Crònica de la celebració del 14é Dia Internacional del Dret a Saber
El conseller de Transparència defensa la gestió del primer any del seu departament en un acte convocat per ACICOM amb motiu del Dia Internacional del dret a saber.
El conseller Manuel Alcaraz va considerar que en el balanç del primer any de la seua cartera de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, els resultats són positius, doncs tant en el plànol normatiu i legislatiu com en el de crear xarxes d’unitats de transparència en les diferents administracions, s’ha donat un pas irreversible. També va anunciar una pròxima llei per a controlar l’actuació dels grups de pressió, els lobbys.
Alcaraz va acceptar que la Llei valenciana de Transparència, malgrat el poc temps que ha passat des de la seua aprovació per les Corts, ha de ser revisada i adaptada a una realitat administrativa, però també va assegurar que hi ha altres mesures polítiques més importants i urgents per a discutir en el Parlament abans d’impulsar la seua revisió.
Aquestes opinions les va expressar en una conversa oberta convocada per ACICOM en el Col·legi Major Rector Peset amb motiu de la celebració el 28 de setembre del Dia Internacional Dret a Saber. L’objectiu d’aquesta celebració, que ja té 14 anys, es conscienciar a tots sobre el seu dret a l’accés d’informació que afecta a les actuacions dels governs. No cal oblidar que una societat amb major possibilitat d’accés als documents en poder de les administracions, pot avançar més en la lluita per controlar i penalitzar la corrupció i en el desenvolupament de la democràcia.
El regidor de Transparència, Govern Obert i Auditoria Ciutadana, Roberto Jaramillo, que també exerceix aquestes mateixes competències, com a diputat, en la Diputació de València, va assegurar que després d’un any de treball en les administracions, “los alcaldes, los concejales, quieren ser transparentes pero no tienen recursos suficientes para hacerlo efectivo”. Poc després va afegir: “Hemos intentado tejer redes internas, al nombrar una persona por servicio que se encargue de dar la información solicitada por los ciudadanos, y así no ir pidiendo favores. Tenemos la misma ilusión del principio, pero reconozco que el choque con la institución ha sido peor de lo esperado, más en la Diputación que en el Ayuntamiento”.
El Consell de Transparència, organisme parlamentari que es va constituir a la fi del passat any, va estar representat pel catedràtic de Dret Constitucional, Carlos Flores, qui va defensar l’autonomia del Consell enfront de les polítiques de la Conselleria “porque no somos una creación de la Consellería sino una decisión de Les Corts. El Consejo tiene una vocación de permanencia, incluso en el futuro podría ser una institución reconocida en el Estatuto de Autonomía, rango legislativo que la Conselleria de Transparencia no tiene“. Per falta de pressupostos, mitjans tècnics i pedagogia política va reconèixer que aquest organisme seguia sent desconegut pels ciutadans.
Per la seua banda, el conseller Alcaraz va voler deixar clar que en cap moment des del Govern valencià s’havia intentat manipular políticament el treball del Consell de Transparència, i va afegir que la seua independència era completa, encara que va reconèixer que entre les seues preocupacions es troba la voluntat de dotar-li de més mitjans econòmics i tècnics.
L’última intervenció de la taula va correspondre a Miguel Angel Blanes, especialista en transparència de les administracions públiques i assessor jurídic del Síndic de Greuges. Es va mostrar optimista després de 26 anys de treball com a funcionari en la Administració pública i després de reconèixer que “estem acostumats a la cultura del silenci administratiu. El fet normal és que al ciutadà no se li conteste“, i deuria ser al contrari, per que no hi ha vertadera democràcia sense transparència informativa. Blanes intervé en nombrosos foros nacionals i internacionals per a defensar el dret a saber de les persones com a dret fonamental. “La transparencia es como la sinceridad“, afirma. “Se exige la ajena y se limita la propia“.
En el col·loqui també van intervenir representants de nombroses organitzacions ciutadanes convocades per ACICOM: Centre de Recursos Associatius de la Fundació Horta Sud, Associació d’Arxivers de la Comunitat Valenciana, Auditoria Ciutadana pel Deute, Asociación Valenciana de Politólogos y Xarxa de Entitats del País Valencià. Els participants van reclamar allargar la sessió a tres hores en una pròxima convocatòria, ja que va faltar temps per a escoltar totes les opinions i establir unes conclusions sobre el primer any d’aplicació de la transparència informativa en les administracions publiques valencianes.
Et deixem un ample reportatge fotogràfic de l’esdeveniment
punxa damunt per vore totes les fotos https://www.flickr.com/photos/acicom/albums/72157674686410225/with/29960363112/#