FCCC2021. Activitats paral·leles: 3 visites guiades: València Capital de la República / La Cartoixa Vall de Crist / Exposició Dones i Resistència. Activitats de MEMÒRIA ARA.

El VII Festival Cinema Ciutadà Compromés t’ofereix tres activitats complementàries a les projeccions,  el cap de setmana del 6 i 7 de novembre de 2021. Tres oportunitats per realitzar una visita guiada de la mà d’experts valencians que ens il·lustraran en els  recorreguts. Cal realitzar inscripció prèvia abans del divendres, dia 5 de novembre.

València en temps d ela República

La Cartoixa de Vall de Crist

Exposició Dones i Resistència

 

puvguia

Dissabte, 6 de novembre de 2021 , 9.30 h Eixida des de les Torres de Serrans. Pl. dels Furs

Un recorregut per la València Republicana, que comptarà amb Jose M. Azkàrraga, com a guia. Coautor de València 1931-1939. Guía urbana: la ciudad en la 2ª República.

Portada del llibre València 1931-1939. Guía urbana: la ciudad en la 2ª República.La ciutat sobre la qual es precipità la guerra era una ciutat plena de projectes arquitectònics, culturals, educatius i socials, i a través d’aquest llibre, que en recorre el paisatge urbà i la història, es recorda no l’infortuni, sinó la creativitat, l’amor a la vida i la recerca de la felicitat defensades per un poble que va creure que hi tenia dret. Detalles Des del 6 de novembre de 1936 fins al 31 d’octubre de 1937 València va ser la capital de la República d’Espanya. Durant aquest any els principals intel·lectuals i líders afins a la causa republicana van coincidir en una ciutat transformada en una urbs cosmopolita. Amb motiu de la celebració del 70 aniversari d’aquest esdeveniment s’edita aquesta guia il·lustrada, que conté diverses rutes per a conèixer la ciutat, recuperant de l’oblit els edificis més emblemàtics d’aquella ciutat en guerra, en definitiva, un passeig a través de l’educació, la cultura l’arquitectura i la vida..

ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) organitza aquesta iniciativa,   en matèria de recuperació de la memòria històrica, anomenada MEMÒRIA ARA

Realitzarem un recorregut, amb una duració d’aproximadament 90 minuts visitant alguns dels llocs emblemàtics de la València Republicana

..

 

El recorregut per la València republicana partirà des de les Torres de Serrans. a les 9:30 hores.
Es prega puntualitat

El recorregut és d’accés lliure, però les places limitades; és imprescindible realitzar la inscripció per poder organitzar-nos, pels aspectes logístics i per si hem de remetre alguna informació prèvia de l’itinerari.

La inscripció cal fer-la fins el dia 4 de novembre en: (punxa damunt): 

https://bit.ly/Valencia-Capital-República

capital

Per a saber-ne més:

Imprimir una possible ruta de la València Republicana

Guia Urbana 1931-1939. València durant la II Republica (espai web) https://www.uv.es/republica/

Valencia 1931-1939. Guía Urbana. La ciudad en la Segunda República https://www.uv.es/republica/guiapapel.htm

Ruta republicana per a imprimir 

Los refugios antiareos de València http://valenciabonita.es/2016/11/02/los-refugios-antiaereos-de-valencia/

València republicana. Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia_republicana

Barberá quiere borrar que Valencia fue capital de la II República. Article de Juan E. Tur en Público del 28-4-2104. http://www.publico.es/actualidad/barbera-quiere-borrar-valencia-capital.html

‘Aire’ de otro tiempo 17/04/2017 por Héctor Sánchez, ingeniero industrial colegiado. https://www.iicv.net/blog/aire-de-otro-tiempo/

Visita Urbana a la València Republicana. Abril de 2013 en Blog Fortificacions i trinxeres del País Valencià   . https://ulises-ulises.blogspot.com.es/2013/04/visita-urbana-la-valencia-republicana.html

El refugio del Lluís Vives sale de la oscuridad. Article de Rafael Montaner en Levante del 10-5-2010. http://www.levante-emv.com/valencia/2010/05/10/refugio-lluis-vives-sale-oscuridad/703923.html

Guia Urbana de València publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat de València http://puv.uv.es/guia-urbana-valencia-1931-1939-2a-ed.html

“A València és més fàcil saber sobre la República Romana que sobre la II República” José María Azkárraga és molt més que un professor de l’IES Lluís Vives. Per a ell donar a conéixer la memòria invisibilitzada de la ciutat és un primer pas per a protegir-la.Article d’Elena Cívico en Nonada del 4-2-2015. http://nonada.es/2015/02/jose-maria-azkarraga-refugis-antiaeris-valencia.html

=================================================================================================================

 

Rutas Jaume I - Cartuja de Vall de Crist

Dissabte dia 6 de novembre, a les 11 h. Visita guiada a la Cartoixa de Vall de Crist

Tindrem l’oportunitat de completar l’audiovisual que vam projectar el dia 27, Dia mundial del Patrimoni Audiovisual realitzant una visita guiada a càrrec del professor i investigador Josep-Marí Gómez

Centre Interpretació Cartoixa C/Calvario 17, Altura (Castelló) https://goo.gl/maps/7LsE9oVE3mXmxP3V6
Restaurante Parque Municipal.Altura, Castelló https://g.co/kgs/CLVFwx
L’horari serà:
– 11:00 h. Centre d’interpretació de la Cartoixa de Valldecrist.
– 12:00 h. visita a la Cartoixa de Valldecrist.
– 14:00 h. dinar opcional en el Restaurant La Glorieta d’Altura.No tenim previst organitzar transport públic però sí facilitar la possibilitat de compartir vehicle.
Més informació en: https://acicom.org/27-10-2021-dia-mundial-del-patrimoni-audiovisual-passeig-virtual-pel-pati-dentrada-a-la-cartoixa-de-valldecrist-i-el-maestrat-filmat-la-memoria-rescatada-fccc2021/

Les ruïnes de la cartoixa de Valldecrist es troben situades en la partida de Cànava, dins del terme municipal d’Altura i prop de Sogorb, en la comarca de l’Alt Palància.

La Reial Cartoixa de Valldecrist va ser fundada en 1385 per Martí l’Humà quan era infant durant el regnat de son pare Pere el Cerimoniós en la Corona d’Aragó.

La llegenda que envolta la creació d’aquest cenobi explica com a motiu de la seua fundació la visió que sobre el Judici Final va tindre Martí l’Humà en un somni de tal intensitat que el va despertar sobresaltat. Tanmateix, les raons que el mogueren realment a fundar Valldecrist varen ser l’extrema religiositat de l’infant, la seua estreta amistat amb Bernat Çafàbrega, monjo cartoixà d’Escaladei, i l’ambient de misticisme que s’estengué per les cases reials europees entre els segles XIV i XV, quan l’Orde cartoixà gaudia de gran prestigi.

L’elecció del lloc i la denominació del monestir també han sigut justificats per la llegenda que narra com un pelegrí arribat de Terra Santa va elegir entre els dominis de l’infant Martí la vall de Cànava, com el lloc més semblant a la vall de Josafat on tindrà lloc el Judici Final.

Martí va construir una modesta cartoixa fundacional, que en ser elegit rei per la sobtada mort del seu germà primogènit Joan II el Caçador, transformà en un gran conjunt monàstic totalment desenrotllat.

Durant el segle XVII, i especialment en el seu segon terç, la cartoixa va sofrir profundes transformacions que canviaren considerablement la seua aparença, donant-li pràcticament la configuració final, aspecte que prengué amb les últimes i modestes reformes del segle XVIII i primers anys del XIX.

Valldecrist va ser el monestir cartoixà més important del Regne de València i un dels més rellevants d’Espanya, no sols per la gran quantitat d’obres d’art que posseïa sinó per la destacada intervenció d’alguns dels seus il·lustres monjos en els assumptes político-religiosos de l’època. La seua esplendorosa vida es desenvolupà per espai de quatre segles i mig fins a 1835, en què es va extingir a causa de la Desamortització de Mendizàbal.

Dissolta definitivament la comunitat cartoixana d’Altura, els seus bens foren confiscats per a després ser venuts en pública subhasta. Des d’esta funesta data, la cartoixa de Valldecrist ha anat degradant-se lentament fins a transformar el seu exuberant patrimoni arquitectònic i artístic en el desolat paisatge actual. Per fer-nos una idea de la rapidesa i contundència amb la que fou assolada, és prou saber que en 1844 fou venuda per 1.263.397 rals de billó i 12 anys després era adquirida només per 50.000.

Ja a finals del segle XIX en paraules de Teodor Llorente, la cartoixa “sembla, no un convent, sinó un poble, tancat per combativa muralla i víctima d’espantós bombardeig”.

En 1985 se celebrà el 600 aniversari de  la seua fundació i des d’aleshores s’han anat succeint irregularment i amb interrupcions diverses campanyes d’excavacions i consolidacions en el seu recinte amb la idea de dignificar i transformar les restes del complex monàstic en una ruïna visitable i atractiva. En 1990 la Generalitat Valenciana va comprar la major part del cenobi als seus últims propietaris i en 2009 la Diputació de Castelló adquirí la part privada que en faltava, passant tot el conjunt monàstic a ser de domini públic. La creació en 2003 de l’Associació Cultural Cartoixa de Valldecrist, amb l’objectiu de sensibilitzar a la societat i als poders públics sobre la conservació i recuperació del patrimoni vinculat a esta cartoixa, ha servit de revulsiu en la presa de consciència de una part de la ciutadania d’Altura i de la comarca de l’Alt Palància de cara a la seua rehabilitació.

Un esplendorós cenobi de murs arruïnats que, no obstant, encara conserven la dignitat d’aquell antic desert instituït de vida contemplativa, que ha pogut resistir l’ultratge del temps i l’abandó de la gent. Eixa dissortada cartoixa de Valldecrist, referent no sols d’un municipi sinó d’una comarca, ansiosa afirmació de la continuïtat de la vida i del valor de la memòria històrica davant de la desraó victoriosa de la indiferència i del menyspreu.

Cartuja de Valldecrist | Sitio oficial de la Cartuja de Valldecrist de AlturaL’audiovisual (de 21:35 minuts de durada) consta de 3 blocs perfectament diferenciats: el primer conta molt succintament i breument la història de Valldecrist (naixement, fundador, desenvolupament, esplendor, desaparició, lenta recuperació i zones o àmbits que integren una cartoixa). El segon bloc explica detalladament què és el que es veurà en el passeig virtual i quins elements arquitectònics es reconstrueixen des de l’estat actual, passant pel dibuix bidimensional i acabant en la reconstrucció virtual tridimensional. La tercera i última part és un passeig virtual pel pati d’entrada a la cartoixa tal com el podia fer una persona si la poguérem traslladar (en el túnel del temps) als últims anys del segle XVIII o primers del XIX (des de 1785 fins a 1805) és a dir, a l’últim període d’existència abans de l’exclaustració definitiva de 1835 que va extingir la vida cartoixana.

Per tal de reconstruir aquest espai imaginari, el pati d’entrada, ha calgut assessorar-se a consciència amb arqueòlegs, historiadors de l’arquitectura i arquitectes, historiadors de l’art i de la cartoixa, fins a poder materialitzar i concretar una volumetria i unes textures que correspongueren realment (hipotèticament) al que degué ser aquest espai imaginat. Tots els edificis i elements representats tenen una alta o molt alta dosi de versemblança (és a dir de realitat per no oferir cap caràcter de falsedat) encara que evidentment hi ha diferències: l’església major (amb el seu pòrtic i cúpula) i els seus edificis adjacents a esquerra i dreta, juntament amb l’edifici de l’hostatgeria (situat a l’esquerra del pati), i el porxe d’entrada amb la muralla i vestíbul, tenen una certesa pràcticament total, entre un 80 i un 100% de versemblança. Només l’edifici de la dreta, la Conreria, té un percentatge menor, ja que ací estaríem parlant d’un 60 a 70 % de versemblança en una escala que aniria del 0 al 100%.

 

Aforament limitat, és imprescindible realitzar inscripció en:

https://bit.ly/Visita-Cartoixa-Vall-de-Crist

 

=============================================================================================================================

 Imatge de l'exposició a partir d'una foto de tramvieres davant d'un vagó, maig, 1938 © Luis Vidal

Diumenge, 7 de novembre de 2021, 12:00h, visita guiada a l’Exposició DONES I RESISTÈNCIA. València, 1931 – 1939 Fotografies de Luis Vidal. Inicia de la visita porta de la Sala.

Sala Estudi General  del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València 

Un recorregut per l’exposició de la mà de Carlos López Olano, professor i investigador, soci d’ACICOM i Luis Vidal, comissaris de l’exposició.

Us proposem una visita guiada per un viatge al passat, acompanyats dels comissaris de l’exposició Carlos López Olano i Luis Vidal. En la mostra podem veure les imatges que el fotògraf Luis Vidal Corella, segona generació d’una estirp de fotògrafs valencians, va prendre a València dels anys 1931 a 1939. El “leit motiv” de l’exposició és la dona. Treballadora, lluitadora, resistent. Retratada en un moment d’efervescència, el moment en què semblava que tot es podia canviar, que tot podia millorar en molts camps de la societat, també en el del feminisme. Tota aqueixa esperança, va acabar després de l’arribada de les tropes dels revoltats i del període de repressió que van protagonitzar els amics dels nazis. Tot va ser més gris, més fosc. La llibertat va desaparéixer, i les dones van haver d’optar per la reclusió interior, o per l’exili.

L’arxiu fotogràfic històric custodiat i conservat pels Vidal testimonia els moments més importants de la societat valenciana des de pràcticament els inicis de la fotografia. Els diferents integrants d’aquesta important saga de fotògrafs van recopilar una extensa història visual, encara que el període triat per a la mostra de la república i la Guerra Civil va ser retratat especialment per Luis Vidal Corella (València, 1900-1959): fotoperiodista, col·laborador del Mercantil Valencià, corresponsal d’ABC, el Ruedo o l’Agència EFE a València. Els seus reportatges mostren les batalles en el Front de Terol, els personatges més rellevants del món polític, cultural i social de la València Capital de la República, o el sofriment del poble que patia els efectes de la guerra i la carestia.

Una mostra que no et pots perdre, si t’interessa aquest període apassionant, i no vols que tot el treball, que tota la lluita que aqueixes dones republicanes van dur a terme , caiga en l’oblit.

Aforament limitat, és imprescindible realitzar inscripció en:

https://bit.ly/Dones-i-Resistencia

 

Post a Comment