ACICOM CELEBREM EL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO 2026: 106 anys de proximitat i el batec d’ACICOM en les ones

Aquest 13 de febrer de 2026, el món celebra el Dia Mundial de la Ràdio. Des d’ACICOM, ens unim a aquesta efemèride —que commemora l’aniversari de la creació de la ràdio de les Nacions Unides — no només com a espectadors, sinó com a agents actius que entenen la ràdio com l’eina definitiva per a la democratització de la comunicació.

.

Un mitjà indispensable en ple 2026

La ràdio segueix sent un servei públic essencial per diverses raons que avui reivindiquem:

  • Accessibilitat total: És un mitjà de baix cost, per ones o per internet, permet que zones rurals o remotes reban informació de qualitat.
  • Seguretat en crisis: Com vam comprovar el 28 d’abril de l’any passat durant l’apagada general a Espanya, la ràdio és l’única font que no falla en catàstrofes, proveint informació vital que pot salvar vides.
  • Combat la soledat: Ofereix acompanyament i una veu amiga a qui viu sol o treballa llargues jornades.
  • Adaptabilitat: Lluny d’estar desfasada, s’ha integrat en l’entorn digital mitjançant els podcasts, arribant a nous públics amb una oferta variada de debats i relats..

.

VEUS ACICOM: El nostre altaveu a Russafa Ràdio

.

Acomplim amb l’article 20.3 de la Constitució. Garantir l’accés dels grups socials als mitjans de comunicació, oferint visibilitat a les persones que s’ocupen i procupen per millorar la societat

El nostre compromís es materialitza cada setmana, els dijous de 12 a 13h, en el programa VEUS ACICOM, emès des de l’emissora comunitària Russafa Ràdio. Com destaca la nostra companya Anna Senent, el que fa especial la ràdio és la seua proximitat i la capacitat de generar empatia amb la ciutadania. Per a ACICOM, les emissores locals són imprescindibles per a oferir notícies de proximitat i fomentar la consciència crítica.

Pots veure totes les produccions d’ACICOM al nostre/teu canal de youtube:

.

https://www.youtube.com/@CANAL-ACICOM

Totes les entrevistes per visualitar les entitats i persones que treballen pel ben comú, en la llista de reproducció de QUI ÉS QUI, amb més de 200 peces ja realitzades:

.

QUI ÉS QUI

Des d’ACICOM fomentem i defensem el Dret Constitucional d’Accés dels Grups Socials als Mitjans de Comunicació. Els nostres programes, primer VALÈNCIA, KLARA I TRANSPARENT, en col·laboració amb Ràdio Klara i ara VEUS ACICOM, en Russafa Ràdio, , dona veu a les entitats cíviques i socials, oferint-les així visibilitat de les seues activitats i fent una crida a la ciutadania a sumar-se a les mateixes. Aquest llista de reproducció ens ofereix un accés directe a les peces editades amb cadascuna de les entrevistes a grups socials , editades i individualitzades Et convidem a difondre i aplegar així a la ciutadania.

.

.

Formació i Empoderament: “Africanas Valientes”

Enguany posem el focus en la formació a col·lectius com Africanas Valientes. Una col·laboració entre l’ONG Farmamundi i ACICOM

Hui, dones africanes que viuen a València i participen en tallers radiofònics parlen en les seues llengües maternes i també en valencià. Un recordatori de la importància de la ràdio per comunicar, compartir experiències i acostar realitats diferents.

Les llengües travessen territoris i les paraules connecten històries i resistències.

Aquesta activitat és possible gràcies a un projecte de Farmamundi amb el suport de la Generalitat Valenciana.”

                       

.

CELEBREM EL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO (veus)- Valientes africanas diversos idiomes

Punxa per escoltar-ho

 

La ràdio és un instrument de llibertat; com recorda Jaime Millás, la veu transmet una confiança absoluta i té el poder de la immediatesa, narrant la notícia en el moment exacte en què es produeix. En ensenyar aquestes dones a utilitzar el micròfon, els donem les claus per a comunicar-se directament, recordant aquells que antigament anaven al teatre per a “escoltar el que no podien llegir”.

.

La saviesa de les nostres associades: Records que fan història

Dins d’ACICOM comptem amb veus expertes que defineixen la ràdio com un espai d’intimitat i imaginació.

Emilia Bolinches ens recorda que el missatge radiofònic és “com una mena de secret que et conten a tu” , arribant directament a l’ànima a través de la veu i la música.

Els nostres professionals comparteixen moments on la ràdio va ser el centre de la realitat:

  • La resistència: Emilia Bolinches recorda com, durant el franquisme, feien programes en directe sobre l’objecció de consciència, desafiant la censura que obligava a gravar-ho tot prèviament.
  • La història en directe: Anna Senent rememora el 23F, quan la ràdio la va mantenir “literalment enganxada” escoltant els trets i crits fins al discurs del Rei, canviant els seus plans de cinema per la crua realitat de les ones.

En definitiva, la ràdio ens cuida, ens informa i ens dóna vida.

Des d’ACICOM continuarem treballant per defensar aquest mitjà que, més que mai, està viu i és de totes i tots.

.

Un recordatori gravat en VEUS ACICOM de Russafa Ràdio.

.

Un article d’opinió, elaborat per Maria Alguacil:
DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO: PER QUÈ SEGUEIX SIGUENT UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ IMPRESCINDIBLE EN LES NOSTRES VIDES

El 13 de febrer està assenyalat com el dia mundial de la ràdio.

¿Per què aquesta data específicament?

Doncs perquè el 13 de febrer marca l’aniversari de la creació de la ràdio a les Nacions Unides. La celebració d’aquest dia va quedar acunyada l’any 2012 per iniciativa de Jorge Álvarez, president de l’Acadèmia Espanyola de la Ràdio, que li ho va proposar a Koichirō Matsuura, director general de la UNESCO entre els anys 1993 i 2009.

La celebració del dia de la ràdio té per objectiu reconèixer el paper de la ràdio en la difusió d’informació, entreteniment i educació a nivell mundial, així com el seu poder democratitzador pel fàcil accés que dona a la comunicació, sent un servei públic que a dia de hui, segueix siguent indispensable per varies raons.

La primera, perquè és un mitjà de comunicació de baix cost, lo qual fa que puga ser utilitzat per molts individus. Així és com persones que viuen en zones rurals o remotes es poden assegurar de que poden seguir obtenint informació de qualitat.

La segona raó és perquè la ràdio ens connecta i fa comunitat. Les emissores locals són una iniciativa imprescindible per a que els veïns obtinguen notícies de proximitat i també perquè ofereixen un espai de cultura i de debat necessaris per fomentar la consciència crítica i el coneixement entre la ciutadania.

La tercera raó la vam poder experimentar el 28 d’abril de l’any passat, quan tota Espanya es va quedar sense llum durant vàries hores i l’única font d’informació que no va deixar de funcionar va ser la ràdio. Davant esdeveniments com aquests o durant catàstrofes, la ràdio es converteix en el mitjà de comunicació més efectiu, proveïnt informació vital de seguretat i notícies urgents que poden salvar vides.

La quarta i última raó és que la ràdio fa molt d’acompanyament a aquelles persones que viuen soles o que han de treballar moltes hores seguides. Sentir la veu d’un interlocutor ens fa sentir menys a soles i la música ens anima el dia.

Actualment, pot ser que la ràdio parega un mitjà de comunicació desfasat que els joves no utilitzen, però la ràdio ha evolucionat i també s’ha adaptat a l’entorn digital, arribant al públic d’altres maneres.

Els podcasts també són ràdio i són escoltats per gent de totes edats i circumstàncies, havent cada vegada més oferta i més variada, ja que hi ha podcasts sobre infinitat de temes i disciplines, ja siguen entrevistes, debats, converses i inclús relats de ficció.

En conclusió, la ràdio és un mitjà fonamental en la nostra societat que ens fa sentir més connectats i que gràcies a la seua eficància, tradició i el seu ús com a ferramenta democratitzadora de la comunicació, és més important i està més viva que mai.

.

La ràdio com element de desenvolupament comunitari:

La ràdio local i les associacions juguen un paper clau com a motor de cohesió social i expressió ciutadana. La ràdio es descriu no només com un mitjà de comunicació, sinó com un espai obert, pròxim i viu on les veus de la ciutadania tenen el seu lloc
Importància de la ràdio:
Altaveu per a la societat civil: La ràdio local té la funció fonamental de donar la paraula a les associacions, col·lectius i persones individuals que tenen coses a dir, permetent que les seues propostes i missatges arriben a la comunitat. 
Espai d’inclusió: Es defineix com un punt de trobada on es comparteixen inquietuds, històries i somnis. És un mitjà inclusiu on es destaca que “ningú es queda fora”.
Proximitat i identitat: A diferència de mitjans més genèrics, la ràdio local permet “escoltar-nos” a nosaltres mateixos, posant en valor la realitat més propera i les veus de la nostra ciutadania.
Refugi d’escolta activa: En un món que avança massa ràpid, la ràdio es reivindica com un espai necessari per a l’escolta activa, contrarestant la immediatesa i superficialitat d’altres canals de comunicació.
En definitiva, sense la participació activa de la gent i de les seues associacions, la ràdio perdria el seu sentit més profund.
.

CELEBREM EL DÍA MUNDIAL DE LA RÀDIO

Pau Andreu, ha realitzat entrevistes a algunes de les sòcies d’ACICOM, que han sigut grans professionals de la ràdio
Avui, día 13 de febrer del 2026, celebrem el día mundial de la ràdio, i des d’ACICOM, volem rendir un xicotet homenatge a aquest mitjà que ens acompanya desde finals del segle XIX, entrevistant i fent algunes xicotetes preguntes a companys que formen part de la nostra associació i que, d’una manera u altra, han estat vinculats a aquest mitjà.
¿Qué fa que la ràdio siga tan especial?
Anna Senent ens destaca que, el que fa que sigui tan especial és la proximitat amb les audiències. Eixa companyia i empatia que ofereix als ciutadans es el que dóna una mobilitat excepcional. Jaime Millás ens conta que, a més, la ràdio ens demana molt a la nostra imaginació, i com no, a la nostra atenció, ja que es tracta d’un mitjà que ofereix conversació, comunicació, reflexió… Però és que a més, també intimitat i immediatesa, tal i com ens diu la nostra companya Emilia Bolinches, qui destaca que, quan els altres mitjans fallen, la ràdio sempre es manté viva.
Per tant, el que ens queda clar es una cosa, i es que tots estarem d’acord en que el factor determinant per excel.lència és la veu. Com bé ens diu Anna Senent, el to, el ritme i la claredat són el que determinen l’atenció de l’oient. I no solament això, els ambients que recullen els micròfons, (de vegades esglaiadors i sempre autèntics), els efectes especials utilitzats als programes… Tot ens comunica alguna cosa.
Al nostre dia a dia, el que més fem es escoltar paraules i raonar amb altra gent, i per això, el que destaca Jaime Millás, es que la veu transmet i dóna molta confiança. Si ens anem cap al segle XIX, els analfabets anaven al teatre per a escoltar paraules, per a escoltar allò que no podien llegir. Jaime també ens recorda el poder de transmetre una notícia al moment exacte en el que es produeix, destacant la fugacitat del missatge, ja que el periodista que ens ha contat una notícia, al cap de 30 minuts, ens pot contar un altra i anar actualitzant-nos.
La veu es música i la música t’arriba a l’ànima, com bé ens diu Emilia Bolinches. I per tant, el missatge radiofònic t’arriba a tu privadament. Es com una mena de secret que et conten a tu, i solament a tu.
La ràdio ens acompanya a diari, ens amenitza els dies, ens informa… És a dir, ens dóna vida, ens acompanya, ens cuida, i mai anem a poder deixar-la, per que sempre està ahí per a tú. Per això, per a acabar d’una manera prou especial, us deixem alguns dels recòrds que ens conten els nostres companys, i que en son un clar exemple de tot el que hem estat comentant:
– Emilia Bolinches: “Una de les primeres experiències que vaig tindre a la ràdio, va ser un programa d’objecció de conciència al servei militar. Es feia en directe, cosa que en aquell temps, pel franquisme, estaba prohibit: tot tenía que grabar-se i enviar-se a la censura. Aquest programa era en directe, i el que això implicaba era que ens podien tancar la ràdio com a càstig. L’emissió d’aquest programa en directe va ser possible gràcies a la ràdio, perquè es feia a un hora concreta i ningú s’en adonaba, cosa impossible a la televisió o a la prensa. No sempre, però en la ràdio, de tant en tant, es podia fer”.
– Anna Senent: “La meua experiència vital amb la ràdio sempre serà el 23F. Aquell dia m’anava al cinema i tenia la ràdio encesa quan vaig sentir els crits i els trets. Ja no hi va haver cine. Em vaig quedar literalment enganxada a la ràdio i parlant amb companys i familiars fins al discurs del Rei”.
.
I tú, per què penses que la ràdio es tan especial?
.
.

PER A SABER-NE MÉS

.

La celebració d’ACICOM en altres anys:

 

Han col·laborat en aquesta informació:
Aitana Chaquet
Ariadna Mauri
Francesc Fenollosa
Maria Alguacil
Natàlia Ballester
Pau Andreu
Jose Ignacio Pastor

 

Post a Comment