La qualitat de l’informació té molt a vore amb la qualitat de la democràcia
Així ho ha manifestat José Ignacio Pastor, President d’ACICOM, l’Associació Ciutadania i Comunicació en el col.loqui que es va dur a terme en el Club Diario Levante EMV que, entorn al 30 aniversari del 23 F de 1981, va reunir a un bon grapat de protagonistes d’aquella fita històrica.
El President D’ACICOM, Jose Ignacio Pastor, Associación organitzadora de l’ acte, va assenyalar: “Si el colp haguera trionfat actes com este no es podríem fer perquè contravenim el dret d’informació, el de reunió, el de llibertat d’expressió…” Després Pastor anuncià una de les eines que ACICOM pensa reivindicar, “I eixa no és altra que l’accés dels grups socials als mitjans de comunicació, sobretot, públics. Es un dret que ara ens furten i que per tant empobris no sols la dieta mediàtica sino la qualitat de la democràcia” I això perque, per al vicepresident del Consell d’Administració de RTVV i president de l’Associació Ciutadania i Comunicació: ” La qualitat de l’informació té molt a vore amb la qualitat de la democràcia.”
En la taula, a més del coordinador del Club y moderador, Josep Lluís Galiana, estigueren JJ. Pérez Benlloch, periodista i director en 1981 del Diari de València, Manuel Martínez, guardia civil que participà en l’assonada i Manuel del Álamo, historiador, periodista y hui responsable de premsa de l’AUGC, ( Associació Unificada de la Guàrdia Civil) també organitzadora de l’acte, juntamente amb el Club Diaro Levante.
Del Álamo, i el també periodista Eduard Torres, són autors d’un documental que es va projectar i en el qual parlen els guàrdies civils participants en el Colp d’Estat i es fa una reivindicació de la necessitat de que este cos militaritzat puga també tindre el dret a sindicarse.
En el transcurs de l’ acte organitzat per ACICOM també es va inaugurar l’expossició de la Unió de Periodistes, “A vint anys del 23-F. Paper de la premsa”. Coordinada y producida por la Unió de Periodistes Valencians, l’ expossició mostra les portades dels diaris valencians i estatals, les edicions especials de la nit del colp d’estat, així com semanaris i revistes d’opinió, i un recorregut cronològic, acompanyat també per fotografíes.
Del Álamo manifestà que “El golpe fracasó, el jugador no pasó… pero la pelota entró. Y eso porque a partir de la intentona golpista del 23 F de 1981, las cosas no fueron mejor para la Guardia Civil. Felipe González inició una modernización y una serie de cambios estratégicos que fueron muy negativos para este cuerpo. La militarización de la Guardia Civil se sentó y fué muy perjudicial y el cambio se dió hacia la derecha”. Apuntà el responsable de premsa de l’AUGC.
Manuel Martínez era un jove de 21 anys aquell 23 F. Ell volía ser Guàrdia Civil de Trànsit i era el seu primer día de curs a Madrid. De sobte es va vore involucrat en les malèvoles intencions del Tinent Coronel Tejero. “El 90% de los guardias civiles que fuimos al Congreso de la Nación aquel 23 de febrero, no teniamos ningun afán golpista” afirmà Martínez. ” Es más, yo mismo fui movilizado creyendo que iba a una revisión de armas. De hecho, había algunos compañeros que se jubilaban días después. En fin situaciones muy lamentables y extremas. Pero lo cierto es que a mí por el golpe no me quitaron el carnet de la guardia civil. Sin embargo, el director gerneral del instituto armado si me lo quitó por intentar hacer “sindicalismo” dentro del cuerpo”.
Juan José Pérez Benlloch era el director del “Diari de València” aquella fatídica nit del 23 de febrer ara fa 30 anys. “Era tot molt risible sino fora perquè a València, Milans del Bosch, va traure els tanqs al carrer. Al diari acudiren molts polítics aquella nit que volíen assabentar-se del que estaba passant, en unes hores plenes d’incertesses i d’apagó informatiu. També de militars, alguns d’ells de reemplaç, més perplexes i desorientats que nosaltres els periodistes.
Només els bandols deixaven clar que hi havia en marxa un colp d’Estat. Això i que a la redacció vingueren uns militars, -afetgia Pérez Benlloch- més nerviosos que nosaltres, que el que volíen, a tota costa, és que publicarem el bandol del Capità General. ¡¿En quina edició?! , es preguntaba el veterà periodista, entre rialles del públic asistent, aduïnt “al desconèixement d’aquells militars de com es treballa en la premsa escrita.”
JJ no obstant els moments més anecdòtics d’aquell dramàtic intent de cercenar el cami a la llibertad y la democràcia creu que, ” Sí ara, amb el pas del temps, ens recordem dels moments risibles però crec que falta un llibre que contara amb tot rigor i a fons moltes coses que encara no están del tot clares sobre el 23F.”
M.M.L.