CRÒNICA EL SECRET DEL DOCTOR GRINBERG

Autora: Mireia Climent Sanchis

Controvèrsies al voltant del doctor Grimberg

A diverses interpretacions és al que es presta el documental “El secreto del doctor Grinberg”, projecció que va tindre lloc el passat 21 de setembre dins el cicle Acció documental + al saló d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El títol, que va passar per diferents festivals de cinema com el Festival de Málaga i el DOCS València, conta la història del doctor Grimberg, neurofisiòleg i psicòleg mexicà, qui va portar l’estudi de la psicofisiologia més enllà de la ciència tradicional i experimentava per descobrir el potencial del cervell humà, amb l’objectiu de demostrar els primers indicis de la telepatia.

El director, Ida Cuéllar, posa el focus en la inexplicable desaparició d’aquest científic en 1994, durant l’època en què es considerava que estava més prop d’aconseguir els seus objectius.  Entrevistes amb familiars, amics, col.legues de professió i implicats en la investigació policial plantegen diverses hipòtesis del que va poder ocórrer amb el doctor Grimberg, i fins i tot es parla del possible paper de la CIA i el FBI en la seua desaparició. Conspiracions a banda, la figura del doctor és per si mateixa controvertida, ja que a pesar dels seus estudis i ser professor i investigador a la Universitat Nacional Autónoma de Méxic (UNAM), el seu interés personal i professional van portar-lo a estudiar l’espiritisme, el tarot, el llibre endivinatori I-Ching, el xamanisme, la telepatia, els estats alterats de la consciència…

Després de veure el documental, es va establir una conversació entre Pilar Rubio, neurofisiòloga clínica en l’hospital La Fe, Marcos Bonet, historiador de la ciència i psicòleg, i Toni Adam, psiquiatre, estudiós del mindfulness i col.laborador en matèria de salut mental a l’organització Médicos del Mundo, al voltant del personatge del doctor Grinberg, els seus estudis i la pel.lícula.

Tots tres van coincidir en què el film els agradà i en la curiositat del personatge. Pilar Rubio va comentar que li pareixia molt interessant el treball i la filosofia dels estudis de Grimberg sobre la consciència i la neurologia, encara que el personatge era desconegut per a ella. Mentre que Toni Adam troba un “cert paral.lelisme entre el tractament que rep quan comença a estudiar els xamans i les curanderes i el que li passà a Freud quan va ser rebutjat per tota la comunitat científica a ran de la publicació de Tres assajos sobre teoría sexual”. Marcos Bonet en canvi, sí que coneixia l’obra, havia llegit els seus treballs i havia vist alguns programes on apareix Grimberg. Parla de què “el documental segueix el gènere del true crime”, i es basa més en la desaparició del doctor que en els seus treballs. També sobre que hi ha una altra entrevista que no es veu reflectida al documental, amb Manuel Delaflor, un col.laborador del doctor al laboratori de la UNAM.

Importància del seus estudis

Respecte a si la CIA i el FBI podien estar implicats al cas per l’interés en les seues investigacions, Toni opina que tal vegada, perquè aquests tipus d’organismes han demostrat interés cap a la manipulació mental. Però el més important per a ell són les preguntes que planteja, “el que podia haver sigut i no és”, fins a on podria haver arribat el doctor Grimberg.

Pilar, des del punt de vista neurofisiològic, diu: “Ell emprava l’electroencefalograma i els potencials evocats cognitius als seus estudis. No crec que aquests foren rellevants perquè ara com ara estem encara amb prou prevenció de treure conclusions clíniques  mitjançant aquest tipus d’ estudis neurofisiològics, amb referència als potencials cognitius. Aleshores, s’usen però amb molt de compte, perquè són un tipus de proves que tenen moltes variables i perquè siguen certes, s’han de fer molts estudis i controlar molts aspectes que poden no ser controlables en un moment donat”. Afegeix: “Per si mateixos, els estudis amb potencials cognitius de l’ individu són molt difícils d’interpretar; com seran en la interrelació amb l’altre. Els treballs que exposa la companya del doctor Grimbreg són molt complexos, per a demostrar-ho es necessitaria moltíssima casuística.”

D’altra banda, Marcos aporta que les investigacions que Grimberg realitzava sobre telepatia no eren pioneres en aquesta època, altres científics ja les realitzaven. Però que l’interessant d’aquest cas és que ell era un científic “limítrof”, està entre el món acadèmic i els seus interessos personals, esotèrics i paranormals fora de l’acadèmia. A més crea la seua pròpia editorial (INPEC) finançada per una beca d’investigació i publica en ella els seus llibres sobre xamanisme y altres, no obstant això la seua obra no era tan puntera com apunta el documental.

Durant l’última de les intervencions, Toni afirma que aquests tipus de temes es presten a xarlataneries i especulacions, encara que hi ha diverses publicacions on es parla que “ amb tècniques de neuroimatge s’està observant que en persones que mediten de forma continuada i regular hi ha canvis en determinades estructures cerebrals”.

Amb tot allò, el que va quedar patent amb el documental i el col.loqui posterior és que la figura i els temes que investigava el doctor Grimberg estan plens d’incògnites i secretisme, generen curiositat i hi ha teories per a tots els gustos.