Crònica de la sessió sobre OECONOMIA al CINE CLUB ACCIÓ DOCUMENTAL +

CRÒNICA  de la sessió del Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL + sobre el documental “OECONOMIA”, realitzada el dia  14/04/2021 a la sala d’actes del Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE

Per Empar Alemany i Joan Lloret

Continuant amb el cicle d’Acció Documental + amb col·laboració de DOCS Barcelona, el dimecres 14 d’abril es va projectar OECONOMIA (2020) , dirigida per: Carmen Losmann. Una producció alemanya amb V.O. en alemany i anglès i subtitulat en la nostra llengua. Amb una durada de 89’ veiem un viatge creatiu i humorístic on economistes i banquers tracten d’explicar el joc del capitalisme amb més o menys èxit. Un documental que, sense caure en tecnicismes, aprofundeix en el rerefons de les estructures que sostenen la nostra vida quotidiana.

 

Previ a la projecció del documental es va passar un vídeo de les darreres paraules d’Arcadi Oliveres, havia faltat pocs dies abans, del que va ser  economista i activista català, implicat en moviments socials i nombroses lluites per la justícia social i els drets dels pobles. Va ser un integrant clau en la lluita per aconseguir finances ètiques.

L’acte va ser presentat pel coordinador d’Acció Cultural del País Valencià Emili Payá, per els components d’ACICOM: José Ignacio Pastor com a president i per Joan Lloret com a coordinador d’Acció Documental +. Amb els anteriors van participar:

Vanessa Campos Climent, Professora titular del departament de Direcció d’empreses de la Universitat de València i actualment codirectora del Màster Universitari en Estratègia d’Empresa. És Doctora en Economia Social amb menció internacional. Teresa Forner, investigadora no doctora a la Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València, finançada per la Fundació Les Naus-Centre d’Innovació de l’Ajuntament de València.. Raúl Contreras, Economista i empresari amb estudis complementaris en màrqueting i en desenvolupament local. Ha creat i dirigeix: un estudi de disseny gràfic i màrqueting, una exportadora d’alimentació artesana, un hòlding d’empreses d’inserció amb la matriu i cinc empreses d’inserció en diferents sectors productius i l’actual, Nittúa http://www.nittua.eu dedicada a la innovació social des de l’econòmic.

Posteriorment a la projecció del documental es va iniciar un col·loqui entre les persones convidades i el públic assistent que omplia la sala de projecció, tenint en compte les restriccions sanitàries actuals. Com a moderador va intervindre el president de ACICOM José Ignacio Pastor.

El col·loqui es va iniciar amb una primera reflexió per part de Vanessa Campos, dient: Estem assustats?, podem sobreviure com ja ho férem als anys 30. Considerar l’endeutament sempre com a dolent és una visió molt alemanya. L’endeutament no és dolent per se. Depén de com d’endeutat s’estiga (quantitat) i a per a què s’utilitze l’endeutament (qualitat).  La reflexió és per què t’endeutes?, al que va afegir que si l’endeutament es per fer una política I+D+i potser bo. Altre aspecte que va esmentar va ser el que els economistes diferencien entre dos tipus de polítiques econòmiques: les d’oferta i les de demanda, dintre d’aquestes últimes hi trobem la política fiscal i la monetària. De les polítiques d’oferta el documental no diu res, com per exemple dels nous enfocaments en la dirección d’empreses adreçats a la sostenibilitat mitjançant la cocreació de valor social, ambiental i econòmic. Hi ha enfocaments diversos de per exemple el model de les cooperatives funcionen, l’economia circular funciona, i crida l’atenció que el model de creació del valor compartit de Porter & Kramer no apareix al documental. La política monetària usada en solitari no funciona, s’ha de complementar amb altres mesures de política fiscal, industrial, etc. Respecte del documental, aquest posa algunes contradiccions en la taula, però fa algunes errades de concepte i conclou amb un derrotisme,  portem massa anys amb polítics incompetents.

Per part del públic es va comentar que estem en un sense sentit, estem en un món finit i es vol treballar com si fos infinit. A partir de 2012 el Banc Central Europeu compra deute públic, també de l’Estat espanyol. Altres aspectes que es van dir, estem treballant en un tauler incongruent i així s’exposen idees com:

Els diners arriba un momento en el qual deixen de ser una ferramenta, el 99% són moviments financers, o més que la confiança amb els bancs és amb l’Estat.

El moderador, José Ignacio, va incidir en que les empreses han de guanyar tot i que l’Estat té poder per regular-les. I es va fer la següent pregunta Quin paper pot fer la política?

Altres qüestions plantejades pel públic: No creieu que tot això és política? No creieu que els països més democràtics funcionen millor? . al que se va dir, En espanya avui, n’hi ha una banca ètica FIARE, el Banc d’Espanya no els va deixar.

Estem en un sistema que quan les coses van mal se socialitzen les perdudes. Al que es va afegir en interrogant, Com acabaran els deutes de la pandèmia?

Al respecte Vanessa Campos va comentar sobre les operacions de mercat obert i de com això afecta al sosteniment del deute públic de l’Estat. I va continuar dient que en Alemanya no està igual d’endeutada com nosaltres, i també va dir que no tornar el que t’havien deixat només ha passat al nostre país, en canvi en Holanda no ha succeït. Per això va comentar la ponent que el Banc Central Europeu està a Frankfurt. Això si en 2025 es recuperarem.

Altres intervencions del públic va anar en el sentit de que el Mercat global es interdependent i que els rics cada vegada son menys i acumulen més mentre que els pobres cada vegada son més i tenen menys.

També es va dir que eixa economia fictícia no té res a veure amb la nostra. I que s’ha d’explicar el model clàssic per entendre el model actual.

Va intervindre Vanessa, que va dir no es consideraba ni neoliberal ni marxista. La desregulació financera va començar als anys 70 i això ha donat lloc a la creació de productes financers molt complexes, la qual cosa ha desembocat en els bancs centrals cada vegada tinguen més complicat exercir la seua funció de control de l’ oferta monetària

Des del Públic es va afegir  quines condicions es necessiten per construir un be comú?

Tot seguit va intervindre Raúl Contreras, el qual va dir que hi ha alternatives a la visió anterior: préstecs solidaris, banca ética, cooperatives de serveis financers, ajudes retornables, etc. però no hi ha dimensió per aquestos aspectes.

El moderador va afegir que es necesita crear opinió i que es molt important crear també un senyal de transparència.

Per part del públic es va dir que per acabar amb la corrupció és acabar amb els diners físics, i com s’ha d’acabar si no s’ensenya el problema econòmic.

En la part final va intervindre Vanessa Campos, que va apuntar en el sentit que tenim els recursos finits, això ens dibuixa un escenari que la crisi del  COVID ens l’ha posat en la cara. Va afegir que qui contamina ha de pagar per a fer que els productes contaminants i amb impactes socials negatius s’encarisquen en relació als no contaminants i amb impacte social positiu. S’anomena impost pigovià. I es va fer l’interrogant a la pregunta d’una dona del públic sobre les patents de les vacunes i com es podría augmentar la producció de vacunes de manera ràpida, al que Vanessa va respondre que mitjançant  llicències, les farmacèutiques  podrien cedir el know how a fabricants per un nombre prefixat d’unitats que es comprometen a no revelar el “know how” protegit per les patents. En entorns com l’europeu suposarien una solució rápida a l’escassetat de vacunes.

Un documental seguit per un públic molt interessat, el qual va mostrar realment interés al documental i sobretot amb les interessants aportacions i reflexions de les persones convidades al col·loqui que deixaren un nivell molt alt en una sessió que a més coincidía amb la commemoració del 90 aniversari de la II República.

A continuació us deixem un reportatge fotogràfic de la sessió

20210414 OECONOMIA CINE CLUB Acció Documental +

 

 

Después Acció Documental +

Oeconomia

 

 Documental: OECONOMIA (2020) 

 

Dirigida per: CARMEN LOSMANN

Documental 89 min. producció  Alemanya. VSO Alemany i anglès Subtítols: català.

Un viatge creatiu i humorístic on economistes i banquers tracten d’explicar el joc del capitalisme amb més o menys èxit.

Un documental que, sense caure en tecnicismes, aprofundeix en la lògica de les estructures que sostenen la nostra vida quotidiana. Us hi apunteu?

 

Dimecres, dia 14 d’abril, del 2021, a les 18:00h.

Sala d’Actes OCTUBRE, Centre de Cultura Contemporània

C/ Sant Ferran 12, 46001 València

El Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL + amplia les sales de projecció. Pots gaudir també d’aquest documental en.

Dia: 1 d’abril a les 18h. Aforament limitat, inscripció prèvia obligatòria: alcoi@acpv.cat. Centre Cultural Ovidi Montllor. C/ Vistabella, 8, Alcoi, Alacant.
Dia: 3. d’abril a les 20h. Aforament limitat, sense inscripció prèvia. Preu entrada: 3€. · Cine Club Utiye, Centre Comercial el Teler, Carrer Pintor Segrelles 1, Ontinyent.

Entrada lliure fins completar l’aforament. Taquilla inversa

RESERVA LA TEUA ENTRADA EN :

http://bit.ly/OECONOMIA-Cine-Club

 

Motivat per les precaucions de la COVID-19, existeix un aforament restringit que garanteix mantindre les recomanacions de manteniment de distàncies, així com l’acompliment de les normes sanitàries.

Necessitem preveure les necessitats del local d’acord amb el nombre de persones inscrites i confirmar a les persones sol·licitants que teniu assegurada l’entrada.

També ens permet facilitar l’acreditació a l’entrada de la sessió i facilitar informació, si fora el cas, als rastrejadors.

Treballem per la nostra salut col·lectiva

ACICOM i ACCIÓ CULTURAL us oferim una nova sessió del Cine Club amb un excel·lent documental,

DocsBarcelona (@DocsBarcelona) | Twitter

SINOPSI

En els darrers anys, el nostre sistema econòmic s’ha fet invisible i incomprensible. La sensació de que alguna cosa no funciona del tot bé l’ha tingut pràcticament tothom. Però, exactament, què és el que no funciona?
Capa a capa, Oeconomia revela les regles del capitalisme contemporani i com aquestes fan créixer sistemàticament el dèficit i la concentració de la riquesa. Amb astúcia i rigor, la pel·lícula analitza els aspectes més flagrants de l’economia capitalista, sovint invisibilitzats en les cobertures mediàtiques, fet que impossibilita comprendre la lògica que hi ha darrere de les estructures bàsiques que sostenen la nostra vida quotidiana.
Paradoxalment, l’economia només creix i els beneficis només son possibles quan hi ha endeutament. Un joc segueix instal·lat en la lògica de l’augment infinit de capital. Mostra el capitalisme signes d’esgotament? Ens trobem prop del seu final?

En Cineuropa ens descriuen: En el seu segon llargmetratge documental, Oeconomia, la cineasta alemanya Carmen Losmann (Work Hard – Play Hard) es posa en el lloc d’un profà que intenta entendre com funciona el creixement econòmic i d’on ve els diners que genera beneficis en l’economia en el seu conjunt. Mai la veiem en la pantalla, però la seua veu en off i diverses entrevistes amb experts, banquers i directors financers de grans companyies i del Banc Central Europeu guien aquesta cinta densa i complexa en el seu intent d’explicar aquest esquiu concepte.

Losmann se serveix d’actors que reprodueixen les respostes, rebudes per correu electrònic o per telèfon, dels entrevistats que desitjaven mantindre l’anonimat. També usa senzills gràfics per a il·lustrar les seues conclusions i per a donar a l’espectador un respir en la successió de complicades explicacions i terminologia financera. Amb tot això, s’embarca en un viatge que comença amb l’escena simulada de la concessió d’un crèdit en el Gemeinschaftsbank de Basilea. De fet, moltes de les empreses a les quals va acudir es van prestar a fer una simulació, però cap d’elles va permetre la filmació del procés real de presa de decisions i, pel que fa a les entrevistes amb els seus directius, totes van demanar les preguntes amb antelació. Després, algunes van declinar l’entrevista. És el cas de Jan Mrosik, el director general de Siemens Digital Factory, que sembla la personificació mateixa de la sordidesa quan el filmen mentre dona un discurs inspirador en una conferència digital.

Alguns entrevistats simplement la fan callar, sovint de manera agressiva, però la majoria, inclosos els directius del Deutsche Bank, el Banc Central Europeu o BMW, semblen sincerament confosos per la seua senzilla pregunta: d’on ve els diners que genera beneficis? Si una empresa gasta 500 euros a fabricar el seu producte i el ven per 600, d’on trau el consumidor aqueixos 100 euros addicionals si considerem l’economia en el seu conjunt i aquesta es presenta com un cercle tancat i autosuficient d’inversió i crèdit?

La resposta sol ser que l’explicació és massa complexa, però un expert anònim li diu a Losmann per telèfon que l’increment dels beneficis i del creixement econòmic necessita una expansió continuada del deute, i que és un secret a veus del qual ningú vol parlar. El deutor és l’actor clau en el capitalisme, en possibilitar el creixement dels beneficis i els actius d’uns altres.

Al principi, veiem a un grup d’experts econòmics independents asseguts davant un tauler de Monopoly al carrer, enfront d’una de les institucions financeres d’acer i cristall esmentades en el documental. Representen un cor grec i redueixen la discussió a termes més simples. És on, prop del final del llargmetratge , la problemàtica ambiental es relaciona amb l’argument principal , però es té la impressió que això podria ser la base d’una potencial seqüela de la pel·lícula, més que un aspecte crucial d’aquesta.

Malgrat tot, Oeconomia és un documental basat en una investigació exhaustiva, atractiu (encara que a vegades difícil de seguir) i que fa reflexionar, editat per Losmann i Henk Drees de la forma més conscienciosa possible donada la densitat de la seua temàtica. La cura disseny del so i la inquietant banda sonora subratllen tant la serietat del tema com el sentiment que el sistema està activament mentint al ciutadà mitjà que respecta les lleis i paga els impostos i amagant-se d’ell. I indubtablement el ciutadà no és paranoic: van pels seus diners.

 

SOBRE LA DIRECTORA 

Carmen Losmann: “Podem transformar el sistema econòmic i crear un de millor” | Nexe

CARMEN LOSMANN

Directora. (Alemanya, 1978), després de cursar a Anglaterra el Bachelor of Arts Marketing, es va graduar en l’especialitat de cinema a l’Academy of Media Arts a la ciutat de Colònia. El seu llargmetratge de debut, titulat Work Hard Play Hard (2011), tracta dels efectes de la gestió dels recursos i ha estat guardonat amb el prestigiós premi televisiu Grimme-Preis, l’any 2014. Va rebre la beca Gerd Ruge Project per desenvolupar el documental Oeconomia, que és el seu segon llargmetratge com a directora.

 

Frases o preguntes relacionades amb el documental:

“La mitjana és el vel funerari de les estadístiques.”

“I tot això qui ho paga?”

“De quina manera apareixen els diners al món?”

 

Tràiler del documental: OECONOMIA https://youtu.be/QfsqdyWsAhg

 

Fitxa tècnica

DIRECCIÓ Carmen Losmann
PRODUCCIÓ EXECUTIVA Hannes Lang, Mareike Wegener
SO Peter Rösner, Till Röllinghoff, Etienne Haug, Detlev Schmelzenbach
DISTRIBUCIÓ Docs Barcelona Distribution
PRODUCCIÓ Petrolio Film
COPRODUCCIÓ ZDF/ 3sat
FOTOGRAFIA Dirk Lütter
EDICIÓ Henk Drees, Carmen Losmann
MÚSICA Peter Rösner
.
{{ alt }}

Premis i festivals

Premi de la secció Testimonies, Ji.hlava IDF República Txeca, 2020
Selecció Oficial, Berlinale Alemanya, 2020
Selecció Oficial, IDFA Països Baixos, 2020
Selecció Oficial, CPH:DOX Dinamarca, 2020
Selecció Oficial, Sheffield Doc/Fest Regne Unit, 2020
Selecció Oficial, L’Alternativa Barcelona Espanya, 2020
Selecció Oficial, Zurich IFF Suïssa, 2020
Selecció Oficial, Bergen IFF Noruega, 2020
Selecció Oficial, Astra IFF Romania, 2020
Selecció Oficial, Inconvenient Films Lituània, 2020

 

 

Després de la projecció, col·loqui amb: .

.

Teresa Forner on Twitter: "Esta chica era líder del sindicato de estudiantes en 2008-2009... ¡La recuerdo perfectamente!… "Teresa Forner

És investigadora no doctora a la Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital. Aquesta càtedra institucional de la Universitat de València, finançada per la Fundació Les Naus-Centre d’Innovació de l’Ajuntament de València, neix amb el propòsit d’estudiar el fenomen de l’economia col·laborativa i les plataformes digitals des d’una perspectiva multidisciplinària, que uneix anàlisi econòmic, sociològic i jurídic.

Nascuda a Alfondeguilla (Castelló), és Enginyera Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat (Universitat Politècnica de València), graduada en Economia (Universitat Jaume I de Castelló), i màster en Economia (Universitat de València). Actualment cursa estudis de doctorat en la Facultat d’Economia de la UV, centrant-se la seva tesi en els efectes de la robotització, i la quarta revolució industrial, en la distribució de l’ingrés; així com en les opcions de política disponibles perquè els avanços tecnològics no estiguin esbiaixats contra el treball.

Cátedra en Economía Colaborativa y Transformación Digital

.

Imatge

Raúl Contreras:

Economista i empresari amb estudis complementaris en màrqueting i en desenvolupament local.
Com a empresari ha creat i dirigeix: un estudi de disseny gràfic i màrqueting, una exportadora d’alimentació artesana, un hòlding d’empreses d’inserció amb la matriu i cinc empreses d’inserció en diferents sectors productius i l’actual, Nittúa  http://www.nittua.eu/dedicada a la innovació social des de l’econòmic.
Ashoka fellow l’any 2006.

 

 

OKONOMIA - Escuela Popular de Economía

OKONOMIA (Escola Popular d’Economia) es basa en els plantejaments de l’educació popular impulsada per Paulo Freire ja que pretén, partint de la pròpia realitat i dels coneixements de cada participant en matèria econòmica, construir processos educatius dialèctics, a partir dels quals cada persona siga capaç de comprendre (la), (la seua) realitat econòmica perquè puga prendre decisions alternatives informades i conscients (individuals i/o col·lectives) que puguen conduir a una transformació de la societat mitjançant l’apoderament d’aquests enfront del sistema econòmic. http://nittua.eu//moodle/course/view.php?id=6   Vídeo https://youtu.be/s-Bu_60acewhttps://youtu.be/s-Bu_60acew  

 

 

Vanessa Campos Climent

Professora titular del departament de Direcció d’empreses de la Universitat de València i i actualment codirectora del Màster Universitari en Estratègia d’Empresa 

És Doctora en Economia Social amb menció internacional.

La seua recerca i publicacions giren en torn a temes relacionats amb la Sostenibilitat i l’Ètica en els negocis, durant el 2018 va coordinat el primer estudi sobre l’impacte de l’Economia del Bé Comú en el teixit empresarial europeu realitzat per la Càtedra en Economia del Bé Comú de la Universitat de València.

Durant 2019 ha dirigit el projecte de recerca que ha adaptat el Balanç del Bé Comú a les explotacions agroecològiques valencianes. Aquest projecte, finançat per la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi climàtic i Desenvolupament Rural, s’ha dut a terme conjuntament amb l’Associació Valenciana per al foment de l’Economia del Bé Comú i La Unió de Llauradors i Ramaders. També ha col·laborat el Comitè d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana.

Ha publicant nombrosos articles científics internacionals sobre economia i empresa, així com capítols de llibres, col·laborant també en l’emissió d’informes tècnics per a la Comissió Europea en matèria de mercats agrícoles i estratègies de supervivència de les xicotetes explotacions agràries. Autora de diversos llibres sobre casos d’èxit d’empreses socials valencianes amb l’editorial Vincle que inclouen el cas Consum (2014) i el de Caixa Popular (2015). En 2020, ha publicat junt amb Joan R. Sanchis i Ana Ejarque el llibre “Emprendimiento sostenible. Emprendiendo desde la cocreación de valor y el bien común” amb l’editorial Pirámide.

Abans de dedicar-se a la docència universitària va exercir com a directiva en l’empresa privada, desenvolupant activitats en el sectors de la consultoria estratègica i bancari.

 

 

Ens vegem el dimecres, dia 14 d’abril del 2021 a les 18:00h.

http://bit.ly/OECONOMIA-Cine-Club

PER A SABER-NE MÉS

Què és això d’Acció Documental +? http://proba.acicom.org/el-cine-club-accio-documental-la-nostra-versio-del-documental-del-mes-de-docs-barcelona/

Crítiques sobre el documental:

 

Post a Comment