Els nou formats comporten nou riscos com les fake news, pero ajuden a crear nous espais de comunicació
El passat 22 de novembre, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, es van reunir diverses personalitats relacionades amb els mitjans de comunicacions i la creació de contingut en valencià per a reflexionar en dos taules rodones sobre com s’informa la joventut hui en dia.
Juan Medina, president d’ACICOM, llançava la primera pregunta: “En què es pareixen i en què no els nous periodismes als de fa 20 anys?” En eixe moment, es van escoltar algunes rialles entre el públic, principalment jove, perquè, és clar, que han hagut moltes innovacions en formats i plataformes.
Anna Verge, periodista del web d’À Punt, va comentar que fa 10 anys no hi havia un departament de xarxes socials, en canvi, “ha sigut un requeriment des de l’inici per a obrir À punt”. També Angels Cuenca, cap del Servei d’Informació Juvenil i de la Xarxa Jove del IVAJ, afirmà que la gent jove ara s’informa a internet i, a més, “des de 2021, Tik Tok supera a google com mitjà d’informació”. En quest sentit, Carlos Manzana, tècnic de Comunicació del CJV, va recolzar les opinions de les seues companys i afirmà que el internet supera a la televisió en audiència i que la gent jove té “desconfiança” cap als mitjans de comunicació tradicionals.
I axò és ben cert. Segons l’informe anual del Institut de Reuters de la Universitat de Oxford de 2023, el 48% dels enquestats entre 18 i 24 anys no confien en les noticies i el 52% entre 25 i 34 pensen el mateix. Això, provoca que el 56% dels enquestats de entre 18 i 44 anys s’informen a través de les xarxes socials.
Per altra banda, altres temes de reflexió que van tractar-se durant la jornada van ser els nous formats. Joan Asensi Pastor, estudiant del Grau en Periodisme a l’UJI, va declarar: “Els nous canals porten el periodisme des d’una perspectiva d’entreteniment i, això, no significa que no siga periodisme de qualitat. No es tracta d’una lluita entre streamers vs mitjans tradicionals”.
Per la seua part, Carlos Manzana, tècnic de Comunicació del Consell de la Joventut de València, va explicar que les xarxes socials i les plataformes digitals han entrat com un nou format informatiu per a una franja generacional que per als mitjans no son consumidors, els joves. “Els nou formats comporten nou riscos com les fake news”.
Això és el que va recolzar Josan Piqueres, periodista de La Veu: “mai ha sigut tan fàcil informar-se i informar, però es més difícil trobar qualitat. A més accessibilitat per a informar, més facilitat per a crear i difondre les faules”.
Per tant, les xarxes socials han obert una porta a una nova forma d’informar-se al joves d’una manera entretinguda i en que confien, a més, d’adaptar-se al es seues necessitats temporals i és ben cert que existeix una bretxa entre les xarxes socials i la radio/televisió per una qüestió generacional que no entén tothom.
A continuació, en la segona taula, els joves prenen els micròfons per a parlar dels seus projectes i contar com informen i creen contingut en valencià per a joves i no tan joves. Julia i Anna, de Contes en Valencià, Contes originals i agenda cultural, ressalten “la importància que té l´entorn social i els continguts digitals per a tindre en estima la llengua”. També, Paula Giménez i Berta Francés, divulgadores d’etnopoètica a Un cabàs d’històries, aposten en el seu projecte per la divulgació de les llegendes i rondalles, que en les xarxes socials no té cabuda i Javi Ojeda és comunicador i divulgador de videojocs en valencià.
Per això, des d’aquests projectes també es pot veure com les xarxes socials ajuden a divulgar i crear nous espais de comunicació per a tothom. Les plataformes digitals són fonts d’informació, tant per als creadors com per als usuaris.