ACICOM presenta al·legacions defensant el nom de València, per a la nostra ciutat

ACICOM com a associació ciutadana, dedicada a la comunicació i que tenim com a missió la millora de la dieta mediàtica de la ciutadania, ens oposem frontalment al canvi de denominació de València. Valorem que es tracta d’un nou entrebanc per a la normalització del valencià.

L’equip de Govern Municipal del PP-Vox, ha aprovat inicialment el canvi de nom de la ciutat, creant una polèmica, típica de trilers, que mentres es discuteix el tipus d’accent, intenten normalitzar el nom en castellà.

Us adjuntem les al·legacions presentade si us animem a presentar les vostres, individuals o col·lectives; hem de fer ús dels nostres drets de ciutadania; tenim 20 dies hàbils des de la publicació en el BOP el dia 11 d’agost, abans del dia 9 de setembre. 

Al·legacions en contra de la modificació plantejada per l’Ajuntament de València sobre el nom de la ciutat,  defensant per tant com a associació que el topònim oficial i exclusiu continue sent  ‘València’

Expedient: E-01304-2025-000005-00

Interessats: Associació Ciutadania i Comunicació: ACICOM

CIF: G98216211

EXPOSA

ACICOM, amb CIF G98216211 amb seu social en Carrer Sant Ferran, 12 de la ciutat de València, 46001,  presenta les següents al·legacions davant la proposta de canvi de denominació del municipi de ‘València’ a ‘Valencia/Valéncia’, en relació amb l’acord adoptat el Ple de l’Ajuntament de València, amb data del 22 de juliol de 2025, punt 0031, per tal de manifestar la seua oposició i defensar el manteniment del topònim oficial, històric i normatiu: València.

AL·LEGACIONS

  1. Consolidació institucional, social i cultural
    La ciutadania ens identifiquem amb el nom de València, que s’ha consolidat com a denominació oficial des de fa dècades i és la que utilitzen les institucions, els mitjans de comunicació, les entitats culturals i la societat civil en general. És també la forma ens hem identificat des de fa temps establerta a partir de les Normes de Castelló (1932), reconegudes com a base de la normativa actual. També és la forma que prescriu l’AVL, que és la institució que regula l’ortografia segons l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
    .
    .
  2. Coherència amb la normativa ortogràfica
    Segons les normes ortogràfiques del valencià, i en coherència amb la pronúncia majoritària, els mots acabats en –ència porten accent obert (è): ciència, paciència, eficiència, consciència, urgència… El topònim València segueix aquesta regularitat. Convertir en norma una variant tancada (é) suposaria trencar amb la coherència ortogràfica, crear una excepció innecessària i una dificultat afegida.
    ..
  3. Valor històric i patrimonial
    València és un nom arrelat en la tradició literària, administrativa i popular del nostre país. Com han documentat diverses institucions filològiques, la forma amb accent obert apareix ja en textos de referència des del segle XV. Mantenir aquest topònim és respectar la nostra memòria històrica i cultural.
    .
    .
  4. Absència de fonament normatiu i institucional
    Cap institució acadèmica oficial ha avalat el canvi. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, autoritat estatutària en matèria lingüística, no ha estat consultada. El canvi proposat es fonamenta en criteris aliens a la normativa oficial i contradiu el que estableix el Decret 69/2017 del Consell, segons el qual la denominació ha de respectar la tradició lingüística i històrica.
    .
  5. Un perillós precedent: la doble denominació com a eina de substitució lingüística
    La proposta de canvi estableix una doble denominació oficial: “Valencia/Valéncia”. Aquesta decisió no respon a cap necessitat real de la ciutadania i suposa una duplicitat innecessària i perillosa. La doble denominació no només dilueix la forma històrica i normativa “València”, sinó que obri la porta a substituir la forma pròpia amb la forma castellana.
    Aquesta proposta respon a una estratègia deliberada de desactivar la visibilitat, el prestigi i l’ús públic del valencià. L’objectiu real no és reconéixer una suposada diversitat, sinó afeblir encara més l’ús oficial i social del valencià.
    .
  6. Impacte en l’àmbit educatiu i cultural
    En un context en què el valencià necessita estabilitat i suport, aquest canvi suposarà una interferència innecessària en l’ensenyament i la promoció de la llengua. Implicaria justificar davant l’alumnat i la societat una excepció ortogràfica que no té cap fonament pedagògic ni lingüístic.
    .
  7. Cost econòmic injustificat
    Cal fer menció també a les inversions realitzades en senyalèctica, en la identificació de persones, empreses i associacions, etc. que utilitzem en la documentació corporativa en nom de València, un canvi del nom suposarà una despesa innecessària i canvi de la reputació o model corporatiu.L’adopció d’un nou topònim comportaria despeses públiques en senyalització, material institucional, logotips, documentació oficial i imatge corporativa. Tot això, sense cap benefici tangible ni demanda social que ho justifique. A més, es genera discrepància amb noms oficials d’altres entitats o demarcacions, com ara la província de València, la Diputació de València, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, el Palau de la Música i Congressos de València…
  8. Motivació política, ni social ni lingüística
    La proposta respon a una estratègia ideològica que pretén introduir polèmica on no hi ha. El topònim València no ha generat mai conflicte real en la ciutadania. Aquest canvi només pot entendre’s com una imposició que instrumentalitza la llengua per generar divisió i deslegitimar la normativa oficial.
    .
  9. Incompliment o falta de voluntat en l’aplicació del Reglament municipal sobre ús i normalització del valencià al municipi de València https://sede.valencia.es/sede/descarga/doc/DOCUMENT_1_ORD0098_VAquest reglament aprovat pel Ple Municipal en 1996 no va ser publicat fins a 2005, fent cas omís de l’acord plenari. Encara i així no va ser aplicat i desenvolupat fins a setembre de 2015, quan un nou equip d govern el va fer seu, acomplint la legalitat i va iniciar les mesures d’impuls del mateix. Quasi van haver de passar 20 anys per fer realitat un acord plenari, que ara sembla que amb altres estratègies s’intenta des del govern municipal frenar qualsevol avanç en l’ús del valencià.L’equip de govern PP-VOX una vegada més ignora o sembla ignorar l’existència del Reglament d’ús del valencià, realitzant una proposta d’acord que va directament en contra del que s’estipula i contempla el Reglament vigent, proposant un canvi del nom en valencià però obrint la porta a la seua castellanització, concepte contraria a que el valencià és la llengua pròpia de la ciutat de València

Alguns exemples del que contempla el citat Reglament:  

Article 1:
b) Establir el valencià com a llengua usual de l’Ajuntament de la Ciutat de València i la seua Administració Municipal, tot fixant el marc de les obligacions específiques que se’n deriven per als seus regidors i empleats públics.

  1. c) Protegir la seua recuperació i fomentar-ne l’ús en tots els actes de la vida ciutadana.
  2. d) Donar efectivitat a l’ús normal i oficial del valencià.
  3. e) Normalitzar la situació del valencià en l’àmbit de l’Administració Local de la Ciutat de València, entitats i institucions dependents d’aquesta.

Article 2.

1.- El valencià és la llengua pròpia del municipi de València. Tots tenen el dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, davant les instàncies públiques, amb plens efectes administratius i jurídics. I els funcionaris tenen l’obligació de conéixer-lo i usar-lo.

Article 16.

1.- Tots els topònims del terme municipal tenen com a forma oficial la valenciana, que és la tradicional, la històrica i la correcta.

2.- Tots els noms de carrers, places, avingudes i, en general, qualsevulla denominació que servesca per a indicar un indret o espai determinat dins del territori municipal, així com la toponímia menor del terme municipal, tenen com a forma oficial la valenciana.

Article 17.

1.- Els rètols, cartells i indicacions existents en els immobles, dependències i serveis municipals hauran d’estar escrits en valencià.

2.- En les inscripcions o retolacions que identifiquen béns de propietat municipal, tant vehicles com immobles o utillatge en general, es procedirà de la mateixa manera.

3.- Els rètols de la via pública destinats a informar els transeünts, l’elaboració dels quals siga competència municipal, seran redactats preferentment en valencià.

 

 


Per tot el que s’ha exposat, ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) sol·licita que es desestime la proposta de canvi de denominació del municipi i es mantinga com a forma única, oficial i normativa el topònim ‘València’.

 

PER A SABER-NE MÉS