Esdeveniments Llibres Treballadors de la Comunicació Vida associativa

Crònica de la presentació del llibre “CARTAS MARCADAS” d’Emília Bolinches Ribera en CM Rector Peset

by

Emília Bolinches i el “versus” de la memòria: el dia que la carpeta verda va omplir el Rector Peset

La periodista presenta la seua obra d’autoficció “Cartas marcadas”, una crònica íntima que transforma la correspondència privada en un retrat col·lectiu de l’emancipació femenina i la Transició.

 

La presentació del llibre Cartas marcadas al Col·legi Major Rector Peset es va convertir el passat dimarts 24 de març en molt més que un acte literari convencional. Va ser, en paraules dels assistents, un exercici de justícia poètica i social sobre la Transició valenciana i la lluita per la identitat femenina. No és habitual veure un “ple total” en un acte cultural un dimarts de vesprada a la ciutat, però la convocatòria de la periodista Emília Bolinches va aconseguir desbordar totes les previsions. Paz Navarro, responsable de l’editorial Posidonia, confessava amb astorada satisfacció que el llibreter de París-Valencia havia hagut de desplaçar-se d’urgència a la tenda per a reposar existències, ja que els exemplars disponibles a la sala s’havien esgotat abans de començar l’acte.

El lloc triat no va ser una qüestió d’atzar. El Col·legi Major Rector Peset, definit pel seu director Carles Xavier López com l’últim bastió de la residència pública universitària al País Valencià, va funcionar com l’escenari idoni per a una obra que connecta l’acadèmia amb els moviments socials. Entre el públic es trobava el que López va descriure com la gent de la manifestació del dissabte, un col·lectiu civil inquiet que reconeix en la figura d’ Emília una veu pròpia. Entre les autoritats i figures del món de la cultura, destacava la presència del dramaturg Manuel Molins i del nou rector Juan Luis Gandía, subratllant el pes institucional i afectiu de la cita per a una professió, la del periodisme, que sent el Peset com la seua pròpia casa.

.

El trencaclosques de l’autoficció i el gènere epistolar

La vetlada es va plantejar com una dissecció de l’ofici d’escriure i recordar. Adolf Beltrán, encarregat de prologar l’obra, va actuar com a guia en aquest laberint del que ell denomina arqueologia de la comunicació. Beltrán va reflexionar sobre la distància abismal que separa l’escriptura d’una carta de la immediatesa d’un correu electrònic o un missatge en xarxes socials. Per al periodista, el gran encert de Bolinches ha sigut utilitzar l’autoficció i la tercera persona per a convertir-se en personatge. Aquesta tècnica narrativa li permet a l’autora mirar-se a l’espill amb rigor clínic, transformant la seua pròpia vida en una matèria novel·lable que reflecteix fidelment l’època posterior al maig del 68. Les cartes, per tant, deixen de ser simples papers per a esdevenir la columna vertebral de tota la història.

Per la seua banda, l’escriptor Alfons Cervera va aportar la nota de sinceritat tècnica i humorística. Cervera, que sempre ha fet broma amb la seua aversió als llibres que superen les 150 pàgines, va reconéixer que les 600 pàgines de Cartas marcadas funcionen perquè existeix una veu magistral que les sosté. Segons el novel·lista, el llibre es salva gràcies a l’eina més poderosa de qui es dedica a les lletres: l’escriptura. Cervera va destacar que, encara que la correspondència amb Jesús Hermida resulta fascinant des d’un punt de vista mediàtic, són les cartes entre Emília i el seu marit Vicente les que realment doten al relat d’una humanitat sobrecollidora. Per a ell, l’obra s’ha de llegir, per damunt de tot, com una gran novel·la on el jo de les cartes i el jo narratiu conviuen en un equilibri perfecte.

.

La carpeta verda: un judici personal en temps de pandèmia

Quan Emília Bolinches va prendre la paraula, l’ambient es va tornar íntim i confessional. L’autora va explicar que el motor d’aquest llibre va ser el tancament per la COVID-19, un període d’aïllament que la va obligar a enfrontar-se a la idea de la mort i a bussejar en els seus propis records. Va ser en aquells dies d’incertesa quan va aparéixer la famosa carpeta verda que contenia cartes autèntiques guardades durant dècades. Emília va descriure aquesta troballa com l’inici d’un judici individual i personal que ella defineix amb el terme llatí versus: no com una confrontació externa, sinó com un camí cap a un mateix, de l’Emília actual cap a la jove Emi.

La periodista va recordar com el seu amic Jaime Millas va ser qui la va impulsar definitivament a escriure, convencent-la que aquell material epistolar no era només un arxiu privat, sinó la base d’una novel·la necessària. Emília va triar el gènere epistolar, poc freqüent en la literatura actual, per a narrar el seu procés d’emancipació. En el llibre es plasma el procés ideològic de la protagonista des d’un origen “Catòlic, Apostòlic i Romà”, en el sentit d’un catolicisme oficial, que es transforma en un cristianisme de base social crític amb el Vaticà i la esglesia jerárquica i més tard interioritza els manaments comunistes socials com una religió que esdevé en politica intensificat pel manament del imperatiu categoric kantià per a aterrar finalment en el compromis feminista i social.

Un dels moments més emotius de la seua intervenció va ser el record de la mítica Montserrat Roig a València, asseguda a terra amb la resta de dones, confessant amb valentia que el feminisme també implicava el dret a tenir desitjos i somnis vergonyosos.

.

Un espill per a la societat valenciana

La presentació no només va servir per a parlar de literatura, sinó per a recuperar retalls de la història viva de la ciutat. Van eixir a reluir noms propis i llocs emblemàtics, des de la llibreria Railowsky fins als ecos de l’antiga Ràdio Nou. L’ autora va defendre la seua decisió de retirar-se uns dies a Benidorm per a acabar de donar forma al text; davant d’aquells que qüestionaven què se li havia perdut en la ciutat dels gratacels, ella va respondre amb fermesa que allí recuperaria moltíssimes coses i persones essencials per a la seua història i el seu relat.

La jornada va concloure amb un agraïment especial de l’autora cap als seus lectors i lectores, els destinataris finals d’aquest exercici d’honestedat brutal. Cartas marcadas queda així com una nota al peu imprescindible de la gran història oficial, demostrant que la memòria individual, quan es treballa amb el rigor de la bona escriptura, acaba convertint-se en una crònica col·lectiva capaç de sanar ferides i explicar qui som.

 

Us deixem un reportatge fotogràfic de l’acte de la presentació: fotos realitzades per: Alícia Gavara, Víctor Uriarte, Jose ignacio Pastor, Pau Andreu

20260324 Presentació del Llibre d'Emília Bolinches Ribera, Presidenta d'honor d'ACICOM, CARTAS MARCADAS

                                            La gravació de l’acte sencer: https://www.youtube.com/watch?v=cHC-xJBQhdA

.

Hem elaborat un pòdcast amb IA (Notebooklm) que resumeix els continguts d eles intervencions de l’acte de presentació (punxa damunt per escoltar-ho)

 

Una infografia dels continguts de la presentació

 

PER A SABER-NE MÉS

 

0
Tags: