Crònica de la sessió sobre MIL INCENDIS, en Cineclub ACCIÓ DOCUMENTAL, dimecres 15/06/2022 en OCTUBRE CCC.

Ana Garcia

Dins el cineclub Acció Documental + amb col·laboració de DOCS Barcelona, es va projectar el 15 de juny, el documental “MIL INCENDIS” que segueix la vida quotidiana d’una familia de Myanmar(Birmania) que extreu petroli manualment per sobreviure. En un entorn rural marcat pel foc, els forats al subsol i el ritme mecànic d’una industria petroliera artesanal.

L’acte va estar presentat per Emili Payá d’ACPV, i per Ana Garcia, Vicepresidenta d’ACICOM. Va moderar Joan Lloret coordinador del Cineclub Acció Documental + i President d’ACICOM.

 

Després de la projecció tinguérem un interessant col·loqui amb:

 

Juan Medina Cobo, graduat de Ciències Polítiques i de l’Administració Pública de la Universitat de València. Ambaixador del Pacte Europeu pel Clima des de juliol 2021. Regidor de Desarrollo sostenible, Transición ecológica y Cambio climático a Quart de Poblet , essent reconegut com el primer regidor del Govern Obert d’Espanya 2011-2015.

Director de la EDUSI (Estrategia, Desarrollo Urbano sostenible Integral) 2015-2023.

 

José Ramón Bertomeu Sánchez, catedràtic d’Història de la Ciència per la Universitat de València, durant els ultims anys ha estat director de l’Institut Hª de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” de València. La seva principal línia d’investigació és la història dels productes tòxics (segles XIX-XX). Investiga actualment la història dels plaguicides durant el franquisme dins d’un projecte col·lectiu més ampli dedicat a les pràctiques d’invisibilització dels riscs tòxics a l’Estat Espanyol durant el segle XX (PID2019-106743GB-C21). Es coordinador del manual online “Sabers en acció: una nova història de la ciència, la tecnología i la medicina” publicada a https://sabersenaccio.iec.cat/

 

Es fa una primera reflexió, per part del moderador, sobre la situació política del país, les condicions de misèria i conflictivitat social existents. I també la invisibilitat, que de segur hi ha, en el documental de malalties i accidents deguts a la manipulació del petroli.

Tot seguit dona la paraula als ponents, intervenint en primer lloc Juan Medina, el qual fa una reflexió sobre la situació política del país i desenvolupament ínfim. Afegeix que va ser colònia britànica fins la independència. La darrera presidenta està retinguda en sa casa (colp d’estat militar). Quant al documental retrata una família normal.

L’altre ponent José Ramón Bertomeu, l’extracció manual del petroli a la superfície ve d’antic i que hi ha molt exemples d’aquest ús limitat a diferents punts del món. La riquesa petrolífera del subsòl de Birmània i la facilitat d’accés va facilitar un comerç des de l’Antiguitat, també per la seva situació estratègica a la zona indoxinesa. Quan arribaren les potencies occidentals, i particularment els britànics, varen detectar ràpidament aquestes fonts naturals i establiren una relació colonial que es va allargar fins al segle XX amb la creació de la Burmah Oil Company a la dècada de 1880. També va resumir els treballs de l’historiador Timothy Mitchell i el seu llibre Carbon Democracy, on assenyala les potencialitats del petroli per a crear aquestes relacions colonials d’extractivisme capitalista. Al contrari que el carbó mineral, el petroli és un combustible de fàcil transport amb oleoductes, que no requereix una concentració de personal treballador amb capacitat d’organització sindical i, aleshores d’aturar la producció: no hi ha un moviment obrer de miners del petroli, semblant al de les mines de carbó mineral. Les conseqüències negatives de l’extracció agafa gran població, que veuen deteriorades les seves condicions sanitàries i ambientals, treballant cada vegada amb pous exhaurits i de més baixa qualitat, al mateix temps que els grans beneficis arriben als propietaris de les grans multinacionals extractives. Per això, alguns autors han afirmat que el petroli és una maledicció per a les poblacions que viuen en aquestes zones productores. El documental ens parla d’aquestes situacions degradades i mostra també les formes de resiliència fonamentades amb pràctiques culturals pròpies connectades amb innovacions com la telefonia mòbil, els televisors i els clubs de futbol .

En la següent intervenció Juan Medina, recalca la contaminació de la terra per les imatges. Diu que a nivell europeu hi ha un gran pacte per combatre el canvi climàtic, canvi de vida, cal tindre en compte als negacionistes. L’existència d’un pacte verd europeu, canviar la energia en industria, empreses, ciutadans, per tal de disminuir un 30% d’emissions per a 2030. S’ha seleccionat València per a eixos objectius, ser neutral, no emitir CO2 en 2050, Fons per condicionar les vivendes “empleo  verde”, l’hidrogen verd per la industria. Va afegir que a partir de 2035 no es fabricaran automòbils de gasolina ni diesel.

 

 

José Ramón Bertomeu, va afegir que hi ha autors que afirmen que als darrers dos segles s’ha creat una particular addicció de les societats occidentals amb els combustibles fòssils. A hores d’ara, aquests combustibles representen més del 80% de l’energia primària consumida, el que fa molt difícil la seva substitució per fonts d’energia renovable, p molt més a països com Xina i Birmània. Caldria un gran consens front al problema i combatre el canvi climàtic.

En definitiva un col·loqui ben enriquidor entre el públic assistent i els ponents que han aportat la seua experiència particular en un tema amb unes connotacions complexes, però que ha donat peu a aclariments necessaris en una societat, l’actual, en la que el tema del canvi climàtic i els combustibles fòssils està ben present.