Arran de la publicació del nostre Manifest refundacional del mes passat, on féiem un seguit de demandes a À Punt (fins a eixe moment, mai ateses) per a poder informar de la seua programació amb unes mínimes garanties, de seguida començàrem a rebre missatges de suport tant d’espectadors com des del món del doblatge. També vàrem comptar amb la col·laboració d’ACICOM en la difusió del dit manifest, cosa que ha permés que haja sigut llegit i contestat pel director general de la cadena, Alfred Costa (podeu llegir la seua resposta ací).

En primer lloc, hem de constatar l’actitud constructiva de Costa i valorar el fet que haja volgut tindre en consideració el nostre escrit i dedicar temps a respondre a cada qüestió, quan fins ara no havíem obtingut resposta. A continuació, analitzem punt per punt la seua resposta a les nostres peticions, i ho fem amb el mateix esperit constructiu:

Davant d’eixa constatació nostra d’un fet que hem patit dia a dia des de fa dos anys, Costa afirma que “tota la ficció que s’emet en À Punt està doblada al valencià, a excepció de ficcions que tenen com a versió original el castellà o el català”, mentres que “les versions originals en altres llengües (anglés) estan reflectides en reports de premsa” com a tals.

A parer nostre, eixes paraules no fan més que donar-nos la raó en la nostra queixa: la cadena hauria d’informar prèviament de totes eixes “excepcions” en la programació de la web, cosa que entenem que no costaria gens de fer; i també en les promos de la cadena (a través d’avís o de diàleg). I això, en general, no ocorre (també amb “excepcions”). Entenem que és una qüestió de transparència i d’informació bàsica a l’espectador.

Una altra justificació per a no informar de l’idioma en què es faran les emissions seria que n’hi hauria prou amb els títols, ja que estan en valencià quan el producte està doblat o subtitulat al valencià i estan en castellà quan el producte és en castellà. Però això ignora que, moltes voltes, el títol és en anglés i, per tant, no sabem si l’emissió serà en VOS, en valencià (o català) o en castellà. A més, reconeix que un títol en valencià també pot correspondre a una emissió en VOS.

En definitiva, el ciutadà no pot posar-se cada volta a investigar en quin idioma és la versió original d’un producte, o a analitzar els seus títols, per a, a partir d’això, teoritzar sobre quina pot ser la versió o versions en què l’emetrà À Punt. ¿Per a què està, llavors, la programació de la web? Només demanem una cosa molt senzilla: que en la dita programació s’indiquen les pistes d’àudio (o, almenys, l’àudio per defecte) que tindrà l’emissió dels films i de les sèries de producció aliena. Per exemple:

Deveres pensem que no costaria tant i que tot serien guanys.

Encara que Costa no està segur de “si s’ha donat el cas”, podem assegurar que s’ha donat unes quantes voltes. Ja en donàrem exemples, com ara Cartes de Sorolla, que es va emetre únicament en castellà i que així continua a la carta en la web d’À Punt. I tenim un altre exemple recentíssim: Tarancon, el quint manament es va emetre en À Punt el mes passat mateix, ja amb la nova direcció general, únicament en castellà. En canvi, resulta que Canal Nou la va emetre també en valencià, com demostra esta promo de l’època:

¿Què deu portar À Punt a emetre només en castellà un producte que Canal Nou emetia també en valencià?

Sí, sabem que, com afirma Costa, “es tracta de pel·lícules la versió original de les quals era en castellà”. El que demanem no és que no s’emeten també en castellà: és que, sempre que tinguen fet l’àudio en valencià, este s’incloga com a una de les pistes. En cas contrari, ¿per a què es paguen i es fan els doblatges?

Diu també que, en ocasions, “la versió doblada no tenia el nivell de qualitat necessari o bé no s’ha pogut aconseguir”. No sabem si això es referix a la qualitat d’àudio o a la del treball dels professionals; en qualsevol cas, resulta sorprenent que els àudios en valencià no tinguen prou qualitat (del gènere que siga) o no es puguen trobar. Alguna cosa no s’haurà estat fent com toca i s’haurà d’esmenar.

3. Durant estos dos anys, À Punt, generalment, no ha complit una promesa que es va fer reiteradament en la comissió de les Corts: posar diverses pistes d’àudio (valencià, castellà i original) en els productes de ficció.

Costa afirma que s’ha emés “en valencià i en versió original”. Però no creem que això es corresponga, ni de lluny, amb la realitat de tots els productes; ni tan sols amb la majoria d’ells durant estos dos anys (i encara menys si parlem de subtítols). Ens pareix bé la promesa que fa el director: que “estudiarem també si tenim accés a la versió en castellà de les pel·lícules o sèries per a posar-la a l’abast dels espectadors”.

Eixa era, de fet, la proclama durant el procés de les Corts que portà a la creació de la cadena: incloure les tres versions d’àudio (valencià, castellà i VO) sempre que existisquen i que es puga. Però, sobretot, el que no volem que passe mai és que, el fet de no incloure diverses pistes d’àudio, vaja contra la presència del valencià, com ha passat ja en un grapat d’emissions.

4. Recentment, s’han emés dos films clàssics estrangers (Ben-Hur i Quo vadis) amb el doblatge català de TV3.

El director general recorda que, com es va explicar amb posterioritat en els informatius, va ser “la situació d’excepcionalitat sobrevinguda a causa de la impossibilitat, per part dels estudis de doblatge, de mantindre la seua activitat durant l’estat d’alarma” la que va motivar les emissions amb doblatge de TV3. La nostra queixa és, principalment, que no es va avisar en cap moment d’eixe fet abans de l’emissió de Ben-Hur, film de títol no traduïble que es va promocionar durant dies sense incloure cap informació al respecte ni cap moment de diàleg.

Els espectadors no teníem forma humana de saber si l’emissió seria en valencià, en castellà o en VOS, i finalment ens trobàrem amb una opció distinta, del tot inesperada. El secretisme o la no-informació a l’espectador com a pràctiques haurien de desaparéixer del funcionament dels servicis públics, i comptem amb l’esforç de Costa per a resoldre-ho de cara al futur. També ens preguntàvem en el nostre comunicat si no es pretén fer els doblatges sense l’antelació suficient de cara a l’emissió; fet que, a més, repercutix també en la qualitat artística.

Imatge de @lavecinadevlc

Acceptem l’explicació del senyor Costa, segons la qual À Punt no seria responsable dels títols en castellà que han aparegut en ocasions en l’EPG. Ara bé, s’hauria de buscar l’origen del problema i potser sí que es podria fer alguna gestió per a garantir que, en avant, es respectaran en eixos mitjans els títols en valencià de totes les emissions d’À Punt.

Finalment, volem remarcar el nostre agraïment a Alfred Costa per la seua atenció, i esperem i confiem que la seua etapa al front de la cadena pública valenciana siga ben positiva i servisca, entre moltes altres coses, per a resoldre problemes com els que hem assenyalat. A més, valorarem tornar a informar de la programació d’À Punt en la mida que s’observen avanços en eixes qüestions, que entenem que són del tot necessàries per a dur a terme la dita activitat.

Des de Ficció en Valencià, sempre hem reivindicat la vital importància que la societat valenciana tinga uns mitjans de comunicació públics propis que, entre altres objectius, contribuïsquen a difondre el valencià. Per això, volem aportar el nostre punt de vista per a millorar-los. Informar de manera suficient sobre la programació pot ser un sistema per a augmentar la qualitat del servici públic i, al mateix temps, l’audiència.