Crònica del Cine Club acció documental +, sobre THE LETTER, 10 de març 2021

The Letter (2019)

de Christopher King i Maia Lekow

Documental, 84’, VO swahili i anglés, subtítols en català.

 

Dimecres, dia 10 de març, del 2021, a les 18:00h.

Sala d’Actes OCTUBRE, Centre de Cultura Contemporània

C/ Sant Ferran 12, 46001 València

 

Tota la informació prèvia de la sessió en: http://proba.acicom.org/the-letter-al-cine-club-accio-documental-dimecres-10-de-marc-18h-octubre-ccc/

Después Acció Documental +

20210310 The Letter Cine Club Acció Documental +

CRÒNICA THE LETTER. 10/3/2021

 

3 mesos després de l’última parada (per culpa de l’inici de la tercera ona de la pandèmia Covid-19) es tornen a reiniciar els Documentals DOCS del mes Barcelona i Acció Documental +, el 10 de març amb la projecció THE LETTER. Prenent totes les mesures de seguretat habituals començarem el nou cicle en el nostre lloc central, la Sala d’Actes de l’OCTUBRE CCC.

 

La projecció «THE LETTER» els directors de la qual són Maia Lekow i Cristopher King, narra al llarg de 84′ en una Kenya actual, com podem veure en el documental, fins i tot persisteixen tradicions i fenòmens ancestrals que en determinades situacions són extremadament violentes. Com es posa de manifest a la projecció continuen produint-se situacions de violència, fins i tot l’assassinat, de persones molt grans, i tot en relació amb elements de bruixeria, supersticions, o maledicció que tenen un rerefons de la religió i del robatori fonamentalment de terres.

 

L’acte va ser presentat pel Programador Cultural de l’OCTUBRE d’Acció Cultural del País Valencià Emili Payá, pel president d’ACICOM José Ignacio Pastor i per Joan Lloret també d’ACICOM i coordinador del Cine Club Acció Documental +. Vam comptar com a panelistes del col·loqui amb:

 

Richard Kobena, President i fundador de l’Associació sense ànim de lucre Kobena and Ko la missió de la qual és mostrar la riquesa cultural d’Àfrica i els seus valors de convivència i integració a través de tallers de cultura africana, música, dansa, percussió, contacontes, xarrades, cercaviles i concerts. A més, té per objecte fomentar el voluntariat i ajuda al col·lectiu africà que resideix a la Comunitat Valenciana amb la finalitat d’aconseguir una millor integració a la Comunitat Valenciana, ara ja la seua terra també.

 

Loveth Chinase, és la tresorera i cofundadora de la Federació Unió Africana Espanya (FUAE). També és membre executiva d’altres associacions de nigerians ací a València com Imo Improvement Union València i Okigwe Progresive Union València que està representant-la en la FUEA.

 

 

Tanana Traoré, tresorera de l’Associació AMAUV (Associació de Dones Africanes unides de València, És membre també de l’Associació maliana i de CESAFRICA (Coordinadora d’Entitats de Solidaritat amb Àfrica)

 

 

Amb posterioritat a la visió del documental es va fer una tertúlia entre els convidats i el públic assistent que omplia gran part de la sala. Va actuar com a moderador  el mateix president d’ACICOM José Ignacio Pastor.

20210310 The Letter Cine Club Acció Documental +

El col·loqui es va iniciar amb un primer torn de paraules per part dels convidats i convidades a la projecció:

Richard va dir que cal mostrar la riquesa cultural d’Àfrica, i que actualment hi ha més bruixeria influïda per les religions i al mateix temps s’insisteix a construir esglésies per a escoltar en elles que la bruixeria actua contínuament. Una altra perspectiva són els recursos econòmics de les famílies, així va dir que a la seua casa hi havia diners, i que quan hi ha una bona situació econòmica la bruixeria no existeix.

Tanana Traoré, va dir que havia viscut personalment alguns dels aspectes apareguts en el documental. Així el seu pare tenia dues dones, perquè la primera al principi no tenia fills i es va casar amb una segona. S’identifica amb la situació de cara a la projecció. Finalment va intervindre

Loveth Chinase, que va esmentar que sempre es busca un culpable, com és el cas de la sogra.

Des del Público es va fer la reflexió en el sentit que es veu el respecte per la gent gran; però al mateix temps observa que l’assassinat és doblement greu. Sobre aquest tema Richard va afegir que el costum és cuidar els grans, hi ha un lloc per a cuidar a la gent. De totes maneres  va dir també que el problema és més econòmic.

Loveth va fer la reflexió que la religió és la desgràcia d’Àfrica. La majoria són musulmans, el pecat l’identifica amb un delicte. Ella ve de Nigèria on hi ha 250 ètnies. Àfrica és una realitat complexa, amb 54 estats diferents. Una altra reflexió va ser que els costums a les ciutats estan més controlats i que en la cultura africana el major és com un Déu, el que beneeix, el que maleeix. Als rics mai els acusen de bruixeria, aquesta és ignorància.

Tanana va remarcar que les persones majors és una tradició, s’ha obert una Residència i no va ningú. Els diners fa que es busque l’educació a Europa. Amb 1 euro poden menjar 5-6 persones.

 

Una altra intervenció del públic va ser en el sentit que moltes multinacionals exploten els africans, sobretot a les dones. Què feien amb els diners aquestes empreses?, anaven a gastar-ho a un supermercat de la mateixa empresa.

 

El moderador va fer la pregunta de quantes persones estrangeres hi ha en territori valencià ?, qüestió que ell va contestar: 750.000 persones, un 17% de la població. Va apuntar també la importància de veure reflexada la diversitat als mitjans de comunicació i als audiovisualsque cal demanar veure altres models en els audiovisuals. Sabem tot el que passa a USA però desconeixem totalment eñl que passa a Àfrica per exemple.

Una altra intervenció del públic va ser en el sentit que el territori africà està colonitzat per països europeus i americans, i que l’educació és una eina fonamental per a obrir els ulls i combatre la ignorància. Richard va estar encantat que hi ha gent en aquesta projecció d’ací, no africana. Àfrica és un continent ric, però no podem explotar-lo. Va posar l’exemple de Mali, on de tot l’or que extrauen d’allí només reverteix en el mateix país només un 20%. Al que va afegir el moderador (José Ignacio) que ara s’ha introduït Xina.

Loveth va recordar que Àfrica és un continent i la gent l’identifica com un país, construcció feta per occident i això porta a perdre la identitat. Va esmentar que molts líders han mort per a lluitar contra occident. Cap mitjà parla bé d’Àfrica. I va afegir que França colonitza més de 30 països africans, porten empreses als pobles. Els conflictes moltes vegades són creats per propis països europeus. Estan perduts perquè les aparicions en Facebook, internet ho bloquegen. El problema actual és voler tirar els militars estrangers fora de Mali. Enguany han mort tres presidents. La protesta ve d’ací, Mali era un país tranquil fins que han descobert que hi ha petroli. L’europeu mata per res.

 

En definitiva una projecció seguida amb molt d’interés que va originar un ric debat entre el nombrós públic i els magnífics representants de diverses organitzacions no governamentals.

20210310 The Letter Cine Club Acció Documental +

 

En una Kenia actual, com podem veure al documental, encara persisteixen tradicions i fenòmens ancestrals que en
determinades situacions son extremadament violentes. Com es fa palés a la projecció continúen produint-se situacions de violencia, fins i tot l’assassinat, de persones molt grans, i tot en relació amb elements de bruixeria, supersticions, o
maldicions que tenen un rerafons de la religió i del robatori fonamentalment de terres.

 

SINOPSI

Kamango, nascuda el 1925, és una matriarca envellida a càrrec de la granja familiar. La seva família tipifica les lluites de la classe mitjana de les comunitats rurals a la perifèria del desenvolupament econòmic en expansió, massa sovint centrat en mega ciutats com Nairobi. Una col·lecció de funcionaris jutjats, agricultors i professionals, posseeixen una àmplia gamma d’orígens educatius i religiosos, que acoloreixen les explicacions individuals de la lluita quotidiana i de la desgràcia familiar. La bruixeria opera tant al centre com als marges d’aquesta història. Situat enmig d’ acusacions de bruixeria generalitzades , violència i fins i tot assassinat d’ancians al comtat de Kilifi, sabem que Mama Kamango també ha estat acusada i amenaçada. Les acusacions contra ella provenen de la seva família, ja que s’estenien els rumors que les seves accions es trobaven al centre de diverses desgràcies familiars. El seu net , Karisa, viatja des de Mombasa als seus arrels rurals per investigar la situació.

Lluny queden els temps de la santa inquisició, en els quals el simple fet d’acusar una persona d’exercir la bruixeria provocava la seua segura detenció i iniciava un procés en el qual molt probablement podia morir. També ens recorda altres temps no tan llunyans, com la posguerra espanyola, on les denuncies s’aprofitaven per enriquir-se. La denúncia com a mètode per a acabar amb disputes personals, velles picabaralles i fins i tot per a posar el focus cap a uns altres i sentir així una falsa seguretat, sempre a l’expectativa de les denúncies dels altres.

The Letter mostra que les supersticions i la caça de bruixes continuen existint en ple segle XXI, i en la majoria de les ocasions oculten interessos econòmics en el seu interior. Un missatge vist a través de Facebook per Karisa, en el qual llig com un oncle seu acusa la seua àvia de les desgràcies pròpies, provoquen un viatge a Mombasa on Karisa descobrirà una brutal realitat: l’assassinat a colps de matxet d’ancianes acusats de bruixeria. Temorós per la vida de la seua pròpia àvia, Karisa decideix investigar sobre el tema, descobrint unes creences molt arrelades entre les gents de la seua terra natal, incloent als seus propis familiars i amistats. Una violència enfront de la gent anciana que oculta un fosc i egoista interés, ensenyorir-se de les seues terres després del seu assassinat. El colonialisme salvatge ennuvolant les ments de les persones a través de la religió, deixant arrere els valors de comunitat de les zones rurals.

Una història d’amor intergeneracional, en la qual el carisma de Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

A diferència dels mitjans de comunicació populars i les representacions cinematogràfiques, que descarten les creences sobre la bruixeria com a tradició «primitiva», The Letter adopta un enfocament polifacètic i empàtic modern. Tenim notícies d’ambdues parts del debat familiar, ja que els sistemes de creences cristianes xoquen amb explicacions sobrenaturals i científiques de la malaltia, la infertilitat i la mort. No obstant això, com més Karisa investiga les acusacions contra la seva àvia, ens assabentem que el debat sobre el sobrenatural és secundari a la política d’herència i a disputes familiars més profundes.

 

Reportatge fotogràfic de la sessió

20210310 The Letter Cine Club Acció Documental +

Post a Comment

X