“FLORES BAJO EL HIELO”, Cineclub ACCIÓ DOCUMENTAL + divendres 21/3/2025 a les 18:00h CCC OCTUBRE

Segon passe del documental “Flores Bajo el Hielo” a l’Octubre CCC davant l’èxit de participació

Davant la gran demanda i l’afluència de públic que no va poder accedir a la sala en la primera projecció per superar l’aforament, https://acicom.org/flores-bajo-el-hielo-cineclub-accio-documental-divendres-24-1-2025-a-les-1800h-ccc-octubre/ oferim una nova oportunitat per gaudir d’aquesta obra cinematogràfica imprescindible,  d’acord amb el compromís assumit amb l’equip del documental i amb el públic que no va poder accedir a la sala,

ACICOM i ACPV anunciem un segon passe del documental “Flores Bajo el Hielo”.

Una oportunitat única per a aquelles persones que no van poder assistir al primer passe i per a aquelles que desitgen reviure l’experiència i aprofundir en les temàtiques abordades pel documental.

Un documental que il·lumina a través de la memòria de dones anònimes, invisibles, víctimes i resistents de la guerra i la dictadura franquista, una història d’Espanya aspra, real i oculta.

Història col·lectiva d’una cruel glaciació, en la qual els seus protagonistes entreteixen històries de vida, històries de supervivència individuals, on viure va ser resistir. Mosaic de mirades que dibuixen un relat universal sobre crims contra la humanitat comesos en el segle XX, mai reconeguts, mai jutjats, mai depurats i que continuen impunes.

FLORES BAJO EL HIELO 2024, Valencià – Català, Castellà, Francés.

Duració 116 minuts

Divendres 21/03/2025 a les 18:00h.

Sala d’Actes del Centre de Cultura Contemporània Octubre.

Entrada lliure, prèvia reserva de butaca fins completar aforament, mitjançant formulari:

https://acicom.org/Reserva-butaca-Flores-bajo-el-hielo-21-3-2025   

“Flores Bajo el Hielo” és un documental dirigit per Marco Potyomkin, cineasta compromès amb la memòria històrica i els drets humans, que explora la realitat d’un grup de dones que lluiten per la justícia i la memòria històrica. La pel·lícula ha captivat al públic per la seua emotivitat i la seua capacitat per generar reflexió i debat.

Aquesta segona projecció és una oportunitat única per a aquelles persones que no van poder assistir al primer passe i per a aquelles que desitgen reviure l’experiència i aprofundir en les temàtiques abordades pel documental.

Després de la projecció, es realitzarà un debat amb la participació del director, Marco Potyomkin, i Lucila Aragó, membre d’Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme (ACICIF). ACICIF és una entitat que treballa per la recuperació de la memòria històrica i la defensa dels drets de les víctimes del franquisme. Lucila Aragó és una activista destacada en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme.

ACICOM, com a associació ciutadana que defensa els drets de la ciutadania en l’àmbit de la comunicació, organitza aquestes activitats amb l’objectiu de promoure el cinema compromès i generar espais de debat i reflexió.ACICOM és una de les associacions federades en CAMDEPV (Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià)

Et convidem a participar en aquesta projecció i debat, i a fer-te soci/a d’ACICOM (https://acicom.org/associat/)  per donar suport a la nostra tasca i continuar gaudint d’activitats culturals i informatives de qualitat.

Després de la projecció, es realitzarà un debat amb la participació del director, Marco Potyomkin, de Lucila Aragó Carrión i de Tina Guillem Cuesta.

 

Fitxa tècnica

“FLORES BAJO EL HIELO” (Sarrio Rojo Films, DCP 4K, 5.1, Color y B/N, 2024)
Producción: MARCO POTYOMKIN
Dirección y Guión: MARCO POTYOMKIN
Producción Ejecutiva: ANTONIO CALVO LASIERRA
Creadores Imagen Dibujada: YMIKAI, ÁNGELES CALVO LLORET, ÓSCAR GUILLÉN SIEMENS, EUGENIO MUÑOZ “MEÑO”, GUILLERMINA MUÑOZ, LULE SOLER, ELENA GROMAZ, GERBOS MAD CITY, DANIEL VIÑUALES CERDÁN, JUANFER BRIONES, PAULA LOBÓN, PAULA WARREN, VICENT ROS SOLER, ÁNGEL VENTURA, BEA GALIANA, KIKA GRIMBERGEN BOSCH, ALEJANDRO HERNÁNDEZ MAYOR, ELISA LOZANO CHIARLONES, RAÚL RODRÍGUEZ ART, CHRISTIAN JAVIER SPRANG, JAVI CAÑADAS, ANTONIO MIGUEL RIVERO LÓPEZ, TATIANA JIMÉNEZ, BELÉN PAREDES, ASCENSIÓN G. LORENZO, PAO BAIXAULI CHORNET, SILVIA MULIO, GLORIA ALAFARGA, KIFFIN
Diseño Visual y Composición: MARCO POTYOMKIN
Sonido Directo: MARCO POTYOMKIN, MARIANO OJEDA, CARMEN SANTOLARIA
Grabación Sonido en Estudio: SERGIO SÁNCHEZ BOU
Postproducción de Sonido: SERGIO SÁNCHEZ BOU
Edición: MARCO POTYOMKIN
Composición Banda Sonora Original: SERGIO SÁNCHEZ BOU
Músicos BSO: JAUME GOSÁLBEZ LLORET, MIGUEL ÁNGEL GOSÁLBEZ LLORET, AIDA COMPANY ARLANDIS, PAUL AGULLÓ, SERGIO SÁNCHEZ BOU, DAVID GÓMEZ MASEGOSA, SALVADOR VICEDO RODRÍGUEZ
Composición Canciones para la película: ANA BOLEA FERNÁNDEZ-PUJOL, PILU VELVER, ERRE VIOLET
Intérpretes “Te recuerdo Amanda” de Víctor Jara: JULIA GARCÍA GARCÍA, VIXCA PALAO

Les protagonistes

ZEIKA VIÑUALES SARSA
Naix a Barcelona en 1938 i mor a Tolosa (França) en 2009. De pare i mare mestres llibertaris de l’Alt Aragó, naix a Barcelona de manera circumstancial ja que la seua mare *Lorenza arriba com a refugiada després de la caiguda del Front d’Aragó. Al gener de 1939, amb tot just 3 mesos de vida, part a l’exili francés en braços de la seua mare. Passen per diversos camps de concentració. L’1 d’Abril de 1939, l’últim dia de la guerra, el seu pare se suïcida en el port d’Alacant abans de caure en mans de les tropes feixistes. Durant la Segona Guerra Mundial la seua mare participa en la xarxa d’evasió del Grup *Ponzán de resistència anti-nazi. Són detingudes diverses vegades per la Gestapo. Després del final de la guerra, viuen l’exili a Tolosa.

PRESEN CARRASQUER LAUNED
Naix en Albalate de Cinca (Osca) en 1919 i mor en Altorricón (Osca) en 2012. En 1935 participa al costat dels seus germans en la creació de l’Escola Eliseo Reclús a Barcelona. Durant la guerra treballa en una escola de la Generalitat Catalana per a famílies treballadores. Al començament de 1939 ix a l’exili francés. Passa per diversos camps de concentració. Veu entrar als nazis a Nantes. Fuig al sud al costat del seu germà Francisco, en direcció a Tolosa, on són detinguts i portats a un nou camp de concentració. En eixir del camp, torna en 1943 a l’Espanya de la fam.

HELIA GONZÁLEZ BELTRÁN
Maix a Elx (Alacant) en 1934 i mor a Elx en 2018. Al costat de la seua germana Alicia i els seus pares escapen de la península els últims dies de la guerra. Al març de 1939 pugen a bord del Stanbrook, -l’últim vaixell que sale des del port d’Alacant- a la recerca de port segur a Alger. Passen una dècada d’exili a Algèria.

MARÍA SESÉ SARVISÉ
Naix en Angüés (Osca) en 1922 i mor en Pia (França) en 2021. Amb la caiguda del Front d’Aragó la família fuig a Barcelona. Al començament de 1939 decidixen exiliar-se a França. Es perden amb el seu pare a Girona i creuen soles -María i la seua mare- la frontera per Cerbère. Són portades amb tren al nord del país, a la zona de la Bretanya francesa, a l’illa de’elle-île-en-Mer com a refugiades. Viu l’exili en Sainte Valière i en Perpignan.

ADELINA PASCUAL DÉU
Naix en Torres de Muntanyes (Osca) en 1924 i mor en Vierzon (França) en 2019. Al març de 1938, amb la caiguda del Front d’Aragó, van passar amb la seua mare i el seu germà xicotet per Benasc a França, arribant a Bagneres de Luchon com a refugiades. Allí els van muntar en trens per a portar-los al nord del país, a la zona del Cher. Després del final de la guerra, viu l’exili en Lury-sud-Arnon.

ROGELIA BLANCO
Naix en Albalate de Cinca (Osca) en 1924 i mor a Tolosa (França) en 2020. Amb la caiguda del Front d’Aragó, i els bombardejos sobre Albalate, la família ix a l’exili a França. Passen la frontera pel Perthus. Viuen la separació d’homes i dones a la frontera. Rogelia i la seua mare són portades amb tren al nord del país, a la zona de la Normandia, a la localitat de Argentan com a refugiades. Després del final de la guerra, viu l’exili a Tolosa.

MARILÚ LAFARGA SARSA
Naix a Osca en 1943 i mor a Saragossa en 2023. Filla de vencedors de la guerra, no coneix la realitat de l’ocorregut al seu país fins que viatja a Tolosa amb tot just 10 anys de vida. Allí viu un any amb la seua cosina Zeika i la seua tia Lorenza, la que li obri els ulls sobre la condició dels refugiats espanyols.

PEPICA CELDA SOLER
Naix a Massalfassar (València) en 1931. En 1940 condemnen i executen al seu pare. Mentres la seua mare complix condemna de tres anys de presó. Pepica viu òrfena i separada de la seua germana, cadascuna amb una família. No va a escola, i prompte treballa per a buscar el manteniment. Permanentment assenyalada com a filla d’afusellat, filla de rojos.

ÀURIA PICÓ ALBELDA
Naix en Decazeville (França) en 1952. Filla d’exiliats espanyols. La seua mare, dirigent comunista valenciana, va ser detinguda en finalitzar la guerra a La Corunya. Va ser jutjada i condemnada a mort. Espera la condemna en la Presó de Vendes de Madrid, de la qual s’escapa, i fuig a França, on s’assentisca en Decazeville com a refugiada fins a la seua mort. Àuria actualment residix en Capestang.

ETNA FERRERO ESCUDER
Naix en 1938 a Castelló de la Plana. Filla d’una mestra llibertària, Matilde Escuder, i pare socialista que és afusellat poc després de nàixer Etna. Els seus primers 22 anys de vida són nòmades, invisibles, silents, per a no ser detectades pel sistema feixista. Malgrat eixe intent de no deixar empremta, el seu avi, la seua mare, i el seu nou company -Félix Carrasquer-, són detinguts i complixen llargues penes de presó a Barcelona i València. Al final en 1960, la família aconseguix eixir a l’exili de França. Viu l’exili en Thil. Actualment, residix en *Colomiers.

PILAR PRADES CAÑIZAR
Naix en Massalió (Terol). Amb la caiguda del Front d’Aragó la família ix com a refugiada a Catalunya. Al començament de 1939 ixen a l’exili francés. Arriben en camió a la frontera, on viuen la separació d’homes i dones. Pilar i la seua mare són portades amb tren al nord del país, a la zona del Loira, a la localitat de Mayenne com a refugiades. Després del final de la guerra, viu l’exili en Mehun-sud-Yèvre. Actualment residix en Vierzon.

BETTY ARANDA MORA
Naix en Massalió (Terol). Amb la caiguda del Front d’Aragó ixen a l’exili a peu les dones i xiquets que quedaven al poble. Arriben amb tren a Cerbère com a refugiades. Són portades amb tren al nord del país, a la zona del Cher. Després del final de la guerra, viu l’exili en Vierzon.

ALICIA GONZÁLEZ BELTRÁN
Naix  a Elx (Alacant) en 1936. Al costat de la seua germana Helia i els seus pares escapen de la península els últims dies de la guerra. Al març de 1939 pugen a bord del Stanbrook, -l’últim vaixell que ix des del port d’Alacant- a la recerca de port segur a Alger. Passen una dècada d’exili a Algèria. Actualment, residix a Elx.

SONIA SUBIRATS SILVESTRE
Filla de pares catalans exiliats a Mèxic, Sonia naix a Mèxic DF. Els seus pares es coneixen al juliol de 1939 durant la travessia del Mexique, el vaixell que salpa des del port de Burdeos i els porta a l’exili de Veracruz, on els republicans espanyols tenen un gran acolliment. Viu l’exili mexicà en un ambient republicà. Actualment, residix a Barcelona.

ROSA GARCÍA ALCÓN
Militant antifranquista de la Federació Universitària Democràtica d’Espanya. Estudiant de Medicina a Madrid. Detinguda per la BPS i torturada en la DGS de Madrid en 1975. Ingressa en la Presó de Dones de Yeserías al setembre de 1975. Actualment, residix a Madrid.

PILAR HIGUERAS ARRIBAS
Militant antifranquista del Moviment Comunista. Estudiant de Magisteri a Madrid. Detinguda i torturada en la caserna de la Guàrdia Civil de Pozuelo en 1975. Ingressa en la Presó de Dones de Yeserías al setembre de 1975. Actualment, residix a Madrid.

KUTXI ECHEGOYEN CASTANEDO
Militant antifranquista de la Lliga Comunista Revolucionària. Treballadora tèxtil a Madrid. Detinguda per la BPS i torturada en la DGS de Madrid en 1974. Ingressa en la Presó de Dones de Yeserías a l’octubre de 1974. Actualment, residix a Madrid.

ÁNGELA GUTIÉRREZ SUÁREZ
Naix a Badajoz en 1952. Treballa en el tèxtil des dels 12 anys. Amb 17 anys arriba a Madrid per a treballar en una fàbrica tèxtil. Militant antifranquista de la Lliga Comunista Revolucionària. Detinguda i torturada en la DGS de Madrid en 1973. Ingressa en la Presó de Carabanchel i en la d’Alcalá de Henares. Actualment, residix a Madrid.

 

.

Tràiler del documental: https://youtu.be/5SWuv8GUY9Q?si=p9OWmixdJf2ZBHm0




   Col·laboren:

     

 

 

 

Col·loqui posterior amb:

MARCO POTYOMKIN, el director

Productor/Director/Guionista/Disseny Visual/Editor/So
Des del 2006 Marco intenta amb les seues pel·lícules donar veu als invisibles i posar context a uns fets que uns altres neguen o oculten. Amb “Flores sota el gel” (2024) Marco tanca la seua trilogia de la guerra i la postguerra que va començar amb “Somnis Col·lectius” (2011) i “En la mateixa terra” (2020). Més de 10 anys de treball, tot un projecte de vida, per a explicar-te «això de la guerra i el franquisme» com mai abans te’l van explicar.

A mi sempre m’ha seduït partir de la realitat i espentar els límits de la ficció, o travessar-los sense demanar permís ni trucar a la porta. Experimentar, transgredir, transcendir els límits de la narrativa clàssica. Tot això és “Flores bajo el hielo”, una obra que es construïx sobre la realitat de la memòria de dones anònimes, amb una aposta estètica radical que beu de la novel·la gràfica i del “noir”, explorant al màxim les ferramentes de la ficció, amb un acabat d’imatge dibuixada. Eixa és la nostra obra, un artefacte artístic experimental però que a més vol transmetre coneixement, de fet, vol fer memòria de tot un període de la història, i vol reconéixer a les mai reconegudes, vol veure a les invisibles, vol sentir les mudes i ocultes durant dècades. Així és “Flores bajo el hielo”, així volem que siga.

Ens dirigim a tothom, especialment als més joves, als quals se’ls continua furtant el coneixement del seu passat més pròxim. En la nostra manera d’entendre el cinema, mai tindria sentit dirigir-nos als convençuts, perquè què és una obra d’art sinó una invitació a un viatge sense destinació prèvia coneguda. En tota obra ha d’haver-hi aprenentatge, descobriment, un faig fallida de guió, una sorpresa inesperada. “Flores bajo el hielo” mai s’ha vist abans perquè mai es va intentar fer. No ve a asseure càtedra, ni se sent definitiva, molt de recorregut queda per davant i altres pel·lícules vindran a sumar i ampliar el coneixement. Però per a avançar, sempre caldrà fer el primer pas.

 

Tina Guillem Cuesta, militant del Partit Comunista d’Espanyae España (PCE) en la clandestinitat i la transició, cofundadora del  Moviment Democràtic de Dones @MDMujeres. Detinguda sota la dictadura en tres ocasions i processada pel Tribunal d’Orde Públic (TOP). La seua mare, María del Carmen Cuesta Rodriguez, la “Peque” va ser detinguda a Madrid al maig de 1939 al costat de desenes de joves de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), entre elles Les 13 Roses. Va ser condemnada a 12 anys i un dia i bandejada a València després d’eixir de la presó. Després ella mateixa també va ser represaliada pel franquisme al marc de protestes estudiantils i civils, va ser detinguda i tancada a la presó de dones de València. Tina és un membre actiu de CAMDEPV i participa habitualment en les Missions de la Memòria 

 

 

.Lucila Aragó Carrión, membre d’Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme (ACIF). ACIF és una entitat que treballa per la recuperació de la memòria històrica i la defensa dels drets de les víctimes del franquisme. Lucila és activista destacada en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme.

El 22 de setembre de 1975 Lucila Aragó va ser detinguda a València per pertànyer a l’aparell de propaganda del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota). Va estar retinguda durant diversos dies en els calabossos de la Comissaria Central de l’Avinguda Fernando el Catòlic de València rebent tot tipus d’agressions amb porres elèctriques, punyades i vexacions. Posteriorment va ser jutjada pel Tribunal d’Orde Públic (TOP) i va acabar en la presó on va estar fins al mes de desembre d’eixe mateix any, un mes després de la mor del dictador. Passats quasi 50 anys no s’ha depurat cap responsabilitat sobre aquelles tortures realitzades per membres de la brigada polític-social. Lucila i altres cinc valencians que van patir la discrecionalitat del règim per militar en moviments democràtics i antifranquistes durant les dècades dels 50, 60 i 70 van presentar  denúncies en el consolat de l’Argentina a Madrid per a sumar-se a la querella contra la dictadura de Francisco Franco que investiga un jutjat del país llatinoamericà.

Profile for Plataforma suport querella argentina. País Valencià

https://memoriaijusticia.org/

 

Col·labora en aquesta sessió: 

 CAMDEPV (Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià).

Per a saber-ne més:

Podeu ampliar informació de la pel·lícula al seu web:   https://floresbajoelhielo.com/

Relacionat amb el tema del documental

Lucila Aragó Carrión

Tina Guillem Cuesta