ACICOM i ACPV vam programar, celebrant el Dia Mundial de la Ràdio, una sessió amb el documental: “Mina i la ràdio dels presos” amb la participació de dos panelistes d’excepció per al col·loqui:

• Pilar Almenar, periodista, directora del Festival HUMANS FEST. Des del 2018 dirigeix Impresas, una revista escrita i editada per dones recluses a la presó de Picassent (València)..

.

• Javier Vilalta, anterior director del Humans Fest. Actualment director d’Àmbit associació i president de la COEP – Coordinadora de entidades del entorno penitenciario de la Comunitat Valenciana. Impulsor del Espígol Fest.

Tens la informació sobre el documental en: 

• https://acicom.org/mina-la-radio-dels-presos-en-cine-club-accio-documental-dimecres-12-02-2025-a-les-1800h-octubre-ccc/

Va tindre lloc el dimecres, dia 12 de febrer de 2025 a les 18:00h. a la sala d’actes del  Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE, C/ Sant Ferran 12, 46001 València

Mina i la ràdio dels presos, una mirada única a la reinserció a través de la ràdio

Anàlisi de la Taula Rodona sobre Ràdio, Presó i Reinserció

En el col·loqui posterior a la projecció es va parlar sobre la relació entre la ràdio, la presó i la reinserció social, prenent com a punt de partida la pel·lícula que explora aquests temes. La conversa ha evidenciat una realitat complexa i plena de reptes.
Respecte al projecte Impreses, una revista feta per dones que estan a la presó de Picassent, es van analitzar les diferències entre la realitat carcerària masculina i femenina, les dificultats per a la reinserció social, i el paper transformador de la cultura i l’art com a teràpia. També es discuteix la censura i els límits ètics del treball amb persones privades de llibertat.

Vam tindre una seleccionada assistència de públic, que va gaudir tant de la projecció com de l’interessant debat

Un deixem un reportatge fotogràfic de la sessió (punxa damunt per veure les fotos)

IDEES CENTRALS QUE VAN SORGIR EN EL COL·LOQUI:

1. La Ràdio com a Eina Terapèutica i d’Expressió:
 Es destaca la ràdio com un espai on els presos poden expressar-se i ser protagonistes de les seves pròpies històries.
 A diferència del que es veu a la pel·lícula, on els professionals condueixen les entrevistes, en la revista “Impreses” son les dones  recluses les que redacten, suggereixen i prenen les decisions, fent-la un espai autènticament seu.
 Es posa de manifest que, tot i que el resultat no tingui la mateixa qualitat tècnica, l’important és que sigui un producte creat i impulsat pels
les persones que hi col·laboren.

2. Diferències entre Homes i Dones al Sistema Penitenciari:
 S’observen diferències significatives en les activitats proposades, per exemple: tallers de costura per a dones i gimnasos o altres activitats per a homes.
 Es recalca la importància d’interrogar a les dones sobre si volen ser tractades iguals, reconeixent la desigualtat inherent al sistema.
 La idea és evitar crear una jerarquia moral des del principi, ja que les persones que estan a la presó ja han estat avaluades i castigades pel
sistema.

3. El Sistema Penitenciari, Una crua realitat:
 Es critica el sistema espanyol per no estar enfocat a la reinserció, sinó en el càstig i la contenció.
 Es denuncia la precarietat de les instal·lacions, amb cel·les compartides, sense cap moble auxiliar, – diferent a com es mostra a la pel·licula- i
sense separació adequada de l’espai del vàter, que es troba en mig de la cel·la.
 Es destaca també la manca de recursos, inclosos ordinadors, equips tècnics i fins i tot elements bàsics com una taula o una guitarra. Ací, les
dones que participen en la revista “im preses” no tenen accés a un ordinador, els texts els escriuen a ma, també está prohibit accedir a cap
tipus de teléfon o connexió a internet.
 També, es menciona la sobresaturació dels mòduls, especialment el de dones, així com la falta d’assistència psiquiàtrica adequada. “les presons españoles, como va dir Julián Ríos, están plenes de personas malaltes i pobres, el 40% tene problemes de salud mental i el 65% reben un
tractament psiquiátric sense supervisió psiquiàtrica

4. La Importància de la Cultura i l’Art en la Reinserció:
 L’art, la cultura i els tallers terapèutics es presenten com a eines fonamentals per a la rehabilitació. Es posa en relleu que la cultura pot
tenir un efecte curatiu i transformador en les persones recluses, ajudant-les a recuperar l’autoestima i a expressar-se.
 Es destaca la importància del vincle en el procés de reinserció, el més important que podem fer es parlar i mirar a la persona que estem
acompanyant.

5. Límits i Reptes de la Intervenció:
 S’explora la dificultat d’establir límits clars en la intervenció, especialment quan es treballa amb persones vulnerables i amb necessitats complexes.
 Es parla de la importància de construir espais de confiança i de respectar les decisions de les persones recluses, fins i tot quan són difícils
d’entendre.
 S’explora també el tema de la censura, destacant que, tot i que es defensa la llibertat d’expressió, es té cura de no generar un dany major
per a les persones participants. Mai es deixa que es revise el contingut de la revista abans de publicar-la”.

6. El Estigma i la Dificultat de la Reinserció:
 Es posa de manifest l’estigma que pateixen els expresos, cosa que dificulta enormement la seva reinserció social.
 Es denuncia la manca de recursos i la necessitat d’un sistema més individualitzat que tingui en compte les necessitats específiques de cada
persona.
 Es fa referència a la violència masclista i les seves conseqüències en les dones recluses, afirmant que moltes són víctimes de violència sexual i
d’altres formes de maltractament.
 La importància de l’autoimatge i de que les dones preses tinguen espais de creativitat i d’apoderament, fora dels rols tradicionals de la criança i, fins i tot, del silenci.

7. La realitat de la reinserció laboral
 Es critica la dificultat que troben les persones migrades per accedir al mercat laboral degut a la seva situació legal i penal.
 S’explica que tot i fer formacions professionals, la norma espanyola impedeix que treballin si tenen antecedents penals pendents.
 S’explica que hi ha empreses que ofereixen salaris molt baixos a les persones que han sortit de la presó.

8. Obstacles Institucionals i Burocràtics:
 Es critica la lentitud i la rigidesa del sistema penitenciari, així com la manca de sensibilitat per part de les institucions públiques.
 Es comenta la sensació de que les entitats que entren a fer una feina social, com oferir cultura, a vegades molesten a les institucions
penitenciàries.
 Es posa de manifest la dificultat de coordinar-se amb els funcionaris de presons i d’aconseguir l’accés a les instal·lacions.

Conclusions

Aquest debat ofereix una visió profunda i crítica del sistema penitenciari, posant en relleu la necessitat urgent de repensar la reinserció social i d’oferir a les persones recluses espais per a l’ expressió, l’apoderament i la transformació. La importància del treball en vincle, la cultura i l’art com a eines terapèutiques i de reinserció emergeixen com a elements claus d’ aquesta reflexió. El sistema penitenciari actual és un sistema que no funciona i està pensat per a la contenció i no per a la reinserció.