Audiovisual CCCF Cinema

LA MORT DE GUILLEM 17/11/2020, 18:00 h. CCOO-PV Projecció i col·loqui FCCC2020

by

ACICOM amb l’estreta col·laboració de CCOO-PV us invitem a una  apassionant sessió de MEMÒRIA ARA, sobre la nostra història recent. La mort de Guillem Agulló, que tant de temps ha estat reivindicat amb el crit “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó” . Una documental fet amb gran mestria, amb un pressupost molt ajustat; però amb un gran aprofitament dels recursos humans. Un documental, fet en la nostra llengua, que a més a més ha comptat amb algunes novetats: la coproducció amb le stres televisions públiques del domini lingüístic del català : IB3, TV3 i À Punt. Una estrena simultània, coordinada, en tots els canals el dia 2 /10/2020 que va aconseguir unes xifres històriques d’audiència, aplegant conjuntament a 646.000 perones. Un impacte mai aconseguit en la nostra llengua.

Ara tenim l’ocasió de veure la pel·lícula en pantalla gran i amb un col·loqui posterior de luxe, tan pels ponents com per la teua possible participació

A la vegada t’informem del gran treball realitzat pel nostre soci, Sergi Moyano, analitzant el paper dels mitjans de comunicació en la creació de l’agenda pública i el relat, respecte a l’assassinat de Guillem en 1993,  Entre d’altres ha aconseguit entrevistar a Ferran Belda, Maria Consuelo Reina com a màxims responsables dels mitjans de comunicació en aquell moment.

Vos facilitem el podcast realitzat, que es presenta als premis Ramon Barnils, com a Observatpri Crític de Mitjans. Us animem a escoltar-ho, bé a abans de vindre a la sessió del dia 17 o quan estimeu convenient.

https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/41576/podcast-guillem-agullo-lhora-de-la-veritat

No faltes a la cita

 

A les 18:00h. Projecció de:

LA MORT DE GUILLEM (94′)

Col·loqui posterior a la projecció amb:

 

Yani Collado - IMDb

 

Jany Collado, actor . Paper de Guillem Agulló en la pel·lícula La Mort de Guillem.

 

 

 

 

 

 

 

 

Rosa Pérez Garijo, Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.  Llicenciada en Dret. Universitat de València . Llicenciada en Ciències Polítiques. Universitat de València. Advocada 1998-2011. Professora associada Facultad Dret de la Universitat de València Estudi General (UV-EG) 2003-2019..Coautora del llibre “Modelos de Expedientes para Abogados” de la Editorial Tirant lo Blanch.

Coordinadora General d’EUPV. Regidora-portaveu de l’Ajuntament de Catarroja 2003-2019. Diputada Provincial de la Diputació de València 2011-2019. Diputada delegada de Teatres, inclusió social i memòria històrica 2011-2019

 

 

Ferran GARCIA-FERRER | Research Assistant | Ph D in Physics | University of Valencia, Valencia | UV | Departamento de ÓpticaPresenta i modera el col·loqui:

 

 

Ferran V. Garcia Ferrer. Secretari de Política Lingüística, Cultura i Política Educativa de CCOO-PV.

 

 

 

 

LA MORT DE GUILLEM

dimarts, dia 17 de novembre del 2020,18:00 h.

Sala d’Actes de CCOO-PV

Pl. Nàpols i Sicilia, 5.  46003 València

Lliure entrada, prèvia confirmació, mitjançant inscripció en: 

https://bit.ly/3nk9DZo

Reserva la teua plaça en aquesta activitat. Motivat per les precaucions de la COVID-19, existeix un aforament restringit que possibilita mantindre les recomanacions de manteniment de distàncies, així com l’acompliment de les normes sanitàries.

Necessitem preveure les necessitats del local d’acord amb el ombre de persones inscrites i confirmar a les persones sol·licitants que tenen assegurada l’entrada.

També ens permet facilitar l’acreditació a l’entrada de la sessió i facilitar informació, si fora el cas, als rastrejadors. Treballem per la nostra salut col·lectiva

SINOPSI:

L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador, un jove de divuit anys militant de l’esquerra independentista i contra el feixisme, va ser assassinat quan estava d’excursió amb amics al poble de Montanejos. Pedro Cuevas («el Ventosa»), Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez («el Picha»), José Cuñat («el Pollo») i Francisco Garcia («el Mody»), tots ells integrants del grup neonazi «Komando Marchalenes IV Reich» van ser responsabilitzats del crim. No obstant això, Pedro Cuevas, l’autor material de la ganivetada, va ser l’únic dels acusats que va ser condemnat: una pena de catorze anys de presó, dels qual en van complir quatre.[4]

Destrossats, els seus pares, Guillem i Carme, lluitaran perquè no es manipule la mort del seu fill, i no siga considerada fruit d’una simple baralla entre bandes. El camí, ple d’obstacles, amenaces i d’una guerra bruta mediàtica, estarà a punt de destrossar la família, que haurà d’aprendre a viure fent el dol per la mort d’un fill mentre lluita per la seva memòria, que de mica en mica esdevé el símbol d’una causa que ells mai haurien pensat que encapçalarien

 

undefined

Carlos Marqués-Marcet, Director, va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i es va graduar l’any 2006. Va destacar des del principi amb la seva trilogia de Vallcarca, formada per tres curtmetratges de ficció: Amunt i avall (2006), Fora de joc (2007) i Udols (2008).

Amb el seu segon curt Amunt i avall va guanyar el Premi nacional de Jóvenes Creadores de l’Instituto de la Juventud l’any 2006, i el seu tercer treball en aquest format, Fora de joc, li va permetre participar en un exclusiu seminari juntament amb Abbas Kiarostami i Víctor Erice. Amb 19 anys, va participar en el Talent Campus del Festival Internacional de Cinema de Berlín. Udols, el seu quart curtmetratge, va ser seleccionat per la revista de cinema Cahiers du Cinéma com el millor curtmetratge de l’any 2008.

En aquest mateix any, aconsegueix una beca de la Fundació “la Caixa”, i s’instal·la a Los Angeles per cursar el màster de direcció cinematogràfica en la facultat de cine i televisió de UCLA.

L’any 2009 es trasllada al Perú per dirigir el seu primer llargmetratge, en format documental, titulat De Pizarros y Atahualpas.

Va ser en la seva estada a Nord-Amèrica que va fer de director, muntador, guionista i productor del curt I’ll be alone (2010) projectat en festivals com el Festival internacional de cine Latino de Los Angeles, el Festival Latino Internacional HBO New York o el Festival de cine de Benjin, i del curt Yellow Ribbon (2012), curtmetratge guardonat per l’associació de Directors Nord-Americans (DGA).

L’any 2014, presenta el seu primer llargmetratge de ficció, 10.000 km, rodada a Barcelona. Amb 10.000 km va recollir nombrosos premis en festivals com el Festival de Màlaga i va ser guardonat amb el Goya al millor director novell i amb el Gaudí a la millor direcció entre d’altres.

Aquest mateix any va ser també un dels tres cineastes escollits per desenvolupar el guió del seu proper llargmetratge dins del programa Berlinale Residency, amb una beca que li va oferir la possibilitat de viure i treballar a Berlín durant els tres mesos que dura el programa, escrivint el guió de la seva propera pel·lícula.

A part dels seus projectes com a director, té una llarga trajectòria de muntador en cinema i televisió. Alguns dels seus treballs més destacats en aquest camp són Caracremada, presentat al Festival Internacional de Cinema de Venècia l’any 2010 i I Felt Like Love presentat al Festival de Cinema de Sundance l’any 2013.

En novembre de 2017 va estrenar el seu segon llargmetratge de ficció, Terra ferma. Una història ambientada en Londres que protagonitzen Oona Chaplin, Natalia Tena i David Verdaguer, en què una parella de lesbianes demanen ajuda a un noi per ser mares.[1]

Al març de 2019 amb Els dies que vindran, una pel·lícula que narra les vicissituds, dubtes i discussions d’una parella amb tot just un any de relació que tindran un fill sense haver-ho planejat, protagonitzada per Maria Rodríguez Soto amb la seva parella en la vida real i coprotagonista de la pel·lícula David Verdaguer, va aconseguir un nou triomf en el Festival de Cinema de Màlaga: la Bisnaga d’Or al millor film i la Bisnaga de Plata a la millor direcció.[2]

 

PER A SABER-NE MÉS

 

CRÍTIQUES

 

ALTRES MATERIALS I DOCUMENTS

https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/41576/podcast-guillem-agullo-lhora-de-la-veritat

L’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un grup d’extrema dreta va sacsejar la societat valenciana. Anys després, la pel·lícula ‘La mort de Guillem’ ha posat sobre la taula de nou el procés mediàtic que, a més d’eliminar la dimensió política del crim, va tractar de culpabilitzar la víctima i el seu entorn. Quin paper van tindre els mitjans valencians en el cas? Quin relat van construir dels fets?

CRÈDITS:

Un reportatge de Sergi Moyano per a Nosaltres La Veu

Hi han participat: Ferran Belda, Jordi Sebastià, María Consuelo Reyna, Núria Cadenes, Pilar García del Burgo, Rosa Maria Calaf, Vicent Garcia Devís, Carme Salvador i Guillem Agulló.

Locucions dramatitzades: Amàlia Garrigós, Clara Castelló i Zequi Castellano

Sons d’arxiu: Fons documental de Radiotelevisió valenciana – À Punt
i Cadena Ser Valencia

Hemeroteca de premsa: El Temps, Levante i Las Provincias

Agraïments: Carles Senso, Miquel Ramos, Rafa Molés, Marisa Carrió, Òscar Martínez, Francesc Bayarri, Francesc Viadel, Yeray Sánchez i Ulisses Ortiz.

Octubre Centre de Cultura Contemporània
Associació Ciutadania i Comunicació ACICOM
El Dia À Punt
Mèdia.cat – Observatori Crític dels Mitjans
Nosaltres La Veu

A la família Agulló i Salvador.

0
Tags:

Post a Comment