CCC Cinema Ciutadà Compromés. Inici del Cicle dia 10 de desembre de 2013

CCC (CINEMA CIUTADÀ COMPROMÉS)

Introducció

Un dels objectius nuclears d’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) és la millora de la dieta mediàtica dels valencians i les valencianes. En aquest sentit, la nostra Associació vol potenciar els projectes audiovisuals nascuts al sí de la ciutadania i que aconsegueixen el seu suport. L’audiovisual valencià, en general, i el cinema social especialment, troba molts entrebancs a l’hora tant de la producció i realització com de la seua distribució. Es tracta d’un mercat reduït i sense vies desenvolupades per aplegar al gran públic. La ciutadania té molt poques opcions de visionar i gaudir obres d’interés fetes a la Comunitat Valenciana, que ajuden a un conformar opinions i gaudir des d’un esperit crític.

ACICOM assumeix que es tracta d’un repte difícil i de gran complexitat al tindre que omplir mancances cròniques: cal obrir noves finestres i espais de distribució per a les produccions valencianes pràcticament desconegudes del gran públic; s’han de crear unes vies de difusió que generen sinergies positives i renovadores; es fa necessari visibilitzar el treball dels nostres creadors i creadores al temps que se treballa en la promoció i valoració de la cultura audiovisual i es necessari enfrontar la conquesta de nous públics per al audiovisual valencià.

Des d’ACICOM considerem aquest projecte com un repte difícil i complex però no inviable, sinó que expressem amb realisme la dificultat per poder abordar la seua realització amb possibilitats d’èxit. Convençuts de que paga la pena intentar-ho perquè el Cinema Social és un cinema de compromís amb l’entorn, proper o llunyà, i amb el temps, històric o contemporani. Compromés amb els valors socials i amb la seua transmissió. Compromés amb la societat i la política, amb l’art i la ciència.

I estos compromisos són assumits com a propis per ACICOM que valora el cinema social com un dels millors vehicles per fomentar nous models de vida, motivar comportaments i actituds positives enfront de l’humana existència, denunciar injustícies o generar anàlisi i reflexions vitals.

Es tracta d’un ample ventall de mirades produïdes gràcies a la capacitat d’iniciativa de tot el sector que ha de superar l’absència de recolzament institucional, i que només pot comptar amb la capacitat artística, professional i empresarial d’un col·lectiu arrelat a la seua societat que necessita el suport de la ciutadania per a endinsar-se en els temes que preocupen a la societat valenciana progressista i no adormida. Però també se proposen interessar a altres sectors socials per a traure’ls del somni, el costum o l’avorriment mitjançant la reflexió sobre la nostra contradictòria realitat, oferint una visió  plural i diversa amb les diferents temàtiques socials i polítiques com la immigració, la igualtat de gènere, la memòria històrica, la cooperació internacional, la salut i la educació, la societat del benestar, la competitivitat enfront de la solidaritat, les velles i les noves formes d’esclavitud o el drama de les guerres modernes i la pobresa.

ACICOM és conscient que el audiovisual i el cinema són vehicles de comunicació i eines d’expressió que contribueixen a transformar i millorar la nostra societat. Per això, perquè tenim la vocació de servir d’enllaç entre el sector professional i el públic, mantenim la decidida voluntat d’ajudar, participar, impulsar i cooperar activament en aquest desig ciutadà de dotar-nos de més llibertat i més saviesa.

Què és CCC Cinema Ciutadà Compromés?

És una cicle o mostra de produccions audiovisuals valencianes que tenen en comú haver estat possibles, gràcies al suport i el compromís de la ciutadania.

Els termes anglosaxons crowdsourcing i crowdfunding estan incorporant-se a la nostra vida quotidiana. Es tracta de la participació ciutadana en la realització de projectes, bé amb la seua financiació com és el micromecenatge, bé en la seua pròpia realització aportant treball, idees, implicació, etc.

Projectes que s’han realitzat amb la participació activa d’associacions, col·lectius i persones, que s’han finançat amb l’ajuda de sistemes de micromecenatge i que generalment tracten temes relacionats amb temàtica social, política, econòmica, mediambiental, etc.

.Objectius

• Donar a conèixer i facilitar la difusió d’aquestes produccions audiovisuals que han segut recolzades per un ample ventall de persones.

• Aglutinar les produccions per afavorir-ne la distribució i promoció en xarxes d’exhibició alternatives al sistema comercial.

• Posar en valor aquestes obres pel seu contingut social, artístic i col·lectiu.

• Potenciar l’exhibició de produccions audiovisuals en valencià.

• Facilitar la creació de noves pantalles d’exhibició per a produccions audiovisuals

valencianes.

• Generar propostes culturals i socials a partir de les produccions audiovisuals.

Activitats

Iniciem l’exhibició d’obres audiovisuals valencianes, que tenen en comú haver estat possibles gràcies al suport i el compromís de la ciutadania, amb l’objectiu d’iniciar una xarxa estable de difusió del cinema social i compromès amb la nostra societat.

Les primeres projeccions i sessions tindran lloc al CCC Octubre, en devcembre de 2013, gràcies a la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià; però qualsevol col·lectiu i organització pot fer seu el projecte i poc a poc anirem estenent les projeccions al llarg de tot el país.

Esdeveniment en facebook. Invita a les teues amistats

https://www.facebook.com/events/609865435738277

.

Dia 10 de decembre de 2013


18 h. Un barri de cine, un col·le de pel·lícula
CEIP SANTA TERESA Hort d’En Cendra 3

Any de producció  2013

Duració 25’ 45”

Idioma original  Valencià

Subtítols Anglés

Intèrprets: La Comunitat Educativa del CEIP Santa Teresa de València: alumnat, professorat, mares i pares, etc.

Ficció

Sinopsis: “Vicent Ferrer projectà en 1910 uns cinematògrafs bessons dins l’antic Hort d’En Cendra, propietat del Marqués de Caro. Des del carrer Ripalda, s’accedia a l’interior de dues naus estretes unides per una cafeteria. Modificacions urbanístiques afectaren una tipologia avançada a l’època: dos cines funcionant a l’hora. Al 1934, l’única sala en ús s’adaptà per a cinema sonor. El Cine Museu va funcionar fins 1984. Del conjunt modernista (inspirat en l’arquitectura vienesa i en els pavellons italians de l’Exposició de Torí, 1902), tan sols resta la façana d’una nau utilitzada de magatzem. Actualment restaurada, forma part del CEIP Santa Teresa” Els més de 200 alumnes del Col·legi Públic Santa Teresa de València s’han embarcat , al costat de professors i pares, en el rodatge d’un curtmetratge que rememora algunes de les escenes més emblemàtiques de la història del cinema , amb adaptacions a la cultura valenciana i una gran dosi d’humor

Es tracta del projecte educatiu ” Un barri de cinema, un col·le de pel·lícula ” , en què el professor de primària Josep Arbiol ha implicat a tots per “introduir els escolars en l’apassionant món del cinema” .

“Els nens manegen molt bé les noves tecnologies; però no coneixen els codis dels sistemes audiovisuals, i he pretès posar-los en contacte amb ells”, explica l’artífex d’aquest projecte .

Arbiol és a més l’impulsor i el director de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu, que es celebra a València .

El curtmetratge , dura 25 minuts, està rodat pels carrers i monuments més pintorescos del barri valencià del Carme on s’ubica el col·legi. Va ser estrenat el dia 20 de juny de 2013.

Superman , Mary Poppins i ET sobrevolaran així els carrers del barri encarnats per escolars d’entre 3 i 16 anys .Alumnes, pares, mares i professors encarnen grans del cinema com Audrey Hepburn , Gregory Peck , Harold Lloyd , Marcelo Mastroiani , María Barranco o José Isbert .S’interpreten escenes de pel·lícules com ” Gremlins “, ” Spiderman ” , ” Titanic ” , “Vacances a Roma” o “Esmorzar amb diamants” .També recreen escenes de por com ” Psicosi” , ” Chucky , el ninot diabòlic” o “Els ocells” .Musicals com ” Cantant sota la pluja” , ” Mamma Mia ” o ” Grease ” estan dins del seu repertori .

Un pare guitarrista ha fet els arranjaments de la música, la tia cantant d’un altre alumne ha interpretat la cançó final i altres pares han aconseguit vestuari , un gran elefant de cartró pedra , un vaixell , un descapotable o minihelicóptero amb una càmera per gravar .

Arbiol destaca la “implicació total” de pares , professors i alumnes en aquest projecte educatiu que ha tingut un cost zero gràcies a la implicació desinteressada de tots.

El curt busca també tornar l’esplendor a l’emblemàtic Cinema Museu de València , la façana és avui l’entrada principal del col·legi .

El palau del Marqués de Dos Aigües , l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern ) i les places de la Mare de Déu o del Patriarca han estat escenaris d’aquesta iniciativa , en la qual també s’han implicat policies nacionals a cavall i bombers de la ciutat .

Miniatura19:30h. ERE (Expedient de Regularització d’Endollats)

Per uns moments, tornem a la infantesa, quan tot era possible i tot estava per fer. Des de la primera edat, hem practicat jocs, aparentment innocents, que al remat només ens han servit d’ensinistrament per a conviure amb la mentida. Qui t’ha dit a tu que la vida és justa?-afirma la mare de Sofia, protagonista del curt ERE, Expedient de Regularització d’Endollats, dirigit per Alicia Puig, una producció d’Alvaro Olavarría y UKEMOTION, i un equip tècnic de treballadors acomiadats de RTVV.

Sofia és una xiqueta de 9 anys que descobreix amb perplexitat que en el món dels adults la JUSTÍCIA és relativa. De cop i volta, es troba immersa en la confecció d’una llista de víctimes d’un ERO seguint criteris subjectius. Una metàfora, senzilla i amb una força descomunal, on l’espectador sense adonar-se’n acaba participant en el joc cruel de decidir sobre la vida de les persones. En només set minuts, es passa del somriure obert i divertit, a la ira, i finalment a la desesperació en observar la teua realitat i sentir-te atrapat en una gran teranyina venuda amb total normalitat. ERE és un treball audiovisual  inspirat en l’ERO de Ràdio Televisió Valenciana però s’adapta als que han patit milers de valencians, ja que, cruament, deixa al descobert el sentiment d’impotència que uneix a tots els que hem viscut una experiència tan traumàtica. El curtmetratge ERE, Expedient de Regulació d’Endollats, te com a objectiu solidaritzar-se amb tots els afectats per reajustaments de plantilla tan indignes com el nostre, sense negociació ni bona fe. Només amb l’objectiu de desfer-se d’aquells que des de fa anys hem cregut en la Ràdio Televisió Pública i l’hem volguda salvar dels predadors. El 21 d’Octubre, es decidiria si les maganyes guanyen el joc o, si com assegura Sofia, podem estar tranquils perquè ens protegeix la justícia.
Protagonistes: Cristina Fernández i Sofía Quintanilla Azorín

Guió i direcció: Alicia Puig

Producció: Álvaro Olavarria

Una cooproducció de Álvaro Olavarría i UKEmotion

MiniaturaVERGONYA

La crueldat d´uns quants polítics aniquila el sector audiovisual valencià ferint la identitat del Poble.

Des del 2000 milers de periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació públics i privats han estat acomiadats dels seus llocs de treball. El “quart poder” ha anat buidant de sentit, deixant en mans d’un grapat de grups econòmics i financers i d’empreses multinacionals l’opinió pública, la informació i accés a la cultura.

A Espanya el govern del PP ha decidit la externalització, privatització o tancament de les televisions públiques a cop de decret llei, acomiadant massivament als seus treballadors. No pot ser plural una televisió feta per grups que són una hibridació d’interessos polítics, econòmics i financers i que només obeeixen a la llei del mercat, de la seva cotització en borsa o del partit polític que els concedeix les contractes. Només la televisió pública ètica garanteix el dret d’accés i de veu als ciutadans i és fonamental per a una opinió pública i una societat sana, crítica i madura.

Un curtmetratge d’Alicia Puig produït per Alvaro Olavarría i UKEMOTION.

La productora  UKEMOTION, actors i actrius valencians (alguns molt coneguts per participar a l’Alqueria Blanca) han realitzat un curtmetratge  al voltant del tancament de la radiotelevisió pública valenciana. Es tracta de ‘Vergonya’, una peça audiovisual d’Alícia Puig produïda per Álvaro Olabarria i Ukemotion que resumeix en a penes 5 minuts els anys de calvari a la redacció de l’ens públic. La cançó de la banda sonora és ‘Nascut d’aquesta terra’ d’Andreu Valor, inclosa al seu últim disc, i a la que col·labora el cantautor català Cesk Freixas

PRESCINDIBLES

Els acomiadaments massius de RTVV, comunicats per correu electrònic i un tuit de l’ex-locutora Reis Juan (presidenta de Milde9) inspiren un curtmetratge del director Joan Àlvarez Lladós.

El curtmetratge va ser una iniciativa personal de Joan Àlvarez Lladós. Cap productora, ni cap mena de pressupost van figurar en origen: només els seus amics professionals de l’ofici. Tothom que hi va treballar es dedica al cine, o a la tv o a coses vinculades. És a dir: malgrat ser un projecte “entre amics” era professional al 100%, aportant cadascú el seu treball i professionalitat.

Un petit resum de com va anar tot el pots trobar aquí: http://www.levante-emv.com/cultura/2013/02/26/prescindibles-rtvv/977584.html

Álvarez feia temps que buscava un tema per fer un curtmetratge i volia parlar de la cara inhumana del sistema capitalista des d’alguna vessant. La piulada de la Reis Juan va ser el foc que va fer encendre una metxa que només esperava la flama per poder començar a cremar. Era una manera perfecta de mostrar la inhumanitat.

La piulada és aquesta:
https://twitter.com/reisjuan/status/281094864966393856/photo/1

“No vaig voler dedicar el curtmetratge, ja que, al final, acaba sent una venjança molt “light” i em semblava frívol comparat amb la lluita i el patiment que havia patit tanta gent (i que malauradament, quedava per patir). No estava a l’alçada de ser homenatge de res ni de ningú, simplement, va ser-ne el resultat de la inspiració en un fet real.

Tot el guió va ser inventat: no em vaig basar en ningú, simplement vaig intentar posar-me a la pell de com reaccionarien tots els personatges en una situació així. Ho dic perquè sembla que molta gent va reconèixer certes actituds en el que estava passant a RTVV. És lògic, som humans: si et toca ser un monstre, sigues fred, crea una distància enorme entre tu i aquells a qui fas patir per poder-te mirar al mirall cada dia, no?”

Actors: Xavier Pàmies, Georgina Amat, Rafel Pi, Rocío Manzano

Guió i Direcció: Joan Álvarez Lladós

Post a Comment