ACICOM i ACPV vam programar una sessió amb aquest documental: CASA REYNAL, comptàrem amb la presència de la seua directora Laia Manresa.

https://acicom.org/casa-reynal-en-cine-club-accio-documental-dimecres-29-01-2025-a-les-1800h-octubre-ccc/

Va tindre lloc el dimecres, dia 29 de gener de 2025 a les 18:00h. a la sala d’actes del  Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE, C/ Sant Ferran 12, 46001 València

Casa Reynal” ens ofereix un viatge íntim a través dels records d’una família. La directora, a través de la mirada retrospectiva, reconstrueix la història de la seua família i explora la importància de les arrels i la memòria col·lectiva.

Premi Docs Barcelona 2024 com la millor pel·lícula catalana, patrocinat per la Xarxa Audiovisual Local, sobre la transmissió familiar i el llegat de la seua memòria.

Una pel·lícula feta a foc lent: 50 anys de vida

COL·LOQUI POSTERIOR A LA PROJECCIÓ 

Amb la participació de:

Josepa Cucó i Giner

Catedràtica emèrita d’Antropologia Social de la Universitat de València, també és membre de
l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la UV i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Al llarg de la carrera acadèmica, les seues recerques i publicacions han transitat per cinc camps d’interès preferent: la societat tradicional i el camperolat; l’associacionisme, l’amistat i els moviments urbans; els processos i grups polítics relacionats amb l’esquerra revolucionaria espanyola; l’urbanisme i els espais urbans; i finalment, algunes qüestions relacionades amb feminisme i gènere. En moltes d’aquestes qüestions el País Valencià ocupa un lloc preeminent, així ho reflexen els títols d’alguns dels seus llibres: El quotidià ignorat. La trama associativa valenciana (València, 1991), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global (Barcelona, 2013); De la utopia revolucionaria a l’activisme social. El Movimient Comunista, Revolta i Cristina Piris (València, 2016).
Aixi mateix, ha desenvolupat tot un seguit de tasques i activitats de caràcter extra-acadèmic de les quals li agrada destacar la creació del Museu d’Etnologia de València -avui l’Etno- , al costat de Joan Francesc Mira, i l’elaboració d’informes experts per a la UNESCO.

Us deixem una crònica del que va ser el col·loqui posterior a la projecció de la pel·lícula

Comencem amb un reportatge fotogràfic de la sessió. Punxa damunt de le simatges per veure tot l’àlbum

Després de la projecció es va fer un debat amb la directora, Laia Manresa i l’antropologa Social, Josepa Cucó, sòcia d’ACICOM.

En aquesta conversa es presenta una reflexió de la directora sobre la seva pel·lícula, un documental autobiogràfic que explora la història familiar a través de la venda d’una casa familiar. El procés de creació de la pel·lícula es detalla, des de la concepció inicial fins a la incorporació d’elements com l’animació i la música, amb un èmfasi en com la venda de la casa serveix com a eix narratiu per a explorar la memòria familiar, la història del país, i la seva pròpia experiència personal.

Per altra banda, l’antropóloga Josepa Cucó va situar el documental en el marc de l’evolució demogràfica del segle XX, abordant el despoblament i l’exode rural, així com la diferència d’estructura familiar i règim d’herència entre Catalunya i el País Valencià.

En el debat també va participar el públic, centrant-se en temes com la construcció narrativa, el rol dels seus pares, el significat simbòlic del niu d’oreneta, i les relacions socials i de classe al llarg del segle XX a Catalunya. Finalment, es discuteix el significat de la pel·lícula com a homenatge a la memòria familiar i a les dones narradores, més enllà del seu valor documental, es considera una obra amb dimensions artístiques i emotives.

La conversa també explora temes com la memòria familiar, les relacions intergeneracionals, i la importància de preservar el patrimoni audiovisual familiar. Finalment, es debat la recepció de la pel·lícula i la seva distribució a sales de cinema.

CONCLUSIONS DEL DEBAT:

1. Evolució Demogràfica i Èxode Rural:

• Despoblament: La conversa destaca la disminució de la població rural des de principis del segle XX. S’observa una clara migració del camp a la ciutat, especialment de persones sense terres o amb poca propietat.
• Impacte en el Territori: S’esmenta la “Espanya deserta” i “Catalunya vella”, evidenciant l’impacte de l’èxode rural en aquests territoris. Aquest fenomen va arribar al seu punt màxim a principis del segle XX.

2. Context Social: S’assenyala la importància de contextualitzar aquestes narratives amb l’experiència del poble, més enllà de la bellesa estètica de les imatges.

• Relació familiars vs. classes socials: Es debat sobre la inusual relació de la família de la directora amb la família Bonet, una família amb més poder adquisitiu. La directora exposa que la relació va ser possible per l’absència de fills de la família Bonet, ja que no tenien ningú a qui donar l’herència.

S’explica que aquesta relació no era estranya en societats passades on hi havia un “pacte” entre treballadors i amos, que podien ser fins i tot padrins.

• Absència de la gent del poble: S’evidencia que no apareix gent del poble al documental, només la casa i els carrers. La directora explica que va entrevistar gent del poble però que el resultat no encaixava amb el to del documental. A més, el poble no forma part de la seva vivència.

• La ferida de la mare: S’explica que la mare va ser separada de la seva mare a una edat primerenca i enviada a viure al poble amb els seus avis, una decisió que va causar-li molt de dolor. S’afirma que era una pràctica no tan estranya en aquella època.

3. Estructura Familiar i Herència:

• Família Troncal: Es discuteix el model de “família troncal” com a comú a la Catalunya vella, on un únic hereu (home o dona) hereta la casa i la terra, mentre que la resta dels germans ha de marxar.

Contrast amb Altres Models: Es contrasta aquesta estructura amb el model de les famílies valencianes, que es caracteritzen per una herència dividida en parts iguals entre filles i fills.

4. l Procés Creatiu del Documental:

• Lent Procés de Cocció: La directora explica que la idea del documental va sorgir al voltant del 2009-2010, però no va començar a treballar-hi activament fins al 2018. ” Aquesta pel·lícula […] ha estat un procés de cocció molt lent. Jo la començo a imaginar el el 2009-2010, però no em poso mans a l’obra fins el 2018.“
• El·lipsis Narrativa: La directora admet haver creat una el·lipsis en la narrativa per fer més comprensible la connexió entre la mort de l’àvia i la decisió de vendre la casa. “En realitat l’amor de la padrina i la decisió de la venda està separada per uns quants anys. Però a mi em sembla que quan em poso explicar la història té més sentit, perquè al final és així que una cosa portat l’altra.“
• Punt de Vista Personal: La pel·lícula és presentada com una reflexió des de la mirada de la directora, que també incorpora punts de vista de la seva mare i de l’àvia. ” La història de la padrina l’explico jo i per tant, em porta a fer una reflexió des de la meva mirada.“

5. Simbolisme i Metàfora:

• El Niu d’Orenetes: El niu d’orenetes és destacat com un element central i metafòric que simbolitza la connexió entre la família i la casa, a més de la temporalitat del cicle de vida. ” Sempre vaig tenir molt clar que aquesta casa estava lligada a un niu d’oranetes i això és literal. […] la metàfora del niu amb la nostra família i amb aquesta casa tenia molt de sentit.“
• La Memòria a través dels Objectes: La venda de la casa es converteix en un “artefacte” per explorar la memòria i les biografies de les persones que l’han habitat. ” La venda de la casa dona peu a fer memòria i a trobar a partir dels objectes i dels rastres que han deixat les biografies a les persones que que ens han envoltat.“
• Intergeneracionalitat: La pel·lícula reflecteix la unió de tres generacions i mostra un vincle amb el passat i la seva influència en el present. “Quan jo acabo de fer la pel·lícula, que va ser el 2023, la meva padrina hagués fet 100 anys, la meva mare hagués fet 75 i jo em vaig fer 50 amb la qual cosa no hi havia com una precisió o una perfecció en aquests cercles.“

6. Aspectes Tècnics i Artístics:

• Música: La música, creada per Albert Pla i Judit Ferrers, és elogiada per la seva capacitat d’acompanyar sense envair.
• Animació: L’animació es descriu com un element que afegeix textura i connecta les diferents memòries. Es fa servir un fil que teixeix tota la narració.
• Fugir de l’àlbum familiar: La directora expressa la seva preocupació per transcendir el retrat familiar i aconseguir interpel·lar a un públic més ampli. S’afirma que tot i que la pel·lícula parla d’una família concreta, és capaç de generar identificació en molts espectadors que s’han vist reflectits en moments de la seva pròpia vida, especialment aquells que han experimentat la pèrdua dels seus pares o avis.

7. Reflexions Personals:

• L’Herència dels Avantpassats: Es destaca la importància dels ancestres en la formació de la identitat i la trajectòria personal.
• La Pel·lícula com a resum de vida: La directora descriu el documental com un resum de 50 anys de la seva vida, reflectint vivències i reflexions.
• Emocionalitat: S’esmenta que el documental “toca el cor” i genera una connexió emocional amb l’espectador.

• Distància i Objectivitat: Es planteja si seria possible fer un documental similar amb una altra família, i la directora afirma que sí, però que la profunditat seria diferent degut a la seva connexió personal amb la història.
• Pel·lícules familiars: La directora explica que va trobar pel·lícules en format 16 mm de la família Bonet. Aquest descobriment va representar un gran impacte i va impulsar la direcció del seu documental. L’ impacte del descobriment de la imatge del padrí.

8. L’Experiència de fer aquesta pel·licula:

• Dificultats i costos del Cinema: La directora comparteix les dificultats de finançar i produir cinema, especialment en el gènere de no ficció. També destaca que treballa com a guionista, donant classes per guanyar-se la vida.
• El seu camí al cinema: La directora revela que al principi va estudiar periodisme però va descobrir que la seva passió era el guió de cinema. Aquest camí la va portar a conèixer el director Joaquín Jordà que va convertir-se en el seu mentor.
• Valor de la No Ficció: Reivindica el valor del cinema de no ficció, que considera igual de vàlid i valuós que el cinema de ficció, a pesar de la seva menor visibilitat. ” Els documentals són pel·lícules. Primer són pel·lícules, no són documentals, són pel·lícules de no ficció.“

• Equip: La directora menciona que hi ha moltes dones en l’equip. Afirma que la pel·lícula és un homenatge a les dones de la seva vida.
• Relats Informals: La directora sent fascinació pels relats informals, les narracions no recollides en llibres. “La meva padrina també era una gran narradora i aquesta pel·lícula és un és un homenatge a aquests retrats, aquests relats informals“.

9. L’Impacte de la Programació:

• El doc del mes: La directora expressa la seva satisfacció per la gran difusió que ha tingut la pel·lícula gràcies a la seva programació en sales amb el projecte del “doc del mes”. “És la primera vegada que una pel·lícula meva ha rodat tant […] Estic molt agraïda al doc al mes, perquè és una proposta que justament recolça la no ficció d’una manera que és molt difícil.“

Conclusions: La conversa analitzada revela la complexitat i profunditat del documental, que va més enllà d’una simple història familiar. Aborda temes universals com la memòria, la identitat, l’evolució social i la importància de les arrels. A més, destaca la connexió emocional i la capacitat de la pel·lícula per generar reflexió i diàleg.