Vens a la presentació del “Estado de la Cultura en España 2025. Informe Fundación Alternativas”? Dimarts 10/03/2026 18h. a la Sala d’actes del CCC OCTUBRE

ACIOM i la Fundación Alternativas et convidem a la presentació de l”Estado de la Cultura en España 2025. Informe Fundación Alternativas. CULTURA PALA LA PAZ” amb la col·laboració d’Econcult i l’Observatori Cultural de la Universitat de València

Dimarts 10/03/2026 18h. a la Sala d’actes del CCC OCTUBRE
C/ Sant Ferran, 12  46001 València

Entrada lliure amb inscripció prèvia en:

https://acicom.org/Reserva-Estado-Cultura-2025

PROGRAMA DE L’ACTE

Presentació de l’Informe a càrrec de:

.

Manuel Gutiérrez Aragón » MCE »Academia de cine

Manuel Gutiérrez Aragón, president Fundación Alternativas
Director de cinema, guionista i escriptor espanyol.
Actualment és president de la Fundación Alternativas.
En 2008 Manuel Gutiérrez Aragó (Torrelavega 1942) va estrenar Todos estamos invitados i va abandonar el cinema després d’una exitosa carrera amb assoliments tan importants com Maravillas, Sonámbulos, Demonios en el Jardín, o l’adaptació del Quixot. Al llarg de la seua vida el cineasta ha presidit la Societat General d’Autors Espanyols (SGAE), la Fundació Actor, l’Institut Buñuel i la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals i és membre de la Real Académia de Belles Arts i de la Real Académia Española (RAE).

La seua jubilació com a cineasta va descobrir a un escriptor notable. La seua primera novel·la, La vida antes de marzo, va guanyar el premi Herralde i les següents –Gloria mia, Cuando el frio llegue al corazón, El ojo del cielo i Rodaje, així com l’assaig A los actores– han obtingut un bon acolliment crític. La seua obra literària sempre ha tingut un vessant autobiogràfic i ara publica les seues memòries, Vida y maravillas (ED. Anagrama).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Guti%C3%A9rrez_Arag%C3%B3n

 

 

 

 

Patricia CORREDOR LANAS | Comunicación | Research profile

Patricia Corredor Lanas, coordinadora enquesta
Doctora en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense, UCM, i professora de la Universitat Rey Juan Carlos, URJC. Com a
periodista especialitzada en comunicació ha sigut directora de l’edició digital d’Anuncis, setmanari de publicitat i màrqueting, i redactora cap de Interactiv@, revista de comunicació digital. És delegada per a l’àrea de Cultura de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació (AE-IC). Membre del Consell assessor de l’Observatori de Cultura i Comunicació de la Fundación Alternativas.  Membre del grup d’investigació Innovacom, Ecosistemes d’innovació en el sector de la comunicació: Actors, tecnologies i configuracions per a l’emergència d’innovació en les indústries de mitjans i comunicació. Coordinadora de les 10 edicions realitzades de l’enquesta  sobre  el Estado de la Cultura en España.
Una trajectòria professional com a periodista especialitzada en comunicació, màrqueting i publicitat. La seua tasca d’investigació durant més de vint anys s’ha centrat en la publicitat i la seua influència sobre els mitjans de comunicació i sobre la cultura en general, amb especial atenció a les transformacions produïdes en l’era digital.
Entre les seues publicacions individuals i/o en coautoria en revistes amb índexs d’impacte destaquen, a més: “Impacte de la pandèmia COVID-19 sobre la publicitat. Espanya com a laboratori de la crisi i de les tendències comunicativa”, Revista EPI, Professional de la Informació (2021), “La Segona Legislatura (2008-2011). Balanç audiovisual del Govern de Rodríguez Zapatero”, Revista AMBITOS (2012); “Un debat ambigu. Les indústries creatives a Europa”, TELOS, Quaderns de Comunicació i Innovació (2012); “En clau digital. Nous professionals en Publicitat”, TELOS (2011); “Nous espais de comunicació, relació i activisme en l’era digital: la Xarxa com a oportunitat per al Feminisme”, ASPARKIA (2011); “Demandes i formació: Nous perfils professionals per a la Publicitat a Espanya”, Pensar la publicitat (2010); “Sota el signe de la integració. Creativitat, innovació i tecnologia al servici de la Publicitat en l’era digital”, TELOS (2010); “Admirror*tv. El nou suport publicitari entre el públic, íntim i personal”, TRIPODOS (2007) o “La marca a Espanya. Un actiu de valor estratègic”, TELOS (2003). És directora de diferents activitats en institucions acadèmiques i ponent habitual en cursos de postgrau

 

 

Nuria Lloret – Talento Mujer

 

Núria Lloret Romero, autora i professora UPV
Catedràtica d’Administració electrònica en la Universitat Politècnica de València (UPV). Subdirectora de l’Institut d’investigació en
disseny i fabricació (IDF) de la UPV i directora de relacions institucionals de l’Associació IDF. És professora convidada de la Nova York University fins a la data en 2021 va ser professora convidada del TEC de Monterrey i en 2022, de la Stanford University. Coordinadora de la
Berkleey School of Music com a centre adscrit pertanyent a la UPV. En l’actualitat és Directora de l’Observatori d’Intel·ligència Artificial i Diversitat de la UPV amb INECO i City leader de Woman IA internacional . És directora del projecte d’investigació Atenea: Women
in Art and Stem. És membre de la plataforma d’Estudis de Gènere d’Universitats Espanyoles. Directora del Congrés Internacional de
Tecnologies Emergents des de 2016. Presidenta de la Federació d’Associacions d’Empreses de Tecnologies de la Informació i la Innovació (FASE). Presidenta de l’associació AECTA, associació d’empreses de tecnologia, consultoria i innovació de la Comunitat Valenciana.
Vocal del Comité executiu de la CEV, vocal 199 BIOGRAFIES en la Comissió de Tecnologies de la Informació de la CEOE. Representant de la
CEV en l’observatori de bretxa digital de la Comunitat Valenciana. Sènior Adviser de Metric Saleu S.L. des de 2013 i The Line Between Ltd. des de 2010, empresa radicada als EUA.  Membre del Consell assessor de l’Observatori de Cultura i Comunicació de la Fundación Alternativas.

 

 

 

Jose Ignacio Pastor Pérez, autor i president ACICOM

Pedagog i psicòleg. Funcionari municipal (1984-2021), cap del Servici de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de València (2015-2021), director i vicepresident de la Fundació Societat i Progrés (2000-2008), vicepresident del Consell d’Administració d’RTVV
(2003-2011), soci d’AUC (Associació Usuaris de la Comunicació), fundador i president de l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), director del Festival Cinema Ciutadà Compromés, membre del Consell de la Ciutadania de la CVMC (2018-2023). Patró de la Fundació ADEIT. Vicepresident de l’Associació Veïnal Amics de Velluters. Director del Programa Audiovisual VEUS CICOM en Russafa Ràdio. Activitas d’un ample ventall d’entitas cíviques. Membre del Consell assessor de l’Observatori de Cultura i Comunicació de la Fundación Alternativas.
Autor de l’article en l’informe: ” 
¿Conectados y vulnerables?. El gran reto de la AMI en España.

 

 

Organitzen:

…………………………………………………                    

 

 

Col·laboren:

 

20251210 Presentació INFORME ESTADO DE LA CULTURA EN ESPAÑA FUNDACIÓN ALTERNATIVAS

L’Informe sobre l’Estat de la Cultura a Espanya 2025 és un document, elaborat per l’Observatori de Cultura i Comunicació de la Fundación Alternativas, think tank progressista, que aplega a la seua dotzena edició.

En ell s’aborda  l’horitzó  de desafiaments que travessen les societats actuals: la crisi del multilateralisme, l’acceleració digital i l’emergència de desafiaments geopolítics i “guerres culturals” regressives.

L’anàlisi s’orienta a revitalitzar la cooperació cultural, transcendint la lògica sectorial per a posicionar la cultura com un bé públic global i un eix de benestar social, desenrotllament sostenible i pau.

En sintonia amb l’esperit de MONDIACULT 2025 a Barcelona, l’informe subratlla que les polítiques culturals han de rearmar a la ciutadania davant els discursos d’exclusió i odi. S’aprofundix en la cohesió entre salut, cultura i pau, i s’exigix als poders públics considerar a la cultura com un servici públic essencial, garantint els drets culturals com a drets humans fonamentals.

En un moment marcat per la fragilitat institucional i els moviments autoritaris que ataquen les polítiques culturals, es reivindica la urgència que la Cultura siga un Objectiu de Desenrotllament Sostenible independent (ODS – Cultura) en l’agenda post-2030.

La cultura s’erigix com el principal baluard contra la polarització i els discursos d’exclusió, sent el segon factor més contrari a la guerra després de la pau mateixa.

 

 

Conclusions de la presentació de l’Informe sobre l’estat de la Cultura a Espanya 2025’, organitzat per la Fundació Alternatives

La cultura espanyola saca la mateixa  nota que l’any passat: 5,4

  • L’enquesta ICE 2025 confirma que els principals punts forts seguixen vinculats a la “innovació creativa i digital, així com al pluralisme de la producció cultural”
  •  La puntuació més baixa correspon a la “projecció exterior de les PIMES” culturals (3,4), que reflectix la persistència d’una debilitat estructural en matèria de “internacionalització”
  • El document exigix als poders públics considerar a la cultura com un “servici públic essencial, garantint els drets culturals com a drets humans fonamentals”

 

L’anàlisi s’orienta a revitalitzar la cooperació cultural, transcendint la lògica sectorial per a posicionar la cultura com un bé públic global i un eix de benestar social, desenrotllament sostenible i pau.

S’aprofundix en la cohesió entre salut, cultura i pau, i s’exigix als poders públics considerar a la cultura com un “servici públic essencial, garantint els drets culturals com a drets humans fonamentals”.

Les autores de l’informe presents el dia 10/12/2025 a la seu de la Fundación Alternativas.

 

En 2025, els agents culturals han atorgat a l’estat de la cultura a Espanya una qualificació mitjana de 5,4, idèntica a la de 2024 i la més alta de tota la sèrie d’Informes ICE. L’estabilitat en el màxim històric confirma la “solidesa del sector, encara que també reflectix una certa sensació d’estancament: es manté el nivell més elevat d’aprovació, però sense avanços addicionals respecte a l’any anterior”.

Este resultat ha d’entendre’s en un “context polític i econòmic convuls”, de fràgils majories parlamentàries, amb “pressupostos generals prorrogats, tensions internacionals i conflictes bèl·lics”, però també amb un “balanç positiu de les polítiques culturals desplegades en 2025”, i amb un sector de les indústries culturals i creatives en expansió. La nota d’enguany sintetitza així la paradoxa d’una “cultura resilient i creixentment valorada”, però que demanda un nou impuls per a superar l’actual fase d’estabilitat continguda.

L’enquesta ICE 2025 confirma que els principals punts forts seguixen vinculats, majoritàriament, al terreny  de la “innovació creativa i digital, així com  al pluralisme  de la producció cultural”. Entre les qüestions més destacades sobreïx el fet que els creadors s’estan aprofitant de les noves xarxes digitals per a connectar amb els seus públics (7,7), seguit per la capacitat dels “corrents i estils innovadors” per a expressar-se (7,5). Les PIMES mantenen un “paper central” com a pedreres d’innovació (7,1), mentres que els autors valoren positivament els beneficis que els proporcionen les “noves xarxes” per a augmentar la seua creativitat (7,1). També se subratlla la “riquesa ideològica de la creació cultural” a Espanya (6,7), juntament amb la capacitat de les xarxes digitals per a “potenciar la comunicació” entre usuaris i creadors (6,6).

Per contra, la puntuació més baixa de l’enquesta correspon a la “projecció exterior de les PIMES” culturals (3,4), que reflectix la persistència d’una debilitat estructural en matèria de “internacionalització”. Molt a prop apareix la qüestió de la remuneració justa dels creadors (3,6), que evidencia la “precarietat laboral del sector artístic”. A estos dèficits se suma la percepció que les polítiques públiques de cooperació exterior no són “suficients ni efectives” (4), així com els dubtes sobre l’equitat dels intercanvis comercials internacionals (4) i sobre la “suficiència i equilibri” dels intercanvis culturals amb la Unió Europea (4,1). La posició de la cultura espanyola en el món obté igualment una qualificació baixa (4,4), la qual cosa revela un “diagnòstic generalitzat de debilitat en la projecció exterior”.

En el terreny econòmic es manté la percepció crítica cap a la “remuneració de les PIMES culturals” d’edició i producció (4,5) i cap a les estratègies comercials dels  grans grups (4,4), considerades “insuficients per a garantir sostenibilitat i expansió internacional”.

 

PER A SABER-NES MÉS

.

Et pots descarregar lliurement l’informe sencer des de l’enllaç:

https://acicom.org/informe-estado-cultura-2025-Alternativas

.

Informacions anteriors sobre els Informes el Estado de la Cultura en España

 

.

Vídeo de tot l’acte de la presentació realitzada el 10/12/2025 a Madrid:

“`
 

Post a Comment