En una emotiva trobada col·laborativa entre ACICOM, Farmamundi i la Xarxa Aminata, dues dones d’origen malià residents a València trenquen el silenci sobre una pràctica arrelada que marca la vida de milions de dones al món.

La realitat de la mutilació genital femenina (MGF) sovint s’amaga sota el vel de la tradició i la cultura, però per a Bintou Maiga i Dialatu, el coneixement ha sigut l’eina clau per a la seua transformació personal i activisme. En una entrevista recent conduïda en el marc del projecte “Veus ACICOM”, ambdues han compartit la seua experiència vital en un procés d’apoderament que les ha portades de la normalització de la pràctica al seu rebuig frontal

.

Un origen difús, un patiment universal

La crònica s’obri amb la intervenció d’Aminata, experta de la xarxa que porta el seu nom, qui aclareix que la MGF no és exclusiva d’Àfrica, sinó que es practica també en zones de l’Orient Mitjà i Amèrica Llatina [01:00]. Tot i que el seu origen exacte es perd en la història, les seues conseqüències són dolorosament clares: hemorràgies, infeccions i complicacions greus durant el part.

El xoc de la descoberta

Bintou, que resideix a València des de fa just un any, confessa amb una sinceritat punyent que abans de participar en les formacions de Farmamundi, considerava la mutilació com una cosa “normal”. “Ara sé que no és bona per a les dones ni per a les xiquetes”, afirma amb una seguretat guanyada a través de l’educació crítica.

Per la seua banda, Dialatu, veïna del barri de Patraix i amb set anys de residència a la ciutat, subratlla els problemes que aquesta pràctica genera en la vida matrimonial i la salut reproductiva. Ambdues coincideixen en la dificultat de traslladar aquest nou aprenentatge a les seues famílies en els països d’origen, on la pressió cultural continua sent un mur difícil d’enderrocar.

De l’aïllament a la xarxa social

L’entrevista també deixa espai per a la reflexió sobre la vida a Espanya. Bintou destaca un contrast social significatiu: mentre que a Mali la sociabilitat és constant, a casa nostra ha percebut una major sensació de solitud.  No obstant això, és precisament en els barris de València —com els Orriols o Patraix— on aquestes dones estan teixint noves xarxes de suport que substitueixen les estructures tradicionals.

Un missatge per al futur

El moment més potent del programa arriba amb el missatge final que ambdues llancen a les dones dels seus països. Amb una determinació clara, Dialatu demana “parar la mutilació, tallar aquestes coses que fan mal i porten sofriment als xiquets”. Bintou reitera que aquesta pràctica “no aporta cap benefici, només coses dolentes”

El programa tanca amb la visió d’un futur on aquestes dones somien a crear associacions a Mali per a divulgar el que han après a València. El programa acomiada aquestes “dones africanes valentes”, recordant que la seua fortalesa no resideix només en haver sobreviscut, sinó en la seua capacitat de prendre la paraula i transformar la seua realitat des de l’ètica i el coneixement.