El  Govern espanyol ha presentat la nova Carta de Drets Digitals, un document que busca adaptar els drets bàsics consagrats a la Constitució als entorns digitals per “no deixar a ningú enrere”. El document, que no té caràcter normatiu, reconeix els nous reptes que planteja  el nou entorn digital i pretén  posar un marc de referència per a l’acció de tots els poders públics.

En paraules del President del Govern, la Carta vol “reforçar” i “ampliar” els drets de la ciutadania, generar certesa en la societat davant la nova realitat digital i augmentar la confiança de les persones front la disrupció que representa la tecnologia.

Què són els drets digitals?
Els drets digitals són els drets humans dins del terreny d’Internet i les tecnologies digitals. El creixement continu de les TIC i l’actualització constant de noves eines fan cada vegada més difícil garantir la protecció dels drets de les persones en l’àmbit digital i, igual que  els drets humans i llibertats fonamentals, s’han de defensar ampliar d’acord amb les noves circumstàncies de l’era digital.

És per aquest motiu queen els últims anys han anat creixent les iniciatives polítiques per protegir i promoure els drets digitals a escala global. Cal tindre un anàlisi dins del  context internacional, com a fruit de l’aprenentatge de les iniciatives per a la definició de codis ètics i sistemes de drets en l’esfera digital impulsades per institucions, associacions i comunitats d’arreu del món, i d’acord amb el punt 17 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que advoca per enfortir aliances mundials per assolir els objectius globals.

La Carta ara publicada,  recull sis categories principals de drets:

Drets de llibertat: en l’entorn digital, identitat digital, protecció de dades, Ciberseguretat, …

Drets d’igualtat: igualtat i no discriminació, accés a Internet, menors, accessibilitat universal, herència digital, …

Drets de participació i de conformació de l’espai públic: neutralitat de Internet, llibertat d’expressió i informació, informació veraç, educació digital, relació amb les Administracions, …

Drets de l’entorn laboral i empresarial: en l’àmbit laboral, l’empresa en l’entorn digital.

Drets digitals en entorns específics: accés a dades amb finalitats d’arxiu en interès públic, investigació científica o històrica, entre altres, desenvolupament tecnològic, protecció de la salut, drets davant la intel·ligència artificial, utilització de les neurotecnologies, …

Garanties i eficàcia: drets en els entorns digitals, Eficàcia.

La Carta no és normativa, s’entén sense perjudici de l‘ordenament jurídic vigent, en particular en matèria de drets, les disposicions del qual seran d’aplicació: LOPDGDD, la recent Llei de Treball a Distància, la LSSICE, la Llei de Telecomunicacions, la de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, etc.

Com era d’esperar, s’han produït diferències de relleu entre els components del grup de treball en diversos dels aspectes tractats. Però al menys s’ha consensuat un text que, sens dubte, és un pas més en la bona direcció.

Aprofitem per recordar aquí, per últim, que el març passat es van complir dos anys de la presentació de la pionera “Carta de Barcelona per els Drets de la Ciutadania en la era digital”, projecte impulsat per el Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona,

La “Carta” va néixer amb l’objectiu d’establir les bases per a un acord global que permeti garantir que els avenços tecnològics -que ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones- es duguin a terme respectant els drets humans essencials i els principis democràtics de les societats.

És indubtable que ens enfrontem a reptes inèdits i el món jurídic ha de ser valent i proactiu (i ràpid) per donar-li a la societat les solucions que necessita. D’altre manera, els nostres conciutadans en ho demandaran.