Canal 9 s’ha guanyat l’estigma no només al País Valencià sinó a tot l’Estat de ser la televisió manipulada per antonomàsia. De tots els exemples que il·lustren aquesta realitat, quin es quedaria?

És difícil quedar-se’n un només. Un antropòleg o un sociòleg que observara la nostra televisió, la primera qüestió que detectaria seria l’escassa utilització de la nostra llengua. No hi apareix la llengua ni els col·lectius que estan compromesos amb la seua promoció, des d’Escola Valenciana fins a ACPV, passant pel Micalet. Anant a exemples concrets de manipulació, destacaria el programa DBT. La seua presentadora, que parla en castellà, que porta periodistes de Madrid, que no tracta els problemes específics del País Valencià, està constantment defenent el PP. També em ve al cap Manu Ríos, amb aquell programa, Parlem clar, en què feia una introducció editorialista i que es va convertir en exemple de manipulació en la major part de facultats de periodisme espanyoles. Després, grans esdeveniments, com ara les manifestacions en defensa de l’escola pública i valenciana, que no han existit com a tals, és a dir, que no s’hi ha informat de les manifestacions estrictament, però sí que hi ha aparegut la rèplica del conseller o fins i tot les queixes dels comerciants. I no parlem ja de tota el tractament del cas Gürtel, deliberadament amagada.

Què haurien de fer els periodistes de la casa davant aquesta greu situació?

Jo he apel·lat en moltes ocasions al compromís professional. Hi ha hagut un grup important de professionals compromesos, que han sigut despatxats i marginats respecte als programes més importants per la seua posició crítica. Malauradament, fa ja set anys que la direcció de RTVV pressiona perquè no hi haja quòrum en el comité de redacció, un sistema de control de qualitat per part dels treballadors de la redacció. La Unió de Periodistes ha denunciat aquestes pràctiques, però no sembla suficient perquè hi han establit un sistema repressiu, com palesa el cas Sanz: el que va ser número 2 de l’ens i cap de recursos humans està acusat no només d’assetjament sexual sinó també d’abús sexual a tres periodistes. Aquest home ve del cas Naseiro, era el responsable de moltes de les qüestions que passaven a la casa. Ell ha comés múltiples abusos de poder. També hem de parlar de l’exdirector general, Pedro García, esguitat pel cas Gürtel, la gestió del qual ha demostrat que la corrupció també ha afectat RTVV, encara que siga presumptament. Parlem de 14 milions d’euros pagats per RTVV per la visita del papa.

Es pot deslligar la gestió de RTVV de la política del PP en tots els àmbits?

Amb RTVV hem tornat a mètodes del passat, a la metodologia de Goebbels. S’hi ha creat una agenda diferent de la real i un món idíl·lic. Es tracta d’una greu amenaça a la democràcia dirigida des de la plaça de Manises. Ací hem hagut de pagar una ampla nòmina d’una sèrie de creadors d’opinió: Carlos Dávila, Sánchez Dragó, Isabel Durán, Julián Lago… que primer van preparar el desembarcament de Zaplana a Madrid i, després, la consolidació de Camps com a baró. Per una altra banda RTVV és una amenaça a l’economia valenciana, no només pels 1.300 milions que deu, sinó per la manca d’oportunitats que ofereix. Mentre la Unió Europea ens diu que l’única eixida que hi ha per a la crisi és la societat del coneixement, RTVV hi va en contra, embadaleix la població i abaixa el nivell dels continguts. Ací tot és festa i banalització. Fins i tot el Nou Multimèdia deixa molt a desitjar. Hi ha un rebuig global, no només de la part de la ciutadania de la qual no es respecta el pensament i la posició ideològica, sinó d’una majoria dels valencians, especialment de la gent jove, i això explica les baixes quotes d’audiència.

Confia que alguna cosa canviarà amb Fabra en la presidència de la Generalitat?

No ho sé. La passada legislatura va coincidir amb un canvi profund en les televisions públiques, especialment en RTVE, i ací hem aprofundit en la línia més rància. Ara per ara qualsevol canvi és molt més complicat, per la situació de crisi. A més, partim d’una pèrdua d’acceptació i identitat, palesada en la davallada de l’audiència. No és que confie molt en el president de la Generalitat, la veritat, però tot depén en principi del canvi de l’equip directiu. Jo no era partidari de la renovació del consell d’administració fins que es produïra un acord sobre un nou model audiovisual per a aquest país. Un acord que passa per l’entesa entre el govern i l’oposició a les Corts, i també de la societat. El nomenament del director ha de centrar-se en una persona de consens. López Jaraba no pot continuar sent el director de RTVV.

Per què creu que Camps ha perseguit les emissions de TV3 al País Valencià, perquè és un anticatalanista o perquè no controla aquesta televisió?

Jo crec que per tot plegat, però fonamentalment per agitar l’enemic català, un exercici habitual de la dreta valenciana. Aquest tipus de pràctiques, les de buscar un enemic exterior, són habitualment dutes a terme per governs totalitaris. Camps sabia que treballar per un espai comú en l’àmbit sociolingüístic català-balear-valencià és un tema que ens interessa a tots, però pensem que el PP en el seu moment es va oposar fins i tot al corredor mediterrani. L’espai de comunicació, com ha arreplegat molt bé la llei catalana de l’audiovisual, interessa a les productores i a la ciutadania. Més tard que prompte, en una societat globalitzada, cal arribar a una massa crítica, perquè no és el mateix tindre un mercat de cinc milions de ciutadans que un de més ample. S’hauria de plantejar un espai d’igual a igual dins d’un enfocament de cooperació, no de dependència. Per exemple, estaria molt bé que en les sèries de ficció aparegueren personatges que parlaren en el dialecte de l’Alcoià o en barceloní a la vegada.

El PP valencià defensa la reciprocitat entre TV3 i Canal 9 però exigeix al govern espanyol un nou múltiplex.

Augmentar les quotes de diversitat i pluralitat sempre és bo, i més encara si es tracta d’un sistema públic. Jo crec en la reciprocitat però també en la ILP Televisió sense Fronteres, perquè tenim més de quaranta canals en castellà i molts pocs en català. Hi ha un nacionalisme espanyol exacerbat que no posa cap impediment que ens vinguen televisions en castellà des de totes bandes però que es nega a acceptar les que emeten en català. En tot cas, i pel que fa al múltiplex, hi ha una trampa del PP. En 2006 el govern valencià va tirar avant la llei del sector audiovisual valencià, que l’únic que pretenia era controlar les TDT. En aquesta norma, recordem-ho, es diu que si es produeix la concessió d’un altre múltiplex, aquest es donarà a la gestió indirecta, és a dir, es privatitzarà. Quan el reclamen, amaguen que volen donar-ho a la privada. No cal un nou múltiplex si és per a lliurar-lo als amics. Ara per ara, l’espai és suficient: RTVV fins i tot ha duplicat els canals per a poder ocupar els dos múltiplex que té concedits.

Què és ACICOM?

El novembre de 2009, un nombrós grup de persones de caire progressista i procedència diversa vam estar d’acord que hi havia una greu amenaça a la democràcia valenciana, atés el dèficit de comunicació que patim. Llavors vam decidir crear una associació ciutadana, la missió de la qual és la millora del que nosaltres anomenem la “dieta mediàtica”. Això obliga a defendre els drets relacionats amb la informació i la comunicació, que són conculcats habitualment, però també uns altres drets relacionats, com ara els de drets lingüístics, bàsics per a la configuració del model de societat i la conformació de la identitat d’un poble, o el dret a la igualtat. Des d’ACICOM posem en contacte diverses persones sensibilitzades amb el tema de la comunicació per crear públics per als elements de comunicació valencià, com ara els curtmetratges, i, per una altra banda, hem configurat un grup de treball d’educació i comunicació, per tal que la ciutadania tinga accés a l’alfabetització digital en el sentit més ampli. Igualment analitzem i estudiem diversos fenòmens comunicatius. Ja hem posat en marxa campanyes com ara Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes. Molts dels que ara estem en ACICOM ens vam conéixer arran de la creació de la plataforma en defensa d’una RTVV pública, en valencià i de qualitat, contra el primer intent del govern de Zaplana de privatitzar l’ens.

Més informació en: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/447573-jaraba-no-pot-continuar-de-director-de-rtvv.html