Crònica de la sessió sobre CURVY CREW, caminant per trencar estereotips, en Cineclub ACCIÓ DOCUMENTAL, Setmana de la Dona, dimecres 09/03/2022 en OCTUBRE CCC.

Después Acció Documental +

En la setmana de la dona , ACICOM i ACPV hem programat  aquest documental.

La directora, Ida Joglar, segueix un grup de vint dones de talla gran, decidides a conquistar el cim d’Àfrica.

Una història plena de sororitat que anima a totes les persones a enfrontar els reptes de la seva vida.

CURVY CREW. CAMINANT PER TRENCAR ESTEREOTIPS

Direcció: Ida Joglar

Estats Units (2021). 90 minuts.

VO en anglès, subtitulada en català

Crònica d’Inés Noverges i Joan Lloret

Dins del cineclub Acció Documental + amb col·laboració de DOCS Barcelona i de l’Institut Valencià de Cultura, es va projectar el 9 de març, en el context de la setmana de la dona, el documental “CURVY CREW”(Tripulació amb corbes) que tractava el projecte que feren 20 dones de talla gran i de diversos països per ascendir al cim del Kilimanjaro a Tanzània. La directora porto-riquenya Ida Joglar ens transporta, amb les imatges i els diàlegs, amb les dones des de la seua preparació fins a arribar a Tanzània. Fer l’ascens i veure l’esforç, patiment, solidaritat i també humor entre elles ens provoca empatia i un grapat d’emoció.

 

L’acte, que va comptar amb una considerable presència de públic, va estar presentat per Emili Payà d’ACPV, per José Ignacio Pastor, president d’ACICOM, i per Joan Lloret coordinador del cineclub Acció Documental+.

Va moderar Magda Sancho, coordinadora de l’àrea d’Igualtat d’ACICOM.

Després de la projecció tinguérem un animat col·loqui amb:

Azais Martínez Cebolla, Dietista-Nutricionista i la seua passió és el canvi d’hàbits i la reeducació alimentària. Ha treballat en restauració col·lectiva, fent menús, xarrades i tallers, durant cinc anys. www.azaismartinez.com /.

Xavier Marí i Cerezo, metge, Director Mèdic del Balneari Montanejos. Llicenciat en Medicina per la Universitat de València. Inspirador i promotor dels cursos “Terapia entre Fogones” Jornades/Tallers de Cuina per a Dietistes Nutricionistes, universitat de València. Instructor de Marxa Nòrdica. https://escuelavalencianamarchanordica.com/marcha-nordica-saludable/ @xaviermaricerez. 

Magda Sancho Moreno, Coordinadora d’Igualtat d’ACICOM. Feminista, dona, mare i treballadora per la pau per vocació i formació, Magda Sancho Moreno és economista. És professora en el Màster en Estudis Internacionals en Pau, Conflictes i Desenvolupament a la UJI.

La moderadora, Magda, va prendre la paraula dient que la pel·lícula no era convencional, no és una història de dones triomfadores, sinó històries personals que visibilitzen realitats que normalment no es troben als mitjans de comunicació. Dona la paraula a Azais que comenta que ha trobat a faltar més preparació de muntanya, però és molt important veure històries com aquesta, ja que les idees que la gent sol tindre sobre els grossos no es correspon amb el que hi ha darrere. Hi ha moltes persones primes que tenen mala salut, però no ho critiquem perquè està prima. L’últim en intervindre en aquesta primera ronda fou Xavier, el qual va exposar que alguns dels plantejaments del documental és proposar el repte que trenque la imatge que es té sobre que les dones grosses no poden aconseguir metes. Però com a metge valore que l’obesitat no és una normalitat. Acceptant-mos com som està bé, però una persona que pot estar millor no s’haguera de conformar de com està. Es visualitza una solidaritat que també es trenca, com quan no acompanyen a Celeste. Hi ha reptes per als quals cal preparar-se i estar en condicions. La lectura en la qual em quede és que és un documental que trenca estereotips. Cal posar-se metes que siguen fàcils perquè si no pateixes frustració, com celeste. Políticament és una pel·lícula de gran sensibilitat.

En una segona ronda d’intervencions Azais diu: Si elles es troben amb capacitat de fer-ho, ella no és ningú per dir res. Evidentment per a realitzar qualsevol esport has de fer preparació, però hi ha gent que tampoc ho està i no els diuen res per no estar grosses.

Tot seguit es dona pas a preguntes del públic: Al respecte hi ha una opinió en el sentit que és una decisió personal canviar d’hàbits o no, no s’ha d’entrar a valorar el seu cos, no s’ha de jutjar. La peli tracta de llevar-se els prejudicis sobre les persones grosses. Al respecte Azais intervé dient: per una banda vivim amb una societat que té la cultura de la dieta, i sembla que per això cuidem més el nostre cos, però realment s’estant martiritzant. Afegeix Magda, aquesta peli tracta sobre persones que no ixen a les fotos, a les pelis, tracta sobre ferides que no es veuen. El documental ens fa revisar-nos els nostres propis criteris. Una altra intervenció del públic esmenta: Xavier parlava de la frustració que tens quan no aconsegueixes els objectius, però en el camí és són s’obtenen, on se li atorga el sentit a tot el que ocorre. La peli posa el pes sobre l’exercici, no sobre la dieta (al documental diuen que mengen molt bé). De la importància de l’exercici davant la vida sedentària. Dones amb un nivell econòmic alt. Aquestes aventures no estan a l’abast de dones grosses que no tenen tants recursos econòmics.
A l’anterior comentari intervé Azais, dient que hi ha persones han de justificar que plat van a menjar. Mai saps que hi ha darrere. Xavi comenta que estem sotmesos a l’imperi agroalimentari. L’errada és vincular aprimar-se a dieta. Cal valorar la càrrega genètica, entre altres aspectes. La dieta no farà canviar els habits. Tot seguit participa Magda, la qual diu que no sap com funcionen els cossos. L’ideari és: “menges mal, estàs grossa”. Pregunta: el comportament és diferent segons el gènere? I a aquesta qüestió respon Azais dient que és jutgen per igual. Al respecte Xavi comenta que no atenem a les persones des de la perspectiva bio-psico-social. Aleshores estan esbiaixats en el nostre comportament. Intervé Azais que diu que de la nutrició cada volta es té més en compte a la persona el que necessita i no només fixar-se en els quilos.
Una altra intervenció del públic sí que esmenta que hi ha diferencia en el gènere. A la qual cosa Xavi diu que havia engrossit per les fartades que es pegava. Afegeix Magda que per la càrrega emocional. És un enfocament totalment diferent. Respecte a la peli, moltes voltes des de fora pensen “perquè no s’accepten”? i ho veiem molt fácil. També s’ha de trencar amb això. Altres comentaris que es diuen: és una peli ianqui, no li ha commogut. Entén allò de trencar estereotips, és important com les persones grosses es veuen ací mateix. Però aquesta peli és un gest grandiloqüent, no cal anar al Kilimanjaro.

Magda comenta que li ha semblat que al documental no hi havia dones tan grosses. Aleshores es pregunta: què es considera gros? Azais contesta, l’IMC, però està desfasat perquè només valora la talla i el pes. Intervé Xavi dient que la motivació ha de ser personal. Voler és fonamental. No podem simplificar-ho i separa-ho del component de la salut. Els reptes poden ser perquè si o poden tindre un sentit. Si no analitzem el conflicte emocional des del punt de vista individual i social només posarem pegats al problema.
En la part final del col·loqui s’intervé des del públic dient que el gir del debat ha anat en contra de les protagonistes de la peli. Les hem jutjat durant el col·loqui. Comenta que hi ha hagut intervencions que li han dolgut. Les dones reben molta més discriminació per estar grosses que els homes. El cor de la peli és que és un xoc d’autoestima.

En definitiva un debat ric amb una pel·lícula que traspua emoció i empatia, tot i que es quedaren moltes qüestions per parlar amb un públic que desitjava continuar.

Tràiler CURVY CREW: https://youtu.be/uFzwuNEKtaQ


</p

 

hhttps://bit.ly/El-Retornttps://bit.ly/El-Retorn.

 

El Cineclub CCIÓ DOCUMENTAL +  també es desenvolupa en altres 7 indrets del País Valencià. Us deixem una foto d’Alacant, al saló d’actes de CCOO

PER A SABER-NE MÉS

 

Reportatge fotogràfic de la sessió en flickr: https://flic.kr/s/aHBqjzHi1a

20220309 Curvy Crew

Post a Comment

X