Merxe Escrig Giménez, Necrològica
Amb tristor, reconeixement i estima fem aquest apunt a la web, i per justícia
Necrològica de Merxe Escrig Giménez, sòcia número 59 ACICOM
La matinada del 10 de gener va morir Merxe Escrig Giménez.
El seu traspàs ens deixa un buit impossible d’omplir, que creix a mesura que passen els dies i comprovem com de gran era la seua presència i com de profunda la seua empremta.
Bibliotecària-documentalista-arxivera, Merxe va ser de les primeres persones que tingueren clar que aquesta professió és multidisciplinar i s’enriqueix quan les que la practiquem passem per les diferents vessants.
Així, al llarg dels seus més de vint-i-cinc anys de pràctica professional, va fer efectiva aquesta convicció i va treballar tots els aspectes del procés documental.
Va dirigir la Biblioteca Pública i l’Arxiu Provincial de Castelló, en el que va ser el seu primer destí després d’aprovar les oposicions del cos facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, deixant un record inesborrable entre els seus companys.
D’allí va anar a l’aleshores incipient Presidència de la Generalitat Valenciana, on va engegar un projecte amb gran visió de futur: la Unitat de Documentació General, un servei horitzontal que havia de donar suport documental a les actuacions del govern i recollir la presència de les polítiques públiques de la Generalitat als mitjans de comunicació. En la Unitat de Documentació General, a més a més d’una important biblioteca, cap de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat, va impulsar la creació de la base de dades de notícies de premsa Sibil•la, un producte tan coherent i tan avançat al seu temps que ha tingut una vida útil de més de dotze anys, cas únic al panorama documental espanyol. Allí, al “tinglado de la Escrig”, com ens anomenaven les bibliotecàries més clàssiques, vam aprendre a donar el millor del nostre talent, vam aprendre a treballar en equip, a valorar el treball dels altres i a ser valorades, vam aprendre que hi ha lideresses, com Merxe, incontestables per la seua capacitat d’empatia i d’il•lussió, professional que ha tingut una vocació de mentora de tantes i tantes persones que ens hem format al seu costat.
L’any 1993 va conéixer un nou destí, la Biblioteca de l’Instituto Cervantes de Londres, en què va permaneixer fins que un altre tipus de compromís, el polític i social, la va tornar a València per assumir la Direcció Territorial de la Conselleria de Cultura i, poc després, la Direcció de l’Institut Valencià de la Dona.
De tornada a la Unitat Documentació General de Presidència de la Generalitat, al setembre de 1996 deixaria definitivament aqueixa destinació per a aprofundir en el coneixement de la història del llibre en la Universitat de Londres.
L’any 2000, i fins al 2007, va dirigir l’Arxiu del Regne de València, on va impulsar la modernització del centre, tant en el que es refereix a la infraestructura física i tecnològica, com als processos de treball, escometent la digitalització dels seus fons i l’elaboració d’un tesaure per a l’organització i recuperació de la informació.
Més tard, en 2009, es va fer càrrec de l’arxiu central de la Conselleria de Sanitat, fins a 2012, i va exercir com professora a la licenciatura en Documentació de la Universitat Politècnica de València.
Compromesa amb la igualtat de dones i homes, lluitadora constant per la dignitat de totes les persones, era ben fácil que s’engrescara en qualsevol causa justa: Amnistia Internacional, des del seu compromís irrenunciable contra la tortura i la pena de mort, l’AMPA del Col·legi Públic Cervantes, com mare apassionada, l’Associació Valenciana d’Especialistes en Informació (AVEI) i, posteriormente el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes, que va impulsar i on fa formar part de la junta Directiva, com colega implicada en millorar la consideración social de la nostra professió.
Merxe també va col·laborar amb XAROP i amb ACICOM. Ella estava sempre que des de qualsevol instància social algú demanava ajuda per analitzar, organitzar i difondre informació.
I era la nostra amiga. Perquè si d’alguna cosa Merxe en sabia molt (i era extraordinària la seua capacitat per interessar-se pels moltíssims temes i aprofundir-ne) és de l’amistat, no de l’amistat idealitzada de la frase feta, sinó de la pràctica, de la que es construeix dia a dia, a força de compartir i de tindre capacitat per a mirar, escoltar, admirar i comprendre a l’altra.
Esperem que el temps ens ajude a valorar més el goig d’haver-la conegut que la pena d’haver-la perdut.
Marina Calatayud, sòcia número 32 ACICOM
Altres referències a Merxe
http://tonilorenzo.blogspot.com.es/2015/01/merxe-escrig-conway.html
http://www.panyrosas.net/