ACICOM , junt amb altres organitzacions, com l’APPV, Acció Cultural, Escola valenciana, La Unió de Periodistes, l’Associació d’Editors i la Xarxa d’Emisores vam impulsar en desembre de 2010 un projecte anomenat: Millora la teua dieta mediàtica: Consumeix publicacions valencianes . Malauradament era necessària i encara ho és més a hores d’ara.
La dieta mediàtica de la ciutadania valenciana, és massa pobra i fins i tot tòxica de manera habitual; però a més a més en els darrers temps estem assistint a un empobriment encara major que està fent desaparèixer un gran nombre de publicacions i amb elles la pluralitat i diversitat informativa. La qual cosa està succeint especialment amb les publicacions en valencià.
Ahir tancava L’Informatiu, que durant més de dos anys ens ha informat i format, creant opinions, valorant les notícies, aportant punts de vista. Hem perdut un important espai d’expressió i informació, esperem que puga tornar el més aviat possible.
Per altra banda, la revista degana de la premsa en valencià al nostre País, SAÓ, dirigit ara pel nostre soci Vicent Boscà, també està patint mals moments i veu amenaçada la seua viabilitat. SAÓ ens fa una crida als valencians i valencianes per a que donem suport a la publicació i aconseguir la seua supervivència
Tal volta la desaparició de la revista Saó no supose cap tragèdia per a un poble,
el valencià, massa acostumat en els últims anys a derrotes i renúncies per la
normalització social de la llengua pròpia. Ara mateix, la revista no té diners per
acabar el 2012 perquè les úniques fonts d’ingressos són les subscripcions i la
publicitat privada, la qual ha minvat considerablement a causa de la crisi, fins al
punt que algunes entitats bancàries i editorials han deixat de posar-ne.
Des de l’arribada del PP a la Generalitat el 1995 la cosa ha anat de mal en
pitjor: les subvencions autonòmiques foren anul·lades i la publicitat institucional ha
desaparegut pràcticament. Tampoc ha gaudit del conveni premsa-escola que ha
beneficiat alguns diaris conservadors en castellà. La desídia ha arribat fins al punt
que l’Ajuntament de València ha anul•lat la subscripció a Saó en l’Hemeroteca
Municipal i és Saó la que envia gratuïtament la revista a l’hemeroteca perquè hi
haja continuïtat en la col•lecció de la publicació.
Però una mirada acurada del que significa Saó ens hauria de fer reflexionar i
intentar com a ciutadans ajudar a salvar la revista. Saó va nàixer el 1976 i és la
revista degana de la premsa en valencià al País Valencià. La singularitat de Saó
radica en què és una revista valencianista fundada per sectors progressistes
catòlics fermament compromesos amb la recuperació cultural i lingüística del País
Valencià en la línia del nacionalisme inspirat en l’obra de Joan Fuster. Saó destaca
sobretot pels seus continguts identitaris: al llarg de la seua trajectòria ha donat veu
a aquelles qüestions que conformen la personalitat històrica, cultural i lingüística
valenciana dins de la unitat de la llengua catalana, practicant un periodisme
d’anàlisi, reflexió i aprofundiment en temàtiques diverses valencianes. En les
seues pàgines han escrit personalitats tan representatives del món de la cultura
com Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner, Joan Francesc Mira,
Enric Valor, Andreu Alfaro i Lluís Alpera, entre molts altres.
Actualment Saó es financia en gran mesura pels subscriptors, i ni el director ni
els membres del consell de redacció reben cap retribució econòmica pel seu
treball. Açò suposa un estalvi que no és suficient per salvar la revista. Calen més
subscriptors, més publicitat i més ajuda institucional per mantenir Saó. Davant
d’aquesta situació, no ens queda més remei que apel·lar a la mobilització
ciutadana, institucions i a empresaris honestos i responsables perquè es
subscriguen o posen publicitat en Saó.
Consell de redacció de Saó. València, 1 de juny de 2012
No a la desaparició de Saó
