El xoc de l’amor romàntic i l’alliberament sexual de les dones: la vida al mig d’ambdós imaginaris

Una dualitat que s’aprecia a la portada i la contraportada, on apareix la meitat d’una dona vestida de nòvia (amor romàntic) i l’altra meitat amb la imatge d’un model de dona no tradicional (alliberament sexual). “Aquest últim és un imaginari que antigament estava molt mal vist però que ara està institucionalitzat. A les revistes, a les sèries o al mercat ja és com una moda que les dones siguem alliberades”, interpreta Jover. A més, l’autora puntualitza que, si bé abans no s’acceptava com a bona eixa imatge de la dona, “ara ambdues estan, més bé, equilibrades. D’una banda ens demanen que per a ser una bona núvia hem de cuidar a la nostra parella, prepara-li sorpreses, detalls, etc.; i, d’altra banda, ens proposen consells per a ser una amant perfecta al llit. Ens apleguen estímuls d’ambdues parts“.

Uns missatges que la castelluda ha estudiat a través de l’anàlisi “d’articles de la revista Cosmopòlitan al llarg dels últims quatre anys. I, a més, ho compare amb les entrevistes que vaig realitzar a quatre amigues, amb qui vaig parlar de com construïm les nostres relacions afectiu-sexuals. Per tant, agafe el discurs social i mediàtic -que seria el de la revista- i el discurs subjectiu -que seria el de les persones, les entrevistades-“, mostra el mètode de treball que ha emprat per a la seua investigació. És a la segona part de l’estudi on l’autora introdueix un nou element: “el mercat de consum.  Al llegir la revista i parlar amb les entrevistades me n’adone que tant l’alliberament sexual com l’amor romàntic no sols se senten o es practiquen, sinó que també es consumeixen, perquè contínuament apareixen consells com “compra’t un conjunt de llenceria sexy per a sorprendre a la teua parella al llit o regala-li un viatge o un sopar romàntic per al vostre aniversari“, exemplifica.

Darrere d’aquests prototipus de sexualitats femenines existeixen uns interessos comercials; hi ha tota una societat consumista, on el “sistema capitalista, a partir del mercat de consum, absorbeix dos imaginaris com són el de l’amor romàntic i, més tard, el de l’alliberament sexual, per a convertir-los en productes de consum”, tradueix Jover. A banda d’aquest interés consumista i del fet que les dones es troben al mig de dos imaginaris distints, la tercera conclusió que exposa, “ja més des del punt de vista sociològic i feminista, és que de res val tornar a dir que som víctimes d’un sistema opressor que ens determina, perquè seria ubicar-nos altra vegada com a passives, i nosaltres tenim capacitat”. Per tant, el treball de les dones -encara que serveix com a lliçó extrapolable a qualsevol àmbit- seria analitzar els camins hegemònics i plantejar-se que hi ha d’altres, qüestionar-se les necessitats i els desitjos que tenen, “i veure que dubtar i contradir-nos són maneres de qüestionar que, potser, les coses que ens arriben com a bones o com a models a seguir, poden no satisfer-nos”, reivindica.

Per a desenvolupar tot aquest treball de recerca, anàlisi i extraure les conclusions, l’autora parteix d’una idea que li va vindre “més per qüestions personals, perquè jo sóc una persona que ha viscut tota la seua adolescència molt influïda per pel·lícules romàntiques i els discursos mediàtics. En el moment en què entre en contacte amb les teories de gènere i feministes es produeix una espècie de xoc en el meu cap i és a partir d’ací que jo pretenc entendre com funcionen i com estan construïdes les relacions afectiu-sexuals i per què de vegades pensava d’una manera i sentia d’una altra”, confessa. El llibre, ara publicat amb l’editorial Tirant lo Blanch, té origen en el treball de fi de màster de Jover: “Va eixir un concurs de noves investigacions i jo vaig presentar la meua recerca. Pensava que no guanyaria perquè l’associació és de comunicació i, sobretot, valoraven treballs de periodisme i d’eixe estil. Fins febrer de 2018 vam estar adaptant el treball de fi de màster a format llibre”, comenta la sociòloga.