Retrospectiva de Vicente Monsonís (MONSO). FILOXÈNIA a Cine Club UTIYE Ontinyent, dijous 18/11/21 a les 18:00 / 20:00 / 22:00 i DRIPPING a la Filmoteca, 20 aniversari. dies 19 i 20 de novembre, 22.30h. FCCC2021

DRIPPING (96′) acompleix 20 anys des de la seua estrena

i realitzem dos passes en la Filmoteca:

QUI ÉS MONSO?

Em dic Vicent Monsonís, però tothom em diu Monso. He produït 10 pel·lícules de llargmetratge (4 llargs cinematogràfics, 5 llargs per a TV i 1 llarg documental) i tres sèries d’animació. Sóc director i guionista de 7 d’eixos llargmetratges i de les sèries d’animació.  He desenvolupat projectes propis i per a altres empreses i he col·laborat sovint en muntatges teatrals, musicals, discogràfics i moltes altres expressions culturals.

Vaig començar com a guionista en Canal 9, però em vaig deixar la tv als cinc anys amb una crisis d’ansietat per diferències notables amb la línia editorial de la cadena.

La meua especialitat ha estat sempre la ficció. Vaig fer el curs d’escriptura de Guió Cinematogràfic a la UIMP (València) en la seua primera edició, i després una “alta especialització” (un màster) a la EICTV (Escuela Internacional de Cine y TV de Cuba).  També tinc un Postgrau en Polítiques Culturals Europees i Relacions Culturals Internacionals per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he rebut ajudes a l’escriptura de guió de la Conselleria de Cultura i del Ministeri. Alguns dels meus guions han estat triats per a participar en fòrums internacionals com l’European Film Market (Berlin) i l’American Film Market (Los Angeles).

Vaig ser president de l’Associació de Directors de Cinema Valencians (ADCV) que durant anys va ser l’associació professional més beligerant per la creació d’una cinematografia netament valenciana. (La gent del sector no és conscient del què deuen als primers membres d’aquella associació, que del no res van aconseguir posar en peu un sector audiovisual).

Com a president d’ADCV, vaig organitzar a València, l’any 2005, la reunió bianual de FERA (Federation of European Screen Directors) en la qual varem debatre i proposar les directives  que conduïren a la publicació del Programa Media II d’ajudes a l’audiovisual de la Unió Europea. Com a conseqüència d’això, vaig participar a la Convenció UNESCO per a la Protecció i Promoció de la Diversitat Cultural el mateix any. ADCV va ser l’associació més reivindicativa en favor de la creació d’una cinematografia valenciana. Vàrem lluitar molt per aconseguir ajudes públiques al cinema, per la produccio de ficció valenciana i per a que la televisió fora de veritat el motor del sector audiovisual. Vàrem ser de les poques associacions, si no l’única, que es va oposar a iniciatives tan absurdes com la construcció de la Ciutat de la Llum i que lluitarem sempre perquè els diners públics valencians serviren per donar suport a la cultura, el talent, els professionals i la indústria local.

També vaig ser un dels quatre portaveus de la plataforma contra el tancament de la tv pública per defensar la continuïtat de Canal 9 (precisament una televisió que sovint em va donar l’esquena) perquè crec en la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics, independents, de qüalitat i en valencià.

Crec fermament que l’audiovisual és l’eina més important per a construir i defensar una cultura (entesa aquesta com un estil de vida propi arrelat a una llengua, uns costums i un territori) i per això m’he negat a emigrar per fer una carrera potser més exitosa en altres terres i també a actuar com a recaptador de diners públics valencians per a produccions de fora. He posat el meu esforç i talent al servei de la creació d’una cinematografia valenciana, i massa sovint sense el suport (o amb el menyspreu) d’aquells que tenien a les seues mans les possibilitats del finançament públic.  I perquè estime el meu país i la meua cultura… ho tornaria a fer.

SINOPSI:

“Dripping” és una comèdia que ironitza sobre els interessos creats entorn del món de la creació artística. Sento (Pep Munné) és un artista genial, però sense sort, en un entorn mercantilitzat. El seu inseparable amic Domingo (Albert Forner) és un “artista en fase teòrica”, que viu esplèndidament gràcies a les rendes familiars. Tots dos es veuran embolicats en una sèrie de peripècies quan Genoveva (Gretel Stuyck), una galerista d’art, oferisca a Sento participar en el més important concurs de pintura del món.

Com les dimensions del quadre que ha de pintar excedeixen la reduïda superfície del seu apartament, Sento convenç al Baró de Cervera (Juan Luis Galiardo), un col·leccionista d’art sense escrúpols, que li cedisca un edifici abandonat a fi de convertir-lo en el seu estudi durant algun temps. Però una banda de lladres, un grup d’okupes i fins i tot una comissió fallera tenen interés a utilitzar aqueix edifici al mateix temps que Sento. El resultat és que cada incident que té lloc en l’edifici queda plasmat d’alguna manera en el quadre, que s’està pintant només davant la impotència de Sento. Però de tot això sorgeix una conseqüència inesperada. L’obra de Sento s’està convertint en l’evolució definitiva del “dripping”: la biografia de l’artista plasmada, degotada sobre el quadre. És la major revolució en el món de l’art des de l’aparició del cubisme.

“Dripping” és una història sobre art, amor, corrupció, gelosia, xantatge, festa, crims, integritat, alegria, vida i mort. És una comèdia sostinguda pels pilars de la tragèdia. És la relativització de l’èxit i del fracàs de l’artista en una societat en la qual els interessos predominen sobre el talent.

DRIPPING Trailer from stanbrook on Vimeo.