ACICOM i ACPV vam programar el documental Bye Bye Tiberias, on la cineasta Lina Soualem viatja enrere en el temps i l’espai per capturar les històries transmeses per quatre generacions de dones palestines de la seva família.

La informaicó la teniu en:

https://acicom.org/bye-bye-tiberias-relat-autobiografic-de-quatre-generacions-de-dones-palestines-en-cine-club-accio-documental-dimecres-12-03-2025-a-les-1800h-octubre-ccc/

Vam comptar amb panelistes de luxe que ens van aportar la seua visió i coneixements sobre la situació a Palestina, així com intervencions des del públic, després d ela projecció. Fent realitat el que és un cineclub.

Anàlisi del col·loqui posterior a la projecció sobre Palestina: Memòria, Exili i Identitat

RESUM

En el col·loqui posterior a la projecció es parlar principalment de la percepció de la pel·lícula (sense títol explícit, però amb temàtica palestina) i on es tracta la realitat palestina des d’una òptica personal. Es plantegen reflexions més àmplies sobre la identitat palestina, l’experiència del refugi, el paper d’organitzacions com l’UNRWA, i possibles accions de solidaritat, incloent-hi el boicot.

CONCLUSIONS DEL DEBAT:

1.-La formació i la complexitat de la identitat Palestina:

• La pel·lícula evoca la idea de la identitat palestina marcada per l’exili i la memòria històrica. Es destaca la diferència en la formació d’aquesta identitat entre generacions que han viscut a Palestina i aquelles que han nascut a l’exili.
• Per a un dels panelistes, quan viatges a Palestina o a Jordània sempre t’estan contant històries de la teua família, que podria ser la història de qualsevol família. En el cas de la pel·lícula es veu reflectit en la filla, perquè els fills dels exiliats hem viatjat poques vegades a Palestina (els pares no podien viatjar) i per això la identitat de la segona generació exiliada es construeix a través dels rècords dels pares i la seua lluita política, fent difícil la conformació d’una identitat pròpia com a palestí de segona generació que viu en un altre país.

• Els nostres pares són l’última generació que ha viscut a Palestina. Tots els que hem vingut després tenim una idea romantitzada que no només es manté per la gastronomia o la geografia, perquè també està conformada per la colonització i l’ocupació. Eixa és la realitat

2.-L’Experiència del refugi i la pèrdua:

• Es comparteix l’experiència d’una refugiada palestina de tercera generació del Líban, originària de Jaffa (expulsats en 1948), il·lustrant la llarga durada i l’impacte generacional de l’exili. La narració del seu avi reflecteix l’esperança inicial d’un retorn ràpid que no s’ha complert en 76 anys: “(…) Ellos salieron con la esperanza de que volverían otra vez a su tierra en tres días, en una semana como mucho, esto es lo que me comentó mi abuelo. Por eso dejaron todo lo que tenían. Solo tomaron la llave, cerraron la casa y entraron en Líbano con la esperanza que volverian pronto. Y desde entonces han pasado 76 años con esa esperanza, pero no hemos podido volver.” Pierden la casa, la familia, la nacionalidad, lo pierden todo.
• La dispersió familiar en diversos països i la incertesa sobre el destí dels familiars causen un profund patiment psicològic.
• Els camps de refugiats no són un poble, ni una ciutat. Les condicions de vida als camps de refugiats del Líban es descriuen com precàries i amb manca de drets fonamentals: “Imaginaros que el àrea del campamento en que yo nací tiene un 1 km² y viven más de 100.000 personas dentro… no hay ley, no hay policía, no hay seguridad, es super peligroso.” No hi ha electricitat, ni aigua, ni jardins, ni universitats. Tampoc tenen sanitat pública.
• La impossibilitat d’obtenir la nacionalitat libanesa, fins i tot després de generacions, genera una profunda angoixa i manca de pertinença: “yo he vivido 18 años en Líbano y mi madre tiene 63 y no pertenecemos al lugar donde vivimos.”
• Es destaca la restricció en l’accés a professions, salut pública i educació per als refugiats palestins al Líban.
• Un panelista comenta que quan la seua familia va eixir de Palestina, -no en 1948, sinò en 1967- no tenien la targeta de refugiats. “Quan l’exèrcit israelià va ocupar per primera vegada Cisjordania el primer que van fer va ser cremar els registre de la propietat, per dificultar que pogueren tornar; però els palestins dels camps de refugiats amb llapis i paper van refer la descripció de les propietats”.

3.- La Memòria històrica i la solidaritat:

• La pel·lícula es considera una eina excepcional per a preservar la memòria històrica palestina, contrarestant la narrativa dominant. “Al final és memòria històrica del país”.
• Es planteja que la comprensió de la història pot fomentar la solidaritat amb la causa palestina.

4.- El Paper de l’UNRWA:

• Es subratlla la importància de l’UNRWA (l’Agència de Nacions Unides per a la població refugiada de Palestina a Orient Pròxim) per al suport dels refugiats, destacant que la majoria dels seus treballadors són palestins.
• La major part dels refugiats han estudiat i rebut atenció sanitària gràcies a l’UNRWA. Per això des de sectors israelians se critica el seu paper amb la finalitat de debilitar-la i que desaparega.
• Es comenta un debat sobre la percepció de la imparcialitat de l’UNRWA i les acusacions d’una agenda política per part d’aquells que voldrien “esborrar el passat” i les responsabilitats derivades de la Nakba.

5.-Accions de Solidaritat i el Boicot (BDS):

• La representant de BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) amb la finalitat que es complisca la Llei Internacional i els Principis Universals de Drets Humans, comenta que es proposen diverses accions de solidaritat des del País Valencià, incloent-hi el boicot, les manifestacions i els actes reivindicatius.
• S’explica el moviment BDS, iniciat per organitzacions palestines el 2005, com una crida a la comunitat internacional per posar fi a les complicitats i les col·laboracions amb l’Estat d’Israel: contra l’apartheid, l’ocupació militar, la fi de colonització a Palestina i el dret al retorn.
• El BDS inclou boicots econòmics, culturals, militars, esportius i acadèmics, dirigits a entitats i empreses que donen suport a l’ocupació.
• En l’àmbit cultural, es proposa no col·laborar amb entitats o artistes finançats per Israel i promoure les narratives palestines.
• Es menciona la iniciativa “Espai Lliure d’Apartheid Israelià” (ELAI) com un compromís de consum responsable.
• Es destaca la necessitat de pressionar les organitzacions polítiques i de construir un contradiscurs davant la narrativa israeliana, evitant la criminalització de la resistència palestina.

6.- La Resiliència i l’Esperança:

• Malgrat les adversitats, es ressalta la resiliència del poble palestí i la seua capacitat de reconstruir i mantenir l’esperança. Com l’au Fènix és capaç de renàixer de les seues pròpies cendres.
• Es valoren les narratives de les persones palestines que “ensenyen vida” malgrat la situació.

7.- Dificultats per a l’Acció i la narrativa dominant:

• Es reconeix la poderosa influència d’Israel en el sistema capitalista i en temes de seguretat.
• Es critica la narrativa dominant que equipara la defensa dels drets palestins amb el terrorisme, dificultant la construcció d’un discurs de suport sense ser etiquetat.

8.- Idees o Fets Importants:

• La identitat palestina és dinàmica i està constantment influenciada per l’exili i la resistència.
• Les restriccions i la manca de drets dels refugiats palestins al Líban generen una situació humanitària crítica i una profunda angoixa.
• La memòria històrica és una eina fonamental per a la preservació de la identitat i la lluita per la justícia.
• El moviment BDS representa una estratègia de solidaritat global que busca exercir pressió sobre Israel per tal que respecte el dret internacional.
• La resiliència i l’esperança són elements centrals en l’experiència del poble palestí.
• La construcció d’un discurs de solidaritat efectiu amb Palestina es veu obstaculitzada per la criminalització i la narrativa dominant.
• Es detecta una creixent consciència sobre la necessitat d’un internacionalisme renovat en el suport a la causa palestina.
• Es mencionen exemples concrets de boicot, com ara a productes amb patents israelianes.

Conclusions

Les converses reflecteixen una comprensió profunda i multifacètica de la qüestió palestina, abastant des d’experiències personals i familiars fins a anàlisis polítiques i propostes d’acció solidària. L’exili forçat, la lluita per la identitat i la manca de drets emergeixen com a temes transversals i dolorosos. La memòria històrica es valora com un element de resistència i un fonament per a la solidaritat.

Malgrat les dificultats i la força de la narrativa dominant, la resiliència i l’esperança del poble palestí són reconegudes com a fonts d’inspiració. Finalment, es fa una crida a la necessitat de construir un discurs de solidaritat que eviti la criminalització i que impulse accions concretes en l’àmbit individual i col·lectiu.