PRIMERA PLANA: Informe de transparencia y buen gobierno sobre independencia y credibilidad editorial de los grupos de comunicación 2018 de la Fundación Compromiso y Transparencia

Els mitjans de comunicació espanyols no són transparents,  amaguen la informació sobre la seua independència, perdent la seua credibilitat.

La Fundació Compromiso y Transparencia  que té com a missió enfortir la confiança de la societat en les institucions i empreses impulsant el bon govern,
la transparència i el compromís social, ha presentat ara el seu informe respecte a la situació en 2018 PRIMERA PLANA: Informe de transparencia y buen gobierno sobre independencia y credibilidad editorial de los grupos de comunicación

Els mitjans de comunicació espanyols pequen d’opacitat a l’hora de referir-se a les polítiques i pràctiques que desenvolupen  “per a garantir la seua independència i credibilitat editorial”. És la conclusió a la qual ha arribat la Fundación Compromiso y Transparencia en un recent informe en el qual ha analitzat 21 grups i mitjans de comunicació, tant cotitzats com no cotitzats. La seua conclusió és que cap informa com seria exigible sobre aquests aspectes, que resulten importants perquè el lector sàpiga si les seues notícies podrien tindre algun tipus de biaix per raons polítiques o empresarials.

L’informe part de la base que les companyies editores que conformen el denominat ‘quart poder’ tenen una important influència sobre la presa de decisions, per aquest motiu existisquen una sèrie d’aspectes sobre la seua activitat sobre els quals haurien de ser més transparents, malgrat que no estiguen obligades per llei. Això no hauria de “servir per a justificar l’extrema opacitat que mostren en tot el que es refereix a les seues polítiques i pràctiques per a garantir la seua independència i credibilitat editorial”, exposa.

Els seus autors estableixen un barem en el qual els grups de comunicació poden obtindre entre zero i 38 punts, depenent del seu grau de transparència. Cap aprova (24 punts o més) i el que més puntuació obté és Atresmedia (18), seguit de Prisa (17), Mediaset (13), Vocento (12) i Unitat Editorial (8).

Puntuación de los grupos

A continuació, es troben l’editora d’eldiario.es (cinc), el Grup Herald-Henneo (quatre), Grup Imagina (dos), Grup Zeta (dos), Grup Godó (un) i Grup Joly (un). No compleixen cap de les variables i, per tant, obtenen 0 punts, les editores de l’Espanyol i El Confidencial, el Grup COPE, Planeta, Editorial Premsa Ibèrica, Segre, el Grup Veu de Galícia, Hermes Comunicacions (El Punt Avui), Intereconomía i Promicsa-Diari de Tarragona.

Puntuación de los grupos

Perquè un projecte periodístic tinga èxit es requereixen tres ingredients: bons propietaris, bons periodistes i una mica de sort. Si hi ha bons propietaris, el risc de comptar amb mals periodistes és molt baix. Si no hi ha bons propietaris, encara que hi haja bons periodistes, les probabilitats que el projecte tire avant són molt reduïdes. Com es despren de l’anterior, en l’equació propietaris + periodistes = empresa periodística, el factor dels propietaris té un enorme pes per a aconseguir l’èxit del projecte.

Entre les conclusions d’aquest informe podem destacar:

1 Resulta imprescindible que les empreses periodístiques informen amb transparència de qui són els titulars de la seua propietat, facen públics els vincles que puguen afectar la seua independència editorial i arbitren les mesures oportunes per a gestionar adequadament els conflictes d’interessos. No resulta acceptable que cap dels grups no cotitzats informe amb claredat sobre els propietaris de l’empresa.
2 Al costat de la informació sobre els titulars de l’empresa i la seua participació en el capital és necessari que tots els grups, cotitzats i no cotitzats, facen públics els vincles dels seus propietaris (econòmics, polítics, familiars, etc.) que puguen afectar la independència i credibilitat editorial.
3 L’òrgan de govern ha de reflexionar sobre l’adopció de les mesures més eficaces (constitució d’una fundació com a accionista majoritari, exigència de majories qualificades per a l’adopció de determinades decisions, reserva de competències, etc.) per a blindar la seua independència i credibilitat editorial.
4 El procés de selecció de consellers resulta clau per a assegurar que els valors de la credibilitat i independència editorial seran protegits al més alt nivell. No resulta versemblant que aqueixa garantia puga existir si en el procés de selecció no s’incorpora aqueix criteri i si en la composició del consell no s’inclouen perfils amb aqueixes característiques.
5 Entre les competències específiques de l’òrgan de govern ha d’incloure’s, de manera clara i explícita, la seua responsabilitat per a supervisar els riscos associats a la independència i credibilitat editorial.
6 Els informes de sostenibilitat, de responsabilitat corporativa o d’informació no financera han d’incloure un capítol específic en el qual s’identifiquen, analitzen i expliquen les mesures adoptades per a gestionar els riscos que puguen afectar la credibilitat i independència editorial. Les empreses no cotitzades han de començar a incorporar en les seues pràctiques la informació pública sobre aquests riscos.
7 Tots els mitjans han de desenvolupar o adoptar un codi deontològic o estatut de redacció i fer-lo públic perquè puguen accedir tots els grups d’interés: lectors, societat civil organitzada i inversors i accionistes.
8 S’ha produït una millora en l’àrea de creació i divulgació de continguts gràcies al
compromís de dues capçaleres (El País i El Mundo) amb la iniciativa del Trust Project, analitzada en aquest informe. Destaquem aquesta iniciativa perquè la majoria dels estàndards del Trust Project aprofundeix en qüestions relacionades amb el procés informatiu, concretament amb la verificació de fets i fonts, el tractament de fonts anònimes, el defensor del lector o la necessitat de separar la naturalesa de l’activitat, diferenciant clarament l’opinió de la informació i els continguts publicitaris.
9 L’increment dels “branded content” en els mitjans suposa una oportunitat de generar ingressos per als mitjans però planteja important riscos que poden afectar la credibilitat d’aquests. Resulta urgent que els mitjans siguen transparents en l’etiquetatge dels “branded content” comunicant amb claredat als seus lectors les condicions i característiques d’aquest tipus de col·laboracions. La transparència constitueix una garantia per a defensar, igualment, la independència editorial dels seus redactors. Seria convenient que les principals associacions de periodistes aprovaren criteris i estàndards en aquesta qüestió que foren aplicables a tot el sector per a evitar confusions en els lectors, periodistes i anunciants.
10 Els codis deontològics i les iniciatives com el Trust Project haurien de reforçar-se amb sistemes de control (compliance) que verifiquen el grau de compliment dels criteris
recollits en aqueixos codis o iniciatives. En aquest sentit, seria aconsellable que els mitjans reflexionen sobre l’oportunitat de designar un responsable de dur a terme aquesta tasca específica.

Descarrega’t l’informe en:  https://www.compromisoytransparencia.com/informes/primera-plana-informe-de-transparencia-y-buen-gobierno-para-garantizar-la-independencia-y-credibilidad-editorial-2018

L’informe anterior, presentat en 2017 el pots descarregar en:
https://www.compromisoytransparencia.com/informes/primera-plana-informe-de-transparencia-y-buen-gobierno-para-garantizar-la-independencia-y-credibilidad-editorial

http://www.revistaelobservador.com/images/stories/envios_17/septiembre/transparencia.pdf

Per a saber-ne més:

Post a Comment