em vaig convertir en obrera del teatre. En 2005, vaig recuperar el meu impuls primari per l’escriptura i vaig anar a donar a un taller de dramatúrgia amb Paco Zarzoso. Aquesta afortunada trobada em va injectar de nou la necessitat d’escriure, aquesta vegada, teatre. Des de llavors fins hui, he repetit amb Zarzoso diverses vegades però també he passat per tallers amb José Sanchis Sinisterra, Patrícia Pardo, Roberto Garcia, Alberto Conejero, Jordi Galcerán, Laila Ripoll, Sergi Belbel i diverses residències de Creador.es a València. Continue compaginant aquesta formació desordenada però estimulant amb l’escriptura, la interpretació, la direcció, la gestió cultural i qualsevol tasca necessària per a tirar avant aquell projecte que nasca de l’honestedat artística.

Escriptura.
La meua escriptura està lligada a l’emoció i no se sustenta només de paraules, també m’agrada generar imatges per a l’escena i l’espai públic, amb el qual tinc una estreta i llarga relació. Remoure i commoure no és un objectiu sinó una conseqüència del que genere en la meua escriptura. Una vegada injectades, m’agrada que les paraules i les imatges deambulen pel cap, l’ànima o els budells durant molt de temps. El meu detonador pot ser un espai, una imatge, una emoció o la grandesa de les xicotetes històries. El tema de la mort és recurrent en la meua escriptura, a vegades de manera transversal. Però també visite sovint la memòria històrica, amb la qual indague en el passat per a entendre els silencis del present, els parèntesis buits o les absències que es queden per sempre. Tinc més obres estrenades que publicades i no tinc un hàbit d’escriptura perquè sobrevisc entre una voràgine de tasques relacionades amb l’escena, totes apassionants. Per aquest motiu, genere les obres de manera lenta però constant. Crec en el teatre com a sèrum de la veritat i l’escena el ritual en el qual un ésser humà pot fer sincronitzar sístoles i diàstoles de tota la humanitat que li observa

Autora
Sònia Alejo
Dirección
Xavier Puchades
Intérpretes
Pep Ricart
Clara Crespo
Arantzazu Pastor
Àngel Fígols

 PER A SABER-NE MÉS

Sobre l’obra de teatre “La vida inventada de Godofredo Villa”

Sobre Els xiquets de la Guerra

0
Tags:

Post a Comment