CRÒNICA ACCIÓ DOCUMENTAL + DOCUMENTAL REBELLION

Autora: Anna Garcia

ORIGINAL CRÒNICA REBELLION, 25 OCTUBRE 2022

Dins el cineclub Acció Documental + amb col·laboració de DOCS Barcelona, es va  projectar el 25 d’Octubre, el documental “REBELLION” que mostra els orígens del moviment Extinction Rebellion i com porten a terme les reivindicacions manifestant-se en la capital londinenca. També s’analitza el xoc generacional i la diversa forma de
plantejar la solució.

L’acte va estar presentat per Emili Payá d’ACPV, i per Joan Lloret coordinador del Cineclub Acció Documental + i president d’Acicom. Va moderar Carles Porcel.

Després de la projecció tinguérem un interessant col·loqui amb:

Amparo Salom, Es considera una ciudadana más, preocupada pel nostre present i el nostre futur. Component i activista d’ Extinction Rebellion València desde fa més o menys un any. Ha participat en el grup de xerrades i ara está en el grup de coordinación de la citada organització.

Miguel Martínez Ramos, va participar en el naixement del node de València d’Extintion Rebellion en 2019, any en què va ser promotor de l’Associació universitària Comunitat UJI x Planeta, dedicada a què les crisis climàtica i ecosocial tinguen una resposta valenta i responsable per part de les universitats. Des de febrer d’enguany està en Rebel·lió Científica tant en l’àmbit Estatal com als nodes de València i Castelló.

Carles Porcel, Fa prop de 30 anys va començar a formar-se en diferents disciplines de creixement personal i desenvolupament professional. Involucrat políticament als Verds País Valencià i més tard, el 2004, als Verds-Esquerra Ecologista (un dels partits fundadors de Compromís). Ha treballat professionalment amb Joan Ribó (alcalde de
València) i Florent Marcellesi (eurodiputat d’ EQUO Primavera Europea).

Per iniciar el col.loqui el moderador, Carles Porcel, dona la paraula als ponents, intervenint en primer lloc Amparo Salom, que diu: la projecció reflecteix l’energia de la protesta col.lectiva davant una situació tan greu com l´actual, amb les crisis ecològica, climàtica, energètica i social. Reflecteix molt bé la força de treballar junts;
també tracta aspectes emocionals, com ara les lluites d´egos i les dificultats personals que sempre hem de afrontar en les lluites col.lectives. Al final afegeix que junts és més fàcil fer frente a la sensació d´impotència i desassossec davant la incertidumbre i les crisis.

A continuació intervé Miguel Martinez que diu li ha agradat perquè es completa, es veuen les emocions, les contradiccions, l’impacte familiar i de les persones activistes, que arriben a plantejar-se: ¿Cremar-se per a què? ¿Servirà?. Hi ha moltes barreres, la primera la d’ú mateix. També diu que quan hi ha molta gent t’emociona les coses que es poden fer. A més mostra l’impacte de la mobilització, quan hi ha disrupció de vegades els governs promouen la criminalització de la protesta, quan, en aquest cas, estem paralant de la defensa de la vida.

El moderador pregunta que està fent Extinction Rebellion (XR) en Espanya? Arribes a fer una cosa i després que, ¿com et mantens?, com està funcionant ara el moviment? A les qüestions anteriors Amparo diu que XR València és encara petita, no té la força i el gran nombre de membres que té XR en el Regne Unit. Per ara, en l´ultima assamblea,
s´ha acordat fer el següente:

– Continuar amb el treball de comunicació, informació i difusió sobre la crisis
ecològica i climàtica, mitjançant xerrades en centres cívics i associacions, perquè
hi ha molta desinformació.
– Continuar fent accions disruptives. Este trimestre estem recolçant la Rebel.lió
Científica que se está produint en tota Europa. El 12 de novembre hi haurá una
gran manifestació, estem treballant amb altres associacions.

Tot seguit intervé Miguel comentant que li crida l’atenció la quantitat de seguidors que té el moviment en Regne Unit, Aci, constantment tenim que esforçar-nos per informar perquè la majoria de la gent no te informació del que està passant. Si no fem una labor pedagógica, no és fácil per a la gent acceptar la desobediència civil, donat que no saben
què estem defensant. Ningú vindrà a salvar-nos. El moviment Rebel.lió Científica, es basa en el prestigi i la legitimitat de la comunitat científica i acadèmica per a que el missatge arribe a la gent i es prenguen mesures. Recorda el tema de l’aigua tintada en el Congrés d’abril de 2022, i les accions disruptives que la semana pasada es van dur a
terme a Berlin. Ara se’n van a Baviera per ser detinguts/des per tal que es veja que han ficat en la presó a científics. ¿Que podem fer?, deixar de ser espectadors i passar a l’acció. El canvi climàtic està ací per quedar-se, és important mobilitzar-se.

A continuació parla el moderador que diu que aquest estiu no hi ha hagut garrofó per les successives ones de calor en agost i setembre. Necessitem prendre nota de coses més properes. Tota aquesta declaració d’emergència climàtica no ha sigut posada en qüestió per A Punt, donat que en tot l’estiu no ha dit que l’ona de calor era deguda al canvi
climàtic. Perquè la televisió pública valenciana no parla d’açò?. Respecte d’aquest tema Amparo diu que els mitjans silencien i minimitzen el tema. Altre aspecte interessant, continua dient la ponent, és l‘Assemblea ciudadana pel clima que va organitzar el govern estatal. Esta assemblea és una mostra de la democràcia deliberativa. S’elegiren
100 ciutadans de tot l’Estat, van ser formats per experts durant 7 mesos, es tragueren conclusions en maig, però no són vinculants. Aquest és el gran problema d´esta assemblea, que el seu dictamen no és vinculant. Pot consultarse les seues conclusions en esta pàgina web: https://asambleaciudadanadelcambioclimatico.es/.

N´hi han conclusions molt interessants: la recomanació de sensibilitzar a la ciudadania sobre el
decreiximente, la creació del delicte de ecocidi, la eliminació de vols domèstics, etc. L´Assemblea, doncs, preconiza un camvi de sistema, d´estil de vida.

Miguel comenta que per saber de la crisi climàtica i ecosocial t’has d’esforçar i que els polítics tenen les mans nugades. Els grans lobbies de les grans corporacions coneixen des de fa dècades les terribles consequències de cremar combustibles fòssils i degradar els ecosistemes, però han destinat molts diners per confondre als ciutadans i influir en
els governs. Pareixia que declarar l’emergència climàtica era una bona noticia però, idesprés?. No ha passat res ni tant se vol debat. Ningú es planteja què podem fer per adaptar-se, tenim ara recursos, estem malgastant-los.

El moderador planteja que es pot fer: Fer una campanya en A Punt per tal que es parle, o bé dins Acicom fer tallers de comunicació climàtica. Quin tipus de missatge funciona millor?, En Anglaterra envien els missatges de diverses formes per tal de conscienciar i actuar.

S’obri la paraula al Públic, on Jose Ignacio Pastor comenta que hi ha apatia, i diu que en Acicom hem pensat en el canvi: comunicació i mesura. És bestial el poder dels lobbies. En el tema ciutat i port perquè no hi han dades, i així tot açò farà que les platges i l’albufera tendiran a desaparéixer. Ës un tema complex. ¿Jo que estic disposat a fer?.

He de comentar que Meteocom, s’aprovat en A Punt, tota la gent que treballa en Meteorologia els enllaçaran en canvi climàtic. Una altra persona del públic pregunta ¿perquè serveix la democràcia consultiva?, contestant al respecte Amparo dient que la creació de l´assemblea és una bona ferramenta, però que en l´estat espanyol s´ha desvirtuat el seu sentit, perquè les seues recomanacions no són vinculants. A més a més, ha funcionat amb gran opacitat i no ha eixit en el medis de comunicació massius. Un altre assistent dient que tot està confluint i que el govern no informa. Al respecte
Miguel comenta que, la climàtica forma part d’una crisi sistémica i multidimensional: de biodiversitat, energética, alimentaria, económica de salut, de contaminació, l’aigua de pluja nom és potable en cap part del món. Hem de posar-se les piles per actuar i començar a canviar les coses abans que siga massa tard.

Ja en la part final intervé el moderador dient és important la comunicació respecte al canvi climàtic, i així hi ha una tesi d’un estudiant de cine sobre el canvi climàtic, no hi ha cap pel.lícula en termes constructius. S’estan fent docu-serie de Javier Peña en termes constructius, què fer per salvar el canvi climàtic. Una altra de Valladares i Gabilondo, tot i que és un bodrio. En definitiva una projecció i un debat posterior ben interessant, on el públic assistent, que omplia gran part del saló d’actes d’OctubreCCC, es va implicar en diverses qüestions que preocupen a molta part de la població de qualsevol país.