Ciutadania Consum Cultura Documentació Esdeveniments Govern Obert Llibres Participació Per a Saber Més Política i Institucional Societat de la Informació Vida associativa

Crònica de la presentació del «Estado de la Cultura en España 2025. Informe Fundación Alternativas»a l’Aula Magna de La Nau

by

Crònica de la Presentació de l’Informe «Estado de la Cultura en España 2025»

  1. Obertura i context Institucional a l’Aula Magna

El passat 11 de maig de 2026, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València es va reafirmar com una peça clau en la governança cultural del nostre territori. En una Aula Magna que encara ressona amb el vigor de la seua recent remodelació, es va presentar l’informe «Estado de la Cultura en España 2025». L’acte, que va transcendir el protocol acadèmic per convertir-se en una autèntica cita de pensament, va ser fruit de la col·laboració estratègica entre ACICOM i la Fundación Alternatives, amb el suport acadèmic d’Econcult, l’Observatori Cultural de la UV i el mateix Centre Cultural La Nau.

Albert Moncusí Ferré, Vicerector de Cultura, Esports i Vincle Social de la UV, va obrir la jornada amb una declaració d’intencions institucionalment valenta. Moncusí va subratllar que la universitat no pot limitar-se a ser un repositori de saber, sinó que ha de «exigir que la cultura arribi» a la societat de manera efectiva i transformadora. Segons el vicerector, en un moment d’acceleració tecnològica, les institucions han de ser proactives en la creació de vincles socials a través de l’excel·lència cultural. Aquesta benvinguda va establir el to per a una sessió on la diagnosi tècnica s’entrellaçaria amb la urgència política.

 

 

  1. Diagnòstic General: El Termòmetre de la Cultura Espanyola (2025)

L’informe d’enguany, titulat «Cultura para la Paz», s’ha gestat en un entorn geopolític de gran volatilitat, marcat per la polarització i unes «guerres culturals» que amenacen la neutralitat institucional. Manuel Gutiérrez Aragón, President de la Fundación Alternatives, va reivindicar la cultura com un baluard ètic i un actiu per a la convivència. En un exercici de precisió jurídica, va recordar que la nostra Constitució és un document progressista singular que blinda la cultura en dos articles diferenciats (44 i 46), elevant-la a la categoria de dret fonamental i bé públic global.

Segons les dades recollides per l’enquesta ICE 2025, coordinada per Patricia Corredor Lanas, el sector cultural presenta una realitat de clarobscurs:

  • Nota mitjana: 5,4. Tot i ser un màxim històric, la xifra és idèntica a la de 2024, evidenciant un estancament en la percepció de millora sistèmica.
  • Punts forts: La innovació digital (7,7) i la creativitat artística destaquen com els motors del sector, juntament amb un pluralisme ideològic i cultural que resisteix la homogeneïtzació.
  • Febleses estructurals: Persisteixen la precarietat laboral (remuneració dels creadors: 3,6) i una falla sistèmica en la projecció exterior de les PIMES culturals (3,4).

Com a especialistes, observem la paradoxa d’un sector amb una resiliència creativa extraordinària però amb un teixit industrial fràgil, especialment davant la inestabilitat dels pressupostos públics prorrogats. Aquesta diagnosi macroeconòmica ens condueix directament a l’anàlisi de com les noves generacions estan redefinint, de manera irreversible, la sobirania de l’usuari.

Documentació sobre la presentació de Patricia Corredor: Informe-Cultura_FA_2025_ENCUESTA Patricia Corredor

 

  1. La Generació Z: Algoritmes, IA i el Risc d’Invisibilitat Institucional

L’estudi presentat per la catedràtica de la UPV Núria Lloret i l’investigador Javier Iturralde de Bracamonte revela un canvi de paradigma radical: la Generació Z (1997-2012) ha abandonat els mitjans tradicionals i les lògiques de cerca convencionals. La cultura ja no és percebuda necessàriament com un acte performatiu o presencial, sinó com un flux constant de contingut digital.

Factor de Consum Model Tradicional / Institucional Generació Z / Natius Digitals
Cerca d’informació Google i mitjans digitals de referència. TikTok i IA Generativa (ChatGPT, Gemini).
Tipus de cultura Presencial, museística i performativa. Contingut digital, influencers i macroconcerts.
Visibilitat Crítica especialitzada i agendes oficials. Algoritmes de recomanació i bombolles de filtre.

Lloret va llançar un advertiment sever sobre la «Invisibilitat Institucional»: si entitats com la Universitat de València o els grans museus no aconsegueixen ser indexats i prioritzats pels nous sistemes d’Intel·ligència Artificial, desapareixeran de l’imaginari de la Generació Z. El risc no és només la substitució de llocs de treball, sinó la pèrdua de referents culturals locals davant l’hegemonia de l’algoritme global.

La presentació de Núria LLoret: Presentación Recomendacion-algoritmica-y-diversidad-cultural-en-el-streaming Núria Lloret

 

  1. Alfabetització Mediàtica (AMI): Un Ferrari en una Canonada

Espanya s’enfronta a una paradoxa tecnològica que Jose Ignacio Pastor Pérez, president d’ACICOM, va il·lustrar amb la metàfora del «Ferrari en una canonada»: posseïm la infraestructura de fibra òptica més ràpida d’Europa, però hi circulem a la velocitat de la llum sense brúixola crítica, sent profundament vulnerables a la manipulació.

L’Alfabetització Mediàtica e Informacional (AMI) es planteja com un trípode necessari (mediàtica, informacional i digital) per contrarestar dades alarmants:

  • Connectivitat: Un 95,2% de cobertura de fibra òptica, líders europeus en infraestructures.
  • Vulnerabilitat: El 70% de la ciutadania dubta de la veracitat online, i un 91% percep la desinformació com un perill real per a la democràcia.
  • Pensament crític: Baix nivell en més de la meitat dels estudiants.

Davant d’aquesta situació, Pastor proposa un full de ruta urgent: blindar l’AMI al currículum educatiu, empoderar l’usuari com a prosumidor, fomentar l’autoregulació amb veu de la societat civil, coordinar les institucions i invertir en indicadors de mesura reals.

Presentació de Jose Ignacio Pastor: Presentació AMI en Espanya Jose Ignacio Pastor

 

  1. Debat i «Calor Institucional»: La Realitat del Sector a València

El col·loqui va reflectir una atmosfera de preocupació i certa crispació davant el que molts assistents van descriure com una regressió en les polítiques culturals locals. Experts com Pau Rausell (Econcult); Josep Maria Bullon (Acció Cultural del País Valencià) i diverses persones van posar sobre la taula dades punyents: el Centre del Carme (CCCC), que fa pocs anys ocupava el Top 5 de museus més valorats d’Espanya, ha desaparegut de la llista dels 100 primers sota l’actual gestió.

La discussió va ser intensa al voltant de les prioritats pressupostàries, contrastant els 500.000 euros destinats a la tauromàquia amb els retards crònics en les ajudes de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) al sector audiovisual. Intervencions com la de Carles, sobre el control neurocientífic de les plataformes, o la de Joan, denunciant la precarietat de la llengua i la manca de transparència en la gestió pública, van evidenciar que la cultura valenciana viu un moment de resistència davant la desarticulació d’estructures prèviament consolidades.

Reportatge fotogràfic de la Jornada (punxa damunt per veure les imatges)

20260511 Presentació Informe del Estado d ela Cultura en España 2025 de la Fundación Alternativas en Aula Magna de La Nau de la Universitat de València

  1. Conclusions i Horitzó 2030: Cultura com a Baluard

L’acte a l’Aula Magna va cloure amb un missatge clar: la cultura no és un ornament, sinó un servei públic essencial i una estratègia activa contra la polarització. Per a l’horitzó 2030, el repte no és només tecnològic, sinó de sobirania ciutadana.

Jose Ignacio Pastor va tancar la jornada convidant a la descàrrega de l’informe complet al web d’ACICOM i fent una crida a la creació de comunitats alfabetitzades. En un món dominat per algoritmes que poden invisibilitzar la dissidència i la diversitat, la cultura es reafirma com l’últim i més potent baluard de la llibertat davant la fractura social i el discurs de l’odi.

.

.

 

 

La gravació de tot l’acte per si vols seguir-la: https://youtu.be/8cJO_79WCrA

 

 

 

Organitzen:

…………………………………………………                    

 

 

Col·laboren:

 

L’Informe sobre l’Estat de la Cultura a Espanya 2025 és un document, elaborat per l’Observatori de Cultura i Comunicació de la Fundación Alternativas, think tank progressista, que aplega a la seua dotzena edició.

En ell s’aborda  l’horitzó  de desafiaments que travessen les societats actuals: la crisi del multilateralisme, l’acceleració digital i l’emergència de desafiaments geopolítics i «guerres culturals» regressives.

L’anàlisi s’orienta a revitalitzar la cooperació cultural, transcendint la lògica sectorial per a posicionar la cultura com un bé públic global i un eix de benestar social, desenrotllament sostenible i pau.

En sintonia amb l’esperit de MONDIACULT 2025 a Barcelona, l’informe subratlla que les polítiques culturals han de rearmar a la ciutadania davant els discursos d’exclusió i odi. S’aprofundix en la cohesió entre salut, cultura i pau, i s’exigix als poders públics considerar a la cultura com un servici públic essencial, garantint els drets culturals com a drets humans fonamentals.

En un moment marcat per la fragilitat institucional i els moviments autoritaris que ataquen les polítiques culturals, es reivindica la urgència que la Cultura siga un Objectiu de Desenrotllament Sostenible independent (ODS – Cultura) en l’agenda post-2030.

La cultura s’erigix com el principal baluard contra la polarització i els discursos d’exclusió, sent el segon factor més contrari a la guerra després de la pau mateixa.

.

.

 

.

ÍNDEX de l’INFORME

  • Prólogo por Diego López Garrido

PRIMERA PARTE

  • CAPÍTULO 1 Las políticas culturales en España. De las industrias culturales a las iniciativas culturales por Juana Escudero y Jorge Fernández León
  • CAPÍTULO 2 ¿Conectados y Vulnerables? El gran reto de la AMI en la España de 2025 por José Ignacio Pastor Pérez
  • CAPÍTULO 3 El triángulo de la cohesión: salud, cultura y paz, por Ignacio Peña, Cristina Arcas y Martina Corral
  • CAPÍTULO 4 Recomendación algorítmica y diversidad cultural en el streaming: la experiencia de la Generación Z en España por Nuria Lloret y Javier Iturralde de Bracamonte
  • CAPÍTULO 5 Educación en los derechos culturales para la Cultura de la Paz por Alfons Martinell

SEGUNDA PARTE

  • CAPÍTULO 6 Retos del sector musical 2025: si gana la música, ¿ganamos todos? por Elena Rosillo
  • CAPÍTULO 7 Del papel al píxel: cambios estructurales en la edición contemporánea por Marta Magadán-Díaz y Jesús I. Rivas-García
  • CAPÍTULO 8 Artes Vivas en España y Portugal: una cartografía crítica por Julián Pacomio
  • CAPÍTULO 9 El estado de la Cultura en España 2025. Encuesta. Los agentes culturales resisten el pulso global. por Patricia Corredor Lanas
  • Biografías

 

Et pots descarregar lliurement l’informe sencer des de l’enllaç:

https://acicom.org/informe-estado-cultura-2025-Alternativas

Documentació sobre la Cultura al País Valencià

Algunes de les persones que van participar a l’acte van demanar dades i informacions sobre la situació de la Cultura al País Valencià.

Us deixem alguns materials arreplegats gràcies a la col·laboració de:
– Josep Maria Bullón, Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià
– Raül Abeledo, director de l’Observatori Cultural de la UV
– Abel Guarinos, exdirector de l’IVC.

Un parell d’informes elaborats des d’ACICOM utilitzant fons d’IA

.<a dat/></a

 

.Informacions anteriors sobre els Informes el Estado de la Cultura en España

 

0
Tags:

Post a Comment

ÉS MEMBRE DE:
CAMDE-PV FESCICOM Pantalla Justicia Fiscal
COL·LABORA AMB:
CAVE-COVA Acció Cultural del País Valencià Amics de Velluters La Plaça Fundación Hugo Zárate AUC APABANC