Crònica de la sessió del Cine Club Acció Documental + sobre “Marwa. Petita i Valenta”celebrada el dia 14/10/2020
CRÒNICA MARWA, PETITA I VALENTA. 14/10/2020
Teniu la informació prèvia de la sessió en: http://proba.acicom.org/marwa-petita-i-valenta-en-cine-club-accio-documental-dimecres-14-10-2020-a-les-18h-octubreccc/
Continuant amb el cicle d’Acció Documental + amb col·laboració de DOCS Barcelona, el dimecres 14 d’octubre es va projectar Marwa, petita i valenta. Documental dirigit per Dina Naser, directora i productora jordana i d’arrels palestines . Es una producció de Jordània, Qatar, França i Líban, de 2019 i amb una duració de 85’. Mostra les vivències i emocions d’una família síria que fuig de la guerra a aquell país i la seua estada al camp de refugiats de Zaatari (un dels més grans de eixa zona d’Orient mitjà) on es fa palesa la organització internacional ACNUR.
La càmera va mostrant la vida quotidiana en eixe camp de refugiats durant 4 anys, a excepció d’una xicoteta part que es desenvolupa en Aman (capital de Jordània), a través de la mirada d’unes xiquetes germanes Marwa i Ayah. De fet hi ha moments amb imatges irregulars i dolentes presses per la voluntariosa però inexperiència de les xiquetes. No obstant es un document trist en ocasions però realment interessant, com la escena en que la família tota junta connecta via internet amb el fill major que es troba molt lluny i acaba de tindre un fill. A més de les escenes intrafamiliars i com s’involucren tant Marwa com Ayah, observem la pròpia evolució de xiquetes a adolescents i també les condicions de vida en moments complicats. Així com quan cau una pluja o un vent desastrós i el risc de perill per part de les xiquetes quan estan col·laborant en les tasques culinàries o quan observem els múltiples cables de llum a la intempèrie.
Junt a les vivències i emocions viscudes per aquesta família de Síria la música de Ronald Heu, guitarrista i compositor que actualment treballa a Suècia, li imprimeix una cadència i melodia molt ben triada per aquesta projecció.
L’acte va ser presentat pel coordinador d’Acció Cultural del País Valencià Emili Payá i per Joan Lloret d’ACICOM i coordinador d’Acció Documental. El president de l’entitat Jose Ignacio Pastor, que estava en un webinar sobre dades obertes no va estar present i va enviar salutacions al públic assistent. Amb els anteriors va participar Angela Nzambi, representant de l’Organització CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) i responsable de les activitats de voluntariat i sensibilització.
Posteriorment a la projecció del es va iniciar un col·loqui entre la persona convidada i el públic assistent que, malgrat vindre d’un llarg pont i les amenaces de pluja d’eixa vesprada, va ocupar nombrosos seients. Com a moderador va intervindre el propi coordinador d’Acció Documental +, Joan Lloret.
El col·loqui es va iniciar amb un primer torn de paraules per part de la representant de CEAR i del propi moderador:
Vaig comentar al respecte del documental que transmet una mirada excepcional de les xiquetes, tant Marwa com Ayah, que malgrat les penalitats i múltiples perills juguen, riuen, i ajuden en el que poden a les tasques familiars.
Angela va començar dient que malgrat la mirada esperançadora dels xiquets, no podem obviar el drama i les condicions en el que viuen. I es quedava amb la pregunta que es feia Marwa, ¿Es acceptable açò? D’ací la importància dels programes de reubicació.
Va anar afegint la representant de CEAR, Líban i Jordània son dos dels països que més acullen a persones, més que Europa que no fa tot el que podria fer i no es la que més acull.
També va comentar sobre la violència de l’espai i que darrere dels murs hi ha persones i va afegir que el documental presenta les vivències dels xiquets que podrien estar en qualsevol país.
Al final d’aquesta intervenció, va assenyalar que tenia més preguntes que respostes, va deixar uns interrogants ¿quin es l’interés d’aquesta situació?, ¿No podem trobar altres solucions?. I així va dir finalment que des de la part institucional cal denunciar la situación.
Continuant amb el col·loqui, es va preguntar a Angela ¿quin volum de refugiats venen cada any? i ¿quan arriben els refugiats, que fa CEAR?. A aquestes qüestions va respondre que en primer lloc el més important es que arriben.
Una vegada arriba la persona o família, refugiada, una de les opcions es presentar-se a organitzacions com CEAR per a que siguen ateses i siguen acompanyades en la seua sol·licitud de protecció internacional. Entre els serveis que dona CEAR en València estan: acolliment en els nostres dispositius (València, Sueca i Cullera), una estada mitja de entre 6 i 12 mesos, assessorament i assistència jurídica, atenció psicològica, aprenentatge de l’idioma, formació per al treball i recerca activa per a aquest, buscar vivenda.
A la pregunta de si les persones síries ja estaven tornant al seu país, va dir que encara no poden tornar per la situació de conflicte en la que es continua vivint.
Va acabar dient en aquesta part de la tertúlia, que per saber més de tota la dinàmica i funcionament respecte de la població refugiada calia veure la pàgina web de CEAR on està tot registrat i explicat. El nostre Estat no arriba a resoldre ni el 25% de les sol·licituds de protecció internacional que es presenten.
Un altre aspecte que es va tractar era el de si aquestos refugiats poden acabar en els CIES (Centre de Internament d’Estrangers), on existeix un aquí a València. Al respecte d’aquest tema es va dir que es una de les lacres d’aquesta societat, i que no s’ observa cap diferencia siga un govern o un altre. Dient al final que com a ciutadans es inacceptable.
Ja en la part final del col·loqui es va dir que per molts murs que s’alcen no van a parar de vindre malgrat la situació tan complicada. Per això es important demanar la revisió de les vies de solució i actuació. Per últim es va comentar que segons quins mitjans de comunicació els interessa donar una visió negativa d’eixos processos.
En definitiva un documental seguit per un públic fidel i molt interessat, el qual va plantejar diverses qüestions, demostrant altra vegada que, malgrat la situació difícil i complicada d’aquest moment, te ganes d’activitat cultural això si respectant i seguint les més estrictes normes de seguretat sanitària.
Crònica realitzada per la sòcia i membre de l’equip Empar Alemany i el coordinador del Cine Club Joan Lloret.
CEAR-PAIS VALENCIÀ C/ Francisco Moreno Usedo, nº 21-Baix 4 6018-València
Tel: 96 316 24 77 Fax: 96 344 09 31
www.cearpv.org
Et deixem a continuació un reportatge fotogràfic de la sessió