CLUB DE LECTURA DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. Es posa en marxa en la Biblioteca Arrancapins-Eduard Escalante 26-4-2022. Organitza ACICOM i Ajuntament de València / Biblioteques Municipals
ACICOM i les biblioteques municipals de l’Ajuntament de València hem organitzat el Club de Lectura de Memòria Democràtica. Esperem comptar amb la col·laboració de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.
Des d’ACICOM entenem la memòria democràtica com les accions que es realitzen des dels governs i per la ciutadania amb el fi de conèixer i transmetre els successos esdevinguts en el passat més recent, tenint el cúmul d’experiències individuals i col·lectives que han portat a aconseguir un sistema democràtic, des d’ACICOM i amb l’Ajuntament de València s’ha optat fer un club de lectura amb temàtica relacionada amb la memòria democràtica.
D’aquesta manera, es facilita la transmissió i la divulgació dels fets que han ocorregut al nostre territori creant un espai de trobada entre persones que estiguin interessades en el tema.
Som conscients de la importància de la divulgació de la matèria per aconseguir una ciutadania plenament democràtica i que l’educació i el coneixement dels fets de la Guerra Civil i el Franquisme són els pilars per a garantir la no repetició.
A partir del 26 d’abril d’enguany, els dimarts finals de mes a les 18:00 h, es reunirà el club de lectura a la biblioteca Arrancapins-Eduard Escalante, al complex cultural-esportiu d’Abastos (C/ Alberic,18), durant els períodes lectius.
El grup es reunirà per a fer les lectures i comentar-les. La tertúlia serà moderada per especialistes en memòria democràtica. A més, en alguna ocasió es comptarà amb la presència de l’autor o autora del llibre.
La inscripció és gratuïta. Hi ha un nombre reduït de places, així que, cal apuntar-s’hi prèviament escrivint al correu electrònic de la biblioteca: beduardescalante@valencia.es o trucant al telèfon 962 08 45 20.
Les persones que siguen membres del club gaudiran del préstec dels llibres, oferits per les biblioteques municipals.
Els primers títols que es treballaran seran els següents: La bona lletra; Amado Granell, el valencià que va alliberar París; Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts; i El monarca de las sombras.
Més endavant, la selecció dels llibres serà a partir de la decisió conjunta de les persones participants i segons la disponibilitat del catàleg de les biblioteques.
La bona lletra, Rafael Chirbes.
“La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil de republicans vençuts, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.”
Amado Granell, el valencià que va alliberar París, Cyril Garcia.
“El primer soldat aliat a entrar en el París ocupat pels nazis ni es deia Bronne –com va publicar la premsa el dia següent– ni era Raymond Dronne, com alguns pensaven. Aquell tinent de la llegendària Divisió Leclerc es deia Amado Granell. No era un soldat francès. Tampoc nord-americà o britànic. Granell havia nascut a Borriana, s’havia casat a València i havia treballat a Oriola. El primer ‘alliberador de París’, el 24 d’agost de 1944, era un republicà valencià que s’havia allistat en l’exèrcit aliat per a continuar lluitant contra el feixisme a Europa.”
Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, Toni Cucarella.
“Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts reconstrueix aspectes de la vida i les creences en un barri humil i perifèric de la ciutat de Xàtiva a finals dels anys seixanta. Un darrer reducte on encara sobreviu la cultura popular del poble valncià, on la gent encara dialoga amb total naturalitat amb el món sobrenatural i màgic que han heretat dels seus avantpassats. Aquest món, però, prenuncia la seua imminent desaparició just abans que la humanitat ha de posar els peus en la lluna. Com a teló de fons d’aquesta història habitada per ànimes en pena, fades, bruixes, dimonis i una diversa mitologia popular, traspuen les inesborrables seqüeles que la guerra ha deixat en les famílies dels vençuts.”
El monarca de las sombras, Javier Cercas.
“Narra la cerca del rastre perdut d’un xiquet gairebé anònim que va lluitar per una causa injusta i va morir en el costat equivocat de la història. Es deia Manuel Mena i el 1936, en esclatar la guerra civil, es va incorporar a l’exèrcit de Franco; dos anys després va morir combatent en la batalla de l’Ebre, i durant dècades es va convertir en l’heroi oficial de la seva família. Era besoncle de Javier Cercas, qui sempre es va negar a indagar en la seva història, fins que es va sentir obligat a fer-ho.”
Vols sumar-te a l’equip de MEMÒRIA ARA d’ACICOM?
Escriu-nos a memoria.ara@acicom.org També pots donar-te d’alta per rebre la informació en: https://bit.ly/MEMÒRIA-ARA-ACICOM
El twitter del grup: https://twitter.com/ACICOM_memoria