"MIRALLES, Un arquitecte en diàleg amb el temps"en Cineclub Acció Documental +, 10/09/2025

Audiovisual Cinema Ciutadania Vida associativa

“MIRALLES, Un arquitecte en diàleg amb el temps”en Cineclub Acció Documental +, 10/09/2025

02/09/2025

Dimecres 10/9/2025 a les 18:00h a la sala d’Actes del Centre de Cultura Contemporània Octubre.

ACICOM i ACPV, a través de Docs Barcelona, iniciem el curs amb una sessió del cineclub projectant el documental MIRALLES, Un arquitecte en diàleg amb el temps.

Dirigida per Maria Mauti (Catalunya, Mèxic) durada 90 minuts. Versió original en català

El Cineclub compta amb ajudes parcials com a col·laboracions de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i de l’Ajuntament de València.

Entrada lliure, prèvia reserva de butaca fins completar aforament, mitjançant formulari:

https://acicom.org/Miralles-reserva-butaca

Sinopsi:

Enric Miralles (1955-2000) és considerat un imprescindible de l’arquitectura contemporània. El documental, que narra la visió del món d’aquest important arquitecte dins el panorama internacional contemporani, pretén fer un retrat de l’home i la seva complexitat: un relat construït per variacions a través de les seves arquitectures, on el narrador el busca, l’evoca en els seus espais, travessant el llindar entre la mort i la vida.

Enric Miralles va ser un arquitecte català excepcional, conegut per la seva arquitectura poètica, experimental i profundament arrelada al context local. Va néixer a Barcelona el 1955 i va morir prematurament el 2000, però en només dues dècades va deixar una empremta inesborrable en l’arquitectura contemporània.

🏛️ Obres destacades

Cementiri d’Igualada (amb Carme Pinós): una obra que redefineix el concepte de lloc de repòs, amb un disseny que dialoga amb el paisatge i el pas del temps.
Mercat de Santa Caterina (Barcelona): famós per la seva coberta ondulada i acolorida, que simbolitza la vitalitat del barri.
Parlament d’Escòcia (Edimburg): una obra complexa i simbòlica que reflecteix la cultura escocesa amb formes orgàniques i materials locals.

🎓 Trajectòria

Va estudiar a l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona).
Va treballar amb Carme Pinós i més tard amb Benedetta Tagliabue, amb qui va fundar el prestigiós estudi EMBT.
Va ser professor a Harvard i altres institucions internacionals.

🏆 Premis rebuts per Enric Miralles

Premi FAD (1983, 1986, 2000)
Leone d’Oro a la Biennal de Venècia (1996)
Premi d’Arquitectura Espanyola (1995)
ITALSTAD Prize for Europe (1991)

Miralles no només construïa edificis, sinó que creava espais que convidaven a la reflexió, al moviment i a l’experiència sensorial. La seva obra continua inspirant arquitectes arreu del món.

Fitxa tècnica

Any: 2025 Durada:90 minuts
País: España – Mexico
Idioma: Català

Direcció: Maria Mauti

Producció: Antonio Chavarrías
Producció executiva: Alba Bosch Duran
Música: Anahit Simonian
Fotografía: Ciro Frank Schiappa

Directora: María Mauti
Va néixer a Milà l’any 1974 i es va graduar en Filosofia. Posteriorment, va cursar el Màster en Documental Creatiu a la Universitat Pompeu Fabra.
Des del 2003, col·labora en produccions de música, òpera i dansa per a la plataforma Classica HD de Sky. Com a directora i autora, ha realitzat documentals sobre Daniel Barenboim, Carolyn Carlson, Pina Bausch, Bill T. Jones, entre molts altres.

El seu anterior llargmetratge, L’Amatore, un documental sobre l’arquitecte italià Piero Portaluppi, es va estrenar al Festival de Cinema de Locarno i al Festival Internacional de Rotterdam (IFFR).

El passat juliol, Mauti va debutar com a directora d’òpera al Festival d’Òpera de Macerata amb Norma de Bellini. Amb la productora Oberon Media, ha estrenat Miralles a DOK Leipzig i al festival de documentals de Ji.hlava.

Col·loqui posterior iniciat per panelistes de luxe

Isabel González Galindo (Barcelona, 1982). Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València en 2007, amb formació en la TU de Berlín. En 2014, amplia estudis en la Red Cimas de la Universitat Complutense de Madrid, amb formació en metodologies i tècniques per a la gestió participativa i integral en l’àrea del desenvolupament rural i la gestió del territori.

Després de diversos anys col·laborant amb diferents estudis d’arquitectura i participant com a ajudant en la direcció d’art en diverses produccions audiovisuals, en 2015 funda Fent Estudi Coop.V, on s’especialitza en el disseny i gestió de projectes d’innovació social i urbana, en el desenvolupament d’activitats formatives i de mediació artística, i en l’acompanyament de processos de participació ciutadana i disseny col·laboratiu.

==================================

Vicente González Móstoles
Meliana (València) 1948
Batxillerat a l’Institut Lluís Vives de València, arquitectura a l’Escola de Madrid i de València. Títol d’arquitecte per l’especialitat d’Urbanisme el 1971.
Des 1973 fins a 1980, professor d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de València i treball professional en estudi propi.
El 1980, Director d’Urbanisme de València, implementa la protecció de la Devesa del Saler i de Ciutat Vella i la regeneració de la Perifèria Urbana. El 1983, director d’Arquitectura Urbana, desenvolupa el programa d’Habitatge al Centre Històric, del Jardí del Túria, entre d’altres Projectes Urbans.
Des del 1987 al 2007 atén fonamentalment encàrrecs públics: rehabilitació i restauració del Monestir de Sant Miquel dels Reis, del Palau de l’Intendent Pineda UIMP, del Palau del Baró de Santa Bàrbara, de l’Institut Francais, de l’antiga Escola de Comerç com a Biblioteca d’Humanitats. Aixeca de nova planta els IES de Paterna, Tavernes Blanques y Énguera, un Aulari al Campus de Blasco Ibàñez i els Edificis Departamentals del de Tarongers. A la UPV, construeix l’Institut de Biomecànica. També, instal·lacions esportives com el Pavelló de Torrent o el de Carrús a Elx i sanitàries com el Centre de Salut d’Algemesí. Recentment ha finalitzat l’Edifici Metro sobre la nova estació Avinguda de Torrent.
Ha impartit docència de Paisatgisme a l’Escola d’Arquitectura de València al llarg de dos cursos i des de 2005 fins 2011 ha estat Professor Associat de Projecte Final de Carrera.
Del 2007 al 2011 ha estat regidor pel PSPV a l’Ajuntament de València.
Des del 2011 és membre del Consell Valencià de Cultura a proposta de les Corts Valencianes i presideix les comissions de Promoció i de Llegat, successivament

=================================

Maite Palomares Figueres
Arquitecta, Doctora i Màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic, tots ells a la Universitat Politècnica de València. El seu Treball fi de màster, “La Casa d’Ensenyança de Cullera”, va ser premiat per la Carrera Professional del Màster Oficial en Conservació del Patrimoni Arquitectònic per la Universitat Politècnica de València (2014). També és Especialista Universitari en Pedagogia Universitària per la Universitat Politècnica de València. Ha realitzat estades d’investigació Postdoctoral en l’ École Nationale Supérieure de Paysage de Versailles.

Impartix docència en Grau d’Arquitectura i en Màster en diversos programes sobre Arquitectura Històrica, Arquitectura Contemporània i Paisatge. També és investigadora en Arquitectura Moderna i Patrimoni del Moviment Modern centrant-se en documentació, metodologies, tècniques i mitjans. El seu interés per la Conservació del Moviment Modern i les seues tecnologies innovadores va començar amb la seua Tesi Doctoral titulada La Prefabricació en GO.DB. Architectes, i actualment es desenrotlla en diversos projectes d’investigació, coordinant alguns d’ells com a «Pla de Gestió de Conservació Cheste Treballadors Universitat Paranimf«, Programa Keeping it Modern (2019) de la Fundació Getty.

Entre la producció residencial, destaca la vivenda unifamiliar a Cullera realitzada per a la família Palomares (Premi del COACV 2002) o la Casa Gallén (2010-11), a València.

Cal assenyalar la seua gestió exercida des de la Subdirecció de Cultura de l’ETSA o en el COACV com a Vocal de Cultura.

També és coautora i coeditora de diversos llibres, entre ells Juan José Estellés Ceba. Arquitecte (Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, 2007) amb Carlos Meri. Dialnet publicacions de Maria Teresa Palomares

És membre del Comité Ibèric d’Experts de DOCOMOMO des de 2010 i del seu Patronat. Entre les seus aportacions: Santa Maria Micaela Housing Cooperative in València: a Critical Assimilation of the Modern Legacy; The Universitat Laboral de Cheste a Modern Heritage Side Under Threat o DoCoMoMo. Modern architecture and *heritage. Ha sigut Co-Directora de la 17th DOCOMOMO International Conference. També ha sigut membre del Comité Científic dels Congressos Ibèrics.

Ha comissariat exposicions itinerants com «Giovanni Battista Piranesi. L’arquitectura com a conjectura dibuixada» en col·laboració amb el Museu Valencià de Belles Arts (2020); «INDÚSTRIES de Javier García-Solera» (2017) i la seua obra s’ha pogut veure en diverses exposicions com «Moblades» exposada en el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries «González Martí» (2006) o «Architest@s» (2021), entre altres, a més d’haver obtingut el Premi d’Arquitectura (2002) del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

Va ser Vicedegana de Cultura del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana (2006-2008) i Premi d’Arquitectura (2002) del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

Actualment és membre del Consell de Disseny de la Ciutat de València

===============================

Tràiler de: “MIRALLES, Un arquitecte en diàleg amb el temps”