Crònica de La dieta mediàtica de la ciutadania: El Dret a la Informació, en La Plaça Debats, dia 2/3/2026
El passat dia 2/3/2026, la Plaça Debats va organitzar un dels seus sempre interessants debats, amb la col·laboració d’ACICOM, de la Unió de Periodistes Valencians i la Plataforma per la Veracitat.
ORGANITZA:
https://xn--laplaadebats-odb.eu/.
COL·LABOREN:
https://www.uv.es/uvweb/colegi-major-rector-peset/ca/col-legi-major-rector-peset-1285910232936.html
https://www.unioperiodistes.org/
https://manifiestoveracidad.org/
L’acte es va iniciar amb la benvinguda del president de La Plaça Debats, Joan Olmos, que va fer menció i agrair la gran feina periodística que van realitar els treballadors i treballadores d’À punt cobrint els efectes d ela Dana.
A continuació, Jose Ignacio Pastor, coordinador del debat, membre del Consell Directiu d eLa plaça Debat i president d’ACICOM, va realitzar una introducció que deixem escrita:
Presentació de la Taula Rodona: La dieta mediàtica de la ciutadania: El dret a la informació
Benvingudes i benvinguts a aquesta conversa oberta sobre La dieta mediàtica de la ciutadania: el dret a la informació. Ens reunim hui per reflexionar sobre una qüestió que no afecta només als professionals del periodisme, sinó al conjunt de la societat: la qualitat democràtica del nostre espai públic.
Podem afirmar, sense exagerar, que la comunicació i la informació són un dels pilars imprescindibles de l’Estat de Benestar. Sense una informació veraç, plural i independent, la ciutadania no pot prendre decisions lliures ni exercir plenament els seus drets. El dret a la informació no és un luxe ni una qüestió corporativa; és un dret fonamental que sosté tots els altres.
Un tema prou oblidat però imprescindible per a una comunicació de qualitat és garantir, com diu l’article 20-3 de la nostra Constitució, el dret d’accés dels grups socials als Mitjans de comunicació. Aquest dret continua sent en gran mesura una assignatura pendent al nostre sistema comunicatiu. No es tracta únicament de protegir la llibertat d’expressió dels professionals, sinó de garantir el dret col·lectiu de la ciutadania a estar informada en condicions d’igualtat, pluralisme i transparència.
En aquest sentit, els comunicats del Consell d’Informatius d’À Punt ens recorden fins a quin punt la independència professional és una condició imprescindible per a la credibilitat del servei públic. Quan hi ha ingerències, precarització o debilitament de les garanties internes, no es deteriora només un mitjà: es debilita el dret de la ciutadania a rebre informació fiable. I quan el dret a la informació es veu erosionat, també ho fa la qualitat democràtica.
Vivim, a més, en un context de sobreabundància informativa, desinformació organitzada i polarització emocional. La “dieta mediàtica” ja no és només una metàfora: és una qüestió de salut democràtica. Igual que una mala alimentació afecta el cos, una mala informació afecta la capacitat crítica i la convivència cívica. La posveritat no és només la mentida; és el desplaçament deliberat dels fets per emocions, interessos o estratègies de manipulació.
Davant d’aquest escenari, la defensa del dret a la informació exigeix tres compromisos: garanties institucionals sòlides, professionalitat i independència periodística, i una ciutadania activa i crítica capaç d’exigir qualitat informativa.
Aquesta taula rodona vol contribuir a aquest debat imprescindible. Volem preguntar-nos com podem fer efectiu, en la pràctica, el dret a la informació. Quins mecanismes cal reforçar? Quin paper han de jugar els mitjans públics? Com podem enfortir la cultura democràtica davant la desinformació?
Ens acompanyen hui veus diverses —des de la filosofia política, el periodisme, la gestió pública i la mobilització cívica— que ens ajudaran a aprofundir en aquestes qüestions.
Us deixem un reportatge fotogràfic i amb reels de la sessió, punxa damunt per veure-les
Crònica de les diverses intervencions
Aquest document sintetitza les reflexions i anàlisis derivades del debat sobre la “dieta mediàtica” i el dret a la informació, un pilar fonamental de l’estat del benestar i la qualitat democràtica. La sessió adverteix sobre la toxicitat de l’ecosistema informatiu actual, caracteritzat per la postveritat, la desinformació organitzada i la precarització dels mitjans públics.
Les conclusions clau inclouen:
- La informació com a servei essencial: El dret a la informació no és una qüestió corporativa, sinó un dret fonamental que sustenta la resta de drets civils.
- Crisi a À Punt: Es denuncia un retrocés en la independència professional de la cadena pública valenciana arran de canvis legislatius i de directiva, tot i l’excel·lència demostrada pels treballadors en cobertures d’emergència com la DANA.
- Amenaça de la postveritat: S’identifica el desplaçament deliberat dels fets cap a les emocions (“el relat”) com una estratègia de manipulació massiva.
- Resistència civil: La creació d’iniciatives com el “Manifest per la Veracitat” s’erigeix com una eina necessària per contrarestar la impunitat de les mentides i les xarxes d’odi.
——————————————————————————–
- El Concepte de “Dieta Mediàtica” i la Salut Democràtica
L’anàlisi parteix de la metàfora de la dieta per explicar el consum d’informació de la ciutadania. Una “dieta tòxica” —basada en mentides, manipulació i odi— afecta directament la capacitat crítica i la convivència cívica.
- Pilar de l’Estat del Benestar: La informació veraç, plural i independent és imprescindible perquè la ciutadania prenga decisions lliures. Sense ella, l’espai públic es deteriora.
- L’Article 20.3 de la Constitució: Es denuncia l’incompliment sistemàtic d’aquest article, que garanteix el dret d’accés dels grups socials als mitjans de comunicació. Actualment, la veu de les organitzacions cíviques queda eclipsada pels gabinets de comunicació del poder i les grans corporacions.
- Infoxicació: Vivim en un context de sobreabundància informativa on la desinformació està organitzada per generar polarització emocional.
——————————————————————————–
- Postveritat, Desinformació i “Bullshit”
El debat aprofundeix en la naturalesa de la manipulació moderna, diferenciant la mentida tradicional de fenòmens més complexos.
Distincions Conceptuals Clau
| Concepte | Descripció segons els experts |
| Mentida | Falta a la veritat de manera conscient, però mantenint el respecte per la seua existència (l’esforç per ocultar-la). |
| Postveritat | No és només una mentida; és el desplaçament dels fets cap a les emocions i creences per a una manipulació sibil·lina. |
| “Bullshit” (Harry Frankfurt) | Al xarlatà no li importa la veritat ni la mentida; només li importa impressionar o imposar el seu relat. |
| Veracitat | L’esforç honest del periodista per arribar a la veritat, tot i les dificultats. |
- El paper del receptor: Es destaca que la postveritat també depèn d’un receptor que, sovint, vol creure allò que confirma els seus prejudicis o interessos, ignorant els fets comprovables.
- La viralització de l’emoció: Les mentides emotives es viralitzen amb més rapidesa a les xarxes, convertint la veritat en “un arma de distracció massiva”.
——————————————————————————–
- La Situació Crítica dels Mitjans Públics: El Cas À Punt
La cadena pública valenciana se situa al centre de l’anàlisi com a exemple de la lluita entre el servei públic i la ingerència política.
L’Èxit dels Professionals
Es reconeix unànimement la cobertura de l’emergència de la DANA, premiada pel seu servei i referència meteorològica. Els treballadors van demostrar la seua capacitat de servei públic en situacions crítiques (com també en l’incendi de Campanar).
Amenaces a la Independència
- Reforma Legislativa: La nova Llei de la Corporació Audiovisual Comunitat Valenciana ha eliminat òrgans de participació clau, com el Consell de Ciutadania i la representació dels treballadors en el Consell d’Administració.
- Clàusula de Consciència: S’esmenten casos de periodistes que han abandonat l’empresa per dignitat professional davant les manipulacions.
- Externalització de la Informació: Es denuncia que la contractació de productores externes per a programes de debat i actualitat desdibuixa la marca informativa d’À Punt i la fa més vulnerable a biaixos privats.
- Incompliment de Normatives Europees: Existeixen queixes formals per la manca de transparència i l’ús partidista de la cadena (per exemple, en la retransmissió de bous en lloc de cobrir manifestacions socials).
——————————————————————————–
- El Periodisme en un Entorn Hostil
Diego (Unió de Periodistes) i altres ponents descriuen un panorama de pressió creixent sobre els professionals:
- Atemptats contra la llibertat d’expressió: Des d’amenaces a xarxes socials fins a intervencions de l’FBI en domicilis de periodistes o l’assassinat de reporters en zones de conflicte com Gaza.
- Batalla Digital i Algorítmica: Les xarxes socials han passat de ser una “àgora pública” a espais controlats per algorismes que fomenten l’odi i la desinformació.
- Precarització i Retallades: Es denuncia una asimetria en el repartiment d’ajudes públiques, beneficiant aquelles associacions de premsa més afins al poder polític actual.
——————————————————————————–
- El Manifest per la Veracitat i l’Acció Ciutadana
Davant la impunitat de la desinformació, la societat civil ha articulat el Manifest per la Veracitat, una iniciativa que cerca:
- Impulsar la normativa europea: Exigir transparència en el finançament dels mitjans i la propietat d’aquests.
- Seguretat tecnològica: Alertar sobre els perills de la intel·ligència artificial en la creació de faules.
- Responsabilitat del receptor: Fomentar una ciutadania activa i crítica que no siga còmplice de la propagació de mentides.
“La veritat no és una cosa que només depèn dels emissors; els receptors han de tenir la voluntat de voler saber la veritat, encara que no els afavorisca.”
——————————————————————————–
Conclusió i Vies d’Esperança
Tot i el diagnòstic sever, s’apunten algunes línies d’optimisme:
- Nous canals de qualitat: L’èxit de canals de WhatsApp de mitjans seriosos (com el de eldiario.es amb més de 238.000 seguidors) demostra que existeix una audiència que busca i valora la informació de qualitat.
- Resistència interna: Els consells d’informatius i els professionals continuen lluitant des de dins per mantenir la credibilitat de les institucions públiques.
- Institucionalisme: La necessitat de reforçar les garanties institucionals i la regulació europea com a fre a l’abús i la manipulació informativa.
Hem utilitzat també eines de IA, en concret NotebookLM, que basant-se en la gravació d’audio realitzada us oferim un pòdcast de 17 minuts que pot facilitar el seguiment del debat:
En breu posarem a disposició de tothom la gravació en vídeo de tot el debat, en el canal de youtube de La Plaça Debats, on podeu accedir a altres debats ja realitzats:
https://www.youtube.com/@laplacadebats
Més informació sobre La Plaça Debats en:
. https://xn--laplaadebats-odb.eu/
T’associes a La Plaça Debats?
. https://xn--laplaadebats-odb.eu/index.php/uneix-te/
Vols rebre les convocatòries de La Plaça Debats