Retrospectiva de Vicente Monsonís (MONSO). FILOXÈNIA a Cine Club UTIYE Ontinyent, dijous 18/11/21 a les 18:00 / 20:00 / 22:00 i DRIPPING a la Filmoteca, 20 aniversari. dies 19 i 20 de novembre, 22.30h. FCCC2021

El VII Festival Cinema Ciutadà Compromés fem una xicoteta retrospectiva del Director valencià MONSO (Vicente Monsonís).

Un gran professional del món del cinema, compromés amb  la seua terra i apostant sempre per fer un cinema autòcton, amb equips sempre valencians

Dijous 18, 11/2021 a les  18:00 / 20:00 / 22:00h

FCCC 2021 Edició Ontinyent Cine Club Utiye

Filoxènia, el rapte d’Europa (70′ 00»).

Amb la Presentació del director Vicent Monsonis (20:00h)

Cine Club Utiye – CC El Teler – C/ Pintor Segrelles 1, Ontinyent

DRIPPING (96′) acompleix 20 anys des de la seua estrena

i realitzem dos passes en la Filmoteca:

divendres 19 de novembre de 2021, a les 22.30h. versió en castellà

dissabte 20 de novembre 2021, a les 22.30h versió en valencià.

Filmoteca. Edifici Rialto. Sala Berlanga – Pl. Ajuntament 17, València
.
RESERVA LA TEUA ENTRADA
Ara que celebrem l’any Berlanga, et convidem a la Reestrena de la pel•lícula valenciana més berlanguiana no rodada per Berlanga.

.

DRIPPING és una comèdia sobre la integritat i la corrupció que encara segueix vigent 20 anys després de la seua estrena.
Vine amb nosaltres a celebrar vint anys de lluita pel cinema valencià.
Reserva les teues entrades per whatsapp al telèfon:
663482651
Cal dir nom i nombre d’entrades que vols

 

Vicente Monsonís Andreu PRODUCTOR, GUIONISTA Y DIRECTOR DE CINE : "El panorama del cine valenciano en la actualidad es desolador" - El Periódico Mediterráneo

QUI ÉS MONSO?

Em dic Vicent Monsonís, però tothom em diu Monso. He produït 10 pel·lícules de llargmetratge (4 llargs cinematogràfics, 5 llargs per a TV i 1 llarg documental) i tres sèries d’animació. Sóc director i guionista de 7 d’eixos llargmetratges i de les sèries d’animació.  He desenvolupat projectes propis i per a altres empreses i he col·laborat sovint en muntatges teatrals, musicals, discogràfics i moltes altres expressions culturals.

Vaig començar com a guionista en Canal 9, però em vaig deixar la tv als cinc anys amb una crisis d’ansietat per diferències notables amb la línia editorial de la cadena.

La meua especialitat ha estat sempre la ficció. Vaig fer el curs d’escriptura de Guió Cinematogràfic a la UIMP (València) en la seua primera edició, i després una «alta especialització» (un màster) a la EICTV (Escuela Internacional de Cine y TV de Cuba).  També tinc un Postgrau en Polítiques Culturals Europees i Relacions Culturals Internacionals per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he rebut ajudes a l’escriptura de guió de la Conselleria de Cultura i del Ministeri. Alguns dels meus guions han estat triats per a participar en fòrums internacionals com l’European Film Market (Berlin) i l’American Film Market (Los Angeles).

Vaig ser president de l’Associació de Directors de Cinema Valencians (ADCV) que durant anys va ser l’associació professional més beligerant per la creació d’una cinematografia netament valenciana. (La gent del sector no és conscient del què deuen als primers membres d’aquella associació, que del no res van aconseguir posar en peu un sector audiovisual).

Com a president d’ADCV, vaig organitzar a València, l’any 2005, la reunió bianual de FERA (Federation of European Screen Directors) en la qual varem debatre i proposar les directives  que conduïren a la publicació del Programa Media II d’ajudes a l’audiovisual de la Unió Europea. Com a conseqüència d’això, vaig participar a la Convenció UNESCO per a la Protecció i Promoció de la Diversitat Cultural el mateix any. ADCV va ser l’associació més reivindicativa en favor de la creació d’una cinematografia valenciana. Vàrem lluitar molt per aconseguir ajudes públiques al cinema, per la produccio de ficció valenciana i per a que la televisió fora de veritat el motor del sector audiovisual. Vàrem ser de les poques associacions, si no l’única, que es va oposar a iniciatives tan absurdes com la construcció de la Ciutat de la Llum i que lluitarem sempre perquè els diners públics valencians serviren per donar suport a la cultura, el talent, els professionals i la indústria local.

També vaig ser un dels quatre portaveus de la plataforma contra el tancament de la tv pública per defensar la continuïtat de Canal 9 (precisament una televisió que sovint em va donar l’esquena) perquè crec en la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics, independents, de qüalitat i en valencià.

Crec fermament que l’audiovisual és l’eina més important per a construir i defensar una cultura (entesa aquesta com un estil de vida propi arrelat a una llengua, uns costums i un territori) i per això m’he negat a emigrar per fer una carrera potser més exitosa en altres terres i també a actuar com a recaptador de diners públics valencians per a produccions de fora. He posat el meu esforç i talent al servei de la creació d’una cinematografia valenciana, i massa sovint sense el suport (o amb el menyspreu) d’aquells que tenien a les seues mans les possibilitats del finançament públic.  I perquè estime el meu país i la meua cultura… ho tornaria a fer.

 

Dies / Horaris

Cines El Teler

Dies:  dijous 18 i divendres 19 de novembre

Horaris:  sessions: 18.00 – 20.00 – 22.00
dijous 18 a les 20 h presentada pel director Vicent Monsonís

Ressenya:

La crisi del refugiats que ningú vol a casa

Filoxènia vol dir amor per l’altre i és el contrari de Xenofòbia. Filoxènia, el rapte d’Europa proposa un recorregut des de la guerra a Síria, a través d’una mar plena de morts, fronteres tancades i una població cada vegada més hostil, fins a arribar al Parlament Europeu per a esbrinar per què no hem sabut donar una resposta satisfactòria a la crisi humanitària més greu que ha patit Europa des de la II Guerra Mundial.

El documental posa el focus en el delicat moment que viu Europa, on a la crisi econòmica cal sumar-li una crisi de valors, evidenciada rere l’arribada massiva de refugiats, que posa en entredit els fonaments de la nostra civilització.

FILOXENIA Teaser Cast from stanbrook on Vimeo.

Teaser del documental «FILOXENIA, el rapto de Europa» en proceso de producción.
Con la participación de Médicos sin Fronteras MSF.

DRIPPING

 

 

 

SINOPSI:

«Dripping» és una comèdia que ironitza sobre els interessos creats entorn del món de la creació artística. Sento (Pep Munné) és un artista genial, però sense sort, en un entorn mercantilitzat. El seu inseparable amic Domingo (Albert Forner) és un «artista en fase teòrica», que viu esplèndidament gràcies a les rendes familiars. Tots dos es veuran embolicats en una sèrie de peripècies quan Genoveva (Gretel Stuyck), una galerista d’art, oferisca a Sento participar en el més important concurs de pintura del món.

Com les dimensions del quadre que ha de pintar excedeixen la reduïda superfície del seu apartament, Sento convenç al Baró de Cervera (Juan Luis Galiardo), un col·leccionista d’art sense escrúpols, que li cedisca un edifici abandonat a fi de convertir-lo en el seu estudi durant algun temps. Però una banda de lladres, un grup d’okupes i fins i tot una comissió fallera tenen interés a utilitzar aqueix edifici al mateix temps que Sento. El resultat és que cada incident que té lloc en l’edifici queda plasmat d’alguna manera en el quadre, que s’està pintant només davant la impotència de Sento. Però de tot això sorgeix una conseqüència inesperada. L’obra de Sento s’està convertint en l’evolució definitiva del «dripping»: la biografia de l’artista plasmada, degotada sobre el quadre. És la major revolució en el món de l’art des de l’aparició del cubisme.

«Dripping» és una història sobre art, amor, corrupció, gelosia, xantatge, festa, crims, integritat, alegria, vida i mort. És una comèdia sostinguda pels pilars de la tragèdia. És la relativització de l’èxit i del fracàs de l’artista en una societat en la qual els interessos predominen sobre el talent.

 

DRIPPING Trailer from stanbrook on Vimeo.

 

FITXA TÈCNICA DRIPPING

Directores: VICENTE MONSONÍS «MONSO».
Productores ejecutivos: CLAUDIA PERIS, PEPÓN SIGLER.
Coproductores: BRICK & BRACK, S.L. NISA.
Director de producción: CLAUDIA PERIS.
Jefe de producción: JOSÉ VICENTE BOSCH.
Guión: VICENTE MONSONÍS «MONSO».
Director de Fotografía: JESÚS SORNÍ.
Cámara: ANTONIO ARAGÓN.
Steadicam: GUILLERMO PÉREZ.
Música: 6 A BEAT & MEI.
Dirección artística: PEPÓN SIGLER.
Vestuario: IRENE ORTS, MANUEL BONILLO, ROSA GARRIGA.
Montadores: MONSO, CRISTIAN FONT.
Montador de sonido: JOSÉ SOSPEDRA.
Sonido: JOSÉ MANUEL SOSPEDRA.
Ayudante de dirección: MARIANO PARIZ.
Casting: MANUEL PUCHADES.
Maquillaje: VERÓNICA PASTOR.
Peluquería: VERÓNICA PASTOR, VICENTE GALLARD.
Efectos especiales: EFEKTOS SEKUNDARIOS.
COORDINACIÓN DE PINTURA:, UXUA CASTELLÓ.
Intérpretes: PEP MUNNÉ (Sento), JUAN LUIS GALIARDO (Barón de Cervera), ALBERT FORNER (Domingo), GRETEL STUYCK (Genoveva), GUILLERMO MONTESINOS (Juez Millán), CRISTINA FENOLLAR (Andrea), HÉCTOR NAVARRO (De la Branca), JUAN CARLOS GARÉS (Pistolo), TONI MISÓ (Sargento), CARLOS MÁYQUEZ (Policía 1), MANOLO MELERO (Forrellat), DOMINGO CHINCHILLA (Ladrón alto), MANUEL PUCHADES (Jaime), SALVADOR VOLTA (Óscar), SERGIO VILLANUEVA (Okupa 1),
LARA SANCHIS (Okupa 2).
35 mm. Eastmancolor. Panorámico 1:1,85.
Duración y metraje: 106 m. 2.922 mt.
Laboratorios: FOTOFILM MADRID, S.A.
Transfer: SWISS EFFECTS.
Estudios de montaje: NISA, S.L. (Edit).
Estudios de sonido: TECNISON, S.A.
Lugares de rodaje: Valencia.
Fechas de rodaje: Desde el 6 de noviembre hasta el 6 de diciembre de 2000

‘Dripping’

¿Sucumbir al sistema o ser fiel a tus principios? ‘Dripping’ cumple veinte años

https://valenciaplaza.com/sucumbir-al-sistema-o-ser-fiel-a-tus-principios-dripping-cumple-veinte-anos

La película de Vicent Monsonís reivindica la figura del artista fiel y comprometido con sus principios. El protagonista se enfrenta a un mundillo corrompido y movido tan solo por el dinero. Además, la producción fue 100% valenciana

17/08/2021 – 

VALÈNCIA. Un talentoso artista lleva toda la vida sumido en la frustración al no recibir reconocimiento alguno por su trabajo. Vive humildemente, con la creciente desilusión que implica el fracaso. Pero entonces, un día, conoce en un acto a una mecenas que ve algo en él. Le hace un encargo y le asegura que lo llevará a lo más alto. ¿El precio a pagar? Renunciar a sus ideales como pintor para alcanzar la fama.

“Dicen que el artista solo necesita pintar, que su obra es su vida. No necesita comer, ni cagar, ni mear, ni follar. Solo necesita crear”. Es lo que dice Sento (Pep Munné), el protagonista de Dripping, el film que contaba esta historia hace ya veinte años. Se cumple su aniversario y, como dice su director, Vicent Monsonís, “hay quien opina que esta película se adelantó al momento en que la hice”. Con motivo del veinte cumpleaños de Drippingel Centre del Carme la recupera este 21 de agosto. Integrada en el ciclo CCCCinema, se presentará la película remasterizada, en formato 4K y en su versión en castellano.

‘Dripping’ (‘goteo’ en inglés) es una técnica pictórica basada en arrojar goterones de pintura sobre el lienzo de forma un tanto anárquica. Es el modo que tiene Jackson Pollock de expresarse con su pincel, y la primera en usarla fue la artista expresionista-abstracta Janet Sobel. La película recibe este nombre por la manera en que la rabia de una situación injusta hace que el protagonista transforme constantemente su obra de una forma cada vez más pasional, arrojando capas y capas sobre el lienzo en base a momentos vitales que se ligan íntimamente a su arte.

Vicent Monsonís explica a Culturplaza que el objetivo principal de Dripping no era solo denunciar concretamente la industria del arte. Con su metraje quiso ir más allá: “Mi intención era hacer una crítica social sobre la integridad de las personas”, aduce. Y es que la película plantea reflexiones como: ¿Todos tenemos un precio? ¿Será alguien capaz de resistir a un mundo en el que la globalización y la comercialidad llega a todas partes? ¿Seremos fieles y no sucumbiremos al sistema?

¿Ser fiel a uno mismo o ceder a la comodidad y el éxito?

Monsonís cuenta que lo que le inspiró para dar vida al personaje de Sento fue un hecho que él siempre ha reivindicado en su cine: “La calidad y el éxito nunca han ido de la mano. En infinidad de ocasiones la fama se debe a factores que nada tienen que ver con la calidad artística. Factores externos como la promoción, los contactos, la publicidad o, simplemente, la suerte. Esos factores son perfectamente capaces de convertir una obra mediocre en mundialmente famosa”.

A través de una comedia que tiene mucho de trágico, el director va ahondando en este debate. Y lo hace a través de la idea de ‘arte’, pero en realidad, indica, se trata de una dualidad extrapolable a cualquier ámbito de la vida. “La sociedad nos impone el hecho de tener que ceder al sistema como único camino posible. Lo más importante es el dinero -ironiza-, y eso es lo que yo quería denunciar. Es infinitamente más importante la integridad, la fidelidad a uno mismo. Esta película es una metáfora de la vida en general”, sentencia.

Esa metáfora de la que habla, según le suelen decir a Monsonís, está más presente en la actualidad que en el momento en que escribió y dirigió Dripping. El creador hace severas críticas al capitalismo feroz y a la globalización: “Necesitamos repensar el sistema, no va a cambiar por sí mismo. Si no transformamos nuestras mentalidades y aceptamos que es más positivo que todos ganemos un poco menos, pero que todos ganemos, estaremos perdidos. La avaricia de unos pocos arrastra a muchísimos a la miseria, y si ese hecho no está en nuestras prioridades, poco podremos hacer”.

Un film 100% valenciano

Además de reivindicar la integridad en casi todos sus trabajos, Vicent Monsonís también lucha por impulsar el audiovisual valenciano. Dripping fue una película íntegramente local en un momento en el que la mayoría de productoras no tenían otra alternativa que la de invertir sus recursos en producciones nacionales por la poca repercusión del cine valenciano.

Monsonís aprovecha para hablar del sector audiovisual en nuestra ciudad: “La principal dificultad que siempre ha habido en València es la financiación. La posibilidad de conseguir dinero en València para hacer una película es ínfima en comparación con Madrid”. El director defiende que “si como valencianos queremos contar nuestras propias historias, tenemos que hacerlo desde aquí, pues hay que romper con la dificultad de base de que distribuir nuestras películas es muchísimo más difícil que en la capital”. De hecho, cuando Dripping se estrenó, la versión en valenciano tuvo mucho más éxito que la distribuida en castellano. En aquel momento la vieron más de 40.000 espectadores.

‘Dripping’

Explica cuál es, según su criterio, la solución a este problema: “Si queremos hacer cine valenciano, lo primero es hacer películas con mucha imaginación pero bajo presupuesto. Lo segundo es confiar en los profesionales y el talento local. En València hay una calidad extraordinaria tanto a nivel técnico como actoral”.

Monsonís, además de haber estado trabajando en la remasterización de Dripping, durante los últimos meses ha llevado otros proyectos que pronto verán la luz. Uno de ellos es una serie de animación en À Punt para concienciar a los niños en el cuidado de la naturaleza. Y en segundo lugar, el director se encuentra en proceso de búsqueda de financiación para su próximo trabajo: una adaptación de la popular obra de teatro La invasión de los bárbaros, de Chema Cardeña.

 

PER A SABER-NE MÉS

 

=============================================================================================================

 

Tota la informació del VII Festival Cinema Ciutadà Compromés FCCC2021 en:

https://acicom.org/festival-ccc/

Descarrega’t en pdf: Programa complet VII Festival Cinema Ciutadà Compromés FCCC2021

 

Ens vegem al cinema?

Et deixen la promo del Festival: https://youtu.be/ch0DPpLlUdU

festivalccc@acicom.org

acicom@acicom.org

 

Post a Comment

X