A BOMBO I PLATERETS, crònica de Manuel Molins.
[fullwidth background_color=”” background_image=”” background_parallax=”none” enable_mobile=”no” parallax_speed=”0.3″ background_repeat=”no-repeat” background_position=”left top” video_url=”” video_aspect_ratio=”16:9″ video_webm=”” video_mp4=”” video_ogv=”” video_preview_image=”” overlay_color=”” overlay_opacity=”0.5″ video_mute=”yes” video_loop=”yes” fade=”no” border_size=”0px” border_color=”” border_style=”” padding_top=”20″ padding_bottom=”20″ padding_left=”0″ padding_right=”0″ hundred_percent=”no” equal_height_columns=”no” hide_on_mobile=”no” menu_anchor=”” class=”” id=””][fusion_text]
Dilluns passat, dia 13, es va anunciar a bombo i platerets com si es tractés de l’actuació dels Quatre Grans Tenors o de les Millors Supervedettes del moment, el primer debat a quatre de la història democràtica espanyola entre els senyors Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias.
L’acte es va voler vendre com el gran esdeveniment i la gran novetat d’aquesta enèsima i conegudíssima campanya electoral: a falta de més suc, calia posar-hi abundància de gas perquè hi haguera moltes bombolletes. Com en la Coca-Cola.
No insistirem en la pèssima realització de l’Acadèmia de la Ràdio Televisió Española, ni en el paper dels moderadors ni menys encara en la decebedora intervenció dels candidats: des del moment que acceptaren que Mariano Rajoy havia d’ubicar-se el primer per l’esquerra de l’espectador, el seguit de despropòsits i l’encorsetament estaven més que servits. I així va ser.
Amb tot, va haver un parell de fets ben inquietants i que volem denunciar des d’ACICOM: 1) que malgrat la insistència de la periodista Ana Blanco, la terrible plaga de la violència de gènere només es tractés durant 22 segons ben escassos i 2) que no hi haguera cap menció, res, als problemes de la cultura.
La manca d’atenció a la violència de gènere encara ha estat denunciada per diverses veus, però l’absència de la cultura sembla que mereix un silenci més generalitzat del que fóra saludable: com si no existira o com si es tractés d’una cosa menor i residual. I no, la cultura és un fet fonamental sempre, però molt especialment en la dieta democràtica: si els polítics tingueren una formació cultural més sòlida, segur que no haurien estat tan avorrits ni haurien dedicat només 22 segons a la violència de gènere i, menys encara, segur que no haurien obviat el tema bàsic de la cultura en la nostra societat.
La cultura no és només, ni fonamentalment, una realitat econòmica, que també; sinó un bé públic, una realitat fonamental de la societat del benestar de la qual deriva, entre altres coses, la mirada que tinguem sobre nosaltres mateixos en un estat multicultural com el nostre, o l’educació dels nostres estudiants. És a dir, la formació bàsica dels homes i dones del demà. I també de les televisions i les famílies perquè educar és mostrar i practicar una sèrie de realitats culturals no sempre reglades que ajuden a configurar la nostra personalitat individual i col·lectiva des d’una perspectiva més lliure, crítica, respectuosa, plural i democràtica.
Per això, la dieta mediàtica que els quatre polítics ens hi van mostrar és una dieta ben magra i altament tòxica. És així com pensen contribuir a l’eradicació de la violència de gènere i l’harmonia entre les diverses llengües i cultures que ens configuren?
En conseqüència, des d’ACICOM ens unim a totes les veus que han denunciat les mancances del debat i sobretot la gran incultura dels nostres polítics. En realitat, només es parla d’allò que s’estima. Per això, Rajoy parla del futbol a través del Marca i la resta, en algunes ocasions, de l’augment o la baixada de l’IVA. Però la cultura és molt més que això: és el nucli de la persona mateixa. En conseqüència, pensen vostès quin és el nucli personal d’aquests polítics tan sobrepromocionats.
Menys bombo i més cultura.
En fi, quod natura non dat, Salamanca non praestat….
[/fusion_text][/fullwidth]