Crònica de la sessió sobre CACHADA en el Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL + del dia 11/3/2020
0 comments
El Documental de l’11 març, “CACHADA” , dins el cicle del cine club ACCIÓ DOCUMENTAL +, i organitzat per ACICOM, es va projectar, com es fa habitualment, a la sala d’actes de l’OCTUBRE Centre de Cultura ContemporàniaEl llargmetratge de la directora espanyola Marlén Viñayo ha sigut reconegut i premiat a múltiples certàmens estatals i internacionals, i es desenvolupa a El Salvador.
És una obra dins altra obra, on podem observar la força del Teatre per experimentar, reviure i el més important, com aquesta ferramenta escènica fa empoderar a cinc dones, que són venedores ambulants al seu país, sobre les experiències viscudes dins i fora de sa casa.
L’acte va ser presentat pel president d’ACICOM José Ignacio Pastor i per Joan Lloret també d’ACICOM i coordinador d’Acció Documental, i d’ACPV va estar Rubén Pitarc, Programador cultural. Tots ells van estar acompanyats per Mari Pau Pons, Directora de Teatre Pont Flotant, i per Milagros Nuñez del Programa Valencià de Protecció Integral i d’Acolliment de Defensors i Defensores de Drets Humans.
Posteriorment a la visualització del documental tinguérem un col·loqui entre les persones convidades i el públic assistent que, malgrat ser menys nombrós que habitualment per la situació del Coronavirus a nivell estatal e internacional, va participar de forma sensible i interessada.
Va actuar com a moderadora Xelo Sanz Campos, pedagoga i tècnica en Espai Dones i Igualtat de l’Ajuntament de València, també sòcia d’ACICOM.El col·loqui va començar amb les primeres intervencions de les persones convidades al col·loqui:
Va iniciar el debat la moderadora que va fer una reflexió en el sentit que l’Espai Dones de l’Ajuntament actuen recolzant a les dones i al respecte va comentar que reben casos de dones llatinoamericanes que arriben al nostre país havent patit situacions semblants al que mostra el documental.
Una segona intervenció va ser la de Mari Pau Pons, on va incidir, com a professional del teatre que és, dient que el documental estava molt bé conduït, ens fa empatitzar. A més va comentar que la directora teatral que treballa amb les venedores té una sensibilitat extraordinària per a la “sanació”. Les actrius fan un procés intern que les fa canviar. Per
últim va afegir sobre el significat del Teatre que aconsegueix, a diferència d’altres ferramentes, arribar més enllà.
Va iniciar el debat la moderadora que va fer una reflexió en el sentit que l’Espai Dones de l’Ajuntament actuen recolzant a les dones i al respecte va comentar que reben casos de dones llatinoamericanes que arriben al nostre país havent patit situacions semblants al que mostra el documental.
Una segona intervenció va ser la de Mari Pau Pons, on va incidir, com a professional del teatre que és, dient que el documental estava molt bé conduït, ens fa empatitzar. A més va comentar que la directora teatral que treballa amb les venedores té una sensibilitat extraordinària per a la “sanació”. Les actrius fan un procés intern que les fa canviar. Perúltim va afegir sobre el significat del Teatre que aconsegueix, a diferència d’altres ferramentes, arribar més enllà.
L’última de les intervencions en aquesta primera ronda participativa la va fer la representant del Programa Valencià de Protecció Integral i d’Acolliment de Defensors i Defensores de Drets Humans, on va expressar que el tema del Documental es viu a diari al seu país: Colòmbia; que la forma de treballar amb el teatre és una teràpia per expressar els sentiments. La mateixa convidada va afirmar que el documental mostra per a ella un temps viscut i patit a la seua vida. En definitiva, ho va dir al llarg de la tertúlia, aquesta escenificació és el procés del teatre sanador.A continuació ja amb la intervenció del públic assistent es van fer diversos comentaris i reflexions:
Una de les reflexions fou que és un documental apassionat, que ens transmet moltes emocions, un film meravellós, un pensament, i que és una situació que ocorre a altres països i també ací.També es comenta que l’obra es representarà a València al Setembre proper.
Una altra de les assistents agraeix a l’organització, i constata la presència de la violència sobre les dones en els conflictes armats intensos. Al respecte la representant de Protecció integral i d’Acollida de defensors i defensores dels Drets Humans esmenta que la violació és un arma habitual de destrucció en les guerres. I així es demana des d’algunes participants un compromís amb Milagros per ajudar a sanar a les dones en qualsevol lloc del món.
Per part d’un dels participants que comenta sobre com el teatre és un element catàrtic i que en aquest cas afavoreix el traure la veritat des de dins. En un altre moment diu sobre la importància dels elements de fons com la pobresa o el masclisme i d’ací que caldrà tindre en el futur una perspectiva social.
Una altra de les assistents agraeix a l’organització, i constata la presència de la violència sobre les dones en els conflictes armats intensos. Al respecte la representant de Protecció integral i d’Acollida de defensors i defensores dels Drets Humans esmenta que la violació és un arma habitual de destrucció en les guerres. I així es demana des d’algunes participants un compromís amb Milagros per ajudar a sanar a les dones en qualsevol lloc del món.
Per part d’un dels participants que comenta sobre com el teatre és un element catàrtic i que en aquest cas afavoreix el traure la veritat des de dins. En un altre moment diu sobre la importància dels elements de fons com la pobresa o el masclisme i d’ací que caldrà tindre en el futur una perspectiva social.
Una altra de les reflexions al voltant de l’anterior va vindre del que va dir la directora de teatre i com aquest permet posar-te en el lloc de l’altre i va afegir com actualment en el teatre es treballa des de l’autobiografia. També va recalcar com la directora fa el treball amb les dones, sobretot quan les emocions ixen, a través del tacte i la cura, i com els insisteix a les dones que tinguen confiança per poder parlar. I així va continuar dient Mari Pau que aquestes dones tenen el cos per als altres, i com tenen la possibilitat de tindre l’oportunitat de treballar des del cos, la veu o la imaginació. En la part final de la seua reflexió diu que les dones aconsegueixen veure a través d’altres com els seus fills, com el teatre sana i també la importància de l’acceptació del mateix cos.
Una altra de les intervencions de la representant municipal va anar en el sentit d’apoderament de les dones i com des del mindfulness es pot ajudar a les dones a traure la violència patida.
Milagros Nuñez va explicar la situació al seu país, on si denuncies les situacions semblants al que s’ha vist al documental estan amenaçades, maltractades i fins i tot mortes. En definitiva les dones allí pateixen la guerra en els seus cossos, el país no les recolza. I per això ací a terres valencianes se sent segura, al contrari que al seu país, on a partir de les 5 de la vesprada són perseguides i d’ací que va demanar suport per part d’altres països donades les dificultats per visualitzar la terrible situació.
Ja en la part final del debat es va dir sobre la importància de l’educació, a més d’altres ferramentes com polítiques o judicials.
El president d’ACICOM va comentar sobre la reproducció dels models viscuts i com ara el tema tractat hui ja ens xoca perquè comença a haver-hi una sensibilització gràcies entre altres al teatre o l’escola, on es pot fer una bona actuació en favor de l’apoderament de les dones.
Per últim i en paraules de Milagros que va expressar la seua identificació amb alguna de les protagonistes del documental projectat.
Una altra de les intervencions de la representant municipal va anar en el sentit d’apoderament de les dones i com des del mindfulness es pot ajudar a les dones a traure la violència patida.
Milagros Nuñez va explicar la situació al seu país, on si denuncies les situacions semblants al que s’ha vist al documental estan amenaçades, maltractades i fins i tot mortes. En definitiva les dones allí pateixen la guerra en els seus cossos, el país no les recolza. I per això ací a terres valencianes se sent segura, al contrari que al seu país, on a partir de les 5 de la vesprada són perseguides i d’ací que va demanar suport per part d’altres països donades les dificultats per visualitzar la terrible situació.
Ja en la part final del debat es va dir sobre la importància de l’educació, a més d’altres ferramentes com polítiques o judicials.
El president d’ACICOM va comentar sobre la reproducció dels models viscuts i com ara el tema tractat hui ja ens xoca perquè comença a haver-hi una sensibilització gràcies entre altres al teatre o l’escola, on es pot fer una bona actuació en favor de l’apoderament de les dones.
Per últim i en paraules de Milagros que va expressar la seua identificació amb alguna de les protagonistes del documental projectat.
Podeu veure el reportatge fotogràfic de la sessió punxant en la foto de sota aquestes línies
https://flic.kr/s/aHsmLX992j
Després d’anunciar per abril el proper documental “HONEYLAND” es va donar per finalitzada la sessió.