Audiovisual Cinema Ciutadania Esdeveniments Valencià Vida associativa

Crònica de la sessió sobre ARICA en Cine Club: ACCIÓ DOCUMENTAL +

by

El 19 de gener va tindre lloc la sessió del cineclub amb la projecció d’ARICA, una història d’investigació impactant sobre abocaments tòxics a Arica, Xile. Teniu tota la informació del documental en: https://acicom.org/arica-en-cine-club-accio-documental-dimecres-19-01-2022-a-les-1800h-octubre-ccc/

Adjuntem la crònica de la sessió, realitzada per Ana García i Joan Lloret, persones sòcies d’ACICOM

Dins el cineclub Acció Documental + amb col·laboració de DOCS Barcelona, la primera sessió del 2022 s’inicia amb un documental “ARICA” al voltant del voluminós abocament de residus tòxics a la població xilena d’Arica provinents de l’empresa sueca BOLIDEN en l’inici dels anys 80.

L’acte, que va comptar amb la presència de nombrosíssim públic, va estar presentat per Emili Payá d’ACPV, per José Ignacio Pastor, president d’ACICOM i que va fer en aquest cas de moderador, i per Joan Lloret coordinador del cineclub Acció Documental+.

El documental mostra al llarg de 95´ els fets, ocorreguts durant els primers anys de la dècada dels 80, les conseqüències humanes de l’abocament desmesurat de residus tòxics a la població xilena d’Arica. També podem veure al llarg del documental el procés d’investigació de 15 anys i  finalment el resultat judicial, en dues ocasions, de com la població afectada va perdre en ambdues la demanda interposada contra l’empresa sueca Boliden.

 

Després de la projecció vam tindre el plaer de comptar com a panelistes amb: Sergi Campillo, Vicealcalde de València, Regidor d’Ecologia Urbana i President de l’EMTRE (Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus), a Viviana Bahamondes Muñoz, Presidenta de Casa Chile en València, i a Joseph Anthony Julca Mendoza, titulat en Biologia Marina per la Pontificia Universidad Católica de Chile i actualment fent el Màster interuniversitari en Hª de la Ciència i Comunicació Científica de la Universitat de València.

El moderador, José Ignacio Pastor va prendre la paraula dient que El residu és alguna cosa que no es veu, Que passa amb els residus?. Tot seguit va demanar la impressió dels ponents:

Viviana Bahamondes: comenta que no havia vist el documental, varies reaccions, angoixa, pena, quina humanitat es veu en el documental, la diferència entre els pobres i els rics. Boliden sabia que Promel no tindria capacitat de gestionar. Per tant es sent decebuda, Com funciona la justícia?. Destaca la força de la comunitat.

Joseph Anthony Julca relata que diverses vegades ha estat a Arica. Ni els taxistes ni altres visitants volen pujar als turons per la història que han generat els residus, existeix una clara estigmatització i prejudici cap a la població contaminada. S’espera que amb el nou govern hi haja un canvi sobre com tractar els temes ambientals i es faça justícia per als habitants d’Arica. Enguany Suècia celebra el cinquantenari de la declaració d’Estocolm, celebrada en 1972 com la Primera Conferència de les Nacions Unides sobre el medi humà i el medi ambient com a temes importants a nivell internacional, la qual cosa és contradictori amb el succeït anys mes tard en Arica.

Per últim, en aquest primer torn d’intervencions va parlar Sergi Campillo: També estic colpit, encara que no sabem la realitat xilena. Podem parlar de residus, responsabilitat ambiental de les grans empreses, la relació nord-sud. Com europeus del sud pensem que el nord d’Europa és més responsable, però també tenen misèries. Veient el documental em sent xicotet, és residu no domèstic i per tant diferent del domèstic que és el que depèn de l’Ajuntament. Es tenen subhastes dels residus, plàstics, cartró, no tòxics. D’entrada són empreses amb garantia, però hi ha molt desconeixement del que passa després del contenidor. En l’àmbit local quina és la nostra responsabilitat. Per això i tornant al documental una via interessant seria pressionar al govern suec.

Continua parlant Sergi Campillo dient que el model consumista genera molts residus pel consum desmesurat. A l’integrar-se en la Unió Europea ens ha obligat a fer adaptació de normatives que ens ha salvat com a país, actualment està en tràmit una Llei sobre tractament dels residus. Enfront del reciclatge familiar tenim que el sector comercial continua retornant els envasos, però cal dir que si es retornaren els envasos per part de les famílies no descendiria el consum sinó ben al contrari. Comencem a tindre problemes de distribució, estem en un canvi de paradigma, poden aparèixer aberracions o solucions, no sabem.

Viviana en la següent intervenció va cridar l’atenció sobre la negligència, no hi havia control de les persones i per tant no es podia demostrar, també la falta de responsabilitat política.

Tot seguit va intervindre un ciutadà xilé del públic, el qual va destacar que València faça un treball sobre el consum responsable. També va comentar que havia perdut detalls per estar en diversos idiomes encara que la línia general l’havia compresa. També diu que quan Suècia tria Arica és perquè hi ha referències sobre què zones hi ha menor població, així comenta que en zones del nord o el sud la densitat humana és molt baixa enfront d’una part central molt més poblada. El desert d’Atacama és la història de la despulla social i com a tota Amèrica Llatina igual que Africa i Àsia li arriben volums desorbitats de deixalles. Aquest documental obliga a reflexionar la manera de desenvolupament

 Joseph va intervindre dient que hi ha un conveni des de 1992, el Conveni de Basilea, que busca regular el moviment transfronterer de desaprofitaments perillosos a nivell mundial, considerant que cap a 1983 el 15% d’aquests s’eliminaven fora del país on es generava, segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Es poden crear moltes lleis, acords, etc. , però aquestes han de ser portades a la pràctica i complir-se.

Intervé altre ciutadà xilé dient que la responsabilitat corporativa i ètica en aquest documental veiem l’input que pot aportar per a veure la responsabilitat: obliga a l’estudiant i veure que li pot ocórrer al client (aquest documental l’afavoreix). Aquest documental humanitza la gestió de l’empresa.

Sergi referint-se als canvis en Xile, El món us està mirant perquè tenim similituds, vam eixir de dictadures. Espanya va tindre la seua transició. En Portugal i en Xile hi ha hagut  un canvi constitucional (no trencament) Es mira amb esperança el que puga vindre. El nord ha de començar a ser exemple per al nord, que es pose en el centre a les persones i al medi ambient.

A manera de reflexió final Joseph assenyala que albira canvis positius en la política ambiental xilena, però que això no sols competeix a les autoritats i empreses, sinó també a la implicació i  participació de la ciutadania en instàncies com la redacció de la Nova Constitució de Xile.

Viviana, per a acabar, diu que el més importat és la participació activa de tothom en d’elaboració de la Nova Constitució, la implicació en el procés d’eixida i l’organització de la comunitat Xilena en l’estranger.

Finalment, Joseph Anthony Julca, anima a infància, adults i sobretot joves a ser part del canvi i atrevir-se a decidir per un millor futur que només es complirà, sent capaços de canviar la forma en la qual com a societat ens relacionem amb la naturalesa.

20220119 ARICA Cineclub ACCIÓ DOCUMENTAL + , OCTUBRE CCC

 

PER A SABER-NE MÉS

0
Tags:

Post a Comment