Projecció i col·loqui “Corrupció: l’organisme nociu” el paper de les persones alertadores i la seua necessària protecció. Divendres, 22-3-2019 a les 11h. en CCOO-PV
El pròxim divendres 22 de març, a les 11 del matí, a la seu de CCOO PV i amb la col·laboració d’ACICOM, el sindicat ha programat la projecció del documental “Corrupció: l’organisme nociu”, dirigit amb pols insubornable per Albert Sanfeliu.
ACICOM ha col·laborat amb en l’organització d’aquesta projecció i col·loqui sobre la corrupció. Els nostres amics Teresa Soler, guionista i Albert Sanfeliu, director, que ha sigut lluitadors contra la corrupció des del món audiovisual, donant veu a una sèrie de persones, servidores públiques de bo, que van actuar en conseqüència, denunciant i alertant de possibles corrupteles, grans i xicotetes, que els van passar factura, amb resultats sempre complicats per a la seua vida personal i professional. No obstant com ells mateixos diuen en el documental, ho tornarien a fer i mostren la satisfacció i alegria del deure acomplit.
Ara tornen a ser notícia, doncs el passat dia 12 de març, les principals institucions de la Unió Europea (UE) han tancat un acord polític per a protegir als denunciants de fraus i casos de corrupció en les empreses i en les altres organitzacions, incloses les administracions públiques.
Els negociadors del Parlament Europeu i Estats membres han tancat l’acord provisional que estableix un sistema de procediments de denuncia mínim en tota la Unió Europea.
Així que molt oportuna la nova projecció d’aquest documental, que des d’ACICOM vam projectar en altres ocasions i sempre amb un col·loqui d’altura amb la participació de Teresa i/o Albert.
El text estableix els procediments per a denunciar, dins i fora de l’entitat implicada. Les persones alertadores podran triar si informen primer l’empresa afectada o si acudeixen directament a les autoritats competents.
També obliga a protegir als denunciants enfront de les represàlies. “Hem de protegir als denunciants perquè no siguen penalitzats, acomiadats, degradats o demandats davant els tribunals per actuar correctament en benefici de la societat”, ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans.
La protecció cobreix les denúncies per frau, evasió fiscal, així com per danys a la salut i al medi ambient. Els denunciants gaudiran de protecció en els procediments judicials
Es calcula que la Unió Europea perd cada any entre 5.800 milions i 9.600 milions d’euros en el sector de la contractació pública per no protegir correctament als denunciants.
Una de les novetats d’aquesta directiva és que les persones alertadores podran eixir dels actuals canals interns d’algunes empreses o institucions com a Espanya la CNMC i acudir directament a la fiscalia, mentre que fins ara els paisos europeus evitaven aqueixa possibilitat.
Els negociadors van arribar a aquest acord polític provisional necessari perquè dins d’uns dos anys puga fer efecte el hui encara projecte de directiva europea, segons el qual el frau, la corrupció i altres irregularitats dins d’organitzacions o empreses públiques o privades amenacen greument l’interés públic, i fins i tot soscaven els valors de la Unió Europea. Cita com a exemple els principals escàndols dels últims anys i mesos, des de les revelacions de LuxLeaks fins als papers de Paradise i de Panamà, passant pel Dieselgate o la consultora Cambridge Analytica. La Comissió europea assegura en el seu projecte que aqueists exemples s’han detectat gràcies a persones que han alçat la seua veu quan s’han trobat amb irregularitats en el marc del seu treball”. Així justifica una àmplia panòplia de mesures per a reforçar la protecció dels denunciants, que el poder executiu europeu presenta com destinat fins i tot a defensar els valors de la Unió.
La nova norma encara haurà de ser aprovada per Consell i Eurocambra i estableix un sistema de procediments de denúncia segurs dins de les pròpies organitzacions. Per exemple, els denunciants hauran d’informar primer nivell intern si la infracció que desitgen revelar pot tractar-se de manera eficaç dins de la seua pròpia empresa, sempre que aqueista denúncia no els expose a represàlies. No obstant això, podran informar directament les autoritats competents fora de les empreses, tant a nivell nacional com europeu, si ho consideren oportú sense perdre el dret a la protecció.
A més, si després de la denúncia a les autoritats no es prenen les mesures oportunes o existeix perill imminent o manifest per a l’interés públic, o quan la denúncia a les autoritats no faça efecte perquè les autoritats poden estar de connivència amb l’autor del delicte, els denunciants podran divulgar la informació també als mitjans de comunicació. Això significa que els denunciants estaran també protegits quan actuen en qualitat de fonts d’informació en l’àmbit de les investigacions periodístiques.
Segons el pacte al qual han arribat els negociadors dels legisladors, les normes protegiran als denunciants enfront d’acomiadaments, degradació i altres formes de represàlia i també en procediments judicials. Exigiran a les autoritats nacionals que informen els ciutadans sobre els procediments de denúncia d’infracció i el tipus de protecció al qual poden acollir-se. La normativa serà aplicable per a les administracions locals i nacionals amb més de 10.000 habitants i totes les empreses de més de cinquanta empleats que hauran d’establir canals interns de denúncia. Els Estats membres també hauran de designar una autoritat pública responsable de bregar amb aquest tipus de denúncies.
La nova directiva, ha agregat, garanteix que les alertadores puguen “informar de manera segura sobre les vulneracions del dret comunitari en diversos àmbits”. La protecció cobreix entre altres les denúncies per frau, corrupció, evasió fiscal o danys a la salut de les persones i el medi ambient.
La Comissió Europea, que va presentar la seua proposta de directiva a l’abril de 2018, ha celebrat l’acord al qual han arribat per a crear un “sistema equilibrat” que encoratjarà als empresaris a resoldre els problemes a nivell intern però que permetrà als denunciants externalitzar el cas si es topara amb problemes en la seua organització. Les noves normes, que estableixen un mínim comú denominador per a tota la UE en un àmbit en el qual la protecció està fragmentada i és desigual, abasten una àmplia varietat de delictes recollit en un annex.
Des de la lluita contra el blanqueig de capitals i la fiscalitat de les empreses fins a la protecció de dades, la protecció dels interessos financers de la UE, la seguretat dels aliments i els productes, la protecció del medi ambient i la seguretat nuclear. No obstant això, els Estats membres podran ampliar aquest llistat i aplicar les mateixes normes en altres àmbits si volen ser més ambiciosos, amb l’excepció de les informacions classificades i la seguretat de l’estat que quedaran excloses del camp d’acció.
Actualment només deu Estats membres –França, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Malta, Holanda, Eslovàquia, Suècia i Regne Unit- tenen un marc legal ampli de protecció. En la resta aquesta protecció és parcial o s’aplica només a determinades categories. “Hem de protegir als denunciants perquè no siguen penalitzats, acomiadats, degradats o demandats davant els tribunals per actuar correctament en benefici de la societat”, ha defensat el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que ha animat als governs europeus a establir estructures de protecció basades en els mateixos principis .
Des de l’Eurocambra s’han mostrat satisfets amb el resultat, que suposa un gran pas avant per a evitar que els denunciants acaben denunciats. “El cas dels denunciants de Luxleaks va mostrar el ràpid que les persones incorrectes poden acabar acusats en un tribunal”, ha recordat l’eurodiputat dels Verds, Sven Giegold, que ha subratllat la importància d’aquesta normativa i de no condicionar aquesta protecció a l’ús dels canals de denúncia internes en les empreses.
No obstant això, pese al paral·lelisme de tots dos projectes europeu i espanyol, crida poderosament l’atenció que aquest últim tracta de preservar especialment la seguretat i els interessos comercials dels operadors de serveis essencials i proveïdors de serveis digitals, així com la confidencialitat de la informació que recapten” (article 15), segons afirmava recentment Herve *Falciani, exHB , Tactical Whistleblower, un dels mes famosos denunciants, hui protegit per Espanya. La futura directiva europea prioritza la seguretat dels denunciants, mentre que en l’actual text del projecte de llei espanyol el que més preocupa és que “els operadors de serveis essencials notificaran a l’autoritat competent, a través del CSIRT de referència, els incidents que puguen tindre efectes pertorbadors significatius en aquests serveis”. I això malgrat que Espanya és un dels quatre països membres de la UE, junt Bulgària, Xipre i Lituània, on el nivell de protecció dels denunciants és més baix, segons Annexes 1 – 11 to the Proposal for a Directive on the protection of persons reporting on reaches of Union law (pàgina 78) https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/1-11_annexes.pdf
For this reason, Member States with a high level of protection (such as Sweden and Ireland), will face a smaller amount of implementation costs than Member States where the level of the existing protection is very low (such as Bulgaria, Cyprus, Latvia and Spain).
Per aquest motiu, els Estats membres amb un alt nivell de protecció (com ara Suècia i Irlanda), hauran d’enfrontar-se a una quantitat menor de costos d’implementació que els Estats membres, on el nivell de protecció existent és molt baix (com Bulgària, Xipre, Letònia i Espanya).
El documental que vorem
Aquest voluntariós documental ha estat produït a contracorrent i en règim de micromecenatge per Pandora Box TV i dona complit compte dels testimonis d’algunes de les víctimes col·laterals més sagnants de l’anomenada corrupció de proximitat (l’exregidora de Ciutat Vella, Itziar González a propòsit del cas Millet, els denunciants del cas Pretoria Maite Carol i Albert Gadea o els no gens menys irreductibles Fernando Urruticoechea, Jaume Llansó i Carlos Martínez).
La cinta també conté les opinions demolidores del més il·lustres analistes “malgrat el seu gust” de pràctiques tan nauseabundes (els catedràtics Victoria Camps, Joan Queralt i Manuel Villoria, l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo o Enric Pons en representació dels observatoris ciutadans municipals).
Amb la imminent proximitat de la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques del 28 d’abril, la Confederació Sindical hem valorat l’oportunitat de reflexionar sobre aquesta tema que considerem cabdal per a la correcta salut democràtica del poble valencià i molt important a tenir en compte a l’hora de mobilitzar la participació en aquestes eleccions i com a criteri d’elecció de les opcions polítiques que s’hi puguen votar.
En el col·loqui posterior participarà Teresa Soler, codirectora i guionista de la pel·lícula, i Joan Llinares, director de l’Agència de Prevenciò i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana (i gran coneixedor d’alguns dels temes tractats com el Cas Palau o la protecció dels alertadors).
Amb les seues opinions coneixerem també el recorregut i la transcendència que esta tenint la projecció del documental en diversos llocs de l’Estat espanyol.
PER A SABER-NE MÉS
#Whistleblowers aquest coixinet en twitter
https://xnet-x.net/ca/eix/anticorrupcio/
Observatori Ciutadà contra la Corrupció https://observatoricorrupcio.org/
La pàgina del documental http://corrupcioorganismenociu.com/
La prueba del algodón de la lucha contra la corrupción: los denunciantes están desprotegidos y sufren represalias https://www.eldiario.es/norte/almargen/corrupcion-denunciantes-sufriendo-represalias-proteccion_6_878122198.html
Bruselas, 23.4.2018 COM(2018) 218 final 2018/0106 (COD) Propuesta de DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO relativa a la protección de las personas que informen sobre infracciones del Derecho de la Unión https://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:a4e61a49-46d2-11e8-be1d-01aa75ed71a1.0007.02/DOC_1&format=PDF
Bruselas, 23.4.2018 COM(2018) 218 final ANNEX 1 ANEXO de la propuesta de DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO relativa a la protección de las personas que informen sobre infracciones del Derecho de la Unión https://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:a4e61a49-46d2-11e8-be1d-01aa75ed71a1.0007.02/DOC_2&format=PDF
L’acció heroica, article de Lourdes Parramón https://www.ara.cat/opinio/accio-heroica_0_2198780154.html
España, está a la cola de Europa en la protección de alertadores como Ana Garrido https://www.diariojuridico.com/espana-a-la-cola-en-la-proteccion-de-alertadores/
https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/1-11_annexes.pdf
Una jornada amb la presència d’Hervé Falciani recull experiències dels “alertadors de corrupció” https://www.upf.edu/recercaupf/-/asset_publisher/RVNxhLpxnc9g/content/id/223252058/maximized#.XI_bLij0k2w