Entrevista a Alejandro Macharowski i Josep Lluís Galiana sobre Rafael Pérez Contel en VEUS ACICOM 16/4/2026

Hem realitzat una interessant entrevista en VEUS ACICOM que realitzem en Russafa Ràdio, a  Alejandro Macharowski autor del llibre: “Rafael Pérez Contel, La Pasión por la enseñanza del arte” i a Josep Lluís Galiana,  editor del llibre, escriptor i músic, en VEUS ACICOM, Russafa Ràdio el dia 16 d’abril de 2026. 

Us deixem un text sobre el tema i l’entrevista realitzada https://youtu.be/4eEkuO4s4KQ

Rafael Pérez Contel: L’Art, la Pedagogia i la Memòria com a Compromís Vital

.

1. Introducció: La Reivindicació d’una Figura Polièdrica i Incòmoda

.

La recuperació de la figura de Rafael Pérez Contel (Villar del Arzobispo, 1909) transcendeix l’anàlisi biogràfica per convertir-se en un exercici de reparació històrica i dignitat professional. Contel no va ser només un pont intel·lectual resilient entre l’edat d’or republicana i la resistència del franquisme; va ser, en paraules dels qui l’han estudiat a fons, un “personatge molt incòmode”. El seu caràcter ferm i la seua integritat el van situar sovint en la perifèria de les institucions, tant per la seua militància com per la seua audàcia intel·lectual, que trencava els motlles de l’academicisme ranci.

Aquesta naturalesa polièdrica de 360 graus s’articula en cinc dimensions indestriables:

• Artista: Escultor d’avantguarda i gravador que entenia la forma com un compromís social actiu.
• Docent: Un mestre de “cultura de trinxera” que transformava l’aula en un espai de llibertat creativa i reflexió crítica.
• Gestor i Dinamitzador: Impulsor de la mítica revista Nueva Cultura i col·laborador clau en projectes editorials com Denes.
• Investigador: Historiador amb rigor científic que va transitar des de l’arqueologia fins a l’etnografia popular.
• Custodi de la Memòria: Cronista necessari que va protegir el llegat d’una generació d’artistes valencians silenciats.

La publicació de l’obra d’Alejandro Macharowski, Rafael Pérez Contel: La Pasión por la enseñanza del arte, representa una fita de transferència cultural. En transformar la seua tesi doctoral en un relat accessible, Macharowsky no només retorna el coneixement a la societat, sinó que realitza una reclamació de l’arxiu pedagògic de la República, salvant de l’oblit institucional un mètode que encara avui ens interpel·la.

——————————————————————————–

.

2. El Model Pedagògic: Una Síntesi d’Avantguarda com a Amenaça

.

En el context de la postguerra, marcat per l’obscurantisme i la còpia repetitiva de models de guix, la proposta de Contel va ser d’una audàcia subversiva. Com a arquitecte institucional visionari, va anticipar en gairebé quatre dècades l’estructura del Batxillerat Artístic, entenent que l’ensenyament de l’art era la clau per formar ciutadans lliures.

El seu mètode es va fonamentar en una fusió magistral:

1. L’herència de la Institución Libre de Enseñanza (ILE): El respecte per l’alumne, el laïcisme i el foment de l’esperit crític.
2. L’Educació per l’Art: Corrent europeu que Contel va aplicar a l’Institut de Xàtiva, convertint el gravat i la linoleografia en eines d’aprenentatge proactiu.

Un exemple paradigmàtic de la seua metodologia era la seua “mirada clínica” sobre l’alumnat. En l’anècdota de l’alumne Benito, Contel va detectar que el xiquet necessitava ulleres només observant la deformació sistemàtica dels seus dibuixos. Aquesta observació clínica —pont entre la ciència i l’humanisme— demostra que el mestre no buscava formar només tècnics, sinó que exercia una vigilància constant sobre el benestar i el desenvolupament integral de l’individu. En un sistema que fomentava el silenci, formar ciutadans amb criteri propi era un acte de resistència política.

——————————————————————————–

3. L’Aula Expandida i el Territori com a Text de Vida

Contel entenia que l’humanisme integral exigia una experiència directa amb el món; per això, va estendre l’aprenentatge més enllà dels murs del centre amb el concepte d’“aula expandida”. Aquesta visió era una continuació directa de l’esperit de les Misiones Pedagógicas, on el patrimoni i el territori esdevenien el text principal.

A través de “quaderns de viatge ciclostilats”, Contel preparava amb rigor historiogràfic les expedicions de l’alumnat a llocs clau:

• Focus Arqueològic: Visites a Moixent, Llíria, la Cova del Parpalló i l’Alcúdia d’Elx.
• Llegat Inèdit: És especialment rellevant la seua recerca sobre la Dama d’Elx. Tot i la magnitud de la seua anàlisi, bona part d’aquesta documentació roman encara avui inèdita en carpetes custodiades per la seua família, un “llegat invisible” que encara espera la seua plena recuperació científica.
• Cultura Popular i Etnografia: Des de la ceràmica fins a la “cultura del pa” i la gastronomia, Contel ensenyava a llegir la identitat en els objectes quotidians.

Aquest mètode generava una identitat connectada a la terra, actuant com una barrera intel·lectual contra l’especulació i el desconeixement. Aquesta construcció de ciutadania, però, es va estavellar contra la fractura de 1939, que buscava precisament aniquilar qualsevol indici de modernitat pedagògica.

——————————————————————————–

4. Resistència, Repressió i Silenci: L’Exili Interior

La vida de Pérez Contel és el testimoni d’una resiliència ètica davant la derrota. Membre d’aquella generació d’or que va formar part de les primeres oposicions de la República (1933), el 1937 va assumir la responsabilitat de substituir l’escultor Alberto a l’Institut Obrer.

Amb la fi de la guerra, va arribar la “foscor absoluta”. Contel va patir l’impacte de la depuració que va afectar 60.000 docents. Durant els seus tres anys de presó, va mantenir una dignitat creativa ferotge: va arribar a negociar amb el director del centre penitenciari per poder realitzar escultures, convertint el tancament en un espai d’afirmació artística.

L’etapa posterior va ser la de l’exili interior (1939-1950). Juntament amb la seua esposa, Amparo Pico —matemàtica i docent que va compartir la lluita i el sosteniment vital de la família—, Contel va viure una etapa de “depressió de l’ànima”. Durant aquest ostracisme, la seua resistència es va tornar tàctil, treballant com a maquetador i editor, aprenent l’ofici del llibre “des de la cuina”. Gestos com la conferència “La espina en el core” o la publicació d’Artistas en Valencia (1936-1939) demostren que el seu compromís amb la llengua i la memòria del seu col·lectiu era innegociable.

——————————————————————————–

5. Llegat i Vigència en l’Era de la Imatge

Avui, en plena era de la “infoxicació” visual i la intel·ligència artificial, la figura de Contel recobra una urgència renovada. El seu llegat no és una peça de museu, sinó una eina de supervivència democràtica. Ensenyar a descodificar la imatge i a mirar amb esperit crític és l’única defensa contra la manipulació contemporània.

El seu humanisme transversal —capaç d’unir art, tecnologia i història— ens recorda que l’educació és un acte de confiança en el potencial humà. Com ell mateix va escriure el 1966, sintetitzant una vida de combat cultural:

“L’art és la pedra de toc de la cultura d’una època i un poble… L’art és també un medi educatiu del qual no podem prescindir en els plans d’educació general dels homes de demà.”

——————————————————————————–

6. Fitxa Tècnica: Rafael Pérez Contel (1909-1990)

Categoria	Detalls
Nom complet	Rafael Pérez Contel
Naixement	Villar del Arzobispo, 1909
Formació	Professor de Dibuix. Integrant del primer cos de 200 professors de la República (1933)
Càrrecs Clau	Institut Obrer (1937); Institut de Xàtiva (etapa docent principal)
Compromís	Militant del PCE; Revistes Nueva Cultura i Artistas en Valencia
Publicacions	Artistas en Valencia (1936-1939); Llibre de gravats de l’alumnat (1966); Estudis sobre la cultura del pa
Innovació	Pioner del Batxillerat Artístic; Creador de l'”Aula Expandida” i quaderns ciclostilats
Repressió	Depurat el 1939; 3 anys de presó (escultura sota negociació); Recuperació de plaça el 1950
Conceptes Clau	Educació per l’Art; Humanisme integral; Custodi de la Memòria; Exili interior