Crònica de la sessió del Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL + sobre HONEYLAND i Les abelles de la ciutat

El dia 23 de setembre, vam tindre una nova sessió del Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL + , en aquesta ocasió amb un curtmetratge i un llargmetratge documentals.

Teniu la descripció de l’acte en: http://proba.acicom.org/honeyland-doc-del-mes-en-cine-club-accio-documental-curt-les-abelles-de-la-ciutat-23-9-2020-1800-h/

A continuació vos deixem la crònica realitzada pel coordinador del Cine Club, Joan Lloret.

Després de 6 mesos d’aturada (per culpa d’un virus Covid-19) dels Documentals DOCS del mes Barcelona i Acció Documental + iniciarem el dimecres 23 de setembre una nova etapa en molts sentits amb la projecció HONEYLAND, documental que estava previst oferir per al mes d’abril. Pel que fa a les mesures de seguretat: presa de Tª, distanciament social i mascareta, començàrem el nou cicle al nostre lloc habitual OCTUBRE CCC.

Previ al documental es va projectar un curtmetratge “Les abelles de ciutat” , de UKEMOTION 2016. 5 min. 35 seg. València. El projecte Apicultura Urbana està recuperant els ruscos d’abelles dins de la ciutat de València. La iniciativa, on col·laboren l’Ajuntament de València, la Universitat de València, altres institucions i associacions d’apicultors.

La projecció “Honeyland”, els directors de la qual són Tamara Kotevska i Ljubomir Stefanov, narra al llarg de 85’ les relacions entre els humans i les abelles i també les relacions entre els humans en una zona inhòspita i apartada de la regió dels Balcans. D’una banda una dona que viu amb sa mare a una regió muntanyenca de la República del nord de Macedònia, i d’altra una família nòmada que arriba un bon dia a la mateixa regió. De la interrelació entre ells s’observa com va enterbolint-se el dia a dia i que porta com a conseqüència la desaparició de milers d’abelles a causa d’una intensiva extracció de la mel i de la deixadesa progressiva en l’atenció de les abelles per part de la família nòmada.

Tot amb un registre esplèndid de la càmera que va captant de forma magnífica les diferents situacions, on les abelles i la mel son les vertaderes protagonistes.

L’acte va ser presentat pel programador cultural d’Acció Cultural del País Valencià, Emili Payá, pel president de ACICOM, José Ignacio Pastor, i pel coordinador d’Acció Documental+ Joan Lloret. A més a més van participar al col·loqui: Alvaro Olavarría d’Ukemotion; Santiago Uribarrena, Titulat en Enginyeria Tècnica Agrícola, Cap de la Secció Tècnica del Patrimoni Arbori del Servei de Jardineria de l’Ajuntament de València i Coordinador de l’Observatori Municipal de l’Arbre i del projecte pioner d’apicultura urbana en la ciutat de València; Enric Simó Llicenciat en Ciències Biològiques i en Veterinària, especialitat de Medicina i Sanitat és el responsable dels programes sanitaris de les explotacions apícoles d’APIADS (Agrupació de defensa sanitària apícola)

Després del visionat del documental es va fer un col·loqui  entre els convidats i el públic assistent que plenava gran part de la sala. Va actuar com a moderador el mateix president d’ACICOM José Ignacio Pastor.

El col·loqui es va iniciar amb un primer torn de paraules per part dels convidats a la projecció:

Alvaro Olavarría va parlar del concepte de la “Vecindad” i va relacionar el respecte als ruscos amb la idea occidental d’abús de la natura.

Enric Simó remarcant aquest últim concepte va incidir en la producció excessiva. Va afegir que Espanya és el primer país en cens de ruscos, tot i que l’apicultura ja no és rendible, de fet la producció és un 60% menys del habitual. Pel que fa al documental va destacar el caire ecologista de la projecció. També va afegir l’emoció intensa que experimentava quan obria un rusc.

Per últim, en aquest primer torn de paraules Santiago Uribarrena va insistir en la idea de cobdícia i saqueig de la natura. Va dir també que les abelles maltractades no són agressives i com les abelles cohabiten amb les persones a les ciutats. També va esmentar que a València hi ha més abelles que habitants, hem de tindre en compte de l’existència de 20 colmenes amb una mitja de 50.000 insectes en cadascuna que fan un total de més d’un milió d’exemplars.

Tot seguit, es va iniciar un debat entre el públic i els convidats, on una primera qüestió que va sorgir va ser el que les abelles no piquen a no ser que estiguen irritades. Com a resposta d’aquest comentari del públic Alvaro Olavarría va afegir que ell veu una relació entre la pèssima atenció de Hussein a les abelles i tot el que envolta la Covid, i així ens podem imaginar el món que ens ve els propers anys. Per això continua dient que hi ha una desatenció de la natura tant en la terra com en el mar (sobrepesca).

En un segon torn de paraules, va intervindre el públic, on una de les primeres preguntes va ser Les abelles emmalaltixen? I els ruscos de vivers com funcionen?, a les quals van respondre Enric com a veterinari i Santiago. A la primera de les qüestions es va dir que les abelles patixen malalties infeccioses com bactèries, virus i paràsits com “Barbosa”, també s’analitzen els contaminants ambientals “bioindicadors”. A la segona pregunta es va contestar que la mel s’ha de treure sí o sí però 2 cops a l’any, de manera ecològica, i que també és mel de molt bona qualitat.

Altre aspecte que es va preguntar va ser el del fum quan els apicultors s’acosten als ruscos, al qual va respondre Enric dient que aquest fum no es tòxic i que esta fet de fulles i fullerasa i té com a objectiu espantar les abelles que es posen en alerta tractant d’agafar la màxima quantitat de mel (que les abelles interpreten com que el fum es que hi ha un incendi a l’entorn) per si tenen que anar a un altre rusco. També el fum dificulta la comunicació entre elles. Al mateix convidat se li va preguntar el tema de la raça, a la qual cosa va respondre que estem parlant de l’abella balcànica mansa.

Posteriorment van preguntar per part dels assistents si el pol·len és internacional?, a la qual va respondre Santiago dient que les abelles es desplacen de 12 a 15 km, i és difícil de saber d’on es el pol·len. Tot i això, molts dels arbres dels Vivers o el Botànic son de diversos països i per això sí es pot parlar d’internacional.

Altres qüestions van ser si les abelles s’ataquen entre elles? Sobre les vespes? El perquè de la prohibició de les abelles a prop dels tarongers? Aspectes que van ser contestades per Enric i Santiago. Cal afegir els comentaris dels pol·linitzadors com una professió molt important en el futur. Les abelles són “pirates”, roben i maten, però excepte espècies invasores no són un gran problema. Les vespes no ataquen, excepte l’asiàtica. Pel que fa a la proximitat als tarongers, hi ha una prohibició, independent del color polític dels Ajuntaments, des de fa 25 anys de posar ruscos a menys de 4 km. De cítrics en floració perquè sembla que hi ha una associació entre les abelles i la presència de pinyols en determinades varietats de cítrics, allò popularment conegut com “La pinyolà”.

També es va comentar al final del col·loqui que els tractaments durant la floració maten moltes abelles, i que a més existix una pressió per part dels propietaris de les patents de cítrics sense pinyol.

Al final es va dir per part dels experts convidats que si arribara el dia que desaparegueren les abelles, amb una existència de milions d’anys, estaríem davant d’un problema ben gros per tota la humanitat.

En definitiva un documental seguit per un nombrós públic molt interessant i el qual va plantejar diverses qüestions sobre el tema ben present en Honeyland

 Teniu un reportatge fotogràfic de la sessió punxant en la imatge
20200923 Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL + HONEYLAND i LES ABELLES URBANES

A més a més vam aprendre molt del món de la mel i de les abelles, així vos deixem la següent informació:

Decadència mundial de l’apicultura.

L’ofici mil·lenari de l’apicultura està en la corda fluixa, al límit de la rendibilitat, asfixiat per problemes sanitaris i immers en una crisi de preus i de mercat. En aquests moments cada vegada és més difícil traure-li rendiment a una explotació apícola i moltes vegades el mantindre vives els ruscos és quasi un miracle.

Els costos de producció han pujat ininterrompudament mentre que els preus no s’incrementen en proporció des de finals dels anys 80. La importació de partides de mel a baix cost i de dubtosa qualitat suposa una competència deslleial enfront de les nostres produccions de qualitat, ja que genera una pressió a la baixa en els preus del mercat interior, posant en perill la rendibilitat de les explotacions apícoles. La crítica situació del sector està provocant un abandó progressiu de l’activitat i els joves busquen altres alternatives fora de l’apicultura.

Tota aqueixa situació sanitària i de mercat està afectant les abelles i delmant les seues poblacions i amb això els beneficis de la pol·linització. Resulta paradoxal que mentre en molts països lluiten per tindre suficients ruscos per a cobrir les seues necessitats de pol·linització. Per contra, en altres països, lamentablement, l’apicultura no està a penes valorada i fins i tot està penalitzada.

La solució definitiva al problema de l’aparició de llavors en les plantacions de cítrics, passa per establir una correcta planificació de les plantacions citrícoles presents i futures, ja que no hauria d’haver-hi problemes si no es planten varietats compatibles en parcel·les adjacents i l’administració, en aquest cas la Conselleria d’Agricultura, hauria d’actuar com a mediador perquè una de les dues parcel·les canvie de varietat. Això seria el més raonable i així es reconeixia en el preàmbul dels primers decrets, però després de 25 anys es continua penalitzant només als apicultors, sense exigir als *citricultores que ordenen les seues plantacions.

Aquesta pressió negativa continuada sobre els apicultors ha provocat un abandó de l’activitat apícola a la Comunitat Valenciana i que en els últims 15 anys s’haja perdut quasi una quarta part del seu cens. Aquesta normativa també ha coartat la incorporació de joves apicultors, dificultant el necessari relleu generacional, en tindre impedit l’accés a la floració de la flor del taronger, la qual cosa va clarament en contra de les directrius estratègiques que la Unió Europea ve mantenint en els programes de la Política Agrària Comunitària.

La pol·linització i les abelles de mel

Les abelles de mel representen entre un 60-90% del total d’insectes pol·linitzadors. Però la seua abundància és palesa en entorns agraris, tant perquè són portades els ruscos per a aprofitar algunes floracions com per l’evident decadència d’altres pol·linitzadors en aquests mitjans hostils. Així, és habitual que les abelles mel·líferes suposen més del 90% de les visites que reben les flors de les plantes cultivades.

Les abelles mel·líferes són generalistes, és a dir, que recullen el nèctar o pol·len d’una gran diversitat de plantes, que poden ser pol·linitzades en major o menor grau, assegurant de manera proporcional la seua supervivència. A més, les abelles mel·líferes viuen en colònies que poden mantindre certa activitat durant tot l’any, almenys durant algunes hores al dia, amb el que estenen l’acció *polinizadora en el temps. Si a aquestes qualitats afegim les possibilitats de l’apicultura, que permet portar ruscos prop de plantes cultivades i silvestres, estimular-les per a intensificar la pol·linització en èpoques fredes o controlar la seua densitat per a aconseguir una fructificació adequada, disposem d’un potencial insubstituïble per a garantir la producció natural i agrària.

Els eixams naturals d’abelles pràcticament han desaparegut del nostre medi natural , a causa de la pressió humana i a l’efecte de la *Varroosis. Actualment la raça d’abelles autòctona, *Apis *mellifera *iberiensis, es manté exclusivament en els ruscos dels apicultors.

Els productes directament derivats de l’apicultura, com la mel, cera i pol·len, poden reportar en tota Espanya uns 100 milions d’euros anuals, el benefici en la pol·linització del sector agrari espanyol supera els 4000 milions d’euros a l’any. A Europa, s’estima que el valor dels cultius pol·linitzats aconsegueix els 14.000 milions d’euros/any i la xifra és similar a l’estimat als Estats Units. El valor dels diferents productes apícoles (mel, pol·len, cera, pròpolis, gelea reial, verí) difícilment supera els 35 €/rusc i el cost de producció, en molts casos aquesta per damunt dels preus mitjans que perceben els productors. El valor estimat del benefici de la pol·linització del sector agrari és de 1500 €/rusc/any i aquest és el vertader tresor amb el qual ens obsequien les abelles.

Els insectes pol·linitzadors són la base de la biodiversitat i bioindicadors de la salut del nostre planeta. Les abelles existeixen en la terra des de fa més de seixanta milions d’anys i poden sobreviure sense els humans. No obstant això, l’Homo sapiens, que a penes porta 250.000 anys en el planeta, no pot sobreviure sense les abelles. Els problemes de l’apicultura ens alerten que no som tan “sapiens” com pensem i que ens estem equivocant en anar en contra de les lleis de la naturalesa.

Les Administracions encara són a temps de posar-li remei i adonar-se que els productes apícoles poden importar-se de qualsevol part del món però el que no pot importar-se és la pol·linització i és això el que fa que l’apicultura siga imprescindible per als nostres ecosistemes naturals i agraris. El dèficit de pol·linització és la conseqüència més greu de la síndrome de despoblament i la desaparició de les abelles afecten l’equilibri i la salut de tot el planeta.

1/ L’apicultura és un ofici mil·lenari imprescindible per als nostres ecosistemes naturals i agraris. L’escena de pintura rupestre representada en la cova de l’aranya Bicorp constitueix la primera imatge de recol·lecció de mel a nivell mundial i aquesta inclosa en l’art rupestre llevantí que va ser declarat per la UNESCO en 1998, bé d’interés cultural Patrimoni de la Humanitat. És un símbol universal de l’apicultura que ens parla que fa uns 7000 anys les primeres societats productores del nostre territori ja tenien una relació primordial amb l’apicultura. L’apicultura valenciana ha sigut pionera en l’estat espanyol i ha ocupat una posició dominant en la segona meitat del segle XX i volem que continue sent-ho també en els nostres dies.

2/ Els productes apícoles poden importar-se de qualsevol part del món, afonant l’economia dels nostres productors, però no la pol·linització dels nostres ecosistemes. Cada vegada que consumim mel dels nostres productors, estem ajudant a la pol·linització dels nostres ecosistemes.

3/ La pol·linització contribueix directament en la regeneració d’ecosistemes i en la conservació d’espècies amenaçades (vegetals i animals), afavorint així la fructificació i la producció de llavors d’espècies cultivades i silvestres.

4/ A Espanya el benefici en pol·linització, només en el sector agrari, s’estima que supera els 4000 milions d’euros anuals. A tot el món aqueix benefici s’estima que superaria els 153.000 milions d’euros a l’any.

5/ El principal tresor amb el qual ens obsequien les abelles és la pol·linització i la salut del nostre planeta depén d’ella. La mel, el pol·len, la cera, la gelea reial, el pròpoli, etc són tresors secundaris.

6/ Les abelles i els insectes pol·linitzadors són els pilars de la biodiversitat i bioindicadors de la salut del nostre planeta.

7/ La nostra apicultura està en la corda fluixa al límit de la rendibilitat, immersa en una greu crisi de preus i asfixiada per problemes sanitaris. El dèficit de pol·linització és la conseqüència més greu de la denominada “síndrome de despoblament apícola” que provoca a tot el món la mort de milions de ruscos a l’any.

8/ Les abelles existeixen en la terra des de fa 60 milions d’anys i poden sobreviure sense els humans. L’Homo sapiens a penes porta 250.000 anys en el planeta i no pot sobreviure sense les abelles. Un terç de la dieta humana procedeix directa o indirectament de la pol·linització realitzada per les abelles

9/ A més, Espanya és un dels pocs països del món on encara es conserva inalterada la raça d’abelles autòctona (*Apis *mellifera *iberiensis) i encara som a temps de salvar-la

Post a Comment